Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Sobirà
Pallars Jussà
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Ruta 11
Ruta 12
Ruta 13
Ruta 14
Ruta 15
Ruta 16
Ruta 17
Ruta 18
Ruta 19
Ruta 20
Ruta 21
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Pallars Jussà
PAJ 016_Pont de l’Orrit
Espai d'interès natural de Vall Alta de Serradell-La Terreta-Serra de Sant Gervàs. Cingles dels Abre
Pont de l’Orrit_Esplugafreda_Espills_Pont de l’Orrit
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Jussà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 31 Km
Desnivell: 850 m
Temps: 3 H 15 min
Dificultat: mitjana
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
PAJ 015_Pont de l’Orrit
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Despoblats de la Terreta

Valls erosionades i mancades d’arbreda, paisatges desèrtics, cingleres i balmes, impressionants vistes de la Terreta tancada per serralades abruptes, despoblats ubicats en llocs privilegiats... Un conjunt de motivacions que fan d’aquesta ruta una experiència imprescindible!

Remuntem la vall d’Espluga Freda per la carretera de Sapeira. A l’esquerra, ubicat dalt d’un penyal veiem les restes del castell i cases de l’antic poble d’Orrit, dominant la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana just a l'entrada del congost d'Escales. Actualment, l'antiga església parroquial de sant Pere, romànica, és de les poques edificacions que queden del poble vell.

Deixem la carretera per la pista del camí de Tremp. A mesura que avancem comença a treure el cap darrera el nucli encinglerat de Sapeira, la poderosa Serra de Sant Gervàs. Avançant cap al congost de la vall, sobresurt mig amagada entre prats, la silueta de l’església parroquial de Sant Esteve d’Esplugafreda presideix un petit conjunt d'edificacions de pedra, actualment la major part en ruïnes com moltes altres de les cases que formaven el poble.

Sortim de la fondalada enfilant per damunt d’una cinglera des d’on albirarem tota la vall amb el poble d’Arén o Areny de Noguera al fons. Passem a tocar d’una balma aprofitada per resguardar el bestiar. Continuem guanyant alçada per boscos de pi totalment fulminats i cremats per la processionària mentre ens apropem pausadament a les torres rocoses que tanquen la vall.

Quan el Pirineu treu el cap darrera les parets encinglerades de Sant Gervàs i dominem els esquerps relleus prepirinencs que envolten, protectors, la vall de la Terreta, sabem que estem arribant al punt on hem de canviar el sentit de la marxa per recórrer la carena que ens portarà a Espills. Des del cim de Casal d’Abadia, punt d’inflexió de la ruta, les vistes son realment impressionants. D’una sola ullada podem veure el territori que engloba la Terreta, una comarca natural conformada per una àmplia depressió entre Catalunya i Aragó i tancada per muntanyes altives i abruptes.

Iniciem el descens per un territori desèrtic, rocallós, sense arbreda, isolat... emmarcat per les impressionants siluetes dels Montsecs, separats pel profund congost de Mont-rebei, que ens acompanyaran durant el descens. Arribant al cim d’Espills, prenem un sender que el voreja per la dreta. L’antic camí que portava des d’Espills a Tremp en altres èpoques, és ara un corriol poc freqüentat, ple de còdols que dificulten la baixada.

Espills apareix sobtadament. La bellesa de la imatge del poble ubicat damunt d’una plana rocosa, talaia perfecta des d’on es domina tot el territori, és totalment colpidora. Abandonat als anys 60, ara només resten dempeus les parets de les cases i l’església de Sant Pere. El silenci impregna l’aire, es respira l’ambient esfereïdor del paisatge després de la batalla. Un lloc de gran bellesa amb una ubicació de somni que poc a poc es va morint, desapareixent.

Deixem el poble per la pista que puja del fons de la vall. La silueta del campanar d’Espills, cada cop més petita, va desapareixen darrera nostre. Sortim de la vall passat el mas de la Ribereta, habitada per dos germans que segons comenten la gent de la Terreta, son els propietaris, poc acollidors, d’Espills.

Sortim a la pista que puja de Pont de Montañana i que seguim riu amunt. Remuntem pel marge esquerre seguint trams del GR, primer per pista i més tard per un ample sender. Passem per sota del poble, també abandonat, d’Escarla. Una mica més enllà, el sender sembla que s’acaba, concretament quan travessem el Barranc de Sargues. A l’altra banda hem de continuar per un fort pujador argilós que ens dona accés a la pista que ens porta còmodament fins al punt de sortida.

Març de 2016

CENTRES D’INTERÈS
Sant Esteve d'Esplugafreda. Sant Pere d’Espills.

ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.areny.com/pdf/master/sources/