Noguera NOG 014_La Torre de Rialb
Espai Natural Protegit Serra d’Aubenç i Roc de Cogul. Serrat de la Pedra. Panta de Rialb. Serra de S
La Torre de Rialb – Vilaplana – La Clua – Collada Gran – Collada del Ram – Pallerols – La Torre de Rialb
Mapes Comarcals de Catalunya. La Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:43 km
Desnivell:1215 m
Temps:4 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
La Baronia de Rialb
La Torre de Rialb forma part de la Baronia de Rialb, un extens municipi que aplega una munió d?antigues parròquies, pobles o caserius, masies, torres i fins antics monestirs d?història i passat divers. Un territori vertebrat pel riu Rialb, solcat per estrets torrents i barrancs gairebé infranquejables, situat a la comarca natural del Segre Mitjà, en el pas de transició entre la plana de Lleida cap a les muntanyes i les valls del Pirineu català occidental.
La Baronia de Rialb
La Torre de Rialb forma part de la Baronia de Rialb, un extens municipi que aplega una munió d’antigues parròquies, pobles o caserius, masies, torres i fins antics monestirs d’història i passat divers. Un territori vertebrat pel riu Rialb, solcat per estrets torrents i barrancs gairebé infranquejables, situat a la comarca natural del Segre Mitjà, en el pas de transició entre la plana de Lleida cap a les muntanyes i les valls del Pirineu català occidental.
La ruta recorre les terres baixes, també anomenades del Rialb Jussà, seguint el perímetre del pantà de Rialb fins la Clua, fora del terme, i s’enfila cap les terres més alteroses i prou allunyades del curs del riu Segre que formen part del que s’anomena Rialb Sobirà. Un viatge per paratges de transició entre la plana i la muntanya, de relleus accidentats, solitaris i feréstecs passant per antigues parròquies poblades des d’època alt medieval, fortificacions defensives, masies, esglésies parroquials i capelles.
Sortim del poble, situat en un planell a mitja costa de l'esquerra del riu Rialb, per la carretera que porta a Politg, a un quilòmetre de la Torre i un dels llocs antics de la baronia, que guarda encara una antiga torre del castell o fortalesa. Ens desviem abans d’arribar-hi pel camí rural que passant pel mas la Pedra recorre el perímetre del pantà de Rialb. Un trajecte còmode i solitari.
El cel impol·lut que s’alça per damunt les blaves aigües del pantà ens deixa albirar sense interferències les siluetes de les serres prepirinenques properes que tanquen el Segre Mitjà pel nord: Port del Compte, Serra del Verd, Serra d’Ensija i Rasos de Peguera. Perfilem plàcidament les sinuositats de l’orografia que dibuixa l’aigua capturada per la presa per enlairar-nos de cop a un petit pla on s’assenta l’ermita romànica de Sant Miquel del poble de Vilaplana, un petit nucli pertanyent també a la baronia.
Un ràpid descens ens porta al meandre que dona forma a la península on s’assenta el nucli de la Clua, ubicat damunt d’un promontori rocós que corona l’antic castell, ara un gran casal, i l’ermita romànica de Sant Sebastià. En el mur del cementiri hi ha reutilitzats com a material de construcció, algunes caixes i tapes de sarcòfags decorades amb motius populars que recullen diverses tradicions visigòtiques amb origen en el món preromà. També hi podem trobar una inscripció de caràcters gòtics. Tant el castell com el nucli, documentats des del segles XI i XII, sembla que podien ser la porta sud de la Ruta del Segre des de Lleida cap els Pirineus en el límit de les actuals comarques de l'Alt Urgell, la Noguera i el Solsonès.
Pedalem arran del pantà i dels antics conreus que l’escassetat d’aigua deixa al descobert. La imatge de la vall amb aquests camps que verdegen del terròs, el poble de Peramola i les muralles pètries de la serres de l’Aubenc i del Turp i el Pirineu traient el cap entre les dues, es de postal.
