Garrigues GRR 003_Les Borges Blanques
Pla d’Urgell. Espai natural dels Tossals de Torregrossa
Les Borges Blanques — Arbeca — Els Vilars — Miralcamp — Torregrossa — Juneda — Les Borges Blanques
Mapes Comarcals de Catalunya. Garrigues. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:36 km
Desnivell:230 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Ruta de contacte
Fortalesa dels Vilars d?Arbeca
Un llarg viatge que combina els colors primaverals dels camps de cereals, ametllers, oliveres i vinyes amb el passat mil·lenari, permetent comprendre com vivien els primers habitants de la plana i com, amb esforç i intel·ligència, van construir una fortalesa pràcticament inexpugnable: la colosal Fortalesa dels Vilars.
Comencem la ruta pel camí de la Font Vella, situada a l?altra banda de les vies del tren, a un quilòmetre cap a llev... Fortalesa dels Vilars d’Arbeca
Un llarg viatge que combina els colors primaverals dels camps de cereals, ametllers, oliveres i vinyes amb el passat mil·lenari, permetent comprendre com vivien els primers habitants de la plana i com, amb esforç i intel·ligència, van construir una fortalesa pràcticament inexpugnable: la colosal Fortalesa dels Vilars.
Comencem la ruta pel camí de la Font Vella, situada a l’altra banda de les vies del tren, a un quilòmetre cap a llevant del nucli urbà. Aquesta deu natural, que antigament proveïa tota la població, encara raja regularment. La font, construïda amb un frontal de pedra a un metre per sota la rasant, presenta un espai esglaonat amb pedres ben escairades i trets neoclàssics: els tres brocals estan flanquejats per pilastres i coronats per un frontó triangular.
Continuem pel camí d’Arbeca. El poble s’alça esgraonat sobre un turó, un dels pocs en aquest territori horitzontal. A més de les conegudes arbequines, petites olives d’aroma intensa molt preuades en gastronomia, val la pena pujar al nucli històric, de reminiscències medievals, coronat pel castell que fou residència de la petita cort dels ducs de Cardona. Malgrat que avui només se’n conserven poques restes, se sap que fou un imponent edifici renaixentista amb quatre torres d’angle i una gran torre central, amb dependències al voltant d’un pati interior. El recinte s’estenia cap a ponent, amb altres edificacions i l’accés principal. Actualment es mantenen fragments de la muralla, part d’una torre rodona amb base atalussada, el sòcol d’una altra torre i alguns murs de fonamentació construïts amb carreus ben tallats.
La joia del municipi d’Arbeca, però, és la fortalesa ibèrica dels Vilars. Per arribar-hi només cal seguir l’immens Canal d’Urgell, que serpenteja per la plana aportant aigua a aquest assedegat territori. La fortalesa constitueix un conjunt arqueològic excepcional: un dels jaciments ibèrics més ben conservats d’Europa i únic dins del panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la Cultura Ibèrica.
La singularitat dels Vilars rau en el seu sistema defensiu: muralles reforçades per dotze torres, un camp frisó de pedres clavades i un fossat. També destacava el control de l’aigua, amb un pou cisterna central que garantia subministrament fins i tot en cas d’atac. Tot plegat feia de la fortalesa un lloc pràcticament inexpugnable. La seva construcció va començar a la primera edat del ferro, cap al 775 a.n.E., per part dels habitants locals que més tard esdevindrien el poble ilergeta. L’emplaçament, a la plana i a prop de l’aigua del barranc de l’Aixaragall, suposava un gran esforç constructiu —la pedra provenia de més de 2 km de distància—, però permetia aixecar una estructura urbanística i defensiva sòlida i ben planificada.
Des de la fortalesa, la ruta segueix per la gran planícia, entre conreus de secà amb les corresponents barraques, pintats de verd intens amb esquitxos ataronjats i vermellosos de la floració primaveral. L’horitzó sembla llunyà, trencat només per les serralades del Prepirineu i del Prelitoral (Muntanyes de Prades i Montsant).
Un camí ample i rodador ens condueix a Miralcamp. A la part alta del poble sorprèn veure grues d’una edificació fallida ocupades per nius de cigonyes que semblen permanents des de fa anys. Perdem alçada pel Tossal de l’Infern, un petit turó envoltat de paisatge agrícola i natural, pertanyent a l’Espai Natural dels Tossals de Torregrossa. Aquest conjunt, format pels tossals de l’Infern, de Torregrossa i de Margalef, és un testimoni de les elevacions peculiars dels petits tossals àrids de la plana de Lleida, amb relleu suau i tabular constituït per antigues terrasses fluvials. Conserva fragments notables de paisatge natural en contrast amb les terres agrícoles circumdants.
Arribem a l’antiga vila closa de Torregrossa, vertebrada pel carrer Major i amb diversos elements patrimonials, com el portal medieval, el castell i cal Ferrer. El següent destí és Juneda, on accedim al nucli antic amb carrerons i places tradicionals que mostren l’evolució urbana al llarg dels segles, entrant pel portal Lamarca, probablement el principal accés històric. Continuem per una paisatge agrícola cap al destí final de la ruta, ara amb els modestos relleus de la Serra de Vilobí com a teló de fons.
