Segrià SGR 004_Lleida
Pla de Lleida. Aiguamolls de Rufea. Secans de Segrià - Utxesa. Secans de Mas de Melons - Alfés
Lleida — Butsènit d'Urgell — Alcarràs — Torres de Segre — Sunyer — Alfès — Artesa de Segre — Lleida
Mapes Comarcals de Catalunya. Segrià. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:57 km
Desnivell:340 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Pla de Lleida. Aiguamolls de Rufea. Mirador de Carrassumada
Un trajecte que dibuixa un extens perímetre circular al sud de Lleida, endinsant-se en un paisatge marcadament horitzontal, modelat per grans extensions de fruiters, camps de cereals i àmplies zones de conreu de secà. I encara hi ha dos descobriments que li aporten un plus d?interès: els Aiguamolls de Rufea, espai natural singular dins d?aquest entorn agrícola, i el magnífic mirador natural del Tossal de Carrassumada, ... Pla de Lleida. Aiguamolls de Rufea. Mirador de Carrassumada
Un trajecte que dibuixa un extens perímetre circular al sud de Lleida, endinsant-se en un paisatge marcadament horitzontal, modelat per grans extensions de fruiters, camps de cereals i àmplies zones de conreu de secà. I encara hi ha dos descobriments que li aporten un plus d’interès: els Aiguamolls de Rufea, espai natural singular dins d’aquest entorn agrícola, i el magnífic mirador natural del Tossal de Carrassumada, des d’on es pot llegir el paisatge en tota la seva amplitud.
Un bon punt per iniciar la ruta és el pàrquing de la zona de la Fira de Lleida. Des d’aquí anem a buscar la llera del Segre, que seguim pel seu marge esquerre en un tram conegut com el Camí Natural del Riu. El pedaleig transcorre envoltat de vegetació de ribera, en un paisatge silenciós que només es veu trencat pel murmuri constant del riu. El Segre baixa generós, tot i que bona part de les aigües que recull dels vessants pirinencs, a partir de Ponts, són derivades cap al Canal d'Urgell per regar la gran planúria agrícola.
Una passarel·la ens permet travessar el Segre per visitar un dels atractius de la jornada: els Aiguamolls de Rufea, una zona humida recuperada a partir d’antics aiguamolls i graveres. Autèntic oasi de pau i calma, aquí la natura respira amb una quietud que convida a baixar el ritme i posar peu a terra. Entre làmines d’aigua i vegetació de ribera, les parelles de cigonyes coronen nius que semblen sostenir-se en fràgil equilibri damunt els troncs dels pollancres, mentre el silenci només es veu trencat pel batec discret de la vida salvatge.
Una aturada breu però intensa, que aporta profunditat paisatgística i emocional a la ruta. Continuem fins al llogaret de Butsènist, on deixem el riu però no l’aigua, ja que seguim el recorregut d’unes sèquies gairebé fins a Alcarràs, entre camps de fruiters que ja anuncien l’arribada de la primavera.
Arribem a Alcarràs, un poble de nomenclatura i orígens antics vinculats a l’època musulmana, i el seu nom prové de l’àrab al‑qarrāṣ, que significa “pedrera” o “pedreguer”. Al llarg dels segles ha estat un poble agrícola, conegut pels seus camps de fruiters i conreu de cítrics, amb una història marcada per la proximitat al riu Segre. Alcarràs va destacar tant pel conflicte durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, amb càrregues de la Guàrdia Civil i diversos ferits, com per la pel·lícula Alcarràs (2022), de Carla Simón, que es va rodar al poble i va guanyar l’Os d’Or a Berlín, essent la primera obra en català a aconseguir-ho.
Tornem a travessar el Segre per accedir al poble de Torres de Segre. El seu campanar, visible des de lluny enmig de la plana, està ocupat per nombrosos nius de cigonya que ocupen tot l’any i d’altres que any rere any es renoven amb el cicle de les migracions.
Des de Torres de Segre afrontem l’ascens cap al segon objectiu del dia: el Tossal de Carrassumada, on hi trobem l'ermita homònima, del segle XII, i part del conjunt de la Mare de Déu de Carrassumada juntament amb una masia contigua que conserva part de l'estructura original.
