Ascensió al Pui de Lleràs, mirador natural del Pallars
Fer cim damunt la bicicleta, amb les dificultats que això comporta, suposa un dels grans plaers del ciclista de muntanya; fer-ho, no només com un repte esportiu que requereix una bona dosi d’esforç sinó pel pur plaer de l'aventura i pel que implica de descobriment i coneixement del territori que se'ns ofereix des de les alçades, ens fa més grans i, fins i tot, ens ajuda a coneixer-nos millor.
El Pui de Lleràs, un cim d’altitud modesta, corona la llarga divisòria d’aigües que separa la comarca natural de la Terreta i el Pallars Jussà. És un cim arrodonit i amable de verdes prades, conegut també per la gent de la zona amb el nom de Pleta Verda degut a que hi tancaven els grans ramats quan feien la transhumància entre les planes lleidetanes i els prats del Pirineu. Una orografia que pot induir a engany ja que està voltat de relleus agrestes per a tot arreu.
A banda i banda del cim es despleguen verticals parets inabastables de conglomerat que fan que la consecució del cim no sigui un camí de flors i requereixi perseverança per progressar per camins atapeïts de còdols. Per contra, mentre avancem cap a l’objectiu, l’esplendor i la grandesa del paisatge que ens envolta fa que la motivació per avançar creixi esporàdicament alhora que engoleix i minimitza al ciclista. Fragments de relleus pirinencs van apareixent pausadament mentre la depressió i els relleus que la tanquen minven a cada pedalada. Imatges servides en porcions que s’ajunten dalt del cim colpint al viatger poderosament. De fet, l’arribada al cim al damunt la bicicleta per una carrerada que inicialment sembla impracticable, voltats de poderosos i singulars relleus, fa que ens envaeixi una explosió de joia a la que sucumbim plaentment.
L’esforç esmerçat en la pujada i l'escenari de 360º que es desplega al cim convida sense cap mena de dubte a la contemplació. I és que l’espectacle és extraordinari: a llevant les conques de Tremp i Dellà modelen una extensa depressió prepirinenca vertebrada pel riu Noguera Pallaresa que abraça el Massís del Boumort; al sud l’imponent Montsec, amb els congostos de Terradets i Mont-rebei que han seccionat en tres la gran serralada, fa de barrera natural entre la depressió Central i el Pirineu i, cap al nord, en primer pla, les vertiginoses parets de la Serra de Sant Gervàs tancant la singular depressió de la Terreta, i al seu darrera el Pirineu central, un reguitzell de cims que van des de la Maladeta a Aigüestortes. Un festival que sacseja l’ànima amb força inusitada.
No acaba aquí la cosa. El descens està també ple de moments màgics. El primer tram del trajecte de tornada es fa seguint la carrerada que la transhumància recorria per arribar al cim i que segueix la carena de les serres del Castellet i de Gurp. Naveguem per un terreny que, encara que predomina el descens, va alternant pujades i baixades, propis del perfil habitual de les carenes. Pedalem per un territori desèrtic i majestuós d’ambients solitaris i feréstecs, voltats de relleus singulars de parets verticals, congostos i profundes valls que t’absorbeixen. El paisatge transmet tal magnetisme que t’abdueix i et transporta a llocs que ni tan sols imagines que existien tan a prop de casa. Una ruta que has de tenir a la teva col·lecció de favorites.
Salut i pedal