Alt Empordà AEM 043_Bàscara
Terraprim de l’Empordà
Bàscara — Galliners — Espasens — Palol de la Farga — Pujals dels Pagesos — Sant Esteve de Guialbes — Terradelles — Vilademuls — Monells — Bàscara
Mapa Comarcal de Catalunya. Gironès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya
http://www.icc.es/vissir3/
Resum
Distància:30 km
Desnivell:490 m
Temps:2 h 30 min
Dificultat:fàcil
Ruta de contacte
Pedalant pel Terraprim empordanès i Sant Mer i el drac de Banyoles.
Ruta pel paisatge de transició entre la plana empordanesa i els aspres de la Garrotxa, un territori de de relleus ondulants i paisatges agrícoles combinats amb zones boscoses d?alzinars i pi blanc que durant el trajecte va alternant petites fondalades i crestes. Un paisatge que forma part del que Josep Pla va batejar com Terraprim format per un mosaic de petits nuclis que atresoren autentiques joies arquitectòn... Pedalant pel Terraprim empordanès i Sant Mer i el drac de Banyoles.
Ruta pel paisatge de transició entre la plana empordanesa i els aspres de la Garrotxa, un territori de de relleus ondulants i paisatges agrícoles combinats amb zones boscoses d’alzinars i pi blanc que durant el trajecte va alternant petites fondalades i crestes. Un paisatge que forma part del que Josep Pla va batejar com Terraprim format per un mosaic de petits nuclis que atresoren autentiques joies arquitectòniques, algunes de curioses com l’ermita de Sant Mer, personatge lligat a la llegenda del Drac de Banyoles.
Marxem de Bàscara pel Parc de la Resclosa passant pel que queda de l'hipòdrom, les pistes hípiques al costat del riu Fluvià que havien de ser una peça del gran projecte de la Ciutat del Cavall de Bàscara. Continuem pel camí de Sant Baldiri que ens porta fins a Galliners pedalant per un paisatge rural que combina grans extensions agrícoles i zones boscoses d’alzinar, una element en comú que perdurarà durant tota la ruta. A Galliners, encaixada entre els carrerons del petit nucli, destaca l’església barroca de Sant Julià edificada sobre les restes d'un antic temple romànic.
Continuem per carretera, petita i soliua, fins trobar la pista que duu al veïnat d’Espasens, on trobem la l’ermita romànica de Santa Caterina i, a tocar, les restes de murs estructurals de l'antic Castell d'Espasens que fou un lloc d’un llinatge de la baixa noblesa de les comarques catalanes. Durant el trajecte a Pujals dels Pagesos passant per Palol de la Farga, veïnat format per un conjunt de cases centenàries d'interès notable, gaudim de les millors panoràmiques de la jornada. Fora de la massa boscosa la mirada abasta un arc visual que va des de les Muntanyes de Rocacorba a la Muntanya del Mont. I, entre mig, tots els relleus del Pla de l’Estany, la Garrotxa, i en dies clars, al fons, els Pirineus del Ripollès.
Pujals dels Pagesos era inicialment un veïnat on vivien els pagesos que depenien dels senyors de Pujals dels Cavallers. Prengué personalitat pròpia a partir del segle XI, principalment quan s'erigí l'església parroquial de Santa Maria, l’edifici principal del poble, d’estil romànic però molt transformada. Continuem la ruta fins a Sant Mer. L’ermita aplega molts devots i és famós l’aplec anual que es fa en el seu honor. Personatge d’origen narbonès, fou monjo i abat del monestir de Banyoles a qui se li atribueixen molts miracles. Un dels més coneguts i que dóna forma a la bonica llegenda del Drac de Banyoles, és l’alliberament de la vila de Banyoles que es trobava sota l’amenaça d’un drac ferotge que es menjava els infants de la vil·la. Els banyolins i veïns de la contrada no deixaven de demanar-li favors. Cansat de les multituds que acudien a ell es va retirar a la solitud on hi ha edificada l’ermita de Sant Mer. Va morir en aquest lloc el 827. Diu la llegenda que el drac va viure amb el sant totalment domesticat i dòcil i que un cop mort el Sant la fera va morir de pena.
Continuem la ruta fins al poble de Sant Esteve de Guialbes. La seva església parroquial, dedicada a Sant Esteve màrtir, és documentada el 1064. Correspon a l'església de l'antic castell de Guialbes, que fou bastit a mitjan segle XI pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls. Seguim fins a Terradelles on visitem esporàdicament l’església romànica de Sant Martí abans de dirigir-nos fins a Vilademuls, on hi arribem passant pel seu cementiri. Vilademuls fou la seu al s. XII f de la baronia del mateix nom que estava dintre la demarcació del comtat de Besalú. Destaca la seva església romànica i el portal i algun mur de l’antiga muralla que envoltava el poble i el castell medieval, del qual no queda cap resta notable. Deixem el nucli per l’entrada de l’antiga muralla i seguint les traces del camí de Sant Jaume arribem de nou a Bàscara.