Tot i la seva modesta alçada respecte a la plana, esdevé un autèntic mirador natural. Des del capdamunt, la mirada s’eixampla en totes direccions. S’hi reconeixen el pantà d’Utxassa i el cim del Montmaneu —conegut com l’“Everest del Segrià”—, el curs del Segre que s’intueix serpentejant al fons, i els relleus prelitorals dibuixant l’horitzó. Cap al nord, la panoràmica s’obre als Pre-pirineus, del Montsec al Cadí, amb cims pirinencs sovint emblanquinats que sobresurten al darrere. I, dominant la plana, la silueta inconfusible de la Seu Vella de Lleida, com un sentinella que vetlla el territori. A partir d’aquí es convertirà en el far visible que ens acompanyarà, persistent, durant la resta de la ruta.
Continuem pedalant cap a llevant. La bellesa plàstica de l’entorn immediat es magnifica amb els colors vius i la uniformitat dels diferents tipus de cultius, que dibuixen un mosaic multicolor. Queda molt poc perquè els tons primaverals esclatin, desbordant de color el paisatge. Un trajecte exquisit que ens acompanya fins als nuclis de Sunyer i Alfés.
A partir d’Alfés, el paisatge agrícola es transforma. Els cereals passen a dominar l’escena i vastes extensions s’estenen en horitzons que semblen no tenir fi. Només els relleus prelitorals i prepirinencs dibuixen una frontera llunyana a aquesta immensitat que, fins i tot al gener, llueix un verd intens allà on el cereal ja creix amb força.
La sensació d’horitzontalitat és absoluta. Només alguna barrancada discreta i turons aïllats trenquen la línia recta del paisatge i aporten relleu a la pedalada, que aquí es fa constant i gairebé hipnòtica. Arribem a Artesa de Lleida, punt d’inflexió de la ruta i inici del retorn cap a Lleida. Ens espera un tram ràpid i còmode, ideal per deixar córrer la bicicleta i posar el punt final a una jornada de paisatge obert i horitzons amplis.
Gener de 2026
* Ruta feta amb bicicleta gravel.
CENTRES D’INTERÈS
Aiguamolls de Rufea. Mare de Déu de Butsènit. Mare de Déu de l'Assumpció d'Alcarràs. Mare de Déu de Carrassumada. Santa Maria o de la Nativitat de la Mare de Déu de Sunyer. Sant Pere d'Alfés. Molí del Fanxiquet. Sant Miquel d’Artesa de Lleida
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://www.lleidaturisme.cat/
Un trajecte que dibuixa un extens perímetre circular al sud de Lleida, endinsant-se en un paisatge marcadament horitzontal, modelat per grans extensions de fruiters, camps de cereals i àmplies zones de conreu de secà. I encara hi ha dos descobriments que li aporten un plus d?interès: els Aiguamolls de Rufea, espai natural singular dins d?aquest entorn agrícola, i el magnífic mirador natural del Tossal de Carrassumada, ... Pla de Lleida. Aiguamolls de Rufea. Mirador de Carrassumada
Un trajecte que dibuixa un extens perímetre circular al sud de Lleida, endinsant-se en un paisatge marcadament horitzontal, modelat per grans extensions de fruiters, camps de cereals i àmplies zones de conreu de secà. I encara hi ha dos descobriments que li aporten un plus d’interès: els Aiguamolls de Rufea, espai natural singular dins d’aquest entorn agrícola, i el magnífic mirador natural del Tossal de Carrassumada, des d’on es pot llegir el paisatge en tota la seva amplitud.
Un bon punt per iniciar la ruta és el pàrquing de la zona de la Fira de Lleida. Des d’aquí anem a buscar la llera del Segre, que seguim pel seu marge esquerre en un tram conegut com el Camí Natural del Riu. El pedaleig transcorre envoltat de vegetació de ribera, en un paisatge silenciós que només es veu trencat pel murmuri constant del riu. El Segre baixa generós, tot i que bona part de les aigües que recull dels vessants pirinencs, a partir de Ponts, són derivades cap al Canal d'Urgell per regar la gran planúria agrícola.
Una passarel·la ens permet travessar el Segre per visitar un dels atractius de la jornada: els Aiguamolls de Rufea, una zona humida recuperada a partir d’antics aiguamolls i graveres. Autèntic oasi de pau i calma, aquí la natura respira amb una quietud que convida a baixar el ritme i posar peu a terra. Entre làmines d’aigua i vegetació de ribera, les parelles de cigonyes coronen nius que semblen sostenir-se en fràgil equilibri damunt els troncs dels pollancres, mentre el silenci només es veu trencat pel batec discret de la vida salvatge.
