Alt Empordà AEM 053_Camallera
Plana d’Empordà. Terraprim d’Empordà
Camallera — Vilaür — Calabuig —Bàscara —Pontós — Sant Miquel de Fluvià — Sant Mori — Vila-robau — Ventalló — Vilopriu — Saus — Camallera
Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya
http://www.icc.es/vissir3/
Resum
Distància:49 km
Desnivell:680 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
A banda i banda del Fluvià
Ruta que recorre els territoris de la vall mitjana del Fluvià. Al marge dret, més muntanyós, s?estén el Terraprim de l?Empordà, un espai de transició on s?alternen turons baixos i petites valls fluvials. Al marge esquerre, en canvi, hi trobem fèrtils planes conreades. Al llarg del trajecte sobresurt un generós mirador: la Torre de l?Àngel, que ofereix una panoràmica extraordinària. L?Empordà i el Pla de l?Estany s?estenen sense obstacles, mentre les s... A banda i banda del Fluvià
Ruta que recorre els territoris de la vall mitjana del Fluvià. Al marge dret, més muntanyós, s’estén el Terraprim de l’Empordà, un espai de transició on s’alternen turons baixos i petites valls fluvials. Al marge esquerre, en canvi, hi trobem fèrtils planes conreades. Al llarg del trajecte sobresurt un generós mirador: la Torre de l’Àngel, que ofereix una panoràmica extraordinària. L’Empordà i el Pla de l’Estany s’estenen sense obstacles, mentre les serralades que els envolten i el golf de Roses completen una postal fascinadora i captivadora del paisatge.
A Camallera marxem en direcció nord i ens endinsem al Bosc de les Closetes, frondós i humit a primera hora del dia. Quan sortim de la penombra, el sol radiant ens escalfa intensament i ens mostra el paisatge muntanyós per excel·lència, presidit pel sempre imponent Canigó. Arribem a Vilaür i entrem per un portal a l’antic recinte clos, dominat per l’imponent església de Sant Esteve.
Baixem als plans de Vilaür, a ponent del nucli, i aviat tenim una bonica postal del petit nucli de Calabuig, coronat per l’església i el castell de Sant Feliu, amb els relleus pirinencs al seu darrere. El conjunt de Sant Feliu de Calabuig uneix en un sol edifici les restes del vell castell medieval i l’antiga capella, que va convertir-se en església parroquial, mantenint espitlleres, murs fortificats i la torre-campanar com a testimoni d’un passat defensiu que avui conviu amb la seva funció religiosa.
Des de Sant Feliu marxem al nord, seguint l’esquena d’un petit serrat. Aviat arribem a la llera del Fluvià, que seguim fins sota mateix de l’antiga vila closa de Bàscara, que encara conserva part del seu recinte murallat, al qual accedim per unes escales. Arribem al nucli antic, presidit pel Castell Episcopal, que domina el riu i l’antic camí de Girona a França. La seva església, un temple d’origen romànic amb importants reformes gòtiques, li confereix l’aspecte actual.
Marxem per un dels portals d’accés i travessem el Fluvià per carretera, que deixem un cop creuat el riu. Aviat arribem al petit nucli de Pontós, on visitem l’església d’origen medieval, reformada principalment al segle XVIII, que conserva restes romàniques del temple antic. Destaca per la seva portalada de 1773, la pica gòtica i una llosa sepulcral del 1302.
A poca distància del poble s’alça la Torre de l’Àngel. Tot i que cal desviar-se lleugerament del camí, la visita és imprescindible. Des del cim d’aquesta antiga torre de telègraf del segle XIX s’obre una panoràmica extraordinària: l’Empordà i el Pla de l’Estany s’estenen sense obstacles, mentre les serralades que les envolten i el golf de Roses completen un paisatge captivador. Aquest regal per la vista es repetirà més endavant, en el tram que enllaça Vilopriu i Saus cap al final de la ruta.
Baixem cap a la gran plana empordanesa, un gran amfiteatre als peus de les serres pirinenques que s’obre a la badia de Roses, d’un blau lluent que contrasta amb els camps acabats de llaurar, d’un marró fosc que desprèn un intens aroma a terra humida. Des d’aquí, enllacem Garrigas i Sant Miquel de Fluvià, aquest darrer amb un conjunt arquitectònic de primera línia.
El monestir de Sant Miquel de Fluvià és un testimoni destacat de l’art romànic català. Fundat al segle IX com a monestir benedictí, va patir diverses reformes al llarg dels segles, conservant avui l’estructura sobria i elegant típica de l’època medieval. El campanar i els murs de pedra transmeten una sensació de pau i contemplació, mentre el riu Fluvià i els camps circumdants ofereixen un marc natural que recorda la història i la vida monàstica d’aquest indret.
