Sí, el Miracle. Perquè era un dia de finals de febrer una mica rúfol. Tant és així que en aixecar la persiana, a les 7h del matí, a Vic -una part de la colla som de la comarca d’Osona- plovisquejava. “Ostres, vols dir que hi hem d’anar?”.

Però la previsió era de millora de cara al migdia, i amb els dies que feia que jo personalment no sortia, carretera i manta amb la bici carregada. Pel camí la mica de pluja es va convertir en neu, després en pluja i en arribar a Su, més amunt, altre cop en neu. Vam pensar que la trobada seria per esmorzar i prou, i ja estavem per deixar-ho quan va parar. Una estona de debat i, finalment, cap a pedalar. El dia continuava gris, mig emboirat i fred, força fred; nosaltres endavant. La neu era només a les raconades i amb la boira es va començar a desfer de pressa.

Al final la temperatura es va suavitzar. En passar per Sant Just d’Ardèvol la cosa ja pintava millor. Encara no hi havia bones vistes, si bé ja vèiem els camps i boscos tan característics d’aquesta zona, amb algun mas aïllat, solitari, d’aquells que es fan admirar. El cel encara gris, la pedra grisa i marronosa, amb la mica de verdet que s’hi enganxava en els racons més obacs i al paviment del passadís que hi conduïa, feien que l’església semblés més misteriosa. A això hi ajudà la inscripció de la llinda de l’entrada.

En continuar cap al Miracle el temps va acabar de fer el tomb, i la pujada que vam superar per arribar-hi ens va fer passar definitivament el fred. Ja a les envistes del nostre objectiu vam voler enfilar abans fins a l’ermita de Sant Gabriel. En ser al santuari, el sol lluïa fort i l’entrada de l’hostal convidava a fer un vermut. Ho vam deixar en un beure i cap a visitar el retaule. Com a osonencs en feia gràcia que fos d’un escultor de la nostra terra, en Carles Morató, un dels grans mestres del barroc. Contemplar-lo pagava la pena i justificava la pedalada, juntament amb la trobada d’amics i el dinar a l’hostal del forn de Su, el punt d’inici i final de l’etapa.

Si voleu un lloc de pau, amb boscos, camps, masos i veïnats apartats de tot, el sud del Solsonès, als límits amb l’alta Segarra us fascinaran. Us recomanem uns dies de turisme a la zona, enllaçant algunes de les rutes que us oferim a Rutabike i que no us deixaran indiferents.