Alt Urgell AUR 013_Alinyà
Espai Natural Protegit d La Serra d’Oden_Port del Compte. Muntanya d’Alinyà. Serra de la Guàrdia
Alinyà – Llobera – L’Alzina d’Alinyà – Coll d’Ares – Ossera – Barraca de Sangonelles – Prat Llong – Pedró dels Quatre Batlles – La Gespeguera – Corral del Sastre – Les Sorts – Alinyà
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
PODEU VEURE EL PERFIL DE LA RUTA A:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11070480
Resum
Distància:60 km
Desnivell:2010 m
Temps:6 h 15 min
Dificultat:difícil
Informació
Pedró dels Quatre Batlles: el balcó de Catalunya
Ruta impressionantment bella, salvatge i solitària, amb paisatges colpidors i panoràmiques extenses del Prepirineu, la serralada Transversal, les serralades Prelitorals o la depressió Central catalana i fins i tot el Pirineu Central. La ruta va des d'Alinyà a Ossera pel coll d'Ares i des d?aquí s?inicia una dura ascensió al Pedró dels Quatre Batlles, punt culminant de la Serra de Port del Comte. El descens el fem per la... Pedró dels Quatre Batlles: el balcó de Catalunya
Ruta impressionantment bella, salvatge i solitària, amb paisatges colpidors i panoràmiques extenses del Prepirineu, la serralada Transversal, les serralades Prelitorals o la depressió Central catalana i fins i tot el Pirineu Central. La ruta va des d'Alinyà a Ossera pel coll d'Ares i des d’aquí s’inicia una dura ascensió al Pedró dels Quatre Batlles, punt culminant de la Serra de Port del Comte. El descens el fem per la carena de la Serra de Campelles i els bucòlics prats de la muntanya d'Alinyà.
Iniciem la ruta per la petita carretera de muntanya que fent llaçades s’enfila al petit nucli de l’Alzina d’Alinyà, des d’on es domina tota la vall de Perles. A partir del poble continuem per una pista, de vegades amb fort pendent, que puja a Coll d’Ares. A mesura que guanyem alçada i el paisatge creix, gaudim de les extenses vistes de les serralades que tanquen la vall, abruptes i recargolades, testimoni directe de l’activitat geològica que les va originar.
A l’altra banda de Coll d’Ares el paisatge i la vegetació canvia sobtadament. El rocam és substituït per una generosa vegetació de pinedes ombrívoles. Entre les escletxes descobrim fascinats la bonica silueta del Cadí; perfectament retallada al cel, ens recorda les cingleres que dominen la cara nord de la serralada. Com per art de màgia, ens apareix, de sobte, enfilat damunt d’un ressalt rocós, la bucòlica presència del poble d’Ossera: un refugi d’artesans i artistes que, provinents de la ciutat, es van establir en aquest indret i van reactivar l’economia del poble tot donant-li una segona oportunitat.
Iniciem el segon tram de la ruta, el més dur, ja que ens espera un desnivell de 1.200 metres per assolir el cim dels Quatre Batlles. Fins la cota 1.600, una bona pista entre la fresca pineda ens fan molt còmode la progressió. Quan deixem aquesta pista, que duu cap a Coll de Port, continuem per una menys transitada que dificulta en alguns trams la pedalada, sense arribar a ser, però, excessivament complicada.
Arribant a la Barraca de Sangonelles, les serralades que entreveiem entre la pineda es fan de cop presents i ens anuncien les panoràmiques que podrem gaudir des del cim. Continuem pujant fins al bonic indret conegut com a Prat Llong, sota mateix del cim de la Tosa Pelada: una petita i allargassada esplanada de prats alpins esquitxada de pi negre, que recorrem seguint antigues traces de vehicles tot terreny que en algun moment han deixat les seves empremtes en aquest encisador paratge. Al final del prat emergeix sobtadament la fisonomia del Pedraforca, imponent com un cim pirinenc i poc conegut des d’aquest angle de visió.
Ens queda encara el tram més dur, a partir de la zona esquiable d’Estivella. Durant la pujada cap a la part alta dels remuntadors fruïm de les serralades prepirinenques que tanquen la vall de Lord. Sobta la imatge de les pistes d’esquí de la zona de la Bòfia: la manca d’arbreda en aquests trams que fan les delícies dels esquiadors durant una petita part de l’any esdevé com grans cicatrius al patrimoni paisatgístic.
