Solsonès SOL 010_Montpol

Card image cap
Espai Natural Protegit de la Ribera Salada. Espais d'Interès Natural Serres d'Odèn-Port del Comte. S

Montpol – Aigüesjuntes – Cogulers – Collada de l’Estany – Odèn – – Coll de la Veça – Coll de Bix – Santa Pelaia – Montpol
Mapes Comarcals de Catalunya. Solsonès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum

Distància:41 km
Desnivell:1560 m
Temps:4 h 30 min
Dificultat:difícil

La Ribera Salada

Volta preciosa a la capçalera de l?Espai Natural Protegit de la Ribera Salada. Des del bellíssim indret d?aigües prístines conegut com Aigüesjuntes es va guanyant alçada per un paisatge copat de conglomerat montserratí fins als contraforts ponentins de la Serra de Port del Comte. La tornada es fa per la carena que separa la Ribera Salada de la profunda vall solcada pel Segre. Un viatge extraordinari damunt la bicicleta.


Iniciem la ruta p...
La Ribera Salada

Volta preciosa a la capçalera de l’Espai Natural Protegit de la Ribera Salada. Des del bellíssim indret d’aigües prístines conegut com Aigüesjuntes es va guanyant alçada per un paisatge copat de conglomerat montserratí fins als contraforts ponentins de la Serra de Port del Comte. La tornada es fa per la carena que separa la Ribera Salada de la profunda vall solcada pel Segre. Un viatge extraordinari damunt la bicicleta.


Iniciem la ruta per una pista que ens connecta amb el bonic mas de Pla de Montalt. Al mas surt el camí que baixa al profund barranc de la Gorja del Clop que ha erosionat la Ribera Salada, la visió del qual ens colpeix per la salvatgia que desprèn. Al poc de penetrar al congost de parets de conglomerat montserratí trobem el llogaret d’Aigüesjuntes, anomenat així per ser el punt de confluència del Riu Fred i Riu Canalda, un lloc d’extrema bellesa on la riera pren el nom de Ribera Salada fins que aquesta desemboca al Segre, prop d’Oliana.

Ens endinsem cap el congost. Passem per una àrea recreativa a tocar d’una petita esplanada on comença la pista que ens puja a la carena de la Serra d’Òdèn. Pedalem per un ferm irregular i pedregós que ens porta a la finca de Cogulers i a la carena de la Serra d’Orrit on trobem un bonic camí rural asfaltat que seguim fins connectar amb la carena de la Serra d’Odèn.

Les vistes des de la carena son realment magnífiques. Podem veure a ponent la carena de Serra-seca per on tornarem i al seu darrera treu el cap la Serra d’Aubenc de verticals parets que s’aixequen alteroses des del Pantà d’Oliana. Gaudim també de les profundes barrancades marcades per les cingleres de conglomerat montserratí que defineixen la personalitat de l’espai natural protegit pel qual estem viatjant. I cap el Nord, els poderosos relleus prepirinencs de Port del Comte i la Serra de Querol semblen abraonar-se sobre nosaltres. Tot plegat un cúmul de sensacions exultants que fan del viatge una experiència plaent.

Arribem al lloc d’Odèn format per l’antic castell, un castell termenat declarat bé cultural d'interès nacional, i l’ermita romànica de Santa Cecília. A partir d’aquí, un cop travessem la carretera i passat el mas el Call d’Odèn, comença el tram més dur de la ruta, ja que fins la collada de l’Estany hem de salvar un desnivell de poc més de 500 metres per una pista pedregosa amb alguns trams amb fort desnivell. Un trajecte dur i exigent físicament. Al coll, punt d’inflexió de la ruta val la pena entretenir-se una estona escodrinyant el paisatge mentre recuperem les forces invertides en la draconiana pujada.

Ens deixem caure vers una altra de les meravelles del dia: una gran plana d’alta muntanya que en temps passats estava conformada per corrals per al bestiar i bancades de cultiu que encara son visibles. Un paisatge extraordinari de gran bellesa, tan reconfortant que fa oblidar les penúries de l’ascensió. Actualment s’està recuperant el cultiu de la patata d’altura, que es coneix comercialment com "Patates de muntanya. Cambrils i Odèn (Alt Solsonès)", que va assolir fama i grans produccions a mitjans del segle XX.

Deixem embadalits l’altiplà per una bona pista que marxa per la vertical vessant nord del Tossal de Cambrils i ens deixa a Coll de Boix. Continuem per la pista de Santa Pelaia, una capella romànica protegida emplaçada sobre un alterós esperó de roca calcària anomenat Roc de l'Ermita que s'aixeca a la part mitjana de la vall. Des d'aquesta situació encastellada es gaudeix d'una espectacular vista de la fondalada de la vall de Perles i Alinyà i les muntanyes que l'envolten. (si no es vol anar a Santa Pelaia es pot fer drecera just començar la pista a l’esquerra).

Continuem la ruta fins al Pla de la Guardia, prop d’unes antenes. Una imatge de postal es desplega davant nostre amb la llum de la tarda retallant la bella silueta de crestes ondulades de la serra coronada per la Roca de la Valldan, intensifica el verd brillant dels cultius de la bonica vall de la Mora Comdal i perfila les arrodonides formes de les cingleres de conglomerat que configuren els singulars relleus de Les Encantades.

Al petit coll del Pla de la Guardia, surt una antiga pista i als pocs metres un corriol entretingut i ciclable que flanqueja per damunt les cingleres calcàries la capçalera de la vall de la Mora Comdal. Sortim a la carretera de Cambrils a Solsona. Un plàcid i plaent trajecte, amb bones vistes i sobradament merescut, ens porta de nou al punt de sortida

Octubre de 2017

CENTRES D’INTERÈS
Aigüesjuntes. Castell d’Odèn. Santa Cecilia d’Odèn. Santa Pelaia de Perles

ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.lavalldelord.com/