Bagà — Llívia
Parc Natural del Cadí-Moixeró. Serra del Moixeró
Bagà — Coll de Pal — Masella — Puigcerdà — Llívia
Mapes Comarcals de Catalunya. Berguedà / Cerdanya. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:49 km
Desnivell:1630 m
Temps:5 h 30 min
Dificultat:difícil
Del Prepirineu al Pirineu
Un trajecte magnífic que ens regala grans panoràmiques dels relleus del Prepirineu de la comarca del Berguedà i del Pirineu de la Cerdanya i que transita de l?una a l?altra per coll de Pal (2.070 m).
Deixem la plaça medieval del nucli antic de Bagà per la carretera de Gisclareny. Una pista que transita per damunt la riera de Gréixer ens puja al mas de la Creu de l?Om i a la carretera que duu a Coll de Pal. La seguim fins a l?Hospitalet ... Del Prepirineu al Pirineu
Un trajecte magnífic que ens regala grans panoràmiques dels relleus del Prepirineu de la comarca del Berguedà i del Pirineu de la Cerdanya i que transita de l’una a l’altra per coll de Pal (2.070 m).
Deixem la plaça medieval del nucli antic de Bagà per la carretera de Gisclareny. Una pista que transita per damunt la riera de Gréixer ens puja al mas de la Creu de l’Om i a la carretera que duu a Coll de Pal. La seguim fins a l’Hospitalet de Roca-Sança, antiga hostatgeria del camí que per Gréixer i coll de Jou connectava amb la Cerdanya, al voltant de la qual es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-Sança. És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria. Als segles XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents. Des del s. XIV en tingueren cura donats i ermitans i quedà com a simple santuari marià.
La pista que prenem s’enfila per dessota mateix de les abruptes masses rocoses que es despengen de Penyes Altes i la Tosa d’Alp. Passat el refugi de Rebost, les panoràmiques s’obren exponencialment deixant a la vista les serres prepirinenques del Berguedà. Davant nostre desfilen, ordenadament, el Catllaràs, la vall del Llobregat, Rasos de Peguera, Port del Comte, Pedraforca i el cim més oriental del Cadí, el Comabona. L’espectacle visual el corroborem al Mirador dels Orris, al Pla Bagà, una bonica esplanada on hi ha una balconada construïda damunt mateix d’una cinglera que cau vertical sobre la profunda vall, just al davant de les Muntanyetes, el nom amb què els locals anomenen els abruptes relleus del vessant sud.
Deixem enrere aquest paisatge passada l’antiga mina de barita de la Bòfia (una desviació a l’esquerra) i la collada del mateix nom. Baixem a la carretera que porta a coll de Pal, una ampla collada que connecta el Puigllançada i la Tosa d’Alp i punt d’inflexió de l’etapa. A l’altra banda la carretera continua fins passada la pleta de Comabella. Quan aquesta s’acaba naveguem per una pista que es mou pel vessant que cau des de la Tosa a la Molina, amb el Puigmal i el Pirineu ceretà de fons escènic, i que porta a les pistes d’esquí de Masella. El bar-restaurant de l’estació és un bon lloc per fer-hi una parada.
Continuem perdent alçada fins la gran plana de la Cerdanya per una pista que ens deixa als afores d’Alp. Des d’Alp enllacem diferents camins que travessen aquesta gran plana elevada única als Pirineus, atès que no n'hi ha cap altra d'una magnitud similar a alta muntanya. La Cerdanya és un territori natural voltat per muntanyes de gran entitat que està separat en dues parts: l'Alta Cerdanya, que depèn de la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló (la Catalunya Nord), amb l’excepció del municipi de Llívia, i la Baixa Cerdanya, la catalana, dividida entre les demarcacions de Girona i de Lleida.
Arribem a Puigcerdà, capital de la comarca, assentada damunt d’un turó avançat sobre la plana. Passem pel singular estany artificial datat del s. XIII, alimentat per una séquia provinent del riu Querol, i enllacem amb un bonic camí de passeig que ens endinsa en territori francès. Un sender ens porta a Ur, on prenem un bonic camí fins al final de l’etapa, Llívia, un municipi català amb la particularitat de ser un enclavament dins l'Estat Francès (Alta Cerdanya - Catalunya Nord), com a conseqüència del Tractat dels Pirineus.