Una aturada breu però intensa, que aporta profunditat paisatgística i emocional a la ruta. Continuem fins al llogaret de Butsènist, on deixem el riu però no l’aigua, ja que seguim el recorregut d’unes sèquies gairebé fins a Alcarràs, entre camps de fruiters que ja anuncien l’arribada de la primavera.
Arribem a Alcarràs, un poble de nomenclatura i orígens antics vinculats a l’època musulmana, i el seu nom prové de l’àrab al‑qarrāṣ, que significa “pedrera” o “pedreguer”. Al llarg dels segles ha estat un poble agrícola, conegut pels seus camps de fruiters i conreu de cítrics, amb una història marcada per la proximitat al riu Segre. Alcarràs va destacar tant pel conflicte durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, amb càrregues de la Guàrdia Civil i diversos ferits, com per la pel·lícula Alcarràs (2022), de Carla Simón, que es va rodar al poble i va guanyar l’Os d’Or a Berlín, essent la primera obra en català a aconseguir-ho.
Tornem a travessar el Segre per accedir al poble de Torres de Segre. El seu campanar, visible des de lluny enmig de la plana, està ocupat per nombrosos nius de cigonya que ocupen tot l’any i d’altres que any rere any es renoven amb el cicle de les migracions.
Des de Torres de Segre afrontem l’ascens cap al segon objectiu del dia: el Tossal de Carrassumada, on hi trobem l'ermita homònima, del segle XII, i part del conjunt de la Mare de Déu de Carrassumada juntament amb una masia contigua que conserva part de l'estructura original.
Tot i la seva modesta alçada respecte a la plana, esdevé un autèntic mirador natural. Des del capdamunt, la mirada s’eixampla en totes direccions. S’hi reconeixen el pantà d’Utxassa i el cim del Montmaneu —conegut com l’“Everest del Segrià”—, el curs del Segre que s’intueix serpentejant al fons, i els relleus prelitorals dibuixant l’horitzó. Cap al nord, la panoràmica s’obre als Pre-pirineus, del Montsec al Cadí, amb cims pirinencs sovint emblanquinats que sobresurten al darrere. I, dominant la plana, la silueta inconfusible de la Seu Vella de Lleida, com un sentinella que vetlla el territori. A partir d’aquí es convertirà en el far visible que ens acompanyarà, persistent, durant la resta de la ruta.
Continuem pedalant cap a llevant. La bellesa plàstica de l’entorn immediat es magnifica amb els colors vius i la uniformitat dels diferents tipus de cultius, que dibuixen un mosaic multicolor. Queda molt poc perquè els tons primaverals esclatin, desbordant de color el paisatge. Un trajecte exquisit que ens acompanya fins als nuclis de Sunyer i Alfés.
A partir d’Alfés, el paisatge agrícola es transforma. Els cereals passen a dominar l’escena i vastes extensions s’estenen en horitzons que semblen no tenir fi. Només els relleus prelitorals i prepirinencs dibuixen una frontera llunyana a aquesta immensitat que, fins i tot al gener, llueix un verd intens allà on el cereal ja creix amb força.
La sensació d’horitzontalitat és absoluta. Només alguna barrancada discreta i turons aïllats trenquen la línia recta del paisatge i aporten relleu a la pedalada, que aquí es fa constant i gairebé hipnòtica. Arribem a Artesa de Lleida, punt d’inflexió de la ruta i inici del retorn cap a Lleida. Ens espera un tram ràpid i còmode, ideal per deixar córrer la bicicleta i posar el punt final a una jornada de paisatge obert i horitzons amplis.
Gener de 2026
* Ruta feta amb bicicleta gravel.
CENTRES D’INTERÈS
Aiguamolls de Rufea. Mare de Déu de Butsènit. Mare de Déu de l'Assumpció d'Alcarràs. Mare de Déu de Carrassumada. Santa Maria o de la Nativitat de la Mare de Déu de Sunyer. Sant Pere d'Alfés. Molí del Fanxiquet. Sant Miquel d’Artesa de Lleida
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://www.lleidaturisme.cat/