Alt Urgell AUR 035_Peramola
Espai Natural Protegit Serra d’Auben i Roc de Cogul. Massís de Sant Honorat
Peramola – Cortiuda – Santa Maria de Castell-Llebre – Peramola
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
Resum
Distància:28 km
Desnivell:910 m
Temps:2 h 45 min
Dificultat:mitjana
Volta a la Serra de Sant Honorat. Una dosi d?abrupta solitud
Una ruta solitària i salvatge que volta la Serra de Sant Honorat, un massís de conglomerat que recorda els relleus montserratins, una massa pètriea de formes canviants depenent del costat on es miri. Pel camí el despoblat de Cortiuda, els imponents paisatges rocosos que ens regalen les parets de la Serra d?Aubenc i la sorprenent ubicació de la ermita de Santa Maria de Castell-Llebre completen els atractius. Imprescind... Volta a la Serra de Sant Honorat. Una dosi d’abrupta solitud
Una ruta solitària i salvatge que volta la Serra de Sant Honorat, un massís de conglomerat que recorda els relleus montserratins, una massa pètriea de formes canviants depenent del costat on es miri. Pel camí el despoblat de Cortiuda, els imponents paisatges rocosos que ens regalen les parets de la Serra d’Aubenc i la sorprenent ubicació de la ermita de Santa Maria de Castell-Llebre completen els atractius. Imprescindible
Sortim de la capital de la baronia Peramola, nomenclatura provinent de l’aglutinació de Petram Molam (massa de pedra o pedra en forma de mola), pel Camí de Cortiuda. Una pista que serpenteja per la vall del Torrent de Peramola, un estret barranc on predomina la roca. Destaquen les parets conglomerades de la muntanya la Roca del Corb que s’aixequen imponents en el primer tram del trajecte.
Progressem còmodament per una pista que ens duu al mas la Móra de Cortiuda, actualment abandonat, un trist exemple del que passa a l'Alt Urgell: l'abandó sistemàtic i el deteriorament progressiu del que foren unitats d'explotació familiars al llarg de generacions. Consta de la casa principal i una sèrie d'edificacions annexés, entre elles la capella romànica de la mare de Déu del Roser.
Arribem al petit pla als peus dels contraforts ponentins de la Serra de l’Aubenc que divideix les aigües del Segre i el Rialb. Dalt d’un petit turó hi ha les restes de l’antic poble de Cortiuda, nom de possible arrel basca que ja es documenta al s. X escrit “Curtizda”, i que podria significar “el lloc, o paratge, de les corbes o curvatures”, amb referència als conglomerats del Corb i Sant Honorat. A la primeria del segle XI, la propietat de Cortiuda fou causa d’un plet acarnissat entre l’Església d’Urgell i l’abat Duran del monestir de Santa Cecília d’Elins (Pallerols del Cantó), amb veredicte emès a l’església de Sant Pere de Ponts a favor de l’Església d’Urgell. Cap a la darreria del segle XIX, a Cortiuda hi havia, entre el nucli i els masos, una trentena de cases obertes. Des del turó estant es gaudeix d’una magnífica panoràmica de la profunda i agresta vall de Rialb i del relleu singular del Montsec de Rúbies que sembla una gran onada a punt de trencar aturada en el temps.
Visitem l’església de Sant Martí de Cortiuda, un edifici molt reformat, abans d’escometre el tram mes soliu i salvatge de la ruta. Ens endinsem en un tram emmarcat entre les parets verticals de la serres d’Aubenc i Sant Honorat, profundament solcat pel Torrent de les Caubes, un territori inhòspit que sembla talment poc explorat, almenys en bicicleta. Després d’un tram boscós, la pista ens porta a les restes del mas Puigpinós on encara podem entreveure les antigues feixes de cultius, ara totalment envaïdes per la vegetació, i que ens mostren la capacitat humana per conquerir espais que semblen totalment inhabitables.
Continuem la ruta. Petites escletxes entre la vegetació ens deixen gaudir de la poderosa roca que tenim al davant amb les seves parets verticals que semblen abraonar-se sobre nosaltres. Respirem tranquils, sortint de la solitud, quan descobrim els primers cultius en actiu prop del mas Juncars. El mas està ubicat als peus de les cingleres que cauen verticals de Lo Coscollet en un petit replà que suavitza l’abrupte paisatge que ens envolta alhora descansa sobre una talaia rocosa que cau en fort pendent cap a la vall del Segre. Una “fortalesa” des d’on albirar el territori que ens envolta definit per un paisatge aclaparador de gran bellesa que colpeix per la seva magnitud.
Ens deixem caure cap al Pantà d’Oliana tancat per poderoses i variades formacions rocoses, enllaçant amb una pista poc freqüentada que ens deixa al fons de la vall on continuem per una pista que remunta, amb fort pendent en alguns trams, per damunt del Grau d’Oliana i evitar la carretera. El camí ens porta fins el magnífic paratge on hi ha l’església romànica de Santa Maria de Castell-Llebre. Enfilada en una de les muntanyes que voregen el trànsit del riu Segre, l'esglesiola va ser, en el seu dia, part d'un castell. Només algunes ruïnes de la fortificació ens ho recorden, perquè avui és pràcticament desaparegut. El petit temple, en canvi, està molt ben conservat. Des de la seva vora, tenim una vista extraordinària sobre el pantà d'Oliana, a l'esquerra, i d'Oliana, a la dreta.