Agost de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Hospitalet de Roca-Sança. Mina de barita de la Bòfia. Santa Maria de Puigcerdà. Farmàcia Esteve de Llívia
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://llivia.org/cat/guia-comercial/allotjament.html
https://www.puigcerdaturisme.cat/
Un trajecte magnífic que ens regala grans panoràmiques dels relleus del Prepirineu de la comarca del Berguedà i del Pirineu de la Cerdanya i que transita de l?una a l?altra per coll de Pal (2.070 m).
Deixem la plaça medieval del nucli antic de Bagà per la carretera de Gisclareny. Una pista que transita per damunt la riera de Gréixer ens puja al mas de la Creu de l?Om i a la carretera que duu a Coll de Pal. La seguim fins a l?Hospitalet ... Del Prepirineu al Pirineu
Un trajecte magnífic que ens regala grans panoràmiques dels relleus del Prepirineu de la comarca del Berguedà i del Pirineu de la Cerdanya i que transita de l’una a l’altra per coll de Pal (2.070 m).
Deixem la plaça medieval del nucli antic de Bagà per la carretera de Gisclareny. Una pista que transita per damunt la riera de Gréixer ens puja al mas de la Creu de l’Om i a la carretera que duu a Coll de Pal. La seguim fins a l’Hospitalet de Roca-Sança, antiga hostatgeria del camí que per Gréixer i coll de Jou connectava amb la Cerdanya, al voltant de la qual es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-Sança. És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria. Als segles XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents. Des del s. XIV en tingueren cura donats i ermitans i quedà com a simple santuari marià.
La pista que prenem s’enfila per dessota mateix de les abruptes masses rocoses que es despengen de Penyes Altes i la Tosa d’Alp. Passat el refugi de Rebost, les panoràmiques s’obren exponencialment deixant a la vista les serres prepirinenques del Berguedà. Davant nostre desfilen, ordenadament, el Catllaràs, la vall del Llobregat, Rasos de Peguera, Port del Comte, Pedraforca i el cim més oriental del Cadí, el Comabona. L’espectacle visual el corroborem al Mirador dels Orris, al Pla Bagà, una bonica esplanada on hi ha una balconada construïda damunt mateix d’una cinglera que cau vertical sobre la profunda vall, just al davant de les Muntanyetes, el nom amb què els locals anomenen els abruptes relleus del vessant sud.
Deixem enrere aquest paisatge passada l’antiga mina de barita de la Bòfia (una desviació a l’esquerra) i la collada del mateix nom. Baixem a la carretera que porta a coll de Pal, una ampla collada que connecta el Puigllançada i la Tosa d’Alp i punt d’inflexió de l’etapa. A l’altra banda la carretera continua fins passada la pleta de Comabella. Quan aquesta s’acaba naveguem per una pista que es mou pel vessant que cau des de la Tosa a la Molina, amb el Puigmal i el Pirineu ceretà de fons escènic, i que porta a les pistes d’esquí de Masella. El bar-restaurant de l’estació és un bon lloc per fer-hi una parada.
Continuem perdent alçada fins la gran plana de la Cerdanya per una pista que ens deixa als afores d’Alp. Des d’Alp enllacem diferents camins que travessen aquesta gran plana elevada única als Pirineus, atès que no n'hi ha cap altra d'una magnitud similar a alta muntanya. La Cerdanya és un territori natural voltat per muntanyes de gran entitat que està separat en dues parts: l'Alta Cerdanya, que depèn de la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló (la Catalunya Nord), amb l’excepció del municipi de Llívia, i la Baixa Cerdanya, la catalana, dividida entre les demarcacions de Girona i de Lleida.
Arribem a Puigcerdà, capital de la comarca, assentada damunt d’un turó avançat sobre la plana. Passem pel singular estany artificial datat del s. XIII, alimentat per una séquia provinent del riu Querol, i enllacem amb un bonic camí de passeig que ens endinsa en territori francès. Un sender ens porta a Ur, on prenem un bonic camí fins al final de l’etapa, Llívia, un municipi català amb la particularitat de ser un enclavament dins l'Estat Francès (Alta Cerdanya - Catalunya Nord), com a conseqüència del Tractat dels Pirineus.
Agost de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Hospitalet de Roca-Sança. Mina de barita de la Bòfia. Santa Maria de Puigcerdà. Farmàcia Esteve de Llívia
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://llivia.org/cat/guia-comercial/allotjament.html
https://www.puigcerdaturisme.cat/