Rutabike

El Catllaràs

Sentir de prop el batec del Catllaràs té els seus riscos. El més significatiu és caure malalt d’amor i establir un vincle, estret i sincer, espontani i potent, que per sempre més ens reclamarà i ens forçarà a tornar-hi. Quant l’art de la seducció fa bona feina, amb una sola vegada mai en tindrem prou.

La Ribera Salada. Molt més que BTT

Per estrany que pugui semblar, encara és possible trobar racons dels quals en tenim poca coneixença sense ser conscients de la bellesa dels paisatges que generen. Territoris per des...

La Terreta. La seducció del paisatge

Hi ha paisatges que arriben directament al cor. Meravelles naturals de bellesa desbordant que aclaparen els sentits. La Terreta és un territori de paisatge singular que resta oblidat i marginat format per un conjunt de valls i barrancades envoltades per un reguitzell de muntanyes igualment espectaculars. Un espai natural hipnòtic que sorprèn tan gratament al viatger que restarà ancorat per sempre en la memòria.

Ascensió al Pui de Lleràs, mirador natural del Pallars

Fer cim damunt la bicicleta, amb les dificultats que això comporta, suposa un dels grans plaers del ciclista de muntanya; fer-ho, no només com un repte esportiu que requereix una bona dosi d’esforç sinó pel pur plaer de l'aventura i pel que implica de descobriment i coneixement del territori que se'ns ofereix des de les alçades, ens fa més grans i, fins i tot, ens ajuda a coneixer-nos millor.

Catalunya al teu ritme

Imagina que ets a la Vall d’Aran, a Osona o a la Noguera, i que trobes tota mena de rutes, preparades per al teu ritme, al teu nivell físic, als gustos, a les preferències de cada moment, a la companyia o a les condicions climàtiques... doncs pot ser realitat.

El Moianès, un museu a l’aire lliure

L'1 de maig del 2015 el Moianès va ser declarada nova comarca de Catalunya, una reivindicació que els habitants d’aquest territori reclamaven des de feia temps. Físicament la comarca presenta una geografia clarament delimitada: un altiplà que cau abruptament cap a la plana de Vic i els límits de les comarques vallesanes i davalla suaument cap a la conca del Llobregat al seu pas pel Bages.

Osona. Ho tens a tocar

Osona es troba al centre de Catalunya, cruïlla de comunicacions que baixen del Pirineu i porten a la costa o a l'inrevès des de temps immemorials. Una comarca on la diversitat de relleus i de paisatges no es dóna fàcilment en altres indrets.

Vall de Camprodon

La vall dels grans paisatges sempre verds, un paradís natural pels amants de la muntanya, s’estructura tot seguint el riu Ter a llevant i el riu Ritort a ponent; dues vall orientades de nord a sud i unides a la zona de Camprodon que s’estira riu avall fins Sant Pau de Seguries.

D'Innsbruck a Zuric...i fins a Barcelona

Una travessa pels límits al nord de la gran serralada dels Alps abastant tres països, Àustria, Alemanya i Suïssa. Un viatge paisatgístic de primer ordre que desfila pels seductors decorats de regions com el Tirol, Baviera, Appenzell o Sankt Gallen.

De Riga a Tallinn, dues perles del Bàltic.

De la capital de Letònia a la capital d’Estonia per la costa i les seves illes. Paisatges de ciutats del Bàltic, d’antics comerciants i navegants, combinats amb bosc, molt de bosc, prats, conreus –de cereals, també- i platges nòrdiques de sorra fina. De Riga a Tallinn, dues perles del Bàltic, travessant Letònia i Estònia per la costa i les seves illes. Paisatges de ciutats del Bàltic, d’antics comerciants i navegants, combinats amb bosc, molt de bosc, prats, conreus –de cereals, també- i platges nòrdiques de sorra fina.

Desmitificant les fronteres. BTT sense límits

Hi han espais que es troben en terra de ningú. Espais que separen físicament territoris, persones, cultures... Franges estretes que s’allarguen pel territori fins que conflueixen en un nova franja que alhora limita amb d’altres i així fins que es torna a tancar el cercle. Vivim en un mon finit separat per franges virtuals que fins i tot es perllonguen mar endins. Parlem de les fronteres.

Despoblats de Catalunya

Hi ha a Catalunya més de 130 pobles distribuïts per tot el territori sense cap habitant, la majoria a les valls i muntanyes del Pirineu. Segurament aquesta afirmació pot sorprendre a molta gent, però és una evidència que es va iniciar a mitjans del segle XX, quan el camp passà de ser el mitjà de subsistència bàsic de la majoria de la població a un tentacle més de la producció capitalista que va canviar un mode de vida mil·lenari i va expulsar despietadament a la població a la cerca d’un futur més desitjable. Era el mal anomenat progrés.

El Massís del Garraf: el batec de la natura que cal preservar

El massís del Garraf, situat a la Serralada Litoral Catalana, ocupa una àrea triangular entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la Mediterrània que va perdent alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, on la depressió litoral es veu limitada pel mar. Aquest vast territori engloba els parcs del Garraf, Olèrdola, l’Ordal i podríem afegir per extensió el del Foix i les denominades Muntanyes del Baix, un espai privilegiat al marge dret en el tram final del riu Llobregat.

