Noguera NOG 015_Baldomar
Muntanya de Sant Mamet. La Vall d’Ariet. Serra de l’Obac. Montsec de Rúbies. Conca de Meià. Serra Gr
Baldomar – Collada Les Bassetes – La Vall d’Ariet – Santa Maria de Meià – Vilanova de Meià – Lluçars – Boada – Baldomar
Mapes Comarcals de Catalunya. La Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:34 km
Desnivell:1025 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana
Vall d?Ariet i la Coma de Meià
Des del bonic poble de Baldomar la ruta s'endinsa en la desconeguda vall d'Ariet, una petita vall de masies disseminades que, malgrat l'oblit, encara exhalen noblesa i torna per la Coma de Meià amb l'imponent Montsec de Rúbies de teló de fons.
Baldomar, un poble enclavat en una vall amable que ha recuperat la tradició vitivinícola, és a la ratlla de les serres del Prepirineu i molt a la vora del Segre, dominant un territori ... Vall d’Ariet i la Coma de Meià
Des del bonic poble de Baldomar la ruta s'endinsa en la desconeguda vall d'Ariet, una petita vall de masies disseminades que, malgrat l'oblit, encara exhalen noblesa i torna per la Coma de Meià amb l'imponent Montsec de Rúbies de teló de fons.
Baldomar, un poble enclavat en una vall amable que ha recuperat la tradició vitivinícola, és a la ratlla de les serres del Prepirineu i molt a la vora del Segre, dominant un territori que durant l’Alta Edat Mitjana va fer de frontera inestable entre els comtats cristians de les muntanyes i els pobladors musulmans de la plana, més al sud.
Des de la part alta del poble enfilem cap els Planers, una zona de conreus que s’estén entre la Serra Mosquera i els darrers contraforts de la Muntanya de Sant Mamet. Arribem a un petit coll damunt mateix del Barranc dels Codonys; al fons del mateix veiem el poble d’Alòs de Balaguer amb la silueta inconfusible del seu castell encaixat a la vall del Segre. S’intueix també l’estret congost del Mu que la voracitat de les aigües ha modelat obrint-se pas entre la muntanya de Sant Mamet i la Serra Carbonera en el seu camí en busca de la Noguera Pallaresa, just a sota mateix del Mont-roig, la silueta del qual recorda una gran onada a punt de trencar aturada en el temps.
Per una pista rural asfaltada, en franc retrocés pel poc us, seguim pujant en direcció a la Masia, un mas en runes que com molts d’altres de la Vall d’Ariet, amb l’abandonament del camp a mitjans dels segle passat, han estat víctimes de la perseverança de la natura que els ha devorat sense pietat.
A la Collada de les Bassetes les parets del Montsec de Rúbies, així com els relleus prepirinencs que s’estenen entre el Solsonès i el Berguedà, es fan presents. Baixem cap a la Vall d’Ariet. Masos abandonats que encara exhalen noblesa i es deterioren lentament dia rera dia, es deixen veure pel camí. És el cas de l’antic Castell d’Ariet o Castell dels Moros, que trobem situat en un petit turó voltat de vegetació boscosa. Les parets que queden dempeus pertanyen a l’antiga torre i tenen una alçada considerable. Una mica més avall del recorregut trobem l’antiga parròquia de Sant Bartomeu, una església romànica molt ben conservada.
Som al municipi de la Vall d’Ariet, que més que un nucli és un conjunt de masies disseminades, moltes d’elles abandonades, dins d’un espai territorial que es subdivideix amb noms propis: Ariet de Sols o “desús”, Ariet del Mig i Ariet de Caps. Guanyem alçada per aquesta petita vall amagada i allargassada, protegida per singulars muralles calcàries i els vessants de les serres de l’Obac i Sant Mamet que ens acompanyen en tot moment. Petits conreus ocupen el territori lliure de rocam, que no és gaire.
