Ribagorza RIB 003_Betesa
Serra de Sis. Serrat des Orms
Betesa — Casa Pallars o Pallas — Coll de Boix — Pui Alto —Capilla Belarta — Santa Eulàlia de Betesa — Betesa
Turbón y Sierra de Sis. 1:40.000. Prames
Resum
Distància:42 km
Desnivell:1050 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Mirador natural de la serra de Sis.
La serra de Sis està situada a una altitud sobre el nivell del mar de 1.151 metres i marca la divisió entre la conca del riu Isàvena i la Noguera Ribagorçana. La seva carena esdevé un mirador de primer ordre des d?on gaudir del Pirineu central i dels relleus pirinencs de la frontera catalano-aragonesa, sobre tot del imponent Turbó.
Iniciem la ruta al poble de Betesa, un nucli d?estructura típicament medieval al llarg d'... Mirador natural de la serra de Sis.
La serra de Sis està situada a una altitud sobre el nivell del mar de 1.151 metres i marca la divisió entre la conca del riu Isàvena i la Noguera Ribagorçana. La seva carena esdevé un mirador de primer ordre des d’on gaudir del Pirineu central i dels relleus pirinencs de la frontera catalano-aragonesa, sobre tot del imponent Turbó.
Iniciem la ruta al poble de Betesa, un nucli d’estructura típicament medieval al llarg d'un carrer davall d'un promontori rocós sobre el qual encara hi ha restes del que en el seu dia va ser un antic castell fortalesa. Ens deixem caure carretera avall passant al costat de l’església de Sant Joan Evangelista, un temple d'origen romànic molt modificat durant els segles XVI i XVII. Ens desviem per una pista en un revolt tancat encarant els contraforts a l’est de la serra. La pista porta a la Casa Pallars (Pallàs en alguns mapes) i passa als peus de el ressalt rocós sobre el qual se situa el poble de Santa Eulàlia de Betesa, poble pel qual vam passar en el tram final de la ruta.
Remuntem per una pista pedregosa però de bon fer. Les vistes que albirem sobre la vall d’Ovís, nom que pren d’un despoblat als peus de les faldes de la Serra de Sis, son esplèndides. Sota el Tossal de Sant Salvador s’arrecera el poble de Santoréns i, a ponent d’aquest, el nucli de Betesa. Darrera la serralada que els acull treuen el cap massissos i cims que configuren el sostre del Pirineu, com el de la Maladeta amb el seu cim principal, l'Aneto.
Arribem a Coll de Baix on connectem amb la pista que puja de Sorepuny, situat al vessant oriental de la serra de Sis, a la capçalera de la vall de Cornudella. Pedal emboscats tot i que puntualment tenim algunes panoràmiques que ens preparen per a l'experiència visual que gaudirem des de la carena de la serra de Sis.
Aviat sortim de la boscúria i guanyem alçada per prats d’alta muntanya amb vistes espectaculars del Pirineu només superades per l’espectacle que gaudim des de la carena de la serra, un mirador natural que anima a pujar al cim de Puialto per seure i contemplar el paisatge del Pirineu Central i Prepirineu d’Aragó i Catalunya alhora. Indescriptible la bellesa que es gaudeix des del segon cim més alt de la serralada, una explosió de plaer envaeix el cor, la ment i l’ànima. Impressiona per la seva proximitat el singular massís del Turbó.
Amb els sentits exhausts de paisatge perdem alçada per la carena seguint la històrica “Cañada Real” de la serra de Sis que és la via pecuària per la qual discorren actualment molts pastors transhumants que es desplacen a la recerca de pastures de sud a nord i de nord a sud. No parem de gaudir dels relleus pirinencs convertint el trajecte fins a una collada on es troben estabulacions per al bestiar i lloc on hi havia la capella Belarta, totalment en runes i pràcticament indetectable, en una experiència paisatgística sobre la bicicleta de primer ordre.
Continuem el descens a Betesa per la vessant ponentina de la Serra de Orms sobrevolant la vall de Ovis, gaudint del paisatge que ens envolta i de la imponent silueta de la Serra de Sant Gervàs a l'altre costat del pantà d'Escales. Pel camí, penjat a la vora de l'abisme, es troben en estat ruïnós els habitatges del despoblat de Santa Eulàlia de Betesa. Passem d’una de les joies de l'Alta Ribagorça, l'ermita romànica que dóna nom al poble, també anomenada Santa Olaria i Santolaria, que va ser alçada en les primeres dècades de la s. XIII i que conserva un magnífic aspecte després de la restauració a què va ser sotmesa.
