Pla d`Urgell PLU 002_Linyola
Plana d’Urgell
Linyola – Els Arcs – Bellvís – Estany d’Ivars i Vilasana – Vallverd – Linyola
Mapes Comarcals de Catalunya. Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:32 km
Desnivell:70 m
Temps:2 h 30 min
Dificultat:fàcil
Informació
Ruta de contacte
Estany d?Ivars, un oasi al bell mig del pla.
Volta pel bonic Pla d?Urgell, definit per un paisatge horitzontal amb petits nuclis de marcat caire agrícola, atapeït de grans extensions de cultius regats per canals i sèquies i que amaga un oasi de pau desconegut per a molts, l?Estany d?Ivars.
Sortim de Linyola pel camí de Tèrmens. Passat el pantà de Linyola, construït per emmagatzemar aigua per regar les terres de les partides del Camí de la Font, Barranc i Barret-P... Estany d’Ivars, un oasi al bell mig del pla.
Volta pel bonic Pla d’Urgell, definit per un paisatge horitzontal amb petits nuclis de marcat caire agrícola, atapeït de grans extensions de cultius regats per canals i sèquies i que amaga un oasi de pau desconegut per a molts, l’Estany d’Ivars.
Sortim de Linyola pel camí de Tèrmens. Passat el pantà de Linyola, construït per emmagatzemar aigua per regar les terres de les partides del Camí de la Font, Barranc i Barret-Picat i substituir els cultius d’ametllers, oliveres i vinyes per cereals, deixem aquest camí enfilant el nostre cap al poble dels Arcs.
Sembla que l’origen del lloc era una vil·la romana; posteriorment, durant els anys de la conquesta fou una almúnia sarraïna. Segons sembla, en aquella època, al castell dels Arcs, actualment desaparegut, hi havia una colla d’arquers per defensar la fortificació de l’enemic. D’aquí és d’on prové el topònim “Arcs”, i també l’emblema del seu escut: un arc i una fletxa.
Continuem pedalant sense esforços fins a Bellvís, un nucli als límits entre el Segrià i la Noguera. L'origen de l'escut de Bellvís, on hi apareix un carràs de raïm, concretament de garnatxa, es deu al fet que abans de la construcció del Canal d'Urgell era un poble de secà i la vinya era el cultiu majoritari. Actualment els arbres fruiters emplenen el terme.
Al sud del nucli prenem una pista que ens connecta amb la Sèquia Tercera del Canal d’Urgell i hi pedalem en paral·lel. Més endavant seguim el Canal Auxiliar, que ens deixa a tocar de l’Estany d’Ivars, on arribem per descobrir aquesta petita meravella.
La història de l'Estany d'Ivars, o Llacuna d'Utxafava (antic nom de Vila-sana), és realment interessant. Situat en una conca endorreica, era una llacuna salnitrosa. Amb la construcció del Canal d'Urgell, però, va perdre aquesta característica; esdevingué la llacuna d'aigua dolça més gran de Catalunya (degut als desguassos dels regs circumdants). Es va convertir, també, en el centre de la vida social, cultural i econòmica dels pobles del voltant.
L’estany va ser, fins a la seva dessecació l'any 1951 (pràctica força freqüent durant molts anys amb l’objectiu d’augmentar la superfície de conreu), una de les principals zones humides de l'interior de Catalunya. Viu a la memòria popular, a partir dels anys 90 s’iniciaren les accions per a la seva recuperació. Al 2005 es van acabar les obres de treball i condicionament de la zona lacustre, i el posterior emplenament s’acabà al 2009. Durant el procés d'emplenament i un cop assolit el nivell màxim d'aigua, l'estany i el seu entorn ja ens mostren una sèrie de transformacions ecològiques, amb un increment de la flora i de la fauna, especialment pel que fa a les aus, ja que en pocs anys, després de la recuperació, s’hi han observat més de 225 espècies.
Actualment l’estany constitueix un autèntic oasi de calma, un espai que convida a la distensió, a passejar en família o a l’observació silenciosa de les aus aquàtiques des dels aguaits i miradors expressament creats per aquesta activitat.
Voltem l’estany fins l'antiga masia de Cal Sinen, punt de referència de l'espai natural recuperat. Aquesta masia, actualment restaurada i de singulars parets de tàpia, ja era en el passat un lloc per allotjar als caçadors que venien de fora, i actualment s’ha recuperat com a centre d’interpretació de la recuperació de l’estany, així com també un punt d’informació i amb perspectives futures perquè esdevingui una aula de natura on escolars i ornitòlegs puguin disposar dels 'referents' dels estudis que s'estan portant a terme.