Travessem la Serra de l’Obac per accedir a la Conca de Meià. A l’esquerra de la carena veiem situat al cim d'una penya les restes del castell de Castelló de Meià, un castell des d’on es controlava el pas que unia les dues valls. Les vistes des d’aquest punt de la Conca de Meià configuren una vall amable i fèrtil trencada al sud pel Grau de la Clua i tancada al nord per les pètries muralles del Montsec de Rúbies.
Ens deixem caure en un tres i no res fins al poble de Santa Maria de Meià. Per carretera ens desplacem fins al nucli veí de Vilanova de Meià sota la mirada corprenedora del Montsec que sembla abraonar-se damunt nostre i que contrasta amb les suaus ondulacions de la conca. A la part alta del poble, sota mateix del Puig de Meià on hi havia l’antic poblat que donà origen a Vilanova, hi ha l’interessant església de Sant Salvador. Un edifici singular que una mirada atenta en podrà desxifrar l’evolució del romànic al gòtic, destacant del conjunt la portalada de ponent. En un carreró estret de la petita plaça, a la dreta de la façana, si pareu atenció, veureu petits murs fetes amb fòssils, cargols, petxines..., realment sorprenent.
La resta de trajecte fins al final d’etapa és molt còmode i planer. Un camí rural asfaltat que s’enfila en suau pujada cap a l’esquerra de la conca ens permet connectar els pobles de Lluçars i Boada. Durant aquest bonic i plàcid trajecte tenim una esplèndida vista global de la conca i de les serralades que la tanquen, relleus que ens han acompanyat durant tot el recorregut. Ara el que crida la nostra atenció es situa a l’est. En primer terme destaca la singular silueta cònica de Montmagastre que sobresurt gegantina sobre el territori que l’envolta, i cap al nord es perfilen perfectament a l’horitzó els relleus nevats del Prepirineu del Solsonès i el Berguedà. Les serres d’Aubenc, Cadí, Port del Compte, Ensija i Rasos de Peguera ens sorprenen per la seva aparent proximitat .
Una pista que puja cap al mas Bolló ens permet sortejar l’abrupte Grau de la Clua per tornar de nou a Baldomar.
Març de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Castell de la Vall d'Ariet. Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet. Castell de Castelló de Meià. Santa Maria de Meià. Sant Salvador de Vilanova de Meià. Sant Pere de Lluçars. Sant Pere de Boada
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/
Des del bonic poble de Baldomar la ruta s'endinsa en la desconeguda vall d'Ariet, una petita vall de masies disseminades que, malgrat l'oblit, encara exhalen noblesa i torna per la Coma de Meià amb l'imponent Montsec de Rúbies de teló de fons.
Baldomar, un poble enclavat en una vall amable que ha recuperat la tradició vitivinícola, és a la ratlla de les serres del Prepirineu i molt a la vora del Segre, dominant un territori ... Vall d’Ariet i la Coma de Meià
Des del bonic poble de Baldomar la ruta s'endinsa en la desconeguda vall d'Ariet, una petita vall de masies disseminades que, malgrat l'oblit, encara exhalen noblesa i torna per la Coma de Meià amb l'imponent Montsec de Rúbies de teló de fons.
Baldomar, un poble enclavat en una vall amable que ha recuperat la tradició vitivinícola, és a la ratlla de les serres del Prepirineu i molt a la vora del Segre, dominant un territori que durant l’Alta Edat Mitjana va fer de frontera inestable entre els comtats cristians de les muntanyes i els pobladors musulmans de la plana, més al sud.
Des de la part alta del poble enfilem cap els Planers, una zona de conreus que s’estén entre la Serra Mosquera i els darrers contraforts de la Muntanya de Sant Mamet. Arribem a un petit coll damunt mateix del Barranc dels Codonys; al fons del mateix veiem el poble d’Alòs de Balaguer amb la silueta inconfusible del seu castell encaixat a la vall del Segre. S’intueix també l’estret congost del Mu que la voracitat de les aigües ha modelat obrint-se pas entre la muntanya de Sant Mamet i la Serra Carbonera en el seu camí en busca de la Noguera Pallaresa, just a sota mateix del Mont-roig, la silueta del qual recorda una gran onada a punt de trencar aturada en el temps.