Iniciem la pujada forta de la ruta davant mateix del turó que allotja les restes del castell i poble vell d’Aguilar, testimonis d'un passat important d’un territori que ara jau sota l’aigua. Baixem a la Rasa de la Pastera que recorrem amb dificultats en algun tram abans d’assolir la Collada Gran i el Mirador de la Cosconera. A partir d’aquí la pista va millorant, encara que no podem obviar que pedalem per una orografia formada per conglomerat, cosa que fa que sovint trobem rocalla solta. Assolida la carena de la Serra de Sant Marc ens deixem caure veloçment per la carretera fins trobar la pista que puja a l’ermita de Sant Marc i que ens permetrà arribar al llogaret de Pallerols, nucli que també pertany a la baronia.
Guanyem alçada sota mateix de l’imponent Tossal de Sant Marc. A la part alta, en una ampla collada, trobem una bifurcació per arribar a Pallerols, a la esquerra per la pista que passa per l’ermita de Sant Marc i a la dreta, un cop dalt la Serra de l’Arcosa, per un bonic sender GR que es mou emboscat fins a Sant Esteve de Pallerols ubicada en una solana alterosa. Seguirem encara un llarg tram de baixada (uns 300 metres de desnivell) sempre per sendera, alternant trams fàcils amb altres de més complicats i no sempre fàcils de seguir sense GPS. A la part baixa el torrent de Rialb ens obliga a descalçar-nos per travessar-lo. El camí per on continuem passa just sota d’un antic nucli de població, encara que no el veiem, Cases de Rialb.
Sortim tot seguit a una bona pista que per la dreta del Rialb i de l’embassament ens retorna ràpidament al punt de sortida. Abans de travessar el viaducte trobem a la dreta el dolmen de Sòls de Riu i l’ermita de Santa Eulàlia de Pomanyons.
Setembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Sant Miquel del poble de Vilaplana. Castell de la Clua. Ermita de Sant Sebastià de la Clua. Poble Vell d’Aguilar. Sant Marc de Pallerols. Sant Esteve de Pallerols. Dolmen de Sòls de Riu. Emita de Santa Eulàlia de Pomanyons.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.baroniarialb.cat/turisme/
La Torre de Rialb forma part de la Baronia de Rialb, un extens municipi que aplega una munió d?antigues parròquies, pobles o caserius, masies, torres i fins antics monestirs d?història i passat divers. Un territori vertebrat pel riu Rialb, solcat per estrets torrents i barrancs gairebé infranquejables, situat a la comarca natural del Segre Mitjà, en el pas de transició entre la plana de Lleida cap a les muntanyes i les valls del Pirineu català occidental.
La Torre de Rialb forma part de la Baronia de Rialb, un extens municipi que aplega una munió d’antigues parròquies, pobles o caserius, masies, torres i fins antics monestirs d’història i passat divers. Un territori vertebrat pel riu Rialb, solcat per estrets torrents i barrancs gairebé infranquejables, situat a la comarca natural del Segre Mitjà, en el pas de transició entre la plana de Lleida cap a les muntanyes i les valls del Pirineu català occidental.
La ruta recorre les terres baixes, també anomenades del Rialb Jussà, seguint el perímetre del pantà de Rialb fins la Clua, fora del terme, i s’enfila cap les terres més alteroses i prou allunyades del curs del riu Segre que formen part del que s’anomena Rialb Sobirà. Un viatge per paratges de transició entre la plana i la muntanya, de relleus accidentats, solitaris i feréstecs passant per antigues parròquies poblades des d’època alt medieval, fortificacions defensives, masies, esglésies parroquials i capelles.
Sortim del poble, situat en un planell a mitja costa de l'esquerra del riu Rialb, per la carretera que porta a Politg, a un quilòmetre de la Torre i un dels llocs antics de la baronia, que guarda encara una antiga torre del castell o fortalesa. Ens desviem abans d’arribar-hi pel camí rural que passant pel mas la Pedra recorre el perímetre del pantà de Rialb. Un trajecte còmode i solitari.
