Gironès GIR 014_Girona
Massís de les Gavarres. Riberes del Baix Ter. Muntanya dels Sants Metges
Girona — Coll de la Ferriola — Castell de Palagret — Celrà — Bordils — Medinyà — Poblat ibèric de Sant Julià de Ramis — Sarrià de Ter — Girona
Mapa Comarcal de Catalunya. Gironès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:38 km
Desnivell:550 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana
Informació
El poblat ibèric de Kerunta, els orígens de Girona
La ruta travessa les Gavarres per visitar Kerunta situat al puig de Sant Julià de Ramis. El poblat ibèric de Kerunta, és considerat l?origen històric de Girona. Habitat des del segle VI aC, Kerunta era un oppidum fortificat que controlava les rutes comercials entre la costa i l?interior. Amb l?arribada dels romans, el seu paper estratègic va disminuir i la nova ciutat de Gerunda ?l?actual Girona? va heretar part del seu entorn ... El poblat ibèric de Kerunta, els orígens de Girona
La ruta travessa les Gavarres per visitar Kerunta situat al puig de Sant Julià de Ramis. El poblat ibèric de Kerunta, és considerat l’origen històric de Girona. Habitat des del segle VI aC, Kerunta era un oppidum fortificat que controlava les rutes comercials entre la costa i l’interior. Amb l’arribada dels romans, el seu paper estratègic va disminuir i la nova ciutat de Gerunda —l’actual Girona— va heretar part del seu entorn agrícola i de la seva xarxa de camins. Així, Kerunta pot entendre’s com el precedent directe de Girona, el primer nucli habitat que explica els orígens de la ciutat i del territori que l’envolta.
Sortim de la Devesa de Girona i ens endinsem al casc antic, passant per la catedral en un dia feiner: silenci, calma, recolliment… gairebé sense turistes. Deixem enrere la ciutat pel portal de Sant Cristòfol, just darrere la catedral, una porta directa a la vall de Sant Daniel i a la natura salvatge de les Gavarres.
El camí ens porta fins al monestir de Sant Daniel, l’únic monestir benedictí femení de Catalunya que ha perdurat des de l’edat mitjana, juntament amb Sant Pere de les Puelles de Barcelona. Encara s’aixeca al mateix emplaçament on fou fundat a inicis del segle XI, a l’entrada de la vall que porta el seu nom.
Pugem pel Camí de la Costa Dreta fins a la carena de les Gavarres, assolint el coll de la Ferriola. Entre els arbres se’ns obren vistes fugisseres de la plana gironina i la silueta de la catedral despuntant al fons de la vall.
Ens desviem pel camí de Can Dineret, que davalla cap a la plana del Baix Empordà. Pel trajecte cap a Celrà, ens trobem amb el magnífic castell de Palagret, dominant la vall de la riera homònima. Construït entre els segles X i XI com a punt defensiu del camí entre Girona i l’Empordà, té planta quadrangular amb murs grossos, espitlleres i un fossat tallat a la roca. Amb el temps, va perdre la seva funció militar, es va convertir en masia i finalment va ser abandonat.
Arribem a Celrà i avancem per la plana fèrtil que el riu Ter ha anat modelant amb el pas del temps. Camps agrícoles, fruiters i grans extensions de pollancres acompanyen el nostre camí, mentre la silueta del santuari dels Àngels, dalt a les Gavarres, es manté sempre present a l’horitzó.
Travessem el Ter i continuem pel Camí del Ter, una ruta de senderisme i ciclisme que segueix el curs del riu Ter des del seu naixement a la comarca del Ripollès fins a la seva desembocadura al Mediterrani. Més enllà de Medinyà, ens desviem i remuntem fins al capdamunt de la Muntanya dels Sants Metges, on s’aixeca la preciosa ermita romànica del segle XI. Als seus peus s’ha recuperat una necròpolis medieval que va funcionar durant més d’un mil·lenni, des del segle VIII fins al XX, amb tombes superposades. Les excavacions han posat al descobert centenars d’enterraments medievals i han identificat fases prèvies: poblat ibèric, fortificació romana-visigoda i temple romà.
Continuem pujant fins al jaciment de Kerunta, al capdamunt del puig de Sant Julià (200 m d’altitud), des d’on es domina visualment el curs del Ter, el congost i les planes de l’Empordà i de Girona. La seva posició estratègica permetia controlar les rutes comercials que connectaven la plana interior amb la costa, i fins i tot observar, en dies clars, les antigues ciutats gregues de Rhode (Roses) i Emporion (Empúries).
Kerunta, habitat des del segle VI aC, era un oppidum fortificat amb cabanes excavades a la roca. Els seus habitants vivien de l’agricultura, la ramaderia i el comerç, mantenint relacions amb altres pobles ibèrics i colònies gregues. Amb l’arribada dels romans, el poblat va perdre protagonisme davant la nova ciutat de Gerunda (l’actual Girona), que heretà part de la seva xarxa de camins i l’entorn agrícola. Visitar Kerunta és recórrer més de dos mil anys d’història i comprendre com aquest territori esdevingué un punt clau d’encreuament de cultures entre la costa i l’interior.
Tornem fins al conjunt arquitectònic dels Sants Metges i iniciem el descens per les escales que voregen la necròpolis medieval, fins a un corriol que baixa al congost del riu Ter, on retrobem el Camí del Ter per retornar a Girona, passant per Sarrià de Ter.
