Vallès Oriental VOR 022_Granollers
Parc Natural del Montseny. Serra d’Ombradors. Plana del Vallès
Granollers — Marata — Cànoves — Pla de la Batalla — Creu de can Plans — Figaró — La Garriga — Granollers.
Mapes Comarcals de Catalunya. Vallès Oriental 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:44 km
Desnivell:870 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Informació
Entre la Plana Vallessana i el Parc Natural del Montseny.
Des de la capital de la plana vallessana enllacem amb el nucli de Cànovas, punt on ens endinsem als límits del Parc Natural del Montseny enfilant cap al coll del Pla de la Batalla, pas que ens permet baixar al Figaró, des d?on seguim el Camí del riu Congost per tornar al punt de sortida.
Iniciem la ruta al centre del casc històric, concretament a la Porxada, emblemàtic i popular edifici construït entre... Entre la Plana Vallessana i el Parc Natural del Montseny.
Des de la capital de la plana vallessana enllacem amb el nucli de Cànovas, punt on ens endinsem als límits del Parc Natural del Montseny enfilant cap al coll del Pla de la Batalla, pas que ens permet baixar al Figaró, des d’on seguim el Camí del riu Congost per tornar al punt de sortida.
Iniciem la ruta al centre del casc històric, concretament a la Porxada, emblemàtic i popular edifici construït entre el 1586 i el 1587 i concebut com a llotja de grans, de planta rectangular, sostingut per 15 columnes toscanes, amb la teulada a quatre vessants.
Seguim carrerons en direcció nord fins trobar el pas que ens permet flanquejar les vies del tren. Aviat deixem el casc urbà, travessem l’autovia i entrem de ple al mon rural. Naveguem per la plana vallesana, un terreny planer marcat per la successió en paral·lel de relleus ondulats que formen petites valls i suaus carenes i alternen camps de conreu i algunes zones boscoses en direcció a Marata.
Ens movem per la carena emmarcada entre les valls regades per les rieres de Carbonell i Cànoves, fet que ens permet gaudir¬ de bones panoràmiques dels relleus que envolten la Plana del Vallès: a la nostre esquenes destaquen les siluetes al contrallum dels parcs del Montnegre i el Corredor, de la Serralada Litoral, de Marina i Serra de Collserola; al nostre davant, en la direcció que pedalem, el ventall de relleus va des dels Cingles de Bertí, al marge dret del riu Congost, fins els contraforts del Parc Natural del Montseny on destaquen els cims del Sui o el Turó de l’Home.
Arribem a Cànoves i penetrem de ple al Parc Natural del Montseny¬, primer per un corriol que ens connecta amb una pista que s’enfila per trams molt costeruts, requereix esforç i tenacitat per progressar, a l’esquena de la Serra d’Obradors. Guanyem alçada envoltats d’una densa boscúria formada bàsicament per alzines. Els pendents es normalitzen a partir dels 700 metres d’altitud. El trajecte sobrevola el Sot de Vallfigueres i enllaça amb la carena de la Serra de les Termes on fem el darrer tram d’ascens fins al punt d’inflexió de la ruta, el pas del Pla de la Batalla.
A l’altra banda iniciem el descens cap al Figaró. Ja a les faldes del Montseny trobem dos masies històriques, Can Valls i Can Plans i, entre tots dos, una ermita a la qual retien feligresia des del s. XIV, Sant Cristòfol de Monteugues.
Arribant a Can Valls trobem a la nostra dreta una espectacular alzina, catalogada com la més gran del Montseny amb els seus 5,40 metres de perímetre de tronc i uns 300 anys d’existència. Can Valls es va edificar en el segle XIV i la tradició explica que s'hi amagava en Serrallonga. La veritat, però, és que el bandoler més que trobar-hi estada el que hi va cometre va ser un robatori l'any 1627.
Abans d’arribar a can Plans, concretament al coll del mateix nom, s'alça una creu de ferro al damunt d'un pedestal graonat que recorda, segons diuen, la mort d'un nen a causa de l'atac d'un llop. Can Plans és una masia tradicional catalana edificada a principis del segle XIV (se'n té primera constància documental el 1306) i successives ampliacions fins al segle XVII (1683), ubicada en un altiplà i avui reconvertida en allotjament turístic. Les vistes des del mas son esplèndides. Som en un mirador natural des del qual gaudir dels relleus dels Cingles de Bertí acompanyant al riu Congost cap a la plana vallesana i les poblacions que s’hi assenten.
Baixem fins al Figaró, població on prenem el Camí Fluvial del Congost, un sender que trobem just als ponts de ferro de la via del tren i que ens connecta, seguint el riu, amb la Garriga. A l’inici del trajecte trobem la resclosa del Rec Monar, una obra d’enginyeria de fa més de 700 anys que abastia d’aigua i va configurar l’entramat urbà de l’antic nucli de la Garriga. La resta del camí ens regala un mosaic paisatgístic divers, dominat pels paisatges de ribera. Des de la Garriga arribem a Granollers seguint la llera del riu per terreny més urbà.