El cel impol·lut que s’alça per damunt les blaves aigües del pantà ens deixa albirar sense interferències les siluetes de les serres prepirinenques properes que tanquen el Segre Mitjà pel nord: Port del Compte, Serra del Verd, Serra d’Ensija i Rasos de Peguera. Perfilem plàcidament les sinuositats de l’orografia que dibuixa l’aigua capturada per la presa per enlairar-nos de cop a un petit pla on s’assenta l’ermita romànica de Sant Miquel del poble de Vilaplana, un petit nucli pertanyent també a la baronia.
Un ràpid descens ens porta al meandre que dona forma a la península on s’assenta el nucli de la Clua, ubicat damunt d’un promontori rocós que corona l’antic castell, ara un gran casal, i l’ermita romànica de Sant Sebastià. En el mur del cementiri hi ha reutilitzats com a material de construcció, algunes caixes i tapes de sarcòfags decorades amb motius populars que recullen diverses tradicions visigòtiques amb origen en el món preromà. També hi podem trobar una inscripció de caràcters gòtics. Tant el castell com el nucli, documentats des del segles XI i XII, sembla que podien ser la porta sud de la Ruta del Segre des de Lleida cap els Pirineus en el límit de les actuals comarques de l'Alt Urgell, la Noguera i el Solsonès.
Pedalem arran del pantà i dels antics conreus que l’escassetat d’aigua deixa al descobert. La imatge de la vall amb aquests camps que verdegen del terròs, el poble de Peramola i les muralles pètries de la serres de l’Aubenc i del Turp i el Pirineu traient el cap entre les dues, es de postal.
Iniciem la pujada forta de la ruta davant mateix del turó que allotja les restes del castell i poble vell d’Aguilar, testimonis d'un passat important d’un territori que ara jau sota l’aigua. Baixem a la Rasa de la Pastera que recorrem amb dificultats en algun tram abans d’assolir la Collada Gran i el Mirador de la Cosconera. A partir d’aquí la pista va millorant, encara que no podem obviar que pedalem per una orografia formada per conglomerat, cosa que fa que sovint trobem rocalla solta. Assolida la carena de la Serra de Sant Marc ens deixem caure veloçment per la carretera fins trobar la pista que puja a l’ermita de Sant Marc i que ens permetrà arribar al llogaret de Pallerols, nucli que també pertany a la baronia.
Guanyem alçada sota mateix de l’imponent Tossal de Sant Marc. A la part alta, en una ampla collada, trobem una bifurcació per arribar a Pallerols, a la esquerra per la pista que passa per l’ermita de Sant Marc i a la dreta, un cop dalt la Serra de l’Arcosa, per un bonic sender GR que es mou emboscat fins a Sant Esteve de Pallerols ubicada en una solana alterosa. Seguirem encara un llarg tram de baixada (uns 300 metres de desnivell) sempre per sendera, alternant trams fàcils amb altres de més complicats i no sempre fàcils de seguir sense GPS. A la part baixa el torrent de Rialb ens obliga a descalçar-nos per travessar-lo. El camí per on continuem passa just sota d’un antic nucli de població, encara que no el veiem, Cases de Rialb.
Sortim tot seguit a una bona pista que per la dreta del Rialb i de l’embassament ens retorna ràpidament al punt de sortida. Abans de travessar el viaducte trobem a la dreta el dolmen de Sòls de Riu i l’ermita de Santa Eulàlia de Pomanyons.
Setembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Sant Miquel del poble de Vilaplana. Castell de la Clua. Ermita de Sant Sebastià de la Clua. Poble Vell d’Aguilar. Sant Marc de Pallerols. Sant Esteve de Pallerols. Dolmen de Sòls de Riu. Emita de Santa Eulàlia de Pomanyons.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.baroniarialb.cat/turisme/