Les bordes del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Les bordes del Pirineu constitueixen un patrimoni històric, arquitectònic i cultural que cal preservar per a les generacions futures. Nomès al Parc Natural de l’Alt Pirineu hi ha actualment comptabilitzades més de 450 bordes. La borda era un reflex i extensió en el medi rural de la casa del poble, i del seu estatus, per tal d’optimitzar recursos en el territori.

La Segarra. Terra de contrastos, castells i horitzons infinits

La Segarra queda emmarcada geogràficament per les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanya prepirinenc i les serralades prelitorals.

Noguera Ignota. Els Aspres

Encara que sembli increïble, és possible descobrir territoris nous al nostre país. Descobrir en el sentit d’endinsar-se en espais poc coneguts o totalment desconeguts. Hi ha contrades que figuren als mapes, però pocs en tenen una experiència directa. Als Aspres del Montsec, com en moltes altres zones de pas de Catalunya que només veiem des del vehicle quan la rutina ens porta a alta muntanya, hi has d’anar expressament.

Ruta del Cister

La Ruta del Cister és una marca que identifica un territori amb un ric patrimoni artístic i cultural que té com a nexe d’unió els tres monestirs cistercencs més importants de Catalunya: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges.

Rutes amb nens / nenes

Són obvis els beneficis que comporta la pràctica de la bicicleta, tant física com mentalment. Masses vegades en les sortides amb bicicleta es prioritza la part esportiva en detriment de la lúdica, la que et permet gaudir de nou de les sensacions íntimament lligades a la infància. Aquella sensació del primer pedaleig quan la màquina responia als nostres desitjos, amb el paisatge movent-se al nostre voltant i el vent a la cara que ens feia sentir grans, petits herois jugant amb l'equilibri i la velocitat

La majestuosa i màgica cara nord d’El Cadí

Fins i tot, un viatger experimentat queda gratament sorprès quan albira per primera vegada la vessant nord de la Serra del Cadí. La serralada sembla la cresta d’una gran onada a punt de trencar congelada en el temps i s’estén entre les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell, des del coll del Tancalaporta fins a coll de Bancs.

Volta al Boumort

Una excel·lent travessa on els bonics i abruptes paisatges i la solitud del territori omple l’anima del viatger de sensacions positives i energètiques.

Alta Ribagorça. Els orígens de la Baronia d’Erill

Història mil·lenària, llegat cultural i artístic reconegut mundialment i natura viva en tots els sentits.

San Mamet. El sentinella dels Montsecs

Les forces orogèniques que van donar forma a les serralades del Pirineu no es van aturar a la barrera natural o muralla pètria dels Montsecs i van anar més enllà posant un vigilant, tot aixecant la muntanya de Sant Mamet, un excepcional mirador des d’on es controla un extens territori que va des de l’extensa plana lleidatana tancada per les serralades prelitorals als cims del Pirineu i serres prepirinenques interiors.

Vall de Camprodon, emoció sensorial

Aran. Tocant el cel

La “Val d’Aran”, nom com se la coneix en aranès, una variant gascona de la llengua occitana que es parla en aquesta recollida vall del Pirineu, és la única comarca de Catalunya que aboca les seves aigües a l’Atlàntic. La fesomia de la comarca, d’origen glacial, esta definida per profundes valls des d’on s’aixequen verticals, muntanyes que fàcilment sobrepassen els 2.000 metres d’altitud.

Cap de Creus. L’eterna abraçada del Pirineu y el mar.

Rutes de BTT entre la terra i el mar pels relleus més orientals de la península ibèrica, el primer lloc per on surt el sol a Catalunya, un istme que s’estén entre el Cap de Creus i el Massís de les Alberes, un espai singular atrapat entre la Plana Empordanesa i el Mediterrani.

El Montgrí. Volta de clau de l’Empordà

Normalment a l’hivern fa por, potser més que por, mandra, anar en bicicleta. Un fet comprensible quan les temperatures no són les mes idònies per fer-ho, encara que ben abrigat el problema és minimitza.

Pedals dels Estanys Càrstics de Catalunya

Us proposem un monogràfic de rutes que visiten els estanys d’origen càrstic més importants de Catalunya. Parlem dels Espais Naturals Protegits de Montcortès, Basturs i Banyoles, tres zones humides úniques a Europa les aigües dels quals provenen, no d’aportacions de rius sinó d’una font interna. Els dos primers son els únics d’origen no glacial dels Pirineus i el de Banyoles és l'estany no litoral més gran de Catalunya.

Puig d'Arques. El sostre de les Gavarres

Fins no fa gaire, el Puig d’Arques, també conegut com a Puig Gavarra, estava considerat el cim més alt de les Gavarres fins que l'institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va considerar com a més alt el veí Puig d'Aiguabona, pels habitants de la zona el Puig d’Aiguaró.

Alta Engadina

Engadina, és una vall alpína de l'extrem oriental del cantó dels Grisones, a l'est de Suïssa. El seu nom prové de la paraula romanche Engiadina, que significa 'jardí de l'Eno'. Es tracta d'una de les valls habitades de més altitud a Europa i es troba encaixonada als Alps Rètics.

El Mont, el cim que va encisar Verdaguer

La muntanya del Mont és el punt més enlairat del sector de llevant del territori muntanyós que s'ha convingut a anomenar Alta Garrotxa. Des de la plana estant, la de l’Empordà, la del terraprim o la que s’endinsa cap a la capçalera del Fluvià, la muntanya del Mont es fa mirar i no deixa indiferent a ningú.