Maçanet de Cabrenys — Espolla
Serra de l’Albera. Parc Natural de Cap de Creus
Maçanet de Cabrenys — La Vajol — Coll de Manrella— Coll de Panissars — El Pertús — Collada de l’Auleda — Requesens — Espolla
https://www.geoportail.gouv.fr/
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:51 km
Desnivell:1360 m
Temps:5 h 15 min
Dificultat:difícil
L?or de la República, la Via Domícia i un DC-6
L?etapa passa de les exuberants i humides fagedes del nord de les Salines als paisatges dominats per l?alzina al sud de l?Albera; uns contrastos del paisatge dels Pirineus acostant-se al mar, amb històries humanes com la fugida dels republicans del feixisme, les calçades romanes entre Hispània i Itàlia o el malaurat accident d?un avió que intentant apagar un foc es va estavellar al puig de les Canals.
Per carretera... L’or de la República, la Via Domícia i un DC-6
L’etapa passa de les exuberants i humides fagedes del nord de les Salines als paisatges dominats per l’alzina al sud de l’Albera; uns contrastos del paisatge dels Pirineus acostant-se al mar, amb històries humanes com la fugida dels republicans del feixisme, les calçades romanes entre Hispània i Itàlia o el malaurat accident d’un avió que intentant apagar un foc es va estavellar al puig de les Canals.
Per carretera pugem fins a coll de Manrella, passant per la Vajol. La ubicació del poble, situat a tocar de la frontera, va fer que visqués els moments més intensos de la seva història durant la segona meitat de la Guerra Civil espanyola. A mitjans de 1937, el president del Govern de la República, Juan Negrín, va trobar en la Vajol un indret ideal per guardar el tresor de la República en cas de perdre la guerra. La Vajol era una petita població fronterera amb França, de difícil accés i que tenia unes mines subterrànies de talc on es podien guardar elements de valor. Per això, cap a final de 1937, Negrín va confiscar i adaptar la Mina Canta (podeu veure l’edifici des de la carretera pujant a la Vajol) per poder albergar l'or de la República i obres d'art provinents del Prado.
Juan Negrín es va instal·lar al poble els últims dies de la Guerra Civil. Més tard, s'hi va instal·lar també l'Estat Major, el ministre d'Estat i altres membres del Govern -el president de la Generalitat, Lluís Companys, i el lehendakari, José Antonio Aguirre, estaven instal·lats al veí poble d'Agullana. El dia 1 de febrer del 1939 hi arribà el President de la República, Manuel Azaña. Per tant, la Vajol va ser l'última capital d'Espanya en temps de la Segona República. La nit del 4 al 5 de febrer, Azaña s'exilià cap a França, una hora abans que ho fessin Lluís Companys i José Antonio Aguirre. Tots tres, i molts més republicans anònims, van acabar travessant la frontera pel coll de Lli, fins a arribar a les Illes (Vallespir), ja en terres franceses (adjuntem el track d’aquesta variant).
Enllà del coll de Manrella ens endinsem en una exuberant fageda d'arbres majestuosos que s’aixequen esvelts damunt un sotabosc immaculat, cobert aquí i allà de grans blocs granítics i modelant un seductor paisatge pirinenc. Naveguem meravellats fins a mas Pou, una masia en reconstrucció que acull l’associació naturista “Mens sana in corpore sano”, on els seus associats i tots els que vulguin poden practicar el nudisme dintre dels límits de la finca que travessem seguint el GR.
Tot i que pedalem pel vessant francès, passem a tocar d’un reguitzell de colls transfronterers. El paisatge canvia radicalment pràcticament sense adonar-nos i la fresca i humida fageda dona pas a un bosc format per alzines sureres, amb el consegüent augment de la temperatura. En un d’aquest colls, el coll de Panissars, sota mateix del turó on s'alça el castell de Bellaguarda, fortificació d'època moderna construida sota la direcció del mateix Vauban, passava des de l'antiguitat un ramal de la Via Domícia, la via romana que enllaçava Itàlia i Hispània, i també l’antic camí de Barcelona a Perpinyà, que posteriorment fou desplaçat al coll del Pertús.
