Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Languedoc-Rosellón
Languedoc-Rosellón
Languedoc-Rosellón
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Ruta 11
Languedoc-Rosellón
LAR 010_Prats de Molló
Vall del Torrent de Canadell. Puig Pedrissa. Puig dels Miquelets. Puig de les Forques.
Prats de Molló_El Xetard_Torre del Mir_ Collada de Prats_Coll de Pixadors_Coll d’Ares_Santa Margarida de Colldares_Prats de Molló
Mapes Comarcals de Catalunya. Ripollès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 28 Km
Desnivell: 1010 m
Temps: 3 H 0 min
Dificultat: mitjana
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
RIP 027_Molló
LAR 009_Prats de Molló
LAR 008_Prats de Molló
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
El Camí de la Retirada.

Probablement amb la Torre de Mir i el Canigó, el Camí de la Retirada és un dels símbols que caracteritzen el petit poble a l’altra banda de la frontera catalana de Prats de Molló. Tots tres són molt presents a la ruta proposada. Una ruta de gran bellesa paisatgística, totalment imprescindible, que amaga històries de patiment, històries de gent que fugia de la lacra feixista que va posar fi a la República per la força.

Just sortir del poble en direcció a Coll d’Ares ens desviem per un camí a la dreta. Pedalem per l’antic camí que conduïa a diferents camps, ara abandonats, i la barriada d’El Xetard. El sol hivernal fa que la pista sigui més amable i còmoda que a les estacions on la vegetació exhuberant envaeix el camí. Des del Xetard perdem alçada per la carretera fins trobar una desviació a la dreta que passa pel mas de Can Got i que s’endinsa per la vall del Canadell.

Pedalem per una bona pista que serpenteja fent llargues llaçades per una bonica fageda que conviu, entre d’altres espècies, amb avets i castanyers. La Torre de Mir, enmarcada amb el fons de l’imponent Canigó cobert de neu, s’escola entre els faigs despullats de les seves fulles. Els cossos nus de la fageda contrasten amb els troncs vestits del verd intens de l’heura voraç que en una abraçada mortal els manlleva lentament la vida fins a tombar-los definitivament.

A la part alta enllacem amb la pista que porta directament a la Torre de Mir vorejant la capçalera de la vall de Canadell. Un trajecte carregat de bellesa gràcies al paisatge. Raconades ombrívoles de natura plàcida i serena de faigs que s’alcen airosos damunt un sòl colgat de fulles en descomposició solcat per torrents d’aigües tranquiles que s’esmunyen pel pendent i, quan sortim de l’arbreda, esplèndides panoràmiques de les serralades del vallespir desfilen davant els nostres ulls. Un preludi del que gaudirem des de dalt de la torre de guaita, ubicada en un lloc priviligiat des d’on esguardar el territori.

La Torre de Mir, molt popular entre els habitants de Prats de Molló, és d'origen medieval i formava part del circuït de defensa del poble. Actualment ha estat molt ben restaurada i les vistes des de dalt són molt generoses. Si el dia acompanya la torre de Mir depara al viatger una experiència intensa i emotiva. De ponent a orient, el cims del pirineu nevat semblen abraonar-se sobre nostre, des del Costabona passant per les carenes que porten a l’icònic Canigó a la vall del Tec que s’ha obert pas cap a la plana del Rosselló oferint-nos el blau de la mediterrània i, finalment, el reguitzell de les carenes frontereres de l’Alta Garrotxa, com el Comanegra, Bassegoda, les Salines i fins i tot el Puig Neulós. Un autèntic espectacle visual, un fragment de territori excepcional i extens.


Continuem la ruta fins a assolir el punt d’inflexió de la mateixa, la Collada de Prats, lloc on creuem la frontera simbolitzada en una línia d’estaques que recorrent la carena separen pobles, territoris, cultures, països... El paisatge però, no presenta cap diferència substancial. Naveguem per territori pertanyent al Ripollès entre prats d’alta muntanya seguint la carena fronterera entre bestiar que hi pastura plàcidament. La mirada cap al sud abasta una gran extensió de la Catalunya que es desplega cap al sud, una mirada que abarca des dels relleus de l’Alta Garrotxa i més enllà les planes emboirades de Vic amb el Montseny i la del Bages amb el massís de Montserrat.

Finalment per un sender arribem a Coll d’Ares. Aquest fou un dels punts forts per on es va fer la retirada republicana de Catalunya el febrer de 1939. Els idíl·lics paisatges que es despleguen a banda i banda del coll contrasten fortament amb el patiment de les persones que durant la Guerra Civil van haver de fugir per aquests camins del Pirineu. Camins que ara nosaltres fem servir com espais de lleure, però també com a recordatori de situacions que no s’han de repetir mai més.

Al mateix coll comença el conegut Camí de la Retirada, un sender de gran bellesa que enllaça Coll d’Ares amb Prats de Molló. A l’inici el camí passa a tocar de les restes de Santa Margarida de Colldares, un antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica. Era una filial del monestir de Sant Pere de Camprodon i des del 1275 hi hagué una església i l'hospital de donants. L'església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral. No cal dir que també va tenir un paper important en la retirada del 39 ja que tot i estar desmantellada i abandonada, servia d'aixopluc per passar-hi la nit.

El descens damunt de la bicicleta, totalment ciclable, per paratges de gran bellesa és un trajecte que complaurà vivament als entusiastes de la bicicleta de muntanya. No obstant això, la satisfacció que vivim metre a metre mentre baixem no ens fa oblidar el patiment d’aquella gent que, garratibata pel fred, desvalguda i exhausta, fugia de la absurditat de la guerra.

Desembre de 2017

CENTRES D’INTERÈS
Torre de Mir. Santa Margarida de Colldares.

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.pratsdemollolapreste.com/ca