Pla d`Urgell PLU 001_Ivars d’Urgell

Card image cap
Plana d’Urgell. Espai natural protegit Estany d’Ivars-Vilassana.

Ivars d’Urgell – Estany d’Ivars-Vilassana – Linyola – Castell del Remei – Boldú – La Fuliola – El Bullidor – Ivars d’Urgell.
Mapes Comarcals de Catalunya. Pla d’Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum

Distància:28 km
Desnivell:75 m
Temps:2 h 15 min
Dificultat:fàcil

Petits oasis del Pla d?Urgell. Estany d?Ivars_Vilassana

Un passeig planer per visitar dos lloc emblemàtics del Pla d?Urgell, l?Estany d?Ivars_Vilassana, la llacuna d?aigua dolça més gran de l?interior de Catalunya i el complex del Castell del Remei, un impressionant indret amb nombrosos edificis històrics i un celler bicentenari

Sortim del centre del poble pel camí de l?estany. Les primeres impressions en acostar-nos a la llacuna sorprenen: la seva extensió, el...
Petits oasis del Pla d’Urgell. Estany d’Ivars_Vilassana

Un passeig planer per visitar dos lloc emblemàtics del Pla d’Urgell, l’Estany d’Ivars_Vilassana, la llacuna d’aigua dolça més gran de l’interior de Catalunya i el complex del Castell del Remei, un impressionant indret amb nombrosos edificis històrics i un celler bicentenari

Sortim del centre del poble pel camí de l’estany. Les primeres impressions en acostar-nos a la llacuna sorprenen: la seva extensió, els crits de diferents tipus d’aus d’aigua dolça o el vol d’algunes cigonyes ens transporten a un espai privilegiat que hom no s’ho imagina fins que hi arriba.

La història de l'estany d'Ivars, o llacuna d'Utxafava (antic nom de Vila-sana) és realment interessant. Situat en una conca endorreica era una llacuna salnitrosa. Amb la construcció del canal d'Urgell, però, va perdre aquesta característica, esdevenint la llacuna d'aigua dolça més gran de Catalunya (degut als desguassos dels regs circumdants). Es va convertir, també, en el centre de la vida social, cultural i econòmica dels pobles del voltant.

L’estany va ser fins a la seva dessecació l'any 1951, una pràctica força freqüent durant molts anys amb l’objectiu d’augmentar la superfície de conreu, una de les principals zones humides de l'interior de Catalunya. Viu a la memòria popular, a partir dels anys 90 s’iniciaren les accions per a la seva recuperació. Al 2005 es van acabar les obres de treball i condicionament de la zona lacustre i el posterior emplenament s’acaba al 2009. Durant el procés d'emplenament i un cop assolit el nivell màxim d'aigua, l'estany i el seu entorn ja ens mostren una sèrie de transformacions ecològiques, amb un increment de la flora i de la fauna, especialment pel que fa a les aus ja que en pocs anys, després de la recuperació, s’han observat més de 225 espècies.

Actualment l’estany constitueix un autèntic oasi de calma, un espai que convida a la distensió, a passejar en família o a la observació silenciosa de les aus aquàtiques des dels aguaits i miradors expressament creats per aquesta activitat.

Sortim de l’estany i aviat enllacem amb un dels canals auxiliars del canal d’Urgell que resseguim, voltats de camps de regadiu que s’estenen fins més enllà del que abasta la mirada, interromputs al nord per les serres prepirinenques que tanquen la gran depressió. Quant trobem la carretera que duu a Linyola la prenem per visitar el poble, ubicat en un petit turó. Val la pena fer una ullada al nucli antic de la vila (zona d'interès històric i artístic) on hi ha la plaça porxada i l'Església de Santa Maria de Linyola.

Sortim de Linyola pel camí del santuari de la Verge del Remei on arribem amb comoditat. El santuari forma part del complex anomenat “Castell del Remei” que consta de 400 hectàrees en un impressionant paratge amb nombrosos edificis entre els que cal destacar a banda del santuari, el castell, el celler, el restaurant, els dos llacs i el salt d’aigua, juntament amb altres instal·lacions històriques com l’antic molí d'oli, la farinera, la destil·leria i els tallers de fabricació de bótes.

El celler de la finca te més de dos cents anys, això i el fet que fos concebut des d'un principi per a l'elaboració dels millors vins i estar envoltat de vinyes, fan que se’l pugui considerar com una mostra dels cellers tipus “château” més tradicionals i autèntics de tot l’estat espanyol.

Continuem la ruta passant pels nuclis de Boldú i Fillola. Sorprèn, un fet habitual en els pobles de la zona, la gran quantitat de població estrangera, immigrats atrets per la possibilitat de millorar les seves condicions de vida en aquests municipis rurals de les terres de Ponent, d’altra banda caracteritzats per una población envellida.

La darrera sorpresa de la ruta abans d’arribar de nou a Ivars d’Urgell la trobem amb el que queda de l’esglèsia del nucli d’El Bullidor, edificada sobre un antic castell documentat des del segle XII, en estat ruïnós, tot i que s'han fet obres de consolidació i restauració que en preserven la seva conservació. Encara s'alça dempeus el campanar, que es correspon a l'antiga torre d'homenatge. Entre les restes hi ha un gran portal adovellat, algunes finestres motllurades del segle XVI, el baptisteri, afegit al segle XVIII i carreus amb marques de picapedrers.

Octubre de 2016.

CENTRES D’INTERÈS
Estany d’Ivars-Vilassana. Plaça porxada i l'Església de Santa Maria de Linyola. Esglèsia-castell d’El Bullidor

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://ivarsdurgell.cat/