Des del Perthus, poble fronterer que sembla un extenuant centre comercial, continuem per una petita i agradable carretera que porta al nucli de l’Albera i al quilòmetre tres la deixem per una pista còmode que s’enfila a la Collada del Pla de l’Arca i des d’aquí al Coll de l’Auleda entre bells alzinars d’inspiració divina i abruptes afloraments pissarrencs que ens recorden sense pal·liatius que som al Pirineu. A l’altra banda del coll s’estén la gran plana empordanesa, amb la mediterrània al fons esbossant el destí final del viatge, Cap de Creus, un regal visual del recorregut final que ens permet entendre la dimensió del viatge que ens queda pendent.
Perdem alçada per un terreny abrupte i aeri dessota el vessant sud del Puig Neulós, cim que corona el massís de l’Albera, fins al veïnat de Requesens. Durant el trajecte podreu veure a l’esquerra del camí les restes d’un avió DC-6 francès adaptat per a l'extinció d'incendis que es va estavellar el 19 de juliol de 1986 mentre treballava per apagar un gran foc que cremava per tot l'Alt Empordà causant la mort dels quatre tripulants.
Des del llogaret de Requesens, format pel santuari de la Mare de Déu de Requesens i un grup de masos que l’envolten, iniciem el tram final de l’etapa, que ens durà al nucli d’Espolla. En el trajecte, enllaçant diverses pistes de sauló sota els dominis del Puig Neulós i del castell de Requesens, a la zona dels Castellars d’Espolla uns grans blocs granítics envoltats d’alzines guarneixen un nou i bell paisatge amb reminiscències africanes; quin plaer experimentar en un mateix dia i un mateix territori, en aquesta serralada pirinenca, paisatges físics semblants però amb un canvi de vegetació de marcats contrastos.
Agost de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Mina Canta. Monument a la retirada de coll de Manrella. Mas Pou. Via Domícia. Castell de Bellaguarda. Castell de Requesens.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Casa Rural Can Salas. Tel. 660 154 747
Vilars 10. Tel. 629 367 406
https://www.naturaki.com/ca/calferrer/
Restaurant Can Cassoletes. Tel. 972 56 33 68
Cafè – Bar La Fraternal. Tel. 972 56 30 04
L?etapa passa de les exuberants i humides fagedes del nord de les Salines als paisatges dominats per l?alzina al sud de l?Albera; uns contrastos del paisatge dels Pirineus acostant-se al mar, amb històries humanes com la fugida dels republicans del feixisme, les calçades romanes entre Hispània i Itàlia o el malaurat accident d?un avió que intentant apagar un foc es va estavellar al puig de les Canals.
Per carretera... L’or de la República, la Via Domícia i un DC-6
L’etapa passa de les exuberants i humides fagedes del nord de les Salines als paisatges dominats per l’alzina al sud de l’Albera; uns contrastos del paisatge dels Pirineus acostant-se al mar, amb històries humanes com la fugida dels republicans del feixisme, les calçades romanes entre Hispània i Itàlia o el malaurat accident d’un avió que intentant apagar un foc es va estavellar al puig de les Canals.
Per carretera pugem fins a coll de Manrella, passant per la Vajol. La ubicació del poble, situat a tocar de la frontera, va fer que visqués els moments més intensos de la seva història durant la segona meitat de la Guerra Civil espanyola. A mitjans de 1937, el president del Govern de la República, Juan Negrín, va trobar en la Vajol un indret ideal per guardar el tresor de la República en cas de perdre la guerra. La Vajol era una petita població fronterera amb França, de difícil accés i que tenia unes mines subterrànies de talc on es podien guardar elements de valor. Per això, cap a final de 1937, Negrín va confiscar i adaptar la Mina Canta (podeu veure l’edifici des de la carretera pujant a la Vajol) per poder albergar l'or de la República i obres d'art provinents del Prado.