Deixem enrere l’estany encara corpresos per la bellesa que desprèn i dirigim les nostres passes cap el poble de Vallverd, des d’on continuem per una bona pista per tornar a Linyola.
CENTRES D’INTERÈS
Estany d’Ivars
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Bar l’Ateneu. Tel. 973734341
Volta pel bonic Pla d?Urgell, definit per un paisatge horitzontal amb petits nuclis de marcat caire agrícola, atapeït de grans extensions de cultius regats per canals i sèquies i que amaga un oasi de pau desconegut per a molts, l?Estany d?Ivars.
Sortim de Linyola pel camí de Tèrmens. Passat el pantà de Linyola, construït per emmagatzemar aigua per regar les terres de les partides del Camí de la Font, Barranc i Barret-P... Estany d’Ivars, un oasi al bell mig del pla.
Volta pel bonic Pla d’Urgell, definit per un paisatge horitzontal amb petits nuclis de marcat caire agrícola, atapeït de grans extensions de cultius regats per canals i sèquies i que amaga un oasi de pau desconegut per a molts, l’Estany d’Ivars.
Sortim de Linyola pel camí de Tèrmens. Passat el pantà de Linyola, construït per emmagatzemar aigua per regar les terres de les partides del Camí de la Font, Barranc i Barret-Picat i substituir els cultius d’ametllers, oliveres i vinyes per cereals, deixem aquest camí enfilant el nostre cap al poble dels Arcs.
Sembla que l’origen del lloc era una vil·la romana; posteriorment, durant els anys de la conquesta fou una almúnia sarraïna. Segons sembla, en aquella època, al castell dels Arcs, actualment desaparegut, hi havia una colla d’arquers per defensar la fortificació de l’enemic. D’aquí és d’on prové el topònim “Arcs”, i també l’emblema del seu escut: un arc i una fletxa.
Continuem pedalant sense esforços fins a Bellvís, un nucli als límits entre el Segrià i la Noguera. L'origen de l'escut de Bellvís, on hi apareix un carràs de raïm, concretament de garnatxa, es deu al fet que abans de la construcció del Canal d'Urgell era un poble de secà i la vinya era el cultiu majoritari. Actualment els arbres fruiters emplenen el terme.
Al sud del nucli prenem una pista que ens connecta amb la Sèquia Tercera del Canal d’Urgell i hi pedalem en paral·lel. Més endavant seguim el Canal Auxiliar, que ens deixa a tocar de l’Estany d’Ivars, on arribem per descobrir aquesta petita meravella.
La història de l'Estany d'Ivars, o Llacuna d'Utxafava (antic nom de Vila-sana), és realment interessant. Situat en una conca endorreica, era una llacuna salnitrosa. Amb la construcció del Canal d'Urgell, però, va perdre aquesta característica; esdevingué la llacuna d'aigua dolça més gran de Catalunya (degut als desguassos dels regs circumdants). Es va convertir, també, en el centre de la vida social, cultural i econòmica dels pobles del voltant.
L’estany va ser, fins a la seva dessecació l'any 1951 (pràctica força freqüent durant molts anys amb l’objectiu d’augmentar la superfície de conreu), una de les principals zones humides de l'interior de Catalunya. Viu a la memòria popular, a partir dels anys 90 s’iniciaren les accions per a la seva recuperació. Al 2005 es van acabar les obres de treball i condicionament de la zona lacustre, i el posterior emplenament s’acabà al 2009. Durant el procés d'emplenament i un cop assolit el nivell màxim d'aigua, l'estany i el seu entorn ja ens mostren una sèrie de transformacions ecològiques, amb un increment de la flora i de la fauna, especialment pel que fa a les aus, ja que en pocs anys, després de la recuperació, s’hi han observat més de 225 espècies.
Actualment l’estany constitueix un autèntic oasi de calma, un espai que convida a la distensió, a passejar en família o a l’observació silenciosa de les aus aquàtiques des dels aguaits i miradors expressament creats per aquesta activitat.
Voltem l’estany fins l'antiga masia de Cal Sinen, punt de referència de l'espai natural recuperat. Aquesta masia, actualment restaurada i de singulars parets de tàpia, ja era en el passat un lloc per allotjar als caçadors que venien de fora, i actualment s’ha recuperat com a centre d’interpretació de la recuperació de l’estany, així com també un punt d’informació i amb perspectives futures perquè esdevingui una aula de natura on escolars i ornitòlegs puguin disposar dels 'referents' dels estudis que s'estan portant a terme.
Deixem enrere l’estany encara corpresos per la bellesa que desprèn i dirigim les nostres passes cap el poble de Vallverd, des d’on continuem per una bona pista per tornar a Linyola.
CENTRES D’INTERÈS
Estany d’Ivars
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Bar l’Ateneu. Tel. 973734341