Per una pista rural asfaltada, en franc retrocés pel poc us, seguim pujant en direcció a la Masia, un mas en runes que com molts d’altres de la Vall d’Ariet, amb l’abandonament del camp a mitjans dels segle passat, han estat víctimes de la perseverança de la natura que els ha devorat sense pietat.
A la Collada de les Bassetes les parets del Montsec de Rúbies, així com els relleus prepirinencs que s’estenen entre el Solsonès i el Berguedà, es fan presents. Baixem cap a la Vall d’Ariet. Masos abandonats que encara exhalen noblesa i es deterioren lentament dia rera dia, es deixen veure pel camí. És el cas de l’antic Castell d’Ariet o Castell dels Moros, que trobem situat en un petit turó voltat de vegetació boscosa. Les parets que queden dempeus pertanyen a l’antiga torre i tenen una alçada considerable. Una mica més avall del recorregut trobem l’antiga parròquia de Sant Bartomeu, una església romànica molt ben conservada.
Som al municipi de la Vall d’Ariet, que més que un nucli és un conjunt de masies disseminades, moltes d’elles abandonades, dins d’un espai territorial que es subdivideix amb noms propis: Ariet de Sols o “desús”, Ariet del Mig i Ariet de Caps. Guanyem alçada per aquesta petita vall amagada i allargassada, protegida per singulars muralles calcàries i els vessants de les serres de l’Obac i Sant Mamet que ens acompanyen en tot moment. Petits conreus ocupen el territori lliure de rocam, que no és gaire.
Travessem la Serra de l’Obac per accedir a la Conca de Meià. A l’esquerra de la carena veiem situat al cim d'una penya les restes del castell de Castelló de Meià, un castell des d’on es controlava el pas que unia les dues valls. Les vistes des d’aquest punt de la Conca de Meià configuren una vall amable i fèrtil trencada al sud pel Grau de la Clua i tancada al nord per les pètries muralles del Montsec de Rúbies.
Ens deixem caure en un tres i no res fins al poble de Santa Maria de Meià. Per carretera ens desplacem fins al nucli veí de Vilanova de Meià sota la mirada corprenedora del Montsec que sembla abraonar-se damunt nostre i que contrasta amb les suaus ondulacions de la conca. A la part alta del poble, sota mateix del Puig de Meià on hi havia l’antic poblat que donà origen a Vilanova, hi ha l’interessant església de Sant Salvador. Un edifici singular que una mirada atenta en podrà desxifrar l’evolució del romànic al gòtic, destacant del conjunt la portalada de ponent. En un carreró estret de la petita plaça, a la dreta de la façana, si pareu atenció, veureu petits murs fetes amb fòssils, cargols, petxines..., realment sorprenent.
La resta de trajecte fins al final d’etapa és molt còmode i planer. Un camí rural asfaltat que s’enfila en suau pujada cap a l’esquerra de la conca ens permet connectar els pobles de Lluçars i Boada. Durant aquest bonic i plàcid trajecte tenim una esplèndida vista global de la conca i de les serralades que la tanquen, relleus que ens han acompanyat durant tot el recorregut. Ara el que crida la nostra atenció es situa a l’est. En primer terme destaca la singular silueta cònica de Montmagastre que sobresurt gegantina sobre el territori que l’envolta, i cap al nord es perfilen perfectament a l’horitzó els relleus nevats del Prepirineu del Solsonès i el Berguedà. Les serres d’Aubenc, Cadí, Port del Compte, Ensija i Rasos de Peguera ens sorprenen per la seva aparent proximitat .
Una pista que puja cap al mas Bolló ens permet sortejar l’abrupte Grau de la Clua per tornar de nou a Baldomar.
Març de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Castell de la Vall d'Ariet. Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet. Castell de Castelló de Meià. Santa Maria de Meià. Sant Salvador de Vilanova de Meià. Sant Pere de Lluçars. Sant Pere de Boada
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/