Alt Urgell AUR 047_Ars
Parc Natural de l'Alt Pirineu. Ras de Conques. Serrat de l’Avellanosa.
Ars_Asnurri_Civís_Coll d’Ares_Bordes de Prats_Bordes de Cortvasill_Bordes de Civís_La Creu del Ras de Conques_Coll d’Estalella_Ars
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:42 km
Desnivell:1490 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Bordes de Prats, Cortvassill i Civís.
Volta a la serra coronada pels cims del Cap de la Devesa i el Bony de la Covil, relleus que acullen a les seves vessants, els pobles d?Ars, Asnurri o Civís i les plàcides valls que combinen boscos i prats de dalla amb les seves respectives bordes, un signe identitari d?aquesta zona del Pirineu
Des d?Ars ens deixem caure per la carretera, estreta i pràcticament sense transit, gaudint de la mateixa i de la magnífica vall que ... Bordes de Prats, Cortvassill i Civís.
Volta a la serra coronada pels cims del Cap de la Devesa i el Bony de la Covil, relleus que acullen a les seves vessants, els pobles d’Ars, Asnurri o Civís i les plàcides valls que combinen boscos i prats de dalla amb les seves respectives bordes, un signe identitari d’aquesta zona del Pirineu
Des d’Ars ens deixem caure per la carretera, estreta i pràcticament sense transit, gaudint de la mateixa i de la magnífica vall que ens engoleix fins la confluència amb la vall de Civís on es remunta, també per carretera petita, fins al pobles d’Asnurri i Civís. Una altra possibilitat per als amants dels senders és pedalar per un magnífic camí de gran bellesa que, gairebé tot damunt la bici, ens connecta amb el despoblat de Ministrells i ens deixa prop del Grau de Civís on enllacem amb la ruta original (veure ruta AUR 046).
Entrem al poble d’Asnurri i en sortim per la part alta on hi ha l’església, originàriament romànica, de Santa Eulàlia d’Asnurri. Continuem per la carretera de Civís amb l’amplada justa per fer més plaent la pedalada. Durant el trajecte passem per l’antiga central de Civís ubicada just a la sortida del Grau de Civís que aprofitava la força de l’aigua per produir electricitat. De fet durant l’evolució de la ruta podrem veure com la línia elèctrica que puja per la vall des de Sant Joan Fumat continua passant per colls i vessants d’alta muntanya cap a Os de Civís obligada per l’especial situació geogràfica d’aquest poble, amb l’accés principal per Andorra.
Passat el grau trobem en un replà entre muntanyes el poble de Civís, un poble de gran atractiu que havia estat una vila closa. Continuem per una pista de muntanya que puja a Coll d’Ares. El camí ben compactat fa que la progressió damunt la bicicleta sigui plaent. A banda del paisatge que es gaudeix des del mirador de Coll d’Ares creat expressament per a aquest finalitat, hi ha interessants elements relacionats amb l’entorn immediat. A nivell de paisatge podem gaudir de l’enclavament de Civís envoltat dels prats de dall amb les seves bordes ocupant les vessants dels relleus propers amb alternança de boscos caducifolis, de com la vall s’enfonsa abruptament fins la seva confluència amb la vall de la Valira i mes enllà, quan aquesta conflueix amb el curs del Segre, de com es dibuixen al contrallum les siluetes inconfusibles de les serres del Cadí i Port de Compte.
Una mirada més acurada advertirà també com l’ocupació humana varia en funció dels estatges de vegetació, que al seu torn varien amb l’altitud. Els pobles són a l’estatge montà, per sota dels 1600 m. Tenen prats i boscos caducifolis al voltant. A l’estatge subalpí trobem les bordes, edificis per guarda l’herba i el bestiar al bon temps i envoltats de prats i boscos de coníferes. Puntualment també podien ser habitades. Més amunt, a l’estatge alpí, al regne dels prats i els cims, hi ha cabanes de pastor, orris i pletes d’us estrictament estival. Així doncs, amb l’alçada el poblament s’empetiteix arquitectònicament i s’escurça temporalment.
Més elements observables a Coll d’Ares: a l’altra banda de la pista hi ha un lloser que proveïa de material per cobrir cases i bordes. D’aquí que aquestes cobertes de llosses rebin el nom de llosats o llenats al Pallars. També arribant al coll hi ha un búnquer o niu de metralladores dels molts que es van construir pel règim franquista desprès de la guerra civil a molt llocs per fer front a una possible invasió que mai no es va produí.