Gener de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Monestir de Sant Daniel. Castell de Palagret. Sant Feliu de Celrà. Ermita i necròpolis medieval dels Sants Metges. Kerunta o Castellum Fractum.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.girona.cat/turisme/cat/index.php
La ruta travessa les Gavarres per visitar Kerunta situat al puig de Sant Julià de Ramis. El poblat ibèric de Kerunta, és considerat l?origen històric de Girona. Habitat des del segle VI aC, Kerunta era un oppidum fortificat que controlava les rutes comercials entre la costa i l?interior. Amb l?arribada dels romans, el seu paper estratègic va disminuir i la nova ciutat de Gerunda ?l?actual Girona? va heretar part del seu entorn ... El poblat ibèric de Kerunta, els orígens de Girona
La ruta travessa les Gavarres per visitar Kerunta situat al puig de Sant Julià de Ramis. El poblat ibèric de Kerunta, és considerat l’origen històric de Girona. Habitat des del segle VI aC, Kerunta era un oppidum fortificat que controlava les rutes comercials entre la costa i l’interior. Amb l’arribada dels romans, el seu paper estratègic va disminuir i la nova ciutat de Gerunda —l’actual Girona— va heretar part del seu entorn agrícola i de la seva xarxa de camins. Així, Kerunta pot entendre’s com el precedent directe de Girona, el primer nucli habitat que explica els orígens de la ciutat i del territori que l’envolta.
Sortim de la Devesa de Girona i ens endinsem al casc antic, passant per la catedral en un dia feiner: silenci, calma, recolliment… gairebé sense turistes. Deixem enrere la ciutat pel portal de Sant Cristòfol, just darrere la catedral, una porta directa a la vall de Sant Daniel i a la natura salvatge de les Gavarres.
El camí ens porta fins al monestir de Sant Daniel, l’únic monestir benedictí femení de Catalunya que ha perdurat des de l’edat mitjana, juntament amb Sant Pere de les Puelles de Barcelona. Encara s’aixeca al mateix emplaçament on fou fundat a inicis del segle XI, a l’entrada de la vall que porta el seu nom.
Pugem pel Camí de la Costa Dreta fins a la carena de les Gavarres, assolint el coll de la Ferriola. Entre els arbres se’ns obren vistes fugisseres de la plana gironina i la silueta de la catedral despuntant al fons de la vall.
Ens desviem pel camí de Can Dineret, que davalla cap a la plana del Baix Empordà. Pel trajecte cap a Celrà, ens trobem amb el magnífic castell de Palagret, dominant la vall de la riera homònima. Construït entre els segles X i XI com a punt defensiu del camí entre Girona i l’Empordà, té planta quadrangular amb murs grossos, espitlleres i un fossat tallat a la roca. Amb el temps, va perdre la seva funció militar, es va convertir en masia i finalment va ser abandonat.
Arribem a Celrà i avancem per la plana fèrtil que el riu Ter ha anat modelant amb el pas del temps. Camps agrícoles, fruiters i grans extensions de pollancres acompanyen el nostre camí, mentre la silueta del santuari dels Àngels, dalt a les Gavarres, es manté sempre present a l’horitzó.
Travessem el Ter i continuem pel Camí del Ter, una ruta de senderisme i ciclisme que segueix el curs del riu Ter des del seu naixement a la comarca del Ripollès fins a la seva desembocadura al Mediterrani. Més enllà de Medinyà, ens desviem i remuntem fins al capdamunt de la Muntanya dels Sants Metges, on s’aixeca la preciosa ermita romànica del segle XI. Als seus peus s’ha recuperat una necròpolis medieval que va funcionar durant més d’un mil·lenni, des del segle VIII fins al XX, amb tombes superposades. Les excavacions han posat al descobert centenars d’enterraments medievals i han identificat fases prèvies: poblat ibèric, fortificació romana-visigoda i temple romà.
Continuem pujant fins al jaciment de Kerunta, al capdamunt del puig de Sant Julià (200 m d’altitud), des d’on es domina visualment el curs del Ter, el congost i les planes de l’Empordà i de Girona. La seva posició estratègica permetia controlar les rutes comercials que connectaven la plana interior amb la costa, i fins i tot observar, en dies clars, les antigues ciutats gregues de Rhode (Roses) i Emporion (Empúries).
Kerunta, habitat des del segle VI aC, era un oppidum fortificat amb cabanes excavades a la roca. Els seus habitants vivien de l’agricultura, la ramaderia i el comerç, mantenint relacions amb altres pobles ibèrics i colònies gregues. Amb l’arribada dels romans, el poblat va perdre protagonisme davant la nova ciutat de Gerunda (l’actual Girona), que heretà part de la seva xarxa de camins i l’entorn agrícola. Visitar Kerunta és recórrer més de dos mil anys d’història i comprendre com aquest territori esdevingué un punt clau d’encreuament de cultures entre la costa i l’interior.
Tornem fins al conjunt arquitectònic dels Sants Metges i iniciem el descens per les escales que voregen la necròpolis medieval, fins a un corriol que baixa al congost del riu Ter, on retrobem el Camí del Ter per retornar a Girona, passant per Sarrià de Ter.
Gener de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Monestir de Sant Daniel. Castell de Palagret. Sant Feliu de Celrà. Ermita i necròpolis medieval dels Sants Metges. Kerunta o Castellum Fractum.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.girona.cat/turisme/cat/index.php