Alt Urgell AUR 014_Aristot
Pla de la Llet
Aristot – Coll de Queralt – Estació d’Esquí d’Arànser – Músser – Collada de Músser – Arsitot
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:27 km
Desnivell:1190 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Ruta de contacte
Volta al Pla de la Llet
Volta molt complerta en tots els aspectes. Alta muntanya, extenses panoràmiques del territori per on passa, boscos de pi negre i petits pobles que semblen formar part d?un decorat; camins exigents i trialeres assequibles amb un quilometratge moderat. Molt recomanable.
La ruta surt de la part alta d?Aristot, un poble que s?assenta vertiginosament damunt d?una atalaia natural que domina la vall del Segre, per la pista que porta als Cortals d... Volta al Pla de la Llet
Volta molt complerta en tots els aspectes. Alta muntanya, extenses panoràmiques del territori per on passa, boscos de pi negre i petits pobles que semblen formar part d’un decorat; camins exigents i trialeres assequibles amb un quilometratge moderat. Molt recomanable.
La ruta surt de la part alta d’Aristot, un poble que s’assenta vertiginosament damunt d’una atalaia natural que domina la vall del Segre, per la pista que porta als Cortals de Font Amargosa, als peus de l’escarpat cim del Pla de la Llet que veiem just al davant nostre.
Deixem aquesta pista en un revolt tancat per una pista secundària que ens pujarà al Coll de Queralt. Durant el trajecte trobem, a la part central, trams més exigents i drets que es suavitzen conforme anem guanyant alçada; també, si estem atents, veurem exemplars excepcionals de pi roig, alguns d’ells recargolats com si haguessin estats torturats per les inclemències climatològiques que imperen a alta muntanya.
Al coll de Queralt, on és fàcil trobar bestiar pasturant, les vistes són fantàstiques: vers el sud, la imponent cara nord de la Serra del Cadí, amb els petits pobles que s’assenten als seus vessants més tranquils abans de caure a la profunda vall del Segre; i cap al nord, els cims fronterers del Pirineu que tanquen les valls de la Verneda i la Llosa: Monturull, la Tosa Plana de Lles i el Puigpedròs.
Continuem per la pista que s’endinsa cap al bosc a l’altra banda del prat i que ens canvia de vessant. Pel camí trobem dues desviacions a l’esquerra que ens porten directament a la bona pista que puja de l’estació d’esquí d’Aransa. Ens desviem, però, per una que marxa en direcció contraria, senyalada com a ruta 3, que ens permet pedalar pel mig del bosc travessant llocs i rierols de bucòlic aspecte.
Des de l’estació fem un tram de difícil orientació i complicat sense track que ens permet enllaçar en uns dos-cents metres amb una nova pista. Naveguem pel vessant sud-est de la serra coronada pel cim del Pla de la Llet; un viatge especialment bonic enmig d’un esplendorós bosc de pi negre, entapissat d’una molsa espessa i amb trams de corriols decorats amb bonics blocs granítics que semblen posats en el paisatge expressament per sorprendre al viatger.
Arribem a Músser, penjat en un pla sobre la profunda vall i amb la Serra del Cadí com a teló de fons. Continuem per la pista que duu a la Collada de Músser. Al coll ja divisem Aristot, amb la seva característica silueta. Continuem a la dreta per una pista que aviat es converteix en un sender que perd alçada fins al torrent de Sant Joan, nom que li ve donat per la proximitat de l’ermita de Sant Joan de Sobeig (cal desviar-se del trajecte si es vol visitar). Un cop creuat el torrent, ens queda un tram de pujada, afortunadament ciclable, exceptuant els primers metres, que ens connecta amb una pista que ens permetrà arribar fins al mas de Cassanet de Dalt, deshabitat.
A partir d’aquí tenim dues opcions: per una pista mes bona que ens porta a l’entrada del poble, o bé per un camí una mica més dur però més interessant, ja que recorda els vells camins que portaven a les feixes i que guarden la saviesa dels seus constructors i el record dels pas de carros carregats de palla estibats pel bestiar.
