Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla de lEstany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Segarra
SEG 004_Cervera
Espai Natural Protegit de Granyena. Serrat de Montpaó. Vall de l’Ondara. Vall del Cercavins
Cervera_Rubinat_Talavera_La Guàrdia Lada_Montoliu de Segarra_Granyena de Segarra_Granyanella_Fonolleres_La Curullada_Cervera
Mapa digital Catalunya. 1:50.000. Segarra. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 48 Km
Desnivell: 950 m
Temps: 4 H 0 min
Dificultat: mitjana-difícil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Castells de Secà

Un viatge històric i cultural des de la capital de la Segarra, una comarca caracteritzada per l’abundància de pobles que s’han desenvolupat a redós d’un castell que, dalt d’un turó, controlava un paisatge voltat de conreus de secà totalment emmotllats als ondulats relleus de llargues carenes, pràcticament horitzontals, emmarcades entre valls amples i generalment poc fondes. Un viatge per un patrimoni arquitectònic medieval que el temps va inexorablement desgastant lentament i que podem perdre per sempre.

Sortim de la plaça on hi ha l’imponent edifici que fou la seu de la Universitat de Cervera, pedalem pels carrerons del casc antic que baixen al Raval de Sant Francesc, fora muralla i a tocar de la llera del riu Ondara. Passem pel davant del convent de Sant Francesc d’Assís, amb evidents signes de deteriorament, del qual tradicionalment s’ha dit que va fundar el mateix sant a començament del segle XIII.

Guanyem la carena del Serrat de Montpaó des d’on gaudim d’una bonica perspectiva de la ciutat. Pedalem per l’ampla carena, seguint el GR que ens portarà a Rubinat i Talavera, navegant pel paisatge singular i representatiu de la comarca. Un paisatge modelat per l’home, que ha aprofitat els relleus suaus per crear extensos camps de conreu, sempre coronats per turons, retenint els desnivells amb magnífics murs de pedra seca, autèntiques obres arquitectòniques que semblen dibuixar les corbes de nivell d’un mapa topogràfic imaginari a escala real.

Al petit nucli de Rubinat trobem l’església parroquial de Santa Maria, un bon exemple de l'arquitectura del segle XI a la Segarra, amb gairebé l'únic vestigi, juntament amb Biosca, de campanar de torre d'estil llombard a la comarca. A l’entrada de Talavera sorprèn, encara que és un fet habitual en tot el territori de la depressió central, la dispar combinació de materials arquitectònics: la pedra segarrenca contrasta amb el ciment dels arrebossats i la totxana vista de posteriors remodelacions o noves edificacions. Pugem fins la part alta on hi ha el castell, convertit en un casal que n'aprofita algunes estructures i alguns panys de l'antiga muralla.

Naveguem per damunt del pla encadenant els pobles de la Guardia de Lada, amb el seu castell al capdamunt del turó, un dels millors de la comarca però clarament necessitat d’una intervenció, ja que només conserva part de la seva estructura perimetral; i Montoliu de Segarra, amb un clos antic format per un carrer llarg i un altre de més curt que va a l’església, al qual s’entra per un sol portal; com no podria ser d’altra manera, dalt del turó resten algunes parets del vell castell que dominava la població.
Baixem a la vall per canviar de carena i acostar-nos per dalt a Montornés de Segarra, presidit per les restes del castell (algunes de les seves parets daten dels segles XII i XIII) i l’església parroquial de Sant Joan, adossada al castell, bastida probablement aprofitant alguna de les seves dependències.

Continuem per la ruta local dels Templers, batejada així en honor als cavallers de la Corona d’Aragó que es van establir al Castell de Granyena, que fou el primer enclavament templer als comptats catalans. Des de la llunyania, la fesomia de Granyena és molt clara, una vila closa ben definida descendint des del castell medieval, amb l’església de Santa Maria al centre i la de Sant Pere extramurs. Entrem al nucli pel portal del Pou, precedit per un arc que devia formar part de la muralla exterior. Deixem el nucli antic per la Ruta del Camí Ral, definida pel trajecte que anava cap al nord a buscar l’antiga via de comunicació que en l’època medieval connectava Barcelona amb Madrid, passant per Lleida.

Pedalant per un bonic paisatge de conreus de secà continguts per bonics marges de pedra seca veiem clarament definida a l’horitzó la silueta de Granyanella. La visita al poble és obligada. Entrem al nucli per un portal que donava accés a la vila emmurallada. El casc antic conserva una trama urbana clarament medieval, estructurada formant un carrer circular entorn del tossal on hi havia l'antic castell, amb les cases que donen a l’exterior fent la funció de muralla protectora. També val la pena l'església parroquial dedicada a sant Salvador, als afores del recinte.

La part alta del nucli és un bon mirador de la vall de l’Ondara i un bon lloc per discernir la resta de camí que ens queda per fer, ja que veiem clarament els pobles ubicats damunt la vall pels quals hem de passar: Fonolleres, la Curullada i Cervera. La ruta local del Camí Ral ens baixa al fons de la vall. Deixem el nucli de Fonolleres ubicat en un turó sobre la vall i presidit pel gran casal restaurat de l'antic castell.

Recorrent la bella vall, al fons de la qual ja veiem Cervera, ens sorprèn agradablement el gran casalot de la Torre de Saportella, força degradat i que històricament centrava una antiga quadra dins el terme del castell de la Curullada. Deixem la vall per assolir aquest darrer objectiu, un castell en perfecte estat de conservació, si ho comparem amb totes les restes de castells que hem anat desgranant durant tot el recorregut. Això es deu a que ha estat adquirit per un milionari libi que l'ha restaurat i reconstruït seguint la traça amb fidelitat i aprofitant les restes que quedaven i diversos elements que es trobaven dispersos.

Mentre naveguem per l’altiplà en direcció a Cervera gaudim d’una excel·lent panoràmica dels contraforts prepirinencs que tanquen la depressió central catalana pel nord. El pas entre les enormes naus del polígon industrial de Cervera, amb una arquitectura tant allunyada de l’experiència viscuda damunt la bicicleta, ens retorna sobtadament a la realitat després de viure una intensa regressió al passat.

Novembre de 2016

CARTOGRAFIA
Mapa digital Catalunya. 1:50.000. Segarra. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

CENTRÈS D’INTERÈS
Sant Francesc d’Assís. Castell de Montpaó. Església romànica de Santa Maria de Rubinat. Castell de Talavera. Castell de la Guàrdia Lada. Castell de Montoliu de Segarra. Sant Salvador de Montoliu de Segarra. Castell de Montornès de Segarra. Sant Joan de Montornès de Segarra. Castell de Granyena de Segarra. Castell de Granyanella. Castell de Fonolleres. La Curullada. Cervera. Torre de Saportella. Castell de la Curullada

ALLOTJAMENTS I RESTAURANTS
www.turismecervera.cat/