Ripollès RIP 052_Llaés
Serra de Milany. Serra de Bufadors
Llaés — Coll de Beví — els Ferrers — Massats — La Bauma del Teixidor — El Teixidor — Llaés
Resum
Distància:19 km
Desnivell:440 m
Temps:3 h min
Dificultat:fàcil
La Bauma del Teixidor
Ruta que es pot fer en família malgrat els relleus abruptes i encinglerats que es despengen al sud de la Serra de Milany, un dels paratges més bells i solius que podem trobar al nostre país. Un espai natural de gran atractiu turístic que degut a la seva morfologia formada en part per faixes de penya-segats que han donat lloc a cavitats naturals i "baumes" de grans dimensions, que, orientades cap al migdia i tenint en la seva proximitat terres fàcilment c... La Bauma del Teixidor
Ruta que es pot fer en família malgrat els relleus abruptes i encinglerats que es despengen al sud de la Serra de Milany, un dels paratges més bells i solius que podem trobar al nostre país. Un espai natural de gran atractiu turístic que degut a la seva morfologia formada en part per faixes de penya-segats que han donat lloc a cavitats naturals i "baumes" de grans dimensions, que, orientades cap al migdia i tenint en la seva proximitat terres fàcilment cultivables i grans espais rics en pastures, eren ja en temps prehistòrics llocs habitats.
La ruta visita una d’aquestes coves naturals, la Bauma del Teixidor, que va estar habitada fins a la meitat del s. XX, i que ha resistit força be el pas dels segles i encara avui en dia es utilitzada per guardar- hi ramats en períodes concrets.
La ruta surt de l’històric mas de La Serra de Llaés, lloc on podreu dormir i menjar, un imponent conjunt d'edificacions i un exemple notable d'arquitectura rural en el qual destaquen la volumetria i disposició de les construccions i el treball de la pedra, tant en els arcs de les pallisses com en les llindes de la casa forta. Tant el mas com els voltants van ser escenaris va ser de Tercera Guerra Carlina.
Passem per sota el Castell de Llaés, un referent que ens guiarà des de molts llocs de pas. Per un camí rural asfaltat, creuant el coll de Beví, arribem al trencant que puja al Mas els Ferrers que prenent iniciant la pujada forta del día, sobretot si es va amb nens. Un centenar llarg de metres de desnivell porta al viatger a un petit coll des d’on marxem en direcció a Masats, un mas a la banda nord del Turó de les Tombes i un trajecte fascinant per una esplèndida fageda que cal degustar poc a poc. Passat Massats la ruta marxa cap a l’objectiu del dia, la Bauma del Teixidor, on arribem voltant el Morro del Quer.
Per arribar a la balma cal desviar-se un centenar de metres per sota del nostre trajecte. L’arribada a aquest lloc impressiona fins i tot al viatge més avesat a les sorpreses. La bauma, habitada fins a mitjans del s. XX, fa uns cent metres de llargada per una trentena d’altura en les parts més altes i és la més immensa de totes les de la zona. Encara hi ha restes de construccions, bastant deteriorades.
Està dividida en dues parts molt ben diferenciades: la dreta i l’esquerra. La part dreta és la més senzilla. És enfilada un tros amunt i actualment s’hi entra a través d’una rampa, ja que es fa servir per arrecerar-hi bestiar. Al fons hi ha dues habitacions encara senceres i també una menjadora. El sostre d’aquestes habitacions és fumat, ja que durant una temporada hi havia dues famílies masoveres a la bauma i una vivia aquí.
A la part central hi ha una tarima de roca natural a la qual s’accedeix per les dues bandes, però actualment no hi ha construccions de cap tipus i sembla, segons les fotos antigues, que no n’hi ha hagut mai. En aquesta part és on s’hi havia emmagatzemat l’herba, la palla, la carreta, les arades i altres aparells que feien servir.
A la part esquerra és on hi havia els habitatges principals i habitats durant més de temps. El sostre és completament fumat. Es conserva el forn, en bastant bon estat, en una de les parets exteriors que farien de façana. D’aquestes estances de l’esquerra, algunes, les que queden més al cantó i, per tant, elevades, no necessitaren de la construcció d’un sostre. Les de més a la dreta sí. Aquí en aquest sector hi ha, doncs, cinc habitacions senceres més un parell, més exteriors, que es poden intuir. Una d’aquestes habitacions més exteriors i que havia de tenir sostre, encara té les restes del que sembla una biga, però que en realitat és una canal per a transportar l’aigua.
Us posem l’enllaç d’un article publicat al Butlletí de la Secció de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, en la seva edició nº 11 del setembre de 1950, escrit per l’historiador de Torelló, el sempre imprescindible Ramón Vinyeta, on va deixar constància de les seves impressions el dia que va anar per primera vegada la bauma habitada del Teixidor i que va titular “Trogloditas en la Sierra de Milany”
El tram final de la ruta passa per la masia del Teixidor, una mes de les interessants masies del municipi de Llaés, lloc des d’on gaudim d’una espectacular panoràmica que abasta les serres prepirenques del Berguedà, entre d’altres, i punt de descens al punt de sortida, passant per l’imponent castell de Llaés. Una ruta imprescindible i que molts dels que s’inicien podran assolir fins i tot encara que hi hagi algun lloc on cal pedalar de valent.
Octubre de 2019
CENTRES D’INTERÈS
La Bauma del Teixidor. Castell de Llaés.