Entrem en un paisatge calcari de formes arrodonides mancat de vegetació, semblant, per posar una comparació recurrent, a un paisatge lunar. La pujada al cim per una pista farcida de rocalla calcària i amb algun tram de fort pendent, exigeix un esforç extra si no és vol baixar de la bicicleta. Per contra, les vistes són realment espectaculars i ajuden a superar el cansament de la llarga pujada.
L’arribada al cim és realment majestuosa. Només posar el peu a terra l’ànima queda negada per la voluptuositat corprenedora de les vistes que s’albiren: des del pirineu central, llunyà i proper alhora, als cims i serralades dels parcs naturals d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’Alt Pirineu i Cadí-Moixeró; muntanyes com el Pedraforca, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la Serra de Montsant o les serralades prepirinenques de ponent com les del Montsec o Boumort... massa territori per enumerar-lo tot. Afortunadament, al cim hi ha panells fotogràfics que permeten identificar tot el territori amb què la mirada es pot recrear.
Iniciem el descens seguint les traces que marxen cap al cim de la Gespeguera i, passat aquest, recorrem tota la carena de la Serra de Campelles, primer pel desolat paisatge calcari per entrar més tard, a mesura que perdem alçada, al bosc on ens deixem caure per un ferm trencat que fa la baixada incòmode. Quan s’acaba la carena caiem de cop cap la bonica contrada del Corral del Sastre, un petit altiplà de pastures voltat de profundes valls, un autèntic paradís que convida a minorar la velocitat i a la contemplació.
Continuem per una aèria pista que recorre el vessant oest del Tosal de Cambrils. Canviem de direcció per evitar caure a Cambrils, ubicat en una vall on l’aigua és salina, amb una densitat semblant a la del Mar Mort. Sortim a la carretera passat el Coll de Boix, però la deixem tot de nou per una pista a la dreta senyalitzada com el camí ral de La Vansa, que encara ens depararà una darrera panoràmica de la vall de Perles, des d’una nova perspectiva, amb el profund i estret congost, les serralades que la tanquen i, de regal, les abruptes serralades prepirinenques a l’altra banda del Segre: Montsec, Aubenc, Carreu i Boumort per anomenar les més significatives.
Sortim de nou a la carretera a tocar del punt de sortida.
CENTRES D’INTERÈS
Ossera
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.calcelso.com/
http://lluisapereto.com/
http://www.calagusti.net/ (Cambrils).
Ruta impressionantment bella, salvatge i solitària, amb paisatges colpidors i panoràmiques extenses del Prepirineu, la serralada Transversal, les serralades Prelitorals o la depressió Central catalana i fins i tot el Pirineu Central. La ruta va des d'Alinyà a Ossera pel coll d'Ares i des d?aquí s?inicia una dura ascensió al Pedró dels Quatre Batlles, punt culminant de la Serra de Port del Comte. El descens el fem per la... Pedró dels Quatre Batlles: el balcó de Catalunya
Ruta impressionantment bella, salvatge i solitària, amb paisatges colpidors i panoràmiques extenses del Prepirineu, la serralada Transversal, les serralades Prelitorals o la depressió Central catalana i fins i tot el Pirineu Central. La ruta va des d'Alinyà a Ossera pel coll d'Ares i des d’aquí s’inicia una dura ascensió al Pedró dels Quatre Batlles, punt culminant de la Serra de Port del Comte. El descens el fem per la carena de la Serra de Campelles i els bucòlics prats de la muntanya d'Alinyà.
Iniciem la ruta per la petita carretera de muntanya que fent llaçades s’enfila al petit nucli de l’Alzina d’Alinyà, des d’on es domina tota la vall de Perles. A partir del poble continuem per una pista, de vegades amb fort pendent, que puja a Coll d’Ares. A mesura que guanyem alçada i el paisatge creix, gaudim de les extenses vistes de les serralades que tanquen la vall, abruptes i recargolades, testimoni directe de l’activitat geològica que les va originar.
