De Riga a Tallinn, dues perles del Bàltic.

RIGA-TALLIN

De la capital de Letònia a la capital d’Estonia per la costa i les seves illes. Paisatges de ciutats del Bàltic, d’antics comerciants i navegants, combinats amb bosc, molt de bosc, prats, conreus –de cereals, també- i platges nòrdiques de sorra fina. De Riga a Tallinn, dues perles del Bàltic, travessant Letònia i Estònia per la costa i les seves illes. Paisatges de ciutats del Bàltic, d’antics comerciants i navegants, combinats amb bosc, molt de bosc, prats, conreus –de cereals, també- i platges nòrdiques de sorra fina. 

 


Comença la travessa a Riga, capital de Letònia, burgesa i comerciant, lligada de sempre a la història del continent europeu i molt especialment d’Alemanya, Suècia i Rússia. Una ciutat moderna que mira al mar i ara més que mai al futur, i que ens demana dedicar-hi algun dia a visitar-la. 



A partir d’aquí se segueix en bona part la ruta eurovelo número 13, molt ben senyalitzada, que ens durà sempre prop de la costa en direcció al Nord. Es passarà a estones a tocar de la platja, tot i que a vegades el ciclista no en tingui la sensació, ja que en aquestes latituds el bosc ho domina tot i arriba ben bé amb arbres monumentals fins a la mateixa sorra. Això fa que tot i ser a escassos metres de l’aigua no es vegi el mar si no es decideix deixar la ruta i arribar-s’hi. Si es fa la travessa al mig de l’estiu, es recomana aturar-se a la sorra fina i clara, tenyida de còdols gegants que conviden a seure-hi, i banyar-se, sí, perquè malgrat ser on som, de dia se superen amb facilitat els 20º i la temperatura de l’aigua a vegades s’hi acosta. Oblidem-nos, però, d’aglomeracions i del passeig marítim amb apartaments i pensem en paratges solitaris, gairebé desèrtics. 



Continuem pedalant i en poc més d’un parell d’etapes assolim la frontera amb Estònia, que no ve marcada per cap accident geogràfic. Només un senyal i unes banderes ens avisen que entrem en un nou estat: ja fa anys que no hi ha vigilància policial i les antigues duanes s’intueixen després en dos edificis, un davant de l’altre, ara força deteriorats. A banda i banda, poblacions molt semblants i el mateix paisatge, però ara amb un altre govern i unes altres lleis; i malgrat sentir-se pobles germans, amb un idioma ben diferent. Val a dir sobre la comunicació, que el coneixement, i el domini, de l’anglès és força estès arreu, i molt especialment en el sector del comerç i el turisme. 



Avançant cap al Nord s’arriba a Parnu, considerada una capital d’estiueig. És la primera població després de Riga una mica gran, amb edificis històrics, cases de fusta pintades de colors pastel, carrers elegants i places arbrades. I a partir d’aquí el nostre itinerari farà un gir cap a l’Oest per anar a recórrer les principals illes d’aquest país. 



Primerament passarem en ferri fins a l’illa de Muhu. En ser un país tan pla, costa a vegades d’endevinar l’altra riba, en la qual tornen a aparèixer els altíssims arbres que ho dominen tot: pi roig i bedoll si es traca de plantació; també avets, freixes, salzes, servers... si són boscos naturals, on hi viuen ants, cérvols, guilles, senglars, linxs i, segons ens diuen, tot i que només en algun racó remot del país, també ossos i llops. Aquesta primera illa és utilitzada per molts simplement per anar de camí a l’illa de Saaremaa, però recomanem arribar-se fins al poblat pesquer de Kohuma, amb un interessant conjunt de granges de pedra amb teulada de palla. 



A la segona illa, l’esmentada Saaremaa, més gran i turística, s’hi arriba per un llarg pont; a vegades, si el mar està quiet, només es té la sensació que es passa per entremig de dos llacs o maresmes. El nostre viatge ens durà cap a Leisi, a l’extrem nord, després d’haver recorregut interessants d’haver observat, entre d’altres coses, bonics molins de vent tradicionals. I des d’allà, en ferri novament fins a Hiumaa, una altra illa considerada un paradís per als amants de la natura pel seu divers paisatge natural. 



Un tercer ferri ens conduirà des de Heltermaa novament cap al continent i cap al nostre nou destí, la bonica Haapsalu. Hi destaca una interessant fortalesa tota emmurallada i amb una gran catedral gòtica a l’interior. És un bonic destí turístic que ja havien utilitzat els tsars a l’estiu: de la seva època es conserva una bonica estació de tren d’estil victorià. Passejar per pels seus carrers i veure des d’una terrassa la posta de sol reflectida en alguns dels estanys que hi ha a banda i banda de la població ens pot deixar un dels millors records de la nostra travessa. 



Ara ja ens fem cap al nostre destí final, Tallinn, però el camí, en apropar-nos al mar cap a la zona de Paldiski, encara ens oferirà un interessant paisatge de penya-segats. 



No hem parlat en aquest reportatge de les cases de pagès, algunes pensades per acollir turisme i que recomanem d’utilitzar. Val a dir que poques estan velles i atrotinades, només en algun cas el cobert per a la maquinària conserva l’antic sostre d’uralita. La majoria són grans, modernes i estan ben conservades, amb fusta a l’interior i a l’exterior –hi ha poca pedra per ser utilitzada com a material de construcció- i sovint tenen, annex al jardí, un celler semisoterrat, on s’hi manté una temperatura constant, i també una sauna: hom es pot imaginar que a l’hivern els habitants de la casa poden combinar el vapor i l’escalfor de l’interior amb fregues a la neu de fora. I una altra característica del món rural són els colors atrevits. No hi ha la varietat cromàtica i intensa d’altres zones més pròximes a l’àrtic, però sí que la fusta està sovint pintada per fora sense por de destacar enmig de l’entorn natural. I les flors, també arreu; sorprèn la capacitat de tenir torratxes i jardineres d’on pengen centenars de flors, amb especial predilecció per les petúnies de tots colors. 



I ja com dèiem, camí de Tallinn, on s’hi arriba per un carril bici que en tot moment ens permetrà pedalar apartats del trànsit que poc a poc es va fent més intens. De la famosa ciutat medieval ens sorprendrà que es troba en una zona elevada, damunt d’un turó al costat del mar, i per primera vegada des de Riga, el punt de partida, trobarem una gran presència de de turistes d’arreu del mon. No deixeu de visitar aquesta interessant capital, amb les seves esglésies protestants, catòliques i ortodoxes, amb les seves cases senyorials, la muralla amb els seus baluards, els carrers, els colors pastel de les façanes que semblen talment de cases de nines... i arribeu-vos si podeu al barri més alternatiu de Kalamaja, amb el seu mercat i els tallers d’artistes. 



Lluís Llord 


Rutabike  

Trobaràs aquesta ruta pels països bàltics a BICILAND amb servei de trasllat d’equipatge i reserves

De Riga a Tallinn, dues perles del Bàltic.