Març de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Castell d’Arbeca. Sant Jaume d'Arbeca. Fortalesa dels Vilars. Sant Miquel de Miralcamp. Santa Maria de Torregrossa. Sant Martí de Juneda.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://turismeborgesblanques.cat/
Un llarg viatge que combina els colors primaverals dels camps de cereals, ametllers, oliveres i vinyes amb el passat mil·lenari, permetent comprendre com vivien els primers habitants de la plana i com, amb esforç i intel·ligència, van construir una fortalesa pràcticament inexpugnable: la colosal Fortalesa dels Vilars.
Comencem la ruta pel camí de la Font Vella, situada a l?altra banda de les vies del tren, a un quilòmetre cap a llev... Fortalesa dels Vilars d’Arbeca
Un llarg viatge que combina els colors primaverals dels camps de cereals, ametllers, oliveres i vinyes amb el passat mil·lenari, permetent comprendre com vivien els primers habitants de la plana i com, amb esforç i intel·ligència, van construir una fortalesa pràcticament inexpugnable: la colosal Fortalesa dels Vilars.
Comencem la ruta pel camí de la Font Vella, situada a l’altra banda de les vies del tren, a un quilòmetre cap a llevant del nucli urbà. Aquesta deu natural, que antigament proveïa tota la població, encara raja regularment. La font, construïda amb un frontal de pedra a un metre per sota la rasant, presenta un espai esglaonat amb pedres ben escairades i trets neoclàssics: els tres brocals estan flanquejats per pilastres i coronats per un frontó triangular.
Continuem pel camí d’Arbeca. El poble s’alça esgraonat sobre un turó, un dels pocs en aquest territori horitzontal. A més de les conegudes arbequines, petites olives d’aroma intensa molt preuades en gastronomia, val la pena pujar al nucli històric, de reminiscències medievals, coronat pel castell que fou residència de la petita cort dels ducs de Cardona. Malgrat que avui només se’n conserven poques restes, se sap que fou un imponent edifici renaixentista amb quatre torres d’angle i una gran torre central, amb dependències al voltant d’un pati interior. El recinte s’estenia cap a ponent, amb altres edificacions i l’accés principal. Actualment es mantenen fragments de la muralla, part d’una torre rodona amb base atalussada, el sòcol d’una altra torre i alguns murs de fonamentació construïts amb carreus ben tallats.
La joia del municipi d’Arbeca, però, és la fortalesa ibèrica dels Vilars. Per arribar-hi només cal seguir l’immens Canal d’Urgell, que serpenteja per la plana aportant aigua a aquest assedegat territori. La fortalesa constitueix un conjunt arqueològic excepcional: un dels jaciments ibèrics més ben conservats d’Europa i únic dins del panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la Cultura Ibèrica.
La singularitat dels Vilars rau en el seu sistema defensiu: muralles reforçades per dotze torres, un camp frisó de pedres clavades i un fossat. També destacava el control de l’aigua, amb un pou cisterna central que garantia subministrament fins i tot en cas d’atac. Tot plegat feia de la fortalesa un lloc pràcticament inexpugnable. La seva construcció va començar a la primera edat del ferro, cap al 775 a.n.E., per part dels habitants locals que més tard esdevindrien el poble ilergeta. L’emplaçament, a la plana i a prop de l’aigua del barranc de l’Aixaragall, suposava un gran esforç constructiu —la pedra provenia de més de 2 km de distància—, però permetia aixecar una estructura urbanística i defensiva sòlida i ben planificada.
Des de la fortalesa, la ruta segueix per la gran planícia, entre conreus de secà amb les corresponents barraques, pintats de verd intens amb esquitxos ataronjats i vermellosos de la floració primaveral. L’horitzó sembla llunyà, trencat només per les serralades del Prepirineu i del Prelitoral (Muntanyes de Prades i Montsant).
Un camí ample i rodador ens condueix a Miralcamp. A la part alta del poble sorprèn veure grues d’una edificació fallida ocupades per nius de cigonyes que semblen permanents des de fa anys. Perdem alçada pel Tossal de l’Infern, un petit turó envoltat de paisatge agrícola i natural, pertanyent a l’Espai Natural dels Tossals de Torregrossa. Aquest conjunt, format pels tossals de l’Infern, de Torregrossa i de Margalef, és un testimoni de les elevacions peculiars dels petits tossals àrids de la plana de Lleida, amb relleu suau i tabular constituït per antigues terrasses fluvials. Conserva fragments notables de paisatge natural en contrast amb les terres agrícoles circumdants.
Arribem a l’antiga vila closa de Torregrossa, vertebrada pel carrer Major i amb diversos elements patrimonials, com el portal medieval, el castell i cal Ferrer. El següent destí és Juneda, on accedim al nucli antic amb carrerons i places tradicionals que mostren l’evolució urbana al llarg dels segles, entrant pel portal Lamarca, probablement el principal accés històric. Continuem per una paisatge agrícola cap al destí final de la ruta, ara amb els modestos relleus de la Serra de Vilobí com a teló de fons.
Març de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Castell d’Arbeca. Sant Jaume d'Arbeca. Fortalesa dels Vilars. Sant Miquel de Miralcamp. Santa Maria de Torregrossa. Sant Martí de Juneda.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://turismeborgesblanques.cat/