Alt Urgell AUR 038_Espaén
Parc Natural de l'Alt Pirineu. Serra de Taús. Serra de Pratnavall. Montcau
Espaén — Collada de Pratnavall — Coll Estremer — Coll de les Iglésies — Els Castells — Taús — La Guàrdia d’Ares_Espaén.
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
Resum
Distància:37 km
Desnivell:1190 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Informació
Serra de Taús: un mirador excepcional i solitari
Un sensacional descoberta per als amants de la BTT, les Valls d?Aguilar, un municipi que aglutina un conjunt de petits nuclis, molts en procés de despoblament, ubicats en un territori que s?estén, al nord fins al port del Cantó i al sud-est fins al mateix congost de Tres Ponts.
Sortim del modest nucli d?Espaén remuntant per la carretera fins trobar la pista que remunta per la vessant nord que es despenja del cim d... Serra de Taús: un mirador excepcional i solitari
Un sensacional descoberta per als amants de la BTT, les Valls d’Aguilar, un municipi que aglutina un conjunt de petits nuclis, molts en procés de despoblament, ubicats en un territori que s’estén, al nord fins al port del Cantó i al sud-est fins al mateix congost de Tres Ponts.
Sortim del modest nucli d’Espaén remuntant per la carretera fins trobar la pista que remunta per la vessant nord que es despenja del cim del Montcau. Tot el trajecte fins la Collada de Pratnavall per la bonica i frondosa pineda es molt còmode degut al bon estat de la pista i el pendent moderat amb que va guanyant alçada. Mentre pugem el paisatge que ens envolta queda amagat per l’arbreda excepte, en comptades ocasions, quan les escletxes del bosc ens regalen amb panoràmiques fragmentades del territori com peces d’un mosaic que es completarà espectacularment a la Serra de Taús.
El tram fins la carena de la serra de Taús des de la collada de Pratnavall es fa per una pista que presenta ferm variat i algunes rampes pronunciades. La “dificultat” del camí queda sobradament compensada quan el bosc deixa pas a un paisatge dominat pels prats d’alta muntanya on la manca de vegetació ens obsequia amb vistes espectaculars. De fet des de la carena de la serra de Taus, punt d’inflexió de la ruta, les panoràmiques són immenses, un postal cap al nord que va des dels cims pirinencs del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, arrenglerats darrera el Montsent de Pallars, als del Pallars Sobirà i els del país andorrà. A llevant son visibles també els relleus del Puigmal, Moixeró, Serra del Cadí, Pedraforca i Ensija. Un festival visual orogràfic que convida a la contemplació per identificar els cims més coneguts.
Al sud de la Serra de Taús la postal és totalment pre-pirinenca. D’una ullada gaudim de les serres properes que limiten les valls d’Aguilar com Ares, Prades i Boumort, la profunda ferida que desemboca al Congost de Collegats, els relleus que separen les conques del Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorçana i, fins i tot, el Turbó, fora dels límits fronteres de Catalunya, ens sembla proper.
Des de la carena, prop del singular cim de Les Piques coronat per plaques granítiques que sobresurten del relleus sinuosos de la serra, fem un meravellós descens per una pista rogenca que de vegades es perd entre els prats alpins, fàcil de seguir per les traces de vehicles tot terreny que s’hi aventuren. Arribem a Coll de les Iglésies on prenem la pista, actualment pavimentada, que ens porta a Taús passant pel nucli d’Els Castells.
Una agradable sensació de plenitud envaeix el viatger navegant pel magnífic i fèrtil altiplà format als peus de la Serra de Taus. El paisatge respira tranquil·litat per tot. A partir de Taús la pista s’està preparant per pavimentar. Només deixar el nucli trobem l'ermita romànica de Sant Martí de Taús que forma part de la Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc. Poc abans de la Guàrdia d’Ares ja pedalem per asfalt, cosa que facilita la pujada fins al poble. A la part alta del nucli hi ha l'església romànica de Sant Esteve, del segle XII. L'antic castell era l'actual borda del Rei, que encara conserva ruïnes del recinte emmurallat.
Ens espera fins al punt de partida una còmoda i llarga baixada per una solitària carretera que sobrevolant la profunda vall converteix el descens en pura delícia cicloturística. Un recorregut on el viatger es deixa dur per la inèrcia amb la ment totalment ocupada en evocar els paisatges viscuts. Fantàstica ruta.