Seguim perdent altura amb bones panoràmiques de Betesa, punt i final d'una ruta de gran bellesa, generosa en paisatges i recomanable a el cent per cent.
Agosto de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eulàlia de Betesa.
La serra de Sis està situada a una altitud sobre el nivell del mar de 1.151 metres i marca la divisió entre la conca del riu Isàvena i la Noguera Ribagorçana. La seva carena esdevé un mirador de primer ordre des d?on gaudir del Pirineu central i dels relleus pirinencs de la frontera catalano-aragonesa, sobre tot del imponent Turbó.
Iniciem la ruta al poble de Betesa, un nucli d?estructura típicament medieval al llarg d'... Mirador natural de la serra de Sis.
La serra de Sis està situada a una altitud sobre el nivell del mar de 1.151 metres i marca la divisió entre la conca del riu Isàvena i la Noguera Ribagorçana. La seva carena esdevé un mirador de primer ordre des d’on gaudir del Pirineu central i dels relleus pirinencs de la frontera catalano-aragonesa, sobre tot del imponent Turbó.
Iniciem la ruta al poble de Betesa, un nucli d’estructura típicament medieval al llarg d'un carrer davall d'un promontori rocós sobre el qual encara hi ha restes del que en el seu dia va ser un antic castell fortalesa. Ens deixem caure carretera avall passant al costat de l’església de Sant Joan Evangelista, un temple d'origen romànic molt modificat durant els segles XVI i XVII. Ens desviem per una pista en un revolt tancat encarant els contraforts a l’est de la serra. La pista porta a la Casa Pallars (Pallàs en alguns mapes) i passa als peus de el ressalt rocós sobre el qual se situa el poble de Santa Eulàlia de Betesa, poble pel qual vam passar en el tram final de la ruta.
Remuntem per una pista pedregosa però de bon fer. Les vistes que albirem sobre la vall d’Ovís, nom que pren d’un despoblat als peus de les faldes de la Serra de Sis, son esplèndides. Sota el Tossal de Sant Salvador s’arrecera el poble de Santoréns i, a ponent d’aquest, el nucli de Betesa. Darrera la serralada que els acull treuen el cap massissos i cims que configuren el sostre del Pirineu, com el de la Maladeta amb el seu cim principal, l'Aneto.
Arribem a Coll de Baix on connectem amb la pista que puja de Sorepuny, situat al vessant oriental de la serra de Sis, a la capçalera de la vall de Cornudella. Pedal emboscats tot i que puntualment tenim algunes panoràmiques que ens preparen per a l'experiència visual que gaudirem des de la carena de la serra de Sis.
Aviat sortim de la boscúria i guanyem alçada per prats d’alta muntanya amb vistes espectaculars del Pirineu només superades per l’espectacle que gaudim des de la carena de la serra, un mirador natural que anima a pujar al cim de Puialto per seure i contemplar el paisatge del Pirineu Central i Prepirineu d’Aragó i Catalunya alhora. Indescriptible la bellesa que es gaudeix des del segon cim més alt de la serralada, una explosió de plaer envaeix el cor, la ment i l’ànima. Impressiona per la seva proximitat el singular massís del Turbó.
Amb els sentits exhausts de paisatge perdem alçada per la carena seguint la històrica “Cañada Real” de la serra de Sis que és la via pecuària per la qual discorren actualment molts pastors transhumants que es desplacen a la recerca de pastures de sud a nord i de nord a sud. No parem de gaudir dels relleus pirinencs convertint el trajecte fins a una collada on es troben estabulacions per al bestiar i lloc on hi havia la capella Belarta, totalment en runes i pràcticament indetectable, en una experiència paisatgística sobre la bicicleta de primer ordre.
Continuem el descens a Betesa per la vessant ponentina de la Serra de Orms sobrevolant la vall de Ovis, gaudint del paisatge que ens envolta i de la imponent silueta de la Serra de Sant Gervàs a l'altre costat del pantà d'Escales. Pel camí, penjat a la vora de l'abisme, es troben en estat ruïnós els habitatges del despoblat de Santa Eulàlia de Betesa. Passem d’una de les joies de l'Alta Ribagorça, l'ermita romànica que dóna nom al poble, també anomenada Santa Olaria i Santolaria, que va ser alçada en les primeres dècades de la s. XIII i que conserva un magnífic aspecte després de la restauració a què va ser sotmesa.
Seguim perdent altura amb bones panoràmiques de Betesa, punt i final d'una ruta de gran bellesa, generosa en paisatges i recomanable a el cent per cent.
Agosto de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eulàlia de Betesa.