Trogloditas en la Sierra de Milany. Ramón Vinyeta.
https://drive.google.com/file/d/0B3amQ19lm7Vkc2dyaE51Z2NMYXc/view?resourcekey=0-3qwxly5mClo2dtBD8OE9Rw
Ruta que es pot fer en família malgrat els relleus abruptes i encinglerats que es despengen al sud de la Serra de Milany, un dels paratges més bells i solius que podem trobar al nostre país. Un espai natural de gran atractiu turístic que degut a la seva morfologia formada en part per faixes de penya-segats que han donat lloc a cavitats naturals i "baumes" de grans dimensions, que, orientades cap al migdia i tenint en la seva proximitat terres fàcilment c... La Bauma del Teixidor
Ruta que es pot fer en família malgrat els relleus abruptes i encinglerats que es despengen al sud de la Serra de Milany, un dels paratges més bells i solius que podem trobar al nostre país. Un espai natural de gran atractiu turístic que degut a la seva morfologia formada en part per faixes de penya-segats que han donat lloc a cavitats naturals i "baumes" de grans dimensions, que, orientades cap al migdia i tenint en la seva proximitat terres fàcilment cultivables i grans espais rics en pastures, eren ja en temps prehistòrics llocs habitats.
La ruta visita una d’aquestes coves naturals, la Bauma del Teixidor, que va estar habitada fins a la meitat del s. XX, i que ha resistit força be el pas dels segles i encara avui en dia es utilitzada per guardar- hi ramats en períodes concrets.
La ruta surt de l’històric mas de La Serra de Llaés, lloc on podreu dormir i menjar, un imponent conjunt d'edificacions i un exemple notable d'arquitectura rural en el qual destaquen la volumetria i disposició de les construccions i el treball de la pedra, tant en els arcs de les pallisses com en les llindes de la casa forta. Tant el mas com els voltants van ser escenaris va ser de Tercera Guerra Carlina.
Passem per sota el Castell de Llaés, un referent que ens guiarà des de molts llocs de pas. Per un camí rural asfaltat, creuant el coll de Beví, arribem al trencant que puja al Mas els Ferrers que prenent iniciant la pujada forta del día, sobretot si es va amb nens. Un centenar llarg de metres de desnivell porta al viatger a un petit coll des d’on marxem en direcció a Masats, un mas a la banda nord del Turó de les Tombes i un trajecte fascinant per una esplèndida fageda que cal degustar poc a poc. Passat Massats la ruta marxa cap a l’objectiu del dia, la Bauma del Teixidor, on arribem voltant el Morro del Quer.
Per arribar a la balma cal desviar-se un centenar de metres per sota del nostre trajecte. L’arribada a aquest lloc impressiona fins i tot al viatge més avesat a les sorpreses. La bauma, habitada fins a mitjans del s. XX, fa uns cent metres de llargada per una trentena d’altura en les parts més altes i és la més immensa de totes les de la zona. Encara hi ha restes de construccions, bastant deteriorades.
Està dividida en dues parts molt ben diferenciades: la dreta i l’esquerra. La part dreta és la més senzilla. És enfilada un tros amunt i actualment s’hi entra a través d’una rampa, ja que es fa servir per arrecerar-hi bestiar. Al fons hi ha dues habitacions encara senceres i també una menjadora. El sostre d’aquestes habitacions és fumat, ja que durant una temporada hi havia dues famílies masoveres a la bauma i una vivia aquí.
A la part central hi ha una tarima de roca natural a la qual s’accedeix per les dues bandes, però actualment no hi ha construccions de cap tipus i sembla, segons les fotos antigues, que no n’hi ha hagut mai. En aquesta part és on s’hi havia emmagatzemat l’herba, la palla, la carreta, les arades i altres aparells que feien servir.
A la part esquerra és on hi havia els habitatges principals i habitats durant més de temps. El sostre és completament fumat. Es conserva el forn, en bastant bon estat, en una de les parets exteriors que farien de façana. D’aquestes estances de l’esquerra, algunes, les que queden més al cantó i, per tant, elevades, no necessitaren de la construcció d’un sostre. Les de més a la dreta sí. Aquí en aquest sector hi ha, doncs, cinc habitacions senceres més un parell, més exteriors, que es poden intuir. Una d’aquestes habitacions més exteriors i que havia de tenir sostre, encara té les restes del que sembla una biga, però que en realitat és una canal per a transportar l’aigua.
Us posem l’enllaç d’un article publicat al Butlletí de la Secció de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, en la seva edició nº 11 del setembre de 1950, escrit per l’historiador de Torelló, el sempre imprescindible Ramón Vinyeta, on va deixar constància de les seves impressions el dia que va anar per primera vegada la bauma habitada del Teixidor i que va titular “Trogloditas en la Sierra de Milany”
El tram final de la ruta passa per la masia del Teixidor, una mes de les interessants masies del municipi de Llaés, lloc des d’on gaudim d’una espectacular panoràmica que abasta les serres prepirenques del Berguedà, entre d’altres, i punt de descens al punt de sortida, passant per l’imponent castell de Llaés. Una ruta imprescindible i que molts dels que s’inicien podran assolir fins i tot encara que hi hagi algun lloc on cal pedalar de valent.
Octubre de 2019
CENTRES D’INTERÈS
La Bauma del Teixidor. Castell de Llaés.
Trogloditas en la Sierra de Milany. Ramón Vinyeta.
https://drive.google.com/file/d/0B3amQ19lm7Vkc2dyaE51Z2NMYXc/view?resourcekey=0-3qwxly5mClo2dtBD8OE9Rw