Travessem de nou el Fluvià i continuem fins a Sant Mori. Al casc antic del poble sobresurt el castell-palau de Sant Mori, que té els seus orígens en un castell feudal dels segles XI-XII. Sobre aquest castell romànic, probablement enderrocat, es va aixecar durant els segles XV-XVI un palau gòtic fortificat, que li confereix l’aspecte actual.
El nostre nou objectiu és el nucli de Ventalló, i fem una marrada passant per Vila-robau per arribar-hi. A Ventalló ens endinsem de nou en un terreny més muntanyós i boscós, pedalant entre modestos turons i petites valls fluvials pròpies del Terraprim fins a connectar amb el poble de Vilopriu, on descobrim un conjunt històric que defineix el caràcter del poble.
D’una banda, el seu castell, documentat des del segle XI, és una antiga fortalesa que formava part del sistema defensiu medieval del Baix Empordà. L’edifici actual, dels segles XIV i XV, presenta la tipologia de castell-palau i destaca especialment per la seva torre de l’homenatge. Adossada al castell, l’església romànica de Sant Pere presideix el nucli des de l’edat mitjana i completa aquest conjunt patrimonial tan característic de Vilopriu.
Continuem cap al nord, remuntant pel bonic Barri de Dalt, amb les seves cases de pedra ben restaurades, i enllacem amb una pista que s’enfila fins a la carena de la Serra. La seva alçada, notable respecte a l’entorn, ens regala, igual que la Torre de l’Àngel, les millors vistes de la ruta: una extensa panoràmica que abasta Rocacorba, Puigsacalm, Puigmal, el Mont, Bassegoda, Canigó, les Salines, les Alberes, els relleus del Cap de Creus i el Golf de Roses. Impressionant!
Al petit nucli medieval de Saus ens espera una altra joia: la pintoresca església romànica de Santa Eugènia. Construïda a finals del segle XII o principis del XIII, va ser fortificada entre els segles XIV i XV, fet que li confereix l’aspecte robust i singular d’una petita fortalesa.
Per camí asfaltat, tornem en pocs quilòmetres al punt de sortida, Camallera.
Novembre de 2025
*Ruta feta amb gravel
CENTRES DE INTERÈS
Sant Esteve de Vilaür. Església i castell de Sant Feliu de Calabuig. Castell de Bàscara. Sant Iscle i Santa Victòria de Bàscara. Sant Martí de Pontós. Sant Miquel de Garrigàs. Sant Miquel de Fluvià. Sant Mori. Castell-Palau de Sant Mori. Sant Maurici de Sant Mori. Sant Andreu de Vila-robau. Sant Miquel de Ventalló. Castell de Vilopriu. Sant Pere de Vilopriu. Santa Eugènia de Saus.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
L' avi Pep Restaurant. https://l-avi-pep-restaurant.menu-world.com/
Ruta que recorre els territoris de la vall mitjana del Fluvià. Al marge dret, més muntanyós, s?estén el Terraprim de l?Empordà, un espai de transició on s?alternen turons baixos i petites valls fluvials. Al marge esquerre, en canvi, hi trobem fèrtils planes conreades. Al llarg del trajecte sobresurt un generós mirador: la Torre de l?Àngel, que ofereix una panoràmica extraordinària. L?Empordà i el Pla de l?Estany s?estenen sense obstacles, mentre les s... A banda i banda del Fluvià
Ruta que recorre els territoris de la vall mitjana del Fluvià. Al marge dret, més muntanyós, s’estén el Terraprim de l’Empordà, un espai de transició on s’alternen turons baixos i petites valls fluvials. Al marge esquerre, en canvi, hi trobem fèrtils planes conreades. Al llarg del trajecte sobresurt un generós mirador: la Torre de l’Àngel, que ofereix una panoràmica extraordinària. L’Empordà i el Pla de l’Estany s’estenen sense obstacles, mentre les serralades que els envolten i el golf de Roses completen una postal fascinadora i captivadora del paisatge.
A Camallera marxem en direcció nord i ens endinsem al Bosc de les Closetes, frondós i humit a primera hora del dia. Quan sortim de la penombra, el sol radiant ens escalfa intensament i ens mostra el paisatge muntanyós per excel·lència, presidit pel sempre imponent Canigó. Arribem a Vilaür i entrem per un portal a l’antic recinte clos, dominat per l’imponent església de Sant Esteve.
Baixem als plans de Vilaür, a ponent del nucli, i aviat tenim una bonica postal del petit nucli de Calabuig, coronat per l’església i el castell de Sant Feliu, amb els relleus pirinencs al seu darrere. El conjunt de Sant Feliu de Calabuig uneix en un sol edifici les restes del vell castell medieval i l’antiga capella, que va convertir-se en església parroquial, mantenint espitlleres, murs fortificats i la torre-campanar com a testimoni d’un passat defensiu que avui conviu amb la seva funció religiosa.