Juny de 2015
CENTRES D’INTERÈS
Sant Fructuós de Músser
Volta molt complerta en tots els aspectes. Alta muntanya, extenses panoràmiques del territori per on passa, boscos de pi negre i petits pobles que semblen formar part d?un decorat; camins exigents i trialeres assequibles amb un quilometratge moderat. Molt recomanable.
La ruta surt de la part alta d?Aristot, un poble que s?assenta vertiginosament damunt d?una atalaia natural que domina la vall del Segre, per la pista que porta als Cortals d... Volta al Pla de la Llet
Volta molt complerta en tots els aspectes. Alta muntanya, extenses panoràmiques del territori per on passa, boscos de pi negre i petits pobles que semblen formar part d’un decorat; camins exigents i trialeres assequibles amb un quilometratge moderat. Molt recomanable.
La ruta surt de la part alta d’Aristot, un poble que s’assenta vertiginosament damunt d’una atalaia natural que domina la vall del Segre, per la pista que porta als Cortals de Font Amargosa, als peus de l’escarpat cim del Pla de la Llet que veiem just al davant nostre.
Deixem aquesta pista en un revolt tancat per una pista secundària que ens pujarà al Coll de Queralt. Durant el trajecte trobem, a la part central, trams més exigents i drets que es suavitzen conforme anem guanyant alçada; també, si estem atents, veurem exemplars excepcionals de pi roig, alguns d’ells recargolats com si haguessin estats torturats per les inclemències climatològiques que imperen a alta muntanya.
Al coll de Queralt, on és fàcil trobar bestiar pasturant, les vistes són fantàstiques: vers el sud, la imponent cara nord de la Serra del Cadí, amb els petits pobles que s’assenten als seus vessants més tranquils abans de caure a la profunda vall del Segre; i cap al nord, els cims fronterers del Pirineu que tanquen les valls de la Verneda i la Llosa: Monturull, la Tosa Plana de Lles i el Puigpedròs.
Continuem per la pista que s’endinsa cap al bosc a l’altra banda del prat i que ens canvia de vessant. Pel camí trobem dues desviacions a l’esquerra que ens porten directament a la bona pista que puja de l’estació d’esquí d’Aransa. Ens desviem, però, per una que marxa en direcció contraria, senyalada com a ruta 3, que ens permet pedalar pel mig del bosc travessant llocs i rierols de bucòlic aspecte.
Des de l’estació fem un tram de difícil orientació i complicat sense track que ens permet enllaçar en uns dos-cents metres amb una nova pista. Naveguem pel vessant sud-est de la serra coronada pel cim del Pla de la Llet; un viatge especialment bonic enmig d’un esplendorós bosc de pi negre, entapissat d’una molsa espessa i amb trams de corriols decorats amb bonics blocs granítics que semblen posats en el paisatge expressament per sorprendre al viatger.
Arribem a Músser, penjat en un pla sobre la profunda vall i amb la Serra del Cadí com a teló de fons. Continuem per la pista que duu a la Collada de Músser. Al coll ja divisem Aristot, amb la seva característica silueta. Continuem a la dreta per una pista que aviat es converteix en un sender que perd alçada fins al torrent de Sant Joan, nom que li ve donat per la proximitat de l’ermita de Sant Joan de Sobeig (cal desviar-se del trajecte si es vol visitar). Un cop creuat el torrent, ens queda un tram de pujada, afortunadament ciclable, exceptuant els primers metres, que ens connecta amb una pista que ens permetrà arribar fins al mas de Cassanet de Dalt, deshabitat.
A partir d’aquí tenim dues opcions: per una pista mes bona que ens porta a l’entrada del poble, o bé per un camí una mica més dur però més interessant, ja que recorda els vells camins que portaven a les feixes i que guarden la saviesa dels seus constructors i el record dels pas de carros carregats de palla estibats pel bestiar.
Juny de 2015
CENTRES D’INTERÈS
Sant Fructuós de Músser