A l’altra banda de Coll d’Ares el paisatge i la vegetació canvia sobtadament. El rocam és substituït per una generosa vegetació de pinedes ombrívoles. Entre les escletxes descobrim fascinats la bonica silueta del Cadí; perfectament retallada al cel, ens recorda les cingleres que dominen la cara nord de la serralada. Com per art de màgia, ens apareix, de sobte, enfilat damunt d’un ressalt rocós, la bucòlica presència del poble d’Ossera: un refugi d’artesans i artistes que, provinents de la ciutat, es van establir en aquest indret i van reactivar l’economia del poble tot donant-li una segona oportunitat.
Iniciem el segon tram de la ruta, el més dur, ja que ens espera un desnivell de 1.200 metres per assolir el cim dels Quatre Batlles. Fins la cota 1.600, una bona pista entre la fresca pineda ens fan molt còmode la progressió. Quan deixem aquesta pista, que duu cap a Coll de Port, continuem per una menys transitada que dificulta en alguns trams la pedalada, sense arribar a ser, però, excessivament complicada.
Arribant a la Barraca de Sangonelles, les serralades que entreveiem entre la pineda es fan de cop presents i ens anuncien les panoràmiques que podrem gaudir des del cim. Continuem pujant fins al bonic indret conegut com a Prat Llong, sota mateix del cim de la Tosa Pelada: una petita i allargassada esplanada de prats alpins esquitxada de pi negre, que recorrem seguint antigues traces de vehicles tot terreny que en algun moment han deixat les seves empremtes en aquest encisador paratge. Al final del prat emergeix sobtadament la fisonomia del Pedraforca, imponent com un cim pirinenc i poc conegut des d’aquest angle de visió.
Ens queda encara el tram més dur, a partir de la zona esquiable d’Estivella. Durant la pujada cap a la part alta dels remuntadors fruïm de les serralades prepirinenques que tanquen la vall de Lord. Sobta la imatge de les pistes d’esquí de la zona de la Bòfia: la manca d’arbreda en aquests trams que fan les delícies dels esquiadors durant una petita part de l’any esdevé com grans cicatrius al patrimoni paisatgístic.
Entrem en un paisatge calcari de formes arrodonides mancat de vegetació, semblant, per posar una comparació recurrent, a un paisatge lunar. La pujada al cim per una pista farcida de rocalla calcària i amb algun tram de fort pendent, exigeix un esforç extra si no és vol baixar de la bicicleta. Per contra, les vistes són realment espectaculars i ajuden a superar el cansament de la llarga pujada.
L’arribada al cim és realment majestuosa. Només posar el peu a terra l’ànima queda negada per la voluptuositat corprenedora de les vistes que s’albiren: des del pirineu central, llunyà i proper alhora, als cims i serralades dels parcs naturals d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’Alt Pirineu i Cadí-Moixeró; muntanyes com el Pedraforca, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac i la Serra de Montsant o les serralades prepirinenques de ponent com les del Montsec o Boumort... massa territori per enumerar-lo tot. Afortunadament, al cim hi ha panells fotogràfics que permeten identificar tot el territori amb què la mirada es pot recrear.
Iniciem el descens seguint les traces que marxen cap al cim de la Gespeguera i, passat aquest, recorrem tota la carena de la Serra de Campelles, primer pel desolat paisatge calcari per entrar més tard, a mesura que perdem alçada, al bosc on ens deixem caure per un ferm trencat que fa la baixada incòmode. Quan s’acaba la carena caiem de cop cap la bonica contrada del Corral del Sastre, un petit altiplà de pastures voltat de profundes valls, un autèntic paradís que convida a minorar la velocitat i a la contemplació.
Continuem per una aèria pista que recorre el vessant oest del Tosal de Cambrils. Canviem de direcció per evitar caure a Cambrils, ubicat en una vall on l’aigua és salina, amb una densitat semblant a la del Mar Mort. Sortim a la carretera passat el Coll de Boix, però la deixem tot de nou per una pista a la dreta senyalitzada com el camí ral de La Vansa, que encara ens depararà una darrera panoràmica de la vall de Perles, des d’una nova perspectiva, amb el profund i estret congost, les serralades que la tanquen i, de regal, les abruptes serralades prepirinenques a l’altra banda del Segre: Montsec, Aubenc, Carreu i Boumort per anomenar les més significatives.
Sortim de nou a la carretera a tocar del punt de sortida.
CENTRES D’INTERÈS
Ossera
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.calcelso.com/
http://lluisapereto.com/
http://www.calagusti.net/ (Cambrils).