Alt Urgell AUR 021_Torà de Tost
Montsec de Tost. Parc Natural Cadí-Moixerò
Torà de Tost – Coll d’Arnat – Sant Fruitós de l’Espluga – La Barceloneta – Sisquer – Coll de Bancs – Coll de Laguén – Coll de Creus – Adraèn
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:37 km
Desnivell:1220 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Volta al Montsant de Tost o Cadí de Tost
Una pedalada per un territori sorprenentment salvatge i solitari des del municipi de Torà de Tost que volta la muntanya de Montsant de Tost, prolongació ponentina del Cadí. Un viatge de paisatges que queden gravats a la retina i que descobreix llocs sorprenents tenyits de roig com el despoblat de Sauvanyà o el Coll de Creus
A la part alta del petit nucli de Torà de Tost surt la pista forestal que pujava a l?antic nucli, ar... Volta al Montsant de Tost o Cadí de Tost
Una pedalada per un territori sorprenentment salvatge i solitari des del municipi de Torà de Tost que volta la muntanya de Montsant de Tost, prolongació ponentina del Cadí. Un viatge de paisatges que queden gravats a la retina i que descobreix llocs sorprenents tenyits de roig com el despoblat de Sauvanyà o el Coll de Creus
A la part alta del petit nucli de Torà de Tost surt la pista forestal que pujava a l’antic nucli, ara deshabitat, de Colldarnat. La pista transita per una frondosa pineda i presenta un pendent constant a voltes força dret.
Al Coll d’Arnat trobem la pista asfaltada que baixa al fons de la vall de la Vansa ràpidament. A mitja baixada hi ha la pista que duu al nucli de l’Espluga o masos de l’Espluga, nom amb el que la gent de la vall anomena el conjunt de masos que es troben a la part baixa del despoblat de Colldarnat. Es tracta d’un bonic racó dins la nostre orografia que es troba en l’inici del congost que forma el riu de La Vansa abans d’unir-se al Segre. D’entre tots destaca el llogaret de Can Valentí, amb els masos ubicats damunt del penya-segat de l’Espluga i uns metres al nord es troba l'ermita de Sant Fruitós que data del segle X o XI. Tot el nucli de l’Espluga i els masos que hi ha al voltant van ser adquirits per un metge francès que ha recuperat totes les cases, algunes d’elles molt ben restaurades. Malauradament caldria saber fins a quin punt és legítim barrar el pas a tothom si aparentment son camins públics (nosaltres hi hem passat però en cas de dubte la pista asfaltada és la opció més ràpida).
Al fons de la vall hi ha els masos disseminats que conformen el nucli de població de la Barceloneta. En direcció a Sorribes, passat el Riu de Bona enfilem per una pista que ens pujarà a Sisquer. Mentre guanyem alçada comprovem que no es tracta d’un territori aïllat, com sembla a primera vista, parant atenció, és fàcil trobar un munt de masos escampats pels costers de l’estreta vall. Arribem a Sisquer per la petita carretera que puja de Sorribes. Es tracta d’un nucli petit, silenciós, que traspua ruralitat i on destaquen l’església d'estil romànic de Sant Romà, i el seu castell, un vell casalot de dimensions molt mes grans que la resta d’edificacions.
Continuem un curt tram per la carretera fins trobar una pista que ens depararà unes bones vistes del Montsec de Tost i la vall de Bona. Arribem a Coll de Bancs on trobem la carretera que duu a la Seu d’Urgell. Ubicat a la capçalera del riu de Bona a 1.434 metres d'altitud, trobem un poble de bucòlica i pastoral imatge, Adraén, el més alt de la vall del riu de la Vansa. Un poble de pocs habitants, calmat, amb alguna teulada fumejant però on és més fàcil sentir el escataineig de les gallines que trobar algú pel carrer.
Seguim per carretera fins a Coll de Laguén a on prenem la pista que duia a l’antic nucli de Banyeres, actualment despoblat. Mentre avancem la presència dels cims occidentals del Cadí coberts de neu és fan més evidents. Arribem a Coll de Creus, un paisatge màgic de terres vermelles que crida poderosament l’atenció. A l’altra banda del coll gaudim de les serralades pirinenques del Principat d’Andorra així com de la capital de l’Alt Urgell. Passada la casa de Coll de Creus, deixem la pista principal per una a la dreta que puja cap a la part alta dels prats. Les vistes des d’aquest punt son realment colpidores i mereix fer-hi una última ullada al territori, sorprenentment salvatge i solitari, pel qual hem estat pedalant.
La pista, de vegades trencada per l’erosió de l’aigua i el fort pendent, s’endinsa en un bosc espès i frondós que a voltes sembla envair el camí. Ens queda una darrera sorpresa abans d’arribar al punt de sortida: la bonica imatge del poble despoblat de Sauvanyà completament integrat al paisatge, cases de color vermell intens i aixecades directament sobre la beta de terra vermella que creua tota la vall L'església de Sant Esteve de Sauvanyà, com moltes a la Ribera d'Urgellet és d'estil romànic, d'una sola nau i absis semicircular. El poblet està essent reconstruït amb molta cura i preservant la seva estructura original i el seu encant natural, sec i àrid.
