Vallès Occidental VOC 011_Castellar del Vallès
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Mont-rodon. Puig de la Creu
Castellar del Vallès — Castellar Vell — Collet del Forn — Collet de la Bassa — Collet de Cabrafiga — Collet de la Rocassa — Can Cadafalc — Coll de Palomeres — Puig de la Creu — Castellar del Vallès
Mapes Comarcals de Catalunya. Valles Occidental 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:33 km
Desnivell:950 m
Temps:3 h 15 min
Dificultat:mitjana
Puig de la Creu passant per Castellar Vell
Ruta pels contraforts a migdia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camins fresats pel constant pas de bicicletes i senderistes, fruit de la pressió humana de les urbs al sud d?aquest espai protegit, fet que per altra banda facilita que la vegetació no els engoleixi. I tres centres d?interès, un d?amagat a la boscúria, la modesta ermita de la Mare de Deu de les Arenes, i els altres dos, Sant Esteve de Castellar Vell i Sa... Puig de la Creu passant per Castellar Vell
Ruta pels contraforts a migdia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camins fresats pel constant pas de bicicletes i senderistes, fruit de la pressió humana de les urbs al sud d’aquest espai protegit, fet que per altra banda facilita que la vegetació no els engoleixi. I tres centres d’interès, un d’amagat a la boscúria, la modesta ermita de la Mare de Deu de les Arenes, i els altres dos, Sant Esteve de Castellar Vell i Santa Maria de Puig de la Creu, destacables edificis romànics amb vistes excel·lents sobre les comarques vallesanes i els relleus prelitorals que les tanquen.
Des de l’església parroquial del poble, Sant Esteve de Castellar del Vallès, també coneguda com "la Catedral del Vallès" per les seves grans dimensions i la seva bellesa, baixem cap a la llera del Ripoll, riu de cabal escàs i d’olor no gaire agradable que recull les seves aigües als voltants de la la Vall d’Horta, als peus de les vessants occidentals del Montcau i de la Mola i de la Serra de Granera. Pedalem encaixats en una vall que sembla tallada amb ganivet, dibuixant espadats verticals a banda i banda degut al terreny modelable i fàcilment erosionable per on transcorre. Pedalem riu avall per un territori de paisatges hortolans que ens acompanyen fins la zona del Rieral, punt on prenem un sender ben fresat a la dreta que ens puja fins a can Messeguer.
Pedalem per una bona pista amb la Mola al nostre davant i el poble de Castellar amb el Puig de la Creu de fons a l’altra banda del congost que ha perfilat el Ripoll. Ens desviem momentàniament per visitar el conjunt arquitectònic de Sant Esteve de Castellar Vell, un indret ubicat en una esplanada envoltada per importants barrancades tallades per torrents. En destaca l’església de Sant Esteve, d'estil romànic i gòtic, construïda entre els segles XI i XVI. Estudis realitzats constaten l'existència d'un poblat alt medieval en aquest indret, documentat com a Puig Castellar. També s'hi ha trobat les sepultures d'una necròpolis de la mateixa època. I si ens acostem als límits de la cinglera terrosa tenim unes bones vistes cap el curs del riu al seu pas per Sabadell amb Collserola com a teló de fons.
Seguim guanyant alçada combinant pistes i senders còmodes que ens porten a Mont-Rodon, un mirador natural des d’on contemplar el paisatge al voltant de les dues comarques vallesanes que van des dels relleus de la serralada de Marina, la desembocadura del Congost, Collserola i el Garraf. Seguim pujant sense dificultats per camins que els pas de les bicicletes i caminants deixen ben fresats. Continuem pujant sense dificultats per camins que el constant pas de bicicletes i caminants mantenen a ratlla la vegetació que els vol engolir. Al davant tenim la Mola com a guia direccional fins el Collet de Cabrafiga punt on canviem el rumb marxant cap a al nord-est.
