Montsià MON 008_Sant Jaume d’Enveja

Card image cap
Parc Natural del Delta de l'Ebre

Sant Jaume d’Envella — Platja del Serrallo — Sant Jaume d’Enveja
Mapes Comarcals de Catalunya. Montsià. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum

Distància:32 km
Desnivell:10 m
Temps:2 h 30 min
Dificultat:fàcil

Platja del Serrallo

Una ruta en família per un paisatge deltaic d?horitzons infinits i plans que ens porta a la fabulosa platja del Serrallo, la més deserta i verge de les platges del Delta.

Iniciem la ruta pel marge dret del majestuós Ebre, aigües avall en direcció a la desembocadura, seguint un antic camí de sirga, un camí construït al llarg de rius o canals pel qual persones o animals (ases, mules, bous o cavalls de tir) estiren embarcacions de mercaderies mit...
Platja del Serrallo

Una ruta en família per un paisatge deltaic d’horitzons infinits i plans que ens porta a la fabulosa platja del Serrallo, la més deserta i verge de les platges del Delta.

Iniciem la ruta pel marge dret del majestuós Ebre, aigües avall en direcció a la desembocadura, seguint un antic camí de sirga, un camí construït al llarg de rius o canals pel qual persones o animals (ases, mules, bous o cavalls de tir) estiren embarcacions de mercaderies mitjançant una sirga. El mot sirga designa tant la corda com la tècnica de navegació. Al riu Ebre eren típics els llaguts sirgats per mules desapareguts en data relativament recent.

Naveguem entre el riu i els camps d’arròs que en aquesta època estan acabats de llaurar, anivellats i abonats deixant-los preparats per a la sembra. El cultiu de l'arròs és un procés de molts mesos de treball. Es tracta d'una tècnica meticulosa que pot arribar a durar un any sencer. El cultiu de l’arròs està totalment mecanitzat però entre el s. XIX i ben entrada la meitat del s. XX, el cultiu tradicional de l’arròs es basava en el treball manual de centenars d`homes, però també dones i infants, que amb el seu esforç i duríssimes condicions socials, laborals i de salubritat feinejaven al Delta per tirar endavant els seus cultius.

Deixem el riu i travessem la zona deltaica de nord a sud per una pista totalment rectilínia flanquejada pels pals de la línia elèctrica. Un territori immensament pla del qual sobresurten solemnement a ponent els relleus de les serres del Montsià, els Ports i de Cardó, escortant-nos durant tot el viatge.

Arribem a l’estació Illa del Riu, una de les cinc estacions de bombament del marge dret per desguassar l’aigua dels camp negats amb el sistema de Cargol d’Arquímedes. Canviem de direcció i ens endinsem a la màgica platja del Serrallo, la més deserta i verge de les platges del Delta. Té una amplada que pot arribar als cent metres i més de tres kilòmetres de longitud i no hi ha cap mena d’equipament, un avantatge que augmenta la sensació de solitud. Un lloc privilegiat davant la immensitat del mar que no té preu. Motiu pel qual ens prenem un temps de contemplació per gaudir de l’immens plaer provocat pels grans horitzons sorrencs banyats amb la remor del vent i les onades. Una indescriptible sensació de felicitat envaeix cos, ment i ànima.

Recorrem tot el llarg de la platges del Serrallo i Eucaliptus per la zona del sosar o salobrar, un àrea més terra endins que les platges i les dunes, una zona fàcilment inundable i, per tant, el grau de salinitat és molt elevat. A l’alçada de l’estació del Riuet prenem el camí paral·lel a la Tancada, la llacuna amb més densitat de flamencs de tot el Delta. Parem per gaudir d’aquesta i altres aus al mirador de la Caseta de la Tancada. Travessem de nou tota la plana deltaica enllaçant camins diversos per tornar al punt de sortida.

Abril de 2023

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.santjaumeturisme.cat/