Deixem el coll continuant per la pista que baixa al Barranc de Prats Un trajecte molt plaent navegant per la plàcida vall on s’ubiquen les bordes de Prats i de Cortvassill i més tard canviem de vall per visitar les bordes de Civís, dividides en dos grups les de Sobirà i les de Jussà. Les bordes son construccions de dues plantes: a la de dalt s’emmagatzema herba pel bestiar, que es tanca a la de sota. Les bordes s’emmotllen al pendent del terreny de tal manera que a la part anterior sobresurt més que la posterior. De vegades tenen una caseta al costat que servia d’allotjament. La planta superior també podia habilitar-se per viure-hi el temps que el bestiar era a la muntanya, entre la primavera i la tardor. Les bordes son el reflex d’una activitat agrícola i ramadera no gaire llunyana en el temps que en l’actualitat s’ha perdut pel canvi d’usos.
Passades les Bordes de Jussà ens deixem caure riu avall fins trobar la pista que puja de l’ermita de Santa Magdalena al coll de la Creu de Ras de Conques. El silenci, només trencat pel refilar d’algun ocell, envaeix l’ànima, una esplèndida avetosa que sedueix al viatger i la flaire de resina que penetra fins a tots els recons del cervell converteixen aquest trajecte en un plaent viatge sensorial.
A l’altra banda del coll s’estén el Ras de Conques, un indret on els prats de dall i els petits ramats eren força comuns. Es deixava créixer l’herba dels prats, a principi d’estiu es dallava per fer-ne farratge i s’aprofitava la terra per fer-hi pasturar el bestiar fins a la tardor. El manteniment d’un prat de dall és dur i poc rendible econòmicament, fet que ha ocasionat el seu abandonament. Alguns s’han substituït per pastures de ramaderia extensiva que produeix la disminució substancial de la biodiversitat i el canvi de vegetació de les terres. El paisatge actual del Ras de Conques és el reflex d’aquest procés. Als prats hi pasturen la vaca bruna dels Pirineus, el cavall pirinenc català i l’ovella xisqueta o pallaresa, tots ells molt ben adaptats a l’alta muntanya.
A la collada de Creu de Ras de Conques naveguem per la carena divisòria entre les valls de Castellbó i Ars. A partir de Coll d’Estalella perdem alçada ràpidament per una bonica pineda que ens absorbirà fins els afores d’Ars. Ull!, en un revolt tancat prenem una pista secundària a l’esquerra en lleugera pujada que remunta fins la carena de la Serra de l’Avellanosa per continuar baixant per un frondós bosc que no ens dona referències visuals externes en tot el trajecte, excepte en una clariana prop del final de la ruta, just on hi ha la Borda del Civís, penjada literalment sobre la vall, on gaudim novament de les espectaculars vistes del paisatge que ens envolta.
Octubre de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eulàlia d’Asnurri. Sant Romà de Civis. Bordes de Cortvassill. Bordes de Civís
Volta a la serra coronada pels cims del Cap de la Devesa i el Bony de la Covil, relleus que acullen a les seves vessants, els pobles d?Ars, Asnurri o Civís i les plàcides valls que combinen boscos i prats de dalla amb les seves respectives bordes, un signe identitari d?aquesta zona del Pirineu
Des d?Ars ens deixem caure per la carretera, estreta i pràcticament sense transit, gaudint de la mateixa i de la magnífica vall que ... Bordes de Prats, Cortvassill i Civís.
Volta a la serra coronada pels cims del Cap de la Devesa i el Bony de la Covil, relleus que acullen a les seves vessants, els pobles d’Ars, Asnurri o Civís i les plàcides valls que combinen boscos i prats de dalla amb les seves respectives bordes, un signe identitari d’aquesta zona del Pirineu
Des d’Ars ens deixem caure per la carretera, estreta i pràcticament sense transit, gaudint de la mateixa i de la magnífica vall que ens engoleix fins la confluència amb la vall de Civís on es remunta, també per carretera petita, fins al pobles d’Asnurri i Civís. Una altra possibilitat per als amants dels senders és pedalar per un magnífic camí de gran bellesa que, gairebé tot damunt la bici, ens connecta amb el despoblat de Ministrells i ens deixa prop del Grau de Civís on enllacem amb la ruta original (veure ruta AUR 046).
Entrem al poble d’Asnurri i en sortim per la part alta on hi ha l’església, originàriament romànica, de Santa Eulàlia d’Asnurri. Continuem per la carretera de Civís amb l’amplada justa per fer més plaent la pedalada. Durant el trajecte passem per l’antiga central de Civís ubicada just a la sortida del Grau de Civís que aprofitava la força de l’aigua per produir electricitat. De fet durant l’evolució de la ruta podrem veure com la línia elèctrica que puja per la vall des de Sant Joan Fumat continua passant per colls i vessants d’alta muntanya cap a Os de Civís obligada per l’especial situació geogràfica d’aquest poble, amb l’accés principal per Andorra.