Agost de 2024
CENTRES DE INTERÈS
Sant Muç de Cànoves. Can Valls. Can Plans. Sant Cristòfol de Monteugues. Rec Monars.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.visitgranollers.com/ca/
Des de la capital de la plana vallessana enllacem amb el nucli de Cànovas, punt on ens endinsem als límits del Parc Natural del Montseny enfilant cap al coll del Pla de la Batalla, pas que ens permet baixar al Figaró, des d?on seguim el Camí del riu Congost per tornar al punt de sortida.
Iniciem la ruta al centre del casc històric, concretament a la Porxada, emblemàtic i popular edifici construït entre... Entre la Plana Vallessana i el Parc Natural del Montseny.
Des de la capital de la plana vallessana enllacem amb el nucli de Cànovas, punt on ens endinsem als límits del Parc Natural del Montseny enfilant cap al coll del Pla de la Batalla, pas que ens permet baixar al Figaró, des d’on seguim el Camí del riu Congost per tornar al punt de sortida.
Iniciem la ruta al centre del casc històric, concretament a la Porxada, emblemàtic i popular edifici construït entre el 1586 i el 1587 i concebut com a llotja de grans, de planta rectangular, sostingut per 15 columnes toscanes, amb la teulada a quatre vessants.
Seguim carrerons en direcció nord fins trobar el pas que ens permet flanquejar les vies del tren. Aviat deixem el casc urbà, travessem l’autovia i entrem de ple al mon rural. Naveguem per la plana vallesana, un terreny planer marcat per la successió en paral·lel de relleus ondulats que formen petites valls i suaus carenes i alternen camps de conreu i algunes zones boscoses en direcció a Marata.
Ens movem per la carena emmarcada entre les valls regades per les rieres de Carbonell i Cànoves, fet que ens permet gaudir¬ de bones panoràmiques dels relleus que envolten la Plana del Vallès: a la nostre esquenes destaquen les siluetes al contrallum dels parcs del Montnegre i el Corredor, de la Serralada Litoral, de Marina i Serra de Collserola; al nostre davant, en la direcció que pedalem, el ventall de relleus va des dels Cingles de Bertí, al marge dret del riu Congost, fins els contraforts del Parc Natural del Montseny on destaquen els cims del Sui o el Turó de l’Home.
Arribem a Cànoves i penetrem de ple al Parc Natural del Montseny¬, primer per un corriol que ens connecta amb una pista que s’enfila per trams molt costeruts, requereix esforç i tenacitat per progressar, a l’esquena de la Serra d’Obradors. Guanyem alçada envoltats d’una densa boscúria formada bàsicament per alzines. Els pendents es normalitzen a partir dels 700 metres d’altitud. El trajecte sobrevola el Sot de Vallfigueres i enllaça amb la carena de la Serra de les Termes on fem el darrer tram d’ascens fins al punt d’inflexió de la ruta, el pas del Pla de la Batalla.
A l’altra banda iniciem el descens cap al Figaró. Ja a les faldes del Montseny trobem dos masies històriques, Can Valls i Can Plans i, entre tots dos, una ermita a la qual retien feligresia des del s. XIV, Sant Cristòfol de Monteugues.
Arribant a Can Valls trobem a la nostra dreta una espectacular alzina, catalogada com la més gran del Montseny amb els seus 5,40 metres de perímetre de tronc i uns 300 anys d’existència. Can Valls es va edificar en el segle XIV i la tradició explica que s'hi amagava en Serrallonga. La veritat, però, és que el bandoler més que trobar-hi estada el que hi va cometre va ser un robatori l'any 1627.
Abans d’arribar a can Plans, concretament al coll del mateix nom, s'alça una creu de ferro al damunt d'un pedestal graonat que recorda, segons diuen, la mort d'un nen a causa de l'atac d'un llop. Can Plans és una masia tradicional catalana edificada a principis del segle XIV (se'n té primera constància documental el 1306) i successives ampliacions fins al segle XVII (1683), ubicada en un altiplà i avui reconvertida en allotjament turístic. Les vistes des del mas son esplèndides. Som en un mirador natural des del qual gaudir dels relleus dels Cingles de Bertí acompanyant al riu Congost cap a la plana vallesana i les poblacions que s’hi assenten.
Baixem fins al Figaró, població on prenem el Camí Fluvial del Congost, un sender que trobem just als ponts de ferro de la via del tren i que ens connecta, seguint el riu, amb la Garriga. A l’inici del trajecte trobem la resclosa del Rec Monar, una obra d’enginyeria de fa més de 700 anys que abastia d’aigua i va configurar l’entramat urbà de l’antic nucli de la Garriga. La resta del camí ens regala un mosaic paisatgístic divers, dominat pels paisatges de ribera. Des de la Garriga arribem a Granollers seguint la llera del riu per terreny més urbà.
Agost de 2024
CENTRES DE INTERÈS
Sant Muç de Cànoves. Can Valls. Can Plans. Sant Cristòfol de Monteugues. Rec Monars.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.visitgranollers.com/ca/