Desembre de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Mare de Déu de la Guia. Sant Martí de Taús. Sant Esteve de la Guàrdia d’Ares. Castell de la Guàrdia d’Ares
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://vallsaguilar.ddl.net/turisme.php?lang=ca
Un sensacional descoberta per als amants de la BTT, les Valls d?Aguilar, un municipi que aglutina un conjunt de petits nuclis, molts en procés de despoblament, ubicats en un territori que s?estén, al nord fins al port del Cantó i al sud-est fins al mateix congost de Tres Ponts.
Sortim del modest nucli d?Espaén remuntant per la carretera fins trobar la pista que remunta per la vessant nord que es despenja del cim d... Serra de Taús: un mirador excepcional i solitari
Un sensacional descoberta per als amants de la BTT, les Valls d’Aguilar, un municipi que aglutina un conjunt de petits nuclis, molts en procés de despoblament, ubicats en un territori que s’estén, al nord fins al port del Cantó i al sud-est fins al mateix congost de Tres Ponts.
Sortim del modest nucli d’Espaén remuntant per la carretera fins trobar la pista que remunta per la vessant nord que es despenja del cim del Montcau. Tot el trajecte fins la Collada de Pratnavall per la bonica i frondosa pineda es molt còmode degut al bon estat de la pista i el pendent moderat amb que va guanyant alçada. Mentre pugem el paisatge que ens envolta queda amagat per l’arbreda excepte, en comptades ocasions, quan les escletxes del bosc ens regalen amb panoràmiques fragmentades del territori com peces d’un mosaic que es completarà espectacularment a la Serra de Taús.
El tram fins la carena de la serra de Taús des de la collada de Pratnavall es fa per una pista que presenta ferm variat i algunes rampes pronunciades. La “dificultat” del camí queda sobradament compensada quan el bosc deixa pas a un paisatge dominat pels prats d’alta muntanya on la manca de vegetació ens obsequia amb vistes espectaculars. De fet des de la carena de la serra de Taus, punt d’inflexió de la ruta, les panoràmiques són immenses, un postal cap al nord que va des dels cims pirinencs del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, arrenglerats darrera el Montsent de Pallars, als del Pallars Sobirà i els del país andorrà. A llevant son visibles també els relleus del Puigmal, Moixeró, Serra del Cadí, Pedraforca i Ensija. Un festival visual orogràfic que convida a la contemplació per identificar els cims més coneguts.
Al sud de la Serra de Taús la postal és totalment pre-pirinenca. D’una ullada gaudim de les serres properes que limiten les valls d’Aguilar com Ares, Prades i Boumort, la profunda ferida que desemboca al Congost de Collegats, els relleus que separen les conques del Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorçana i, fins i tot, el Turbó, fora dels límits fronteres de Catalunya, ens sembla proper.
Des de la carena, prop del singular cim de Les Piques coronat per plaques granítiques que sobresurten del relleus sinuosos de la serra, fem un meravellós descens per una pista rogenca que de vegades es perd entre els prats alpins, fàcil de seguir per les traces de vehicles tot terreny que s’hi aventuren. Arribem a Coll de les Iglésies on prenem la pista, actualment pavimentada, que ens porta a Taús passant pel nucli d’Els Castells.
Una agradable sensació de plenitud envaeix el viatger navegant pel magnífic i fèrtil altiplà format als peus de la Serra de Taus. El paisatge respira tranquil·litat per tot. A partir de Taús la pista s’està preparant per pavimentar. Només deixar el nucli trobem l'ermita romànica de Sant Martí de Taús que forma part de la Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc. Poc abans de la Guàrdia d’Ares ja pedalem per asfalt, cosa que facilita la pujada fins al poble. A la part alta del nucli hi ha l'església romànica de Sant Esteve, del segle XII. L'antic castell era l'actual borda del Rei, que encara conserva ruïnes del recinte emmurallat.
Ens espera fins al punt de partida una còmoda i llarga baixada per una solitària carretera que sobrevolant la profunda vall converteix el descens en pura delícia cicloturística. Un recorregut on el viatger es deixa dur per la inèrcia amb la ment totalment ocupada en evocar els paisatges viscuts. Fantàstica ruta.
Desembre de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Mare de Déu de la Guia. Sant Martí de Taús. Sant Esteve de la Guàrdia d’Ares. Castell de la Guàrdia d’Ares
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://vallsaguilar.ddl.net/turisme.php?lang=ca