Juan Negrín es va instal·lar al poble els últims dies de la Guerra Civil. Més tard, s'hi va instal·lar també l'Estat Major, el ministre d'Estat i altres membres del Govern -el president de la Generalitat, Lluís Companys, i el lehendakari, José Antonio Aguirre, estaven instal·lats al veí poble d'Agullana. El dia 1 de febrer del 1939 hi arribà el President de la República, Manuel Azaña. Per tant, la Vajol va ser l'última capital d'Espanya en temps de la Segona República. La nit del 4 al 5 de febrer, Azaña s'exilià cap a França, una hora abans que ho fessin Lluís Companys i José Antonio Aguirre. Tots tres, i molts més republicans anònims, van acabar travessant la frontera pel coll de Lli, fins a arribar a les Illes (Vallespir), ja en terres franceses (adjuntem el track d’aquesta variant).
Enllà del coll de Manrella ens endinsem en una exuberant fageda d'arbres majestuosos que s’aixequen esvelts damunt un sotabosc immaculat, cobert aquí i allà de grans blocs granítics i modelant un seductor paisatge pirinenc. Naveguem meravellats fins a mas Pou, una masia en reconstrucció que acull l’associació naturista “Mens sana in corpore sano”, on els seus associats i tots els que vulguin poden practicar el nudisme dintre dels límits de la finca que travessem seguint el GR.
Tot i que pedalem pel vessant francès, passem a tocar d’un reguitzell de colls transfronterers. El paisatge canvia radicalment pràcticament sense adonar-nos i la fresca i humida fageda dona pas a un bosc format per alzines sureres, amb el consegüent augment de la temperatura. En un d’aquest colls, el coll de Panissars, sota mateix del turó on s'alça el castell de Bellaguarda, fortificació d'època moderna construida sota la direcció del mateix Vauban, passava des de l'antiguitat un ramal de la Via Domícia, la via romana que enllaçava Itàlia i Hispània, i també l’antic camí de Barcelona a Perpinyà, que posteriorment fou desplaçat al coll del Pertús.
Des del Perthus, poble fronterer que sembla un extenuant centre comercial, continuem per una petita i agradable carretera que porta al nucli de l’Albera i al quilòmetre tres la deixem per una pista còmode que s’enfila a la Collada del Pla de l’Arca i des d’aquí al Coll de l’Auleda entre bells alzinars d’inspiració divina i abruptes afloraments pissarrencs que ens recorden sense pal·liatius que som al Pirineu. A l’altra banda del coll s’estén la gran plana empordanesa, amb la mediterrània al fons esbossant el destí final del viatge, Cap de Creus, un regal visual del recorregut final que ens permet entendre la dimensió del viatge que ens queda pendent.
Perdem alçada per un terreny abrupte i aeri dessota el vessant sud del Puig Neulós, cim que corona el massís de l’Albera, fins al veïnat de Requesens. Durant el trajecte podreu veure a l’esquerra del camí les restes d’un avió DC-6 francès adaptat per a l'extinció d'incendis que es va estavellar el 19 de juliol de 1986 mentre treballava per apagar un gran foc que cremava per tot l'Alt Empordà causant la mort dels quatre tripulants.
Des del llogaret de Requesens, format pel santuari de la Mare de Déu de Requesens i un grup de masos que l’envolten, iniciem el tram final de l’etapa, que ens durà al nucli d’Espolla. En el trajecte, enllaçant diverses pistes de sauló sota els dominis del Puig Neulós i del castell de Requesens, a la zona dels Castellars d’Espolla uns grans blocs granítics envoltats d’alzines guarneixen un nou i bell paisatge amb reminiscències africanes; quin plaer experimentar en un mateix dia i un mateix territori, en aquesta serralada pirinenca, paisatges físics semblants però amb un canvi de vegetació de marcats contrastos.
Agost de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Mina Canta. Monument a la retirada de coll de Manrella. Mas Pou. Via Domícia. Castell de Bellaguarda. Castell de Requesens.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Casa Rural Can Salas. Tel. 660 154 747
Vilars 10. Tel. 629 367 406
https://www.naturaki.com/ca/calferrer/
Restaurant Can Cassoletes. Tel. 972 56 33 68
Cafè – Bar La Fraternal. Tel. 972 56 30 04