Iniciem un bonic i rabent descens per un camí que es pura delícia amanit amb la bella i vermellosa estampa de la impressionant massa rocallosa de la Mola. La baixada s’acaba al Sot del Sabater on continuem per un bonic sender, mes tard per pista, que ens deixa a tocar ermita d’origen romànic de les Arenes.
Des del modest edifici religiós baixem per un sender a la carretera. A l’altra banda, pel camí del Gual de la font del Plàtan, iniciem una còmode ascensió que ens portarà per un camí d’alzines centenàries al casal conegut popularment per Cadafau o Catafau. A la finca s’han trobat restes d’època neolítica, així com enterraments medievals. És una masia de grans proporcions, situada en un indret privilegiat i altiu, a 760 metres d’altitud, des d’on es divisa un extens territori. És creu que la primitiva casa s’edificà al segle XI. Vers el 1308 apareixen els Cadafalc. Adossada a la casa hi ha una capella construïda al segle XIX, on es venera sant Antoni de Pàdua.
Aquesta masia ha estat habitada ininterrompudament durant set-cents anys per la mateixa família. La mare de l’arquitecte, historiador i arqueòleg Puig i Cadafalch n’era filla. Per aquestes terres passava el freqüentat camí ramader que venia de Castellterçol. Per això la casa era molt coneguda pels pastors que feien la ruta a peu, baixant dels Pirineus al pla de Barcelona. Aquí hi passaven la nit amb els ramats. De fet hi ha encara una infinitat de coberts per al bestiar. Des dels voltants del mas gaudim d’una bonica postal de tota la cara est de la serra de Sant Llorenç del Munt, des de la Mola fins al Montcau.
Continuem pedalant amb gran facilitat a tocar de la carena fins al lloc conegut com l’Alzina Balladora on enfilem al Puig de la Creu, un lloc des d’on gaudir d’una extensa i generosa panoràmica, la millor de la ruta. Al cim hi ha l’església romànica de Santa Maria, ubicada en un clos emmurallat i tancat.
Amarats de paisatge iniciem el descens per una pista de forts pendents que ens deixa a la part alta de Castellar del Vallès.
Novembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Esteve de Castellar Vell. Mare de Deu de les Arenes. Can Cadafalch. Santa Maria de Puig de la Creu.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.femturisme.cat/ca/pobles/castellar-del-valles
Ruta pels contraforts a migdia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camins fresats pel constant pas de bicicletes i senderistes, fruit de la pressió humana de les urbs al sud d?aquest espai protegit, fet que per altra banda facilita que la vegetació no els engoleixi. I tres centres d?interès, un d?amagat a la boscúria, la modesta ermita de la Mare de Deu de les Arenes, i els altres dos, Sant Esteve de Castellar Vell i Sa... Puig de la Creu passant per Castellar Vell
Ruta pels contraforts a migdia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camins fresats pel constant pas de bicicletes i senderistes, fruit de la pressió humana de les urbs al sud d’aquest espai protegit, fet que per altra banda facilita que la vegetació no els engoleixi. I tres centres d’interès, un d’amagat a la boscúria, la modesta ermita de la Mare de Deu de les Arenes, i els altres dos, Sant Esteve de Castellar Vell i Santa Maria de Puig de la Creu, destacables edificis romànics amb vistes excel·lents sobre les comarques vallesanes i els relleus prelitorals que les tanquen.
Des de l’església parroquial del poble, Sant Esteve de Castellar del Vallès, també coneguda com "la Catedral del Vallès" per les seves grans dimensions i la seva bellesa, baixem cap a la llera del Ripoll, riu de cabal escàs i d’olor no gaire agradable que recull les seves aigües als voltants de la la Vall d’Horta, als peus de les vessants occidentals del Montcau i de la Mola i de la Serra de Granera. Pedalem encaixats en una vall que sembla tallada amb ganivet, dibuixant espadats verticals a banda i banda degut al terreny modelable i fàcilment erosionable per on transcorre. Pedalem riu avall per un territori de paisatges hortolans que ens acompanyen fins la zona del Rieral, punt on prenem un sender ben fresat a la dreta que ens puja fins a can Messeguer.