Passat el grau trobem en un replà entre muntanyes el poble de Civís, un poble de gran atractiu que havia estat una vila closa. Continuem per una pista de muntanya que puja a Coll d’Ares. El camí ben compactat fa que la progressió damunt la bicicleta sigui plaent. A banda del paisatge que es gaudeix des del mirador de Coll d’Ares creat expressament per a aquest finalitat, hi ha interessants elements relacionats amb l’entorn immediat. A nivell de paisatge podem gaudir de l’enclavament de Civís envoltat dels prats de dall amb les seves bordes ocupant les vessants dels relleus propers amb alternança de boscos caducifolis, de com la vall s’enfonsa abruptament fins la seva confluència amb la vall de la Valira i mes enllà, quan aquesta conflueix amb el curs del Segre, de com es dibuixen al contrallum les siluetes inconfusibles de les serres del Cadí i Port de Compte.
Una mirada més acurada advertirà també com l’ocupació humana varia en funció dels estatges de vegetació, que al seu torn varien amb l’altitud. Els pobles són a l’estatge montà, per sota dels 1600 m. Tenen prats i boscos caducifolis al voltant. A l’estatge subalpí trobem les bordes, edificis per guarda l’herba i el bestiar al bon temps i envoltats de prats i boscos de coníferes. Puntualment també podien ser habitades. Més amunt, a l’estatge alpí, al regne dels prats i els cims, hi ha cabanes de pastor, orris i pletes d’us estrictament estival. Així doncs, amb l’alçada el poblament s’empetiteix arquitectònicament i s’escurça temporalment.
Més elements observables a Coll d’Ares: a l’altra banda de la pista hi ha un lloser que proveïa de material per cobrir cases i bordes. D’aquí que aquestes cobertes de llosses rebin el nom de llosats o llenats al Pallars. També arribant al coll hi ha un búnquer o niu de metralladores dels molts que es van construir pel règim franquista desprès de la guerra civil a molt llocs per fer front a una possible invasió que mai no es va produí.
Deixem el coll continuant per la pista que baixa al Barranc de Prats Un trajecte molt plaent navegant per la plàcida vall on s’ubiquen les bordes de Prats i de Cortvassill i més tard canviem de vall per visitar les bordes de Civís, dividides en dos grups les de Sobirà i les de Jussà. Les bordes son construccions de dues plantes: a la de dalt s’emmagatzema herba pel bestiar, que es tanca a la de sota. Les bordes s’emmotllen al pendent del terreny de tal manera que a la part anterior sobresurt més que la posterior. De vegades tenen una caseta al costat que servia d’allotjament. La planta superior també podia habilitar-se per viure-hi el temps que el bestiar era a la muntanya, entre la primavera i la tardor. Les bordes son el reflex d’una activitat agrícola i ramadera no gaire llunyana en el temps que en l’actualitat s’ha perdut pel canvi d’usos.
Passades les Bordes de Jussà ens deixem caure riu avall fins trobar la pista que puja de l’ermita de Santa Magdalena al coll de la Creu de Ras de Conques. El silenci, només trencat pel refilar d’algun ocell, envaeix l’ànima, una esplèndida avetosa que sedueix al viatger i la flaire de resina que penetra fins a tots els recons del cervell converteixen aquest trajecte en un plaent viatge sensorial.
A l’altra banda del coll s’estén el Ras de Conques, un indret on els prats de dall i els petits ramats eren força comuns. Es deixava créixer l’herba dels prats, a principi d’estiu es dallava per fer-ne farratge i s’aprofitava la terra per fer-hi pasturar el bestiar fins a la tardor. El manteniment d’un prat de dall és dur i poc rendible econòmicament, fet que ha ocasionat el seu abandonament. Alguns s’han substituït per pastures de ramaderia extensiva que produeix la disminució substancial de la biodiversitat i el canvi de vegetació de les terres. El paisatge actual del Ras de Conques és el reflex d’aquest procés. Als prats hi pasturen la vaca bruna dels Pirineus, el cavall pirinenc català i l’ovella xisqueta o pallaresa, tots ells molt ben adaptats a l’alta muntanya.
A la collada de Creu de Ras de Conques naveguem per la carena divisòria entre les valls de Castellbó i Ars. A partir de Coll d’Estalella perdem alçada ràpidament per una bonica pineda que ens absorbirà fins els afores d’Ars. Ull!, en un revolt tancat prenem una pista secundària a l’esquerra en lleugera pujada que remunta fins la carena de la Serra de l’Avellanosa per continuar baixant per un frondós bosc que no ens dona referències visuals externes en tot el trajecte, excepte en una clariana prop del final de la ruta, just on hi ha la Borda del Civís, penjada literalment sobre la vall, on gaudim novament de les espectaculars vistes del paisatge que ens envolta.
Octubre de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eulàlia d’Asnurri. Sant Romà de Civis. Bordes de Cortvassill. Bordes de Civís