Desembre de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Sant Fruitós de l’Espluga. Sant Romà de Sisquer. Sant Martí d’Adraén. Sant Esteve de Sauvanyà.
Una pedalada per un territori sorprenentment salvatge i solitari des del municipi de Torà de Tost que volta la muntanya de Montsant de Tost, prolongació ponentina del Cadí. Un viatge de paisatges que queden gravats a la retina i que descobreix llocs sorprenents tenyits de roig com el despoblat de Sauvanyà o el Coll de Creus
A la part alta del petit nucli de Torà de Tost surt la pista forestal que pujava a l?antic nucli, ar... Volta al Montsant de Tost o Cadí de Tost
Una pedalada per un territori sorprenentment salvatge i solitari des del municipi de Torà de Tost que volta la muntanya de Montsant de Tost, prolongació ponentina del Cadí. Un viatge de paisatges que queden gravats a la retina i que descobreix llocs sorprenents tenyits de roig com el despoblat de Sauvanyà o el Coll de Creus
A la part alta del petit nucli de Torà de Tost surt la pista forestal que pujava a l’antic nucli, ara deshabitat, de Colldarnat. La pista transita per una frondosa pineda i presenta un pendent constant a voltes força dret.
Al Coll d’Arnat trobem la pista asfaltada que baixa al fons de la vall de la Vansa ràpidament. A mitja baixada hi ha la pista que duu al nucli de l’Espluga o masos de l’Espluga, nom amb el que la gent de la vall anomena el conjunt de masos que es troben a la part baixa del despoblat de Colldarnat. Es tracta d’un bonic racó dins la nostre orografia que es troba en l’inici del congost que forma el riu de La Vansa abans d’unir-se al Segre. D’entre tots destaca el llogaret de Can Valentí, amb els masos ubicats damunt del penya-segat de l’Espluga i uns metres al nord es troba l'ermita de Sant Fruitós que data del segle X o XI. Tot el nucli de l’Espluga i els masos que hi ha al voltant van ser adquirits per un metge francès que ha recuperat totes les cases, algunes d’elles molt ben restaurades. Malauradament caldria saber fins a quin punt és legítim barrar el pas a tothom si aparentment son camins públics (nosaltres hi hem passat però en cas de dubte la pista asfaltada és la opció més ràpida).
Al fons de la vall hi ha els masos disseminats que conformen el nucli de població de la Barceloneta. En direcció a Sorribes, passat el Riu de Bona enfilem per una pista que ens pujarà a Sisquer. Mentre guanyem alçada comprovem que no es tracta d’un territori aïllat, com sembla a primera vista, parant atenció, és fàcil trobar un munt de masos escampats pels costers de l’estreta vall. Arribem a Sisquer per la petita carretera que puja de Sorribes. Es tracta d’un nucli petit, silenciós, que traspua ruralitat i on destaquen l’església d'estil romànic de Sant Romà, i el seu castell, un vell casalot de dimensions molt mes grans que la resta d’edificacions.
Continuem un curt tram per la carretera fins trobar una pista que ens depararà unes bones vistes del Montsec de Tost i la vall de Bona. Arribem a Coll de Bancs on trobem la carretera que duu a la Seu d’Urgell. Ubicat a la capçalera del riu de Bona a 1.434 metres d'altitud, trobem un poble de bucòlica i pastoral imatge, Adraén, el més alt de la vall del riu de la Vansa. Un poble de pocs habitants, calmat, amb alguna teulada fumejant però on és més fàcil sentir el escataineig de les gallines que trobar algú pel carrer.
Seguim per carretera fins a Coll de Laguén a on prenem la pista que duia a l’antic nucli de Banyeres, actualment despoblat. Mentre avancem la presència dels cims occidentals del Cadí coberts de neu és fan més evidents. Arribem a Coll de Creus, un paisatge màgic de terres vermelles que crida poderosament l’atenció. A l’altra banda del coll gaudim de les serralades pirinenques del Principat d’Andorra així com de la capital de l’Alt Urgell. Passada la casa de Coll de Creus, deixem la pista principal per una a la dreta que puja cap a la part alta dels prats. Les vistes des d’aquest punt son realment colpidores i mereix fer-hi una última ullada al territori, sorprenentment salvatge i solitari, pel qual hem estat pedalant.
La pista, de vegades trencada per l’erosió de l’aigua i el fort pendent, s’endinsa en un bosc espès i frondós que a voltes sembla envair el camí. Ens queda una darrera sorpresa abans d’arribar al punt de sortida: la bonica imatge del poble despoblat de Sauvanyà completament integrat al paisatge, cases de color vermell intens i aixecades directament sobre la beta de terra vermella que creua tota la vall L'església de Sant Esteve de Sauvanyà, com moltes a la Ribera d'Urgellet és d'estil romànic, d'una sola nau i absis semicircular. El poblet està essent reconstruït amb molta cura i preservant la seva estructura original i el seu encant natural, sec i àrid.
Desembre de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Sant Fruitós de l’Espluga. Sant Romà de Sisquer. Sant Martí d’Adraén. Sant Esteve de Sauvanyà.