Des de Sant Feliu marxem al nord, seguint l’esquena d’un petit serrat. Aviat arribem a la llera del Fluvià, que seguim fins sota mateix de l’antiga vila closa de Bàscara, que encara conserva part del seu recinte murallat, al qual accedim per unes escales. Arribem al nucli antic, presidit pel Castell Episcopal, que domina el riu i l’antic camí de Girona a França. La seva església, un temple d’origen romànic amb importants reformes gòtiques, li confereix l’aspecte actual.
Marxem per un dels portals d’accés i travessem el Fluvià per carretera, que deixem un cop creuat el riu. Aviat arribem al petit nucli de Pontós, on visitem l’església d’origen medieval, reformada principalment al segle XVIII, que conserva restes romàniques del temple antic. Destaca per la seva portalada de 1773, la pica gòtica i una llosa sepulcral del 1302.
A poca distància del poble s’alça la Torre de l’Àngel. Tot i que cal desviar-se lleugerament del camí, la visita és imprescindible. Des del cim d’aquesta antiga torre de telègraf del segle XIX s’obre una panoràmica extraordinària: l’Empordà i el Pla de l’Estany s’estenen sense obstacles, mentre les serralades que les envolten i el golf de Roses completen un paisatge captivador. Aquest regal per la vista es repetirà més endavant, en el tram que enllaça Vilopriu i Saus cap al final de la ruta.
Baixem cap a la gran plana empordanesa, un gran amfiteatre als peus de les serres pirinenques que s’obre a la badia de Roses, d’un blau lluent que contrasta amb els camps acabats de llaurar, d’un marró fosc que desprèn un intens aroma a terra humida. Des d’aquí, enllacem Garrigas i Sant Miquel de Fluvià, aquest darrer amb un conjunt arquitectònic de primera línia.
El monestir de Sant Miquel de Fluvià és un testimoni destacat de l’art romànic català. Fundat al segle IX com a monestir benedictí, va patir diverses reformes al llarg dels segles, conservant avui l’estructura sobria i elegant típica de l’època medieval. El campanar i els murs de pedra transmeten una sensació de pau i contemplació, mentre el riu Fluvià i els camps circumdants ofereixen un marc natural que recorda la història i la vida monàstica d’aquest indret.
Travessem de nou el Fluvià i continuem fins a Sant Mori. Al casc antic del poble sobresurt el castell-palau de Sant Mori, que té els seus orígens en un castell feudal dels segles XI-XII. Sobre aquest castell romànic, probablement enderrocat, es va aixecar durant els segles XV-XVI un palau gòtic fortificat, que li confereix l’aspecte actual.
El nostre nou objectiu és el nucli de Ventalló, i fem una marrada passant per Vila-robau per arribar-hi. A Ventalló ens endinsem de nou en un terreny més muntanyós i boscós, pedalant entre modestos turons i petites valls fluvials pròpies del Terraprim fins a connectar amb el poble de Vilopriu, on descobrim un conjunt històric que defineix el caràcter del poble.
D’una banda, el seu castell, documentat des del segle XI, és una antiga fortalesa que formava part del sistema defensiu medieval del Baix Empordà. L’edifici actual, dels segles XIV i XV, presenta la tipologia de castell-palau i destaca especialment per la seva torre de l’homenatge. Adossada al castell, l’església romànica de Sant Pere presideix el nucli des de l’edat mitjana i completa aquest conjunt patrimonial tan característic de Vilopriu.
Continuem cap al nord, remuntant pel bonic Barri de Dalt, amb les seves cases de pedra ben restaurades, i enllacem amb una pista que s’enfila fins a la carena de la Serra. La seva alçada, notable respecte a l’entorn, ens regala, igual que la Torre de l’Àngel, les millors vistes de la ruta: una extensa panoràmica que abasta Rocacorba, Puigsacalm, Puigmal, el Mont, Bassegoda, Canigó, les Salines, les Alberes, els relleus del Cap de Creus i el Golf de Roses. Impressionant!
Al petit nucli medieval de Saus ens espera una altra joia: la pintoresca església romànica de Santa Eugènia. Construïda a finals del segle XII o principis del XIII, va ser fortificada entre els segles XIV i XV, fet que li confereix l’aspecte robust i singular d’una petita fortalesa.
Per camí asfaltat, tornem en pocs quilòmetres al punt de sortida, Camallera.
Novembre de 2025
*Ruta feta amb gravel
CENTRES DE INTERÈS
Sant Esteve de Vilaür. Església i castell de Sant Feliu de Calabuig. Castell de Bàscara. Sant Iscle i Santa Victòria de Bàscara. Sant Martí de Pontós. Sant Miquel de Garrigàs. Sant Miquel de Fluvià. Sant Mori. Castell-Palau de Sant Mori. Sant Maurici de Sant Mori. Sant Andreu de Vila-robau. Sant Miquel de Ventalló. Castell de Vilopriu. Sant Pere de Vilopriu. Santa Eugènia de Saus.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
L' avi Pep Restaurant. https://l-avi-pep-restaurant.menu-world.com/