Deixem enrere el congost, el límit entre l'Alt Urgell estricte, és a dir la comarca natural o històrica de l'Urgellet i el Segre Mitjà que comença amb la ribera d'Oliana i Peramola, dins la Depressió Central. Per una pista aèria voregem per sota la cinglera del Roc de Rombau completant la volta a la Serra de Sant Honorat i posant fi a la ruta a Peramola
Gener de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Sant Martí de Cortiuda. Santa Maria de Castell-Llebre
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://turismeperamola.cat/
Una ruta solitària i salvatge que volta la Serra de Sant Honorat, un massís de conglomerat que recorda els relleus montserratins, una massa pètriea de formes canviants depenent del costat on es miri. Pel camí el despoblat de Cortiuda, els imponents paisatges rocosos que ens regalen les parets de la Serra d?Aubenc i la sorprenent ubicació de la ermita de Santa Maria de Castell-Llebre completen els atractius. Imprescind... Volta a la Serra de Sant Honorat. Una dosi d’abrupta solitud
Una ruta solitària i salvatge que volta la Serra de Sant Honorat, un massís de conglomerat que recorda els relleus montserratins, una massa pètriea de formes canviants depenent del costat on es miri. Pel camí el despoblat de Cortiuda, els imponents paisatges rocosos que ens regalen les parets de la Serra d’Aubenc i la sorprenent ubicació de la ermita de Santa Maria de Castell-Llebre completen els atractius. Imprescindible
Sortim de la capital de la baronia Peramola, nomenclatura provinent de l’aglutinació de Petram Molam (massa de pedra o pedra en forma de mola), pel Camí de Cortiuda. Una pista que serpenteja per la vall del Torrent de Peramola, un estret barranc on predomina la roca. Destaquen les parets conglomerades de la muntanya la Roca del Corb que s’aixequen imponents en el primer tram del trajecte.
Progressem còmodament per una pista que ens duu al mas la Móra de Cortiuda, actualment abandonat, un trist exemple del que passa a l'Alt Urgell: l'abandó sistemàtic i el deteriorament progressiu del que foren unitats d'explotació familiars al llarg de generacions. Consta de la casa principal i una sèrie d'edificacions annexés, entre elles la capella romànica de la mare de Déu del Roser.
Arribem al petit pla als peus dels contraforts ponentins de la Serra de l’Aubenc que divideix les aigües del Segre i el Rialb. Dalt d’un petit turó hi ha les restes de l’antic poble de Cortiuda, nom de possible arrel basca que ja es documenta al s. X escrit “Curtizda”, i que podria significar “el lloc, o paratge, de les corbes o curvatures”, amb referència als conglomerats del Corb i Sant Honorat. A la primeria del segle XI, la propietat de Cortiuda fou causa d’un plet acarnissat entre l’Església d’Urgell i l’abat Duran del monestir de Santa Cecília d’Elins (Pallerols del Cantó), amb veredicte emès a l’església de Sant Pere de Ponts a favor de l’Església d’Urgell. Cap a la darreria del segle XIX, a Cortiuda hi havia, entre el nucli i els masos, una trentena de cases obertes. Des del turó estant es gaudeix d’una magnífica panoràmica de la profunda i agresta vall de Rialb i del relleu singular del Montsec de Rúbies que sembla una gran onada a punt de trencar aturada en el temps.
Visitem l’església de Sant Martí de Cortiuda, un edifici molt reformat, abans d’escometre el tram mes soliu i salvatge de la ruta. Ens endinsem en un tram emmarcat entre les parets verticals de la serres d’Aubenc i Sant Honorat, profundament solcat pel Torrent de les Caubes, un territori inhòspit que sembla talment poc explorat, almenys en bicicleta. Després d’un tram boscós, la pista ens porta a les restes del mas Puigpinós on encara podem entreveure les antigues feixes de cultius, ara totalment envaïdes per la vegetació, i que ens mostren la capacitat humana per conquerir espais que semblen totalment inhabitables.
Continuem la ruta. Petites escletxes entre la vegetació ens deixen gaudir de la poderosa roca que tenim al davant amb les seves parets verticals que semblen abraonar-se sobre nosaltres. Respirem tranquils, sortint de la solitud, quan descobrim els primers cultius en actiu prop del mas Juncars. El mas està ubicat als peus de les cingleres que cauen verticals de Lo Coscollet en un petit replà que suavitza l’abrupte paisatge que ens envolta alhora descansa sobre una talaia rocosa que cau en fort pendent cap a la vall del Segre. Una “fortalesa” des d’on albirar el territori que ens envolta definit per un paisatge aclaparador de gran bellesa que colpeix per la seva magnitud.
Ens deixem caure cap al Pantà d’Oliana tancat per poderoses i variades formacions rocoses, enllaçant amb una pista poc freqüentada que ens deixa al fons de la vall on continuem per una pista que remunta, amb fort pendent en alguns trams, per damunt del Grau d’Oliana i evitar la carretera. El camí ens porta fins el magnífic paratge on hi ha l’església romànica de Santa Maria de Castell-Llebre. Enfilada en una de les muntanyes que voregen el trànsit del riu Segre, l'esglesiola va ser, en el seu dia, part d'un castell. Només algunes ruïnes de la fortificació ens ho recorden, perquè avui és pràcticament desaparegut. El petit temple, en canvi, està molt ben conservat. Des de la seva vora, tenim una vista extraordinària sobre el pantà d'Oliana, a l'esquerra, i d'Oliana, a la dreta.
Deixem enrere el congost, el límit entre l'Alt Urgell estricte, és a dir la comarca natural o històrica de l'Urgellet i el Segre Mitjà que comença amb la ribera d'Oliana i Peramola, dins la Depressió Central. Per una pista aèria voregem per sota la cinglera del Roc de Rombau completant la volta a la Serra de Sant Honorat i posant fi a la ruta a Peramola
Gener de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Sant Martí de Cortiuda. Santa Maria de Castell-Llebre
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://turismeperamola.cat/