Febrer de 2024
CENTRES DE INTERÈS
Sant Julià de Galliners. Santa Caterina d’Espasens. Castell d’Espasens. Santa Maria de Pujals dels Pagesos. Sant Mer. Sant Esteve de Guialbes. Sant Martí de Terradelles. Sant Joan de Vilademuls.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.terraprim.cat/
Ruta pel paisatge de transició entre la plana empordanesa i els aspres de la Garrotxa, un territori de de relleus ondulants i paisatges agrícoles combinats amb zones boscoses d?alzinars i pi blanc que durant el trajecte va alternant petites fondalades i crestes. Un paisatge que forma part del que Josep Pla va batejar com Terraprim format per un mosaic de petits nuclis que atresoren autentiques joies arquitectòn... Pedalant pel Terraprim empordanès i Sant Mer i el drac de Banyoles.
Ruta pel paisatge de transició entre la plana empordanesa i els aspres de la Garrotxa, un territori de de relleus ondulants i paisatges agrícoles combinats amb zones boscoses d’alzinars i pi blanc que durant el trajecte va alternant petites fondalades i crestes. Un paisatge que forma part del que Josep Pla va batejar com Terraprim format per un mosaic de petits nuclis que atresoren autentiques joies arquitectòniques, algunes de curioses com l’ermita de Sant Mer, personatge lligat a la llegenda del Drac de Banyoles.
Marxem de Bàscara pel Parc de la Resclosa passant pel que queda de l'hipòdrom, les pistes hípiques al costat del riu Fluvià que havien de ser una peça del gran projecte de la Ciutat del Cavall de Bàscara. Continuem pel camí de Sant Baldiri que ens porta fins a Galliners pedalant per un paisatge rural que combina grans extensions agrícoles i zones boscoses d’alzinar, una element en comú que perdurarà durant tota la ruta. A Galliners, encaixada entre els carrerons del petit nucli, destaca l’església barroca de Sant Julià edificada sobre les restes d'un antic temple romànic.
Continuem per carretera, petita i soliua, fins trobar la pista que duu al veïnat d’Espasens, on trobem la l’ermita romànica de Santa Caterina i, a tocar, les restes de murs estructurals de l'antic Castell d'Espasens que fou un lloc d’un llinatge de la baixa noblesa de les comarques catalanes. Durant el trajecte a Pujals dels Pagesos passant per Palol de la Farga, veïnat format per un conjunt de cases centenàries d'interès notable, gaudim de les millors panoràmiques de la jornada. Fora de la massa boscosa la mirada abasta un arc visual que va des de les Muntanyes de Rocacorba a la Muntanya del Mont. I, entre mig, tots els relleus del Pla de l’Estany, la Garrotxa, i en dies clars, al fons, els Pirineus del Ripollès.
Pujals dels Pagesos era inicialment un veïnat on vivien els pagesos que depenien dels senyors de Pujals dels Cavallers. Prengué personalitat pròpia a partir del segle XI, principalment quan s'erigí l'església parroquial de Santa Maria, l’edifici principal del poble, d’estil romànic però molt transformada. Continuem la ruta fins a Sant Mer. L’ermita aplega molts devots i és famós l’aplec anual que es fa en el seu honor. Personatge d’origen narbonès, fou monjo i abat del monestir de Banyoles a qui se li atribueixen molts miracles. Un dels més coneguts i que dóna forma a la bonica llegenda del Drac de Banyoles, és l’alliberament de la vila de Banyoles que es trobava sota l’amenaça d’un drac ferotge que es menjava els infants de la vil·la. Els banyolins i veïns de la contrada no deixaven de demanar-li favors. Cansat de les multituds que acudien a ell es va retirar a la solitud on hi ha edificada l’ermita de Sant Mer. Va morir en aquest lloc el 827. Diu la llegenda que el drac va viure amb el sant totalment domesticat i dòcil i que un cop mort el Sant la fera va morir de pena.
Continuem la ruta fins al poble de Sant Esteve de Guialbes. La seva església parroquial, dedicada a Sant Esteve màrtir, és documentada el 1064. Correspon a l'església de l'antic castell de Guialbes, que fou bastit a mitjan segle XI pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls. Seguim fins a Terradelles on visitem esporàdicament l’església romànica de Sant Martí abans de dirigir-nos fins a Vilademuls, on hi arribem passant pel seu cementiri. Vilademuls fou la seu al s. XII f de la baronia del mateix nom que estava dintre la demarcació del comtat de Besalú. Destaca la seva església romànica i el portal i algun mur de l’antiga muralla que envoltava el poble i el castell medieval, del qual no queda cap resta notable. Deixem el nucli per l’entrada de l’antiga muralla i seguint les traces del camí de Sant Jaume arribem de nou a Bàscara.
Febrer de 2024
CENTRES DE INTERÈS
Sant Julià de Galliners. Santa Caterina d’Espasens. Castell d’Espasens. Santa Maria de Pujals dels Pagesos. Sant Mer. Sant Esteve de Guialbes. Sant Martí de Terradelles. Sant Joan de Vilademuls.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.terraprim.cat/