Selva SEL 016_Sant Hilari Sacalm

Card image cap
Espai d’Interès Natural de les Guilleries. Turó de la Cau. Turó de Faig Verd

Sant Hilari Sacalm – La Cau – Collet de la Creu de Dalt – Collsabena – Vallclara – El Soler – Sant Hilari Sacalm
Mapes Comarcals de Catalunya. La Selva. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Pels límits de La Selva i Osona

Volta que voreja per la part alta de la capçalera de la Riera d?Osor i connecta Sant Hilari i Vallclara ciclant per la frontera entre les comarques de la Selva i Osona. Un viatge per enormes i frondoses extensions boscoses, típiques de les Guilleries, com són les fagedes, castanyers i les impressionants avetoses.

Sortim del poble per la part alta del carrer Tres Creus on trobem la senyalització del camí d?Espinelves que seguirem p...
Pels límits de La Selva i Osona

Volta que voreja per la part alta de la capçalera de la Riera d’Osor i connecta Sant Hilari i Vallclara ciclant per la frontera entre les comarques de la Selva i Osona. Un viatge per enormes i frondoses extensions boscoses, típiques de les Guilleries, com són les fagedes, castanyers i les impressionants avetoses.

Sortim del poble per la part alta del carrer Tres Creus on trobem la senyalització del camí d’Espinelves que seguirem pràcticament fins els limits de la comarca. El primer tram de la ruta coincideix amb la ruta de la font d’en Gurb. La font, no gaire lluny del poble, està ubicada en un lloc ombrívol i cobert d’una espessa vegetació que la fa ideal per arribar-hi a l’estiu tot passejant.

Guanyem alçada fins assolir la carena on s’ubiquen, properes, les restes del Castell de Mascarbó. Gaudim d’una bona panoràmica de Sant Hilari i del seu entorn més immediat, destacant el cim de Sant Miquel de Solterra o de les Formigues i més enllà els rajos del reflexe del sol quant toca la superficie de la mar.

A l’altra banda de la carena mentre baixem a buscar la carretera, treuen el cap els cims del Massís del Montseny. Fem un tram de carretera fins que trobem el trencant que puja al mas de la Cau. La Cau era una de les masies emblemàtiques del terme de Sant Hilari de la qual se’n tenen notícies ja des del 1199. L’edifici actual està en un estat de ruina però encara es poden veure indicis clars, com les cuines o una petita piscina, que pertanyia a una família benestant.

Iniciem un descens que ens porta de nou a la carretera, just al coll de la Creu, punt d’unió entre Osona i la Selva. Continuem per una pista que travessa l’explotació de Vivers Tortadès. Sortint de l’explotació trobem una pista molt bona i fresada que ens portarà fins a l’antiga urbanització de Vallclara. Pel camí passem per una impressionant avetosa on en alguns dels seus arbres s’han construït cabanes de fusta, amb les comoditats suficients per llogar-les per passar-hi un estada romàntica o tranquil.la. També quan els arbres ens deixen veure el paisatge gaudim del Pirineu, la Plana de Vic i, més propers, les cingleres rogenques que s’alcen damunt del poble de Vilanova de Sau.

Vallclara era un poble que rebia el nom de l’ermita de Santa Maria de Vallclara i degut a la seva ubicació i entorn, un grup inversor va contruir-hi als anys 70 una petita urbanització amb un hotel, el Don Juan de Serrallonga. Actualment els dos edificis principals només desprenen nostalgia de temps millors de quan portaven artistes tan populars a l’època com La Trinca, Manolo Escobar, Peret o Joan Manel Serrat.

Deixem Vallclara per una pista que puja entre el vessant nord del Turó de Faig Verd i l’ermita de Santa Maria, que ens queda per sota amagada entre la fageda. Just passem un petit coll iniciem el descens per les abruptes vessants del turó fins al fons de la vall que li confereixen un ambient totalment salvatge i solitari.

Sortim a la carretera que prenem a la dreta uns metres fins trobar la pista que puja al Soler de Montsoli, gran casal amb solanes o galeries de cara a migdia, arrecerat en un replec del massís de Solterra, renovat al segle XVIII. Malgrat el trasbals de les guerres carlines, durant les quals fou convertit en hospital de campanya, i de la Guerra Civil de 1936-39, guarda vells teginats i mobles i és un bell exponent de la potència de la pagesia guillerienca del XVIII. Al seu recinte albergava el cirerer més gran de Catalunya, que va caure al gener de 2013 a causa d’una ventada.

Des del mas perdem alçada lleugerament fins al Torrent de la Font del Gavatx, Ciclem durant el bonic trajecte en paral.lel al torrent en lleugera pujada, fins assolir la carena on trobem una bona pista que ens retorna còmodament a Sant Hilari Sacalm.

Febrer de 2014

CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de Vallclara. Les Cabanes als arbres

ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.santhilari.cat/