Pedalem per una bona pista amb la Mola al nostre davant i el poble de Castellar amb el Puig de la Creu de fons a l’altra banda del congost que ha perfilat el Ripoll. Ens desviem momentàniament per visitar el conjunt arquitectònic de Sant Esteve de Castellar Vell, un indret ubicat en una esplanada envoltada per importants barrancades tallades per torrents. En destaca l’església de Sant Esteve, d'estil romànic i gòtic, construïda entre els segles XI i XVI. Estudis realitzats constaten l'existència d'un poblat alt medieval en aquest indret, documentat com a Puig Castellar. També s'hi ha trobat les sepultures d'una necròpolis de la mateixa època. I si ens acostem als límits de la cinglera terrosa tenim unes bones vistes cap el curs del riu al seu pas per Sabadell amb Collserola com a teló de fons.
Seguim guanyant alçada combinant pistes i senders còmodes que ens porten a Mont-Rodon, un mirador natural des d’on contemplar el paisatge al voltant de les dues comarques vallesanes que van des dels relleus de la serralada de Marina, la desembocadura del Congost, Collserola i el Garraf. Seguim pujant sense dificultats per camins que els pas de les bicicletes i caminants deixen ben fresats. Continuem pujant sense dificultats per camins que el constant pas de bicicletes i caminants mantenen a ratlla la vegetació que els vol engolir. Al davant tenim la Mola com a guia direccional fins el Collet de Cabrafiga punt on canviem el rumb marxant cap a al nord-est.
Iniciem un bonic i rabent descens per un camí que es pura delícia amanit amb la bella i vermellosa estampa de la impressionant massa rocallosa de la Mola. La baixada s’acaba al Sot del Sabater on continuem per un bonic sender, mes tard per pista, que ens deixa a tocar ermita d’origen romànic de les Arenes.
Des del modest edifici religiós baixem per un sender a la carretera. A l’altra banda, pel camí del Gual de la font del Plàtan, iniciem una còmode ascensió que ens portarà per un camí d’alzines centenàries al casal conegut popularment per Cadafau o Catafau. A la finca s’han trobat restes d’època neolítica, així com enterraments medievals. És una masia de grans proporcions, situada en un indret privilegiat i altiu, a 760 metres d’altitud, des d’on es divisa un extens territori. És creu que la primitiva casa s’edificà al segle XI. Vers el 1308 apareixen els Cadafalc. Adossada a la casa hi ha una capella construïda al segle XIX, on es venera sant Antoni de Pàdua.
Aquesta masia ha estat habitada ininterrompudament durant set-cents anys per la mateixa família. La mare de l’arquitecte, historiador i arqueòleg Puig i Cadafalch n’era filla. Per aquestes terres passava el freqüentat camí ramader que venia de Castellterçol. Per això la casa era molt coneguda pels pastors que feien la ruta a peu, baixant dels Pirineus al pla de Barcelona. Aquí hi passaven la nit amb els ramats. De fet hi ha encara una infinitat de coberts per al bestiar. Des dels voltants del mas gaudim d’una bonica postal de tota la cara est de la serra de Sant Llorenç del Munt, des de la Mola fins al Montcau.
Continuem pedalant amb gran facilitat a tocar de la carena fins al lloc conegut com l’Alzina Balladora on enfilem al Puig de la Creu, un lloc des d’on gaudir d’una extensa i generosa panoràmica, la millor de la ruta. Al cim hi ha l’església romànica de Santa Maria, ubicada en un clos emmurallat i tancat.
Amarats de paisatge iniciem el descens per una pista de forts pendents que ens deixa a la part alta de Castellar del Vallès.
Novembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Esteve de Castellar Vell. Mare de Deu de les Arenes. Can Cadafalch. Santa Maria de Puig de la Creu.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.femturisme.cat/ca/pobles/castellar-del-valles