Solsonès SOL 009_Port del Comte
Espais d'Interès Natural Serres d'Odèn-Port del Comte. Serrat de la Bòfia
Port del Compte – Pedró dels Quatre Batlles – Refugi de la Bòfia – Portell de l’Ós – Mirador del Puig de les Morreres – Port del Compte
Mapes Comarcals de Catalunya. Solsonès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:20 km
Desnivell:950 m
Temps:2 h 15 min
Dificultat:mitjana
Informació
Pedalant pels cims
Màxima satisfacció. Es increïble l?energia vital que poden donar de sí només 20 quilòmetres damunt d?una bicicleta. Pedalar per damunt de 1.700 m d?altitud per paratges colpidors que semblen d?un altra món, camins i pistes gairebé sense traces sempre envoltats d?extensíssimes panoràmiques que abracen des d?un mateix punt Pirineu Central, Prepirineu, Serralada Transversal, Depressió Central i Serralada Prelitoral. Les imatges parlen per si mateixes!!!
... Pedalant pels cims
Màxima satisfacció. Es increïble l’energia vital que poden donar de sí només 20 quilòmetres damunt d’una bicicleta. Pedalar per damunt de 1.700 m d’altitud per paratges colpidors que semblen d’un altra món, camins i pistes gairebé sense traces sempre envoltats d’extensíssimes panoràmiques que abracen des d’un mateix punt Pirineu Central, Prepirineu, Serralada Transversal, Depressió Central i Serralada Prelitoral. Les imatges parlen per si mateixes!!!
Iniciem la ruta a l’estació d’esquí pedalant per asfalt fins al pàrquing de L’Estivella. Continuem per la pista que ens porta fent llaçades a l’ampla collada entre el Tossal d’Estivella i el Pedró dels Quatre Batlles. La pujada ens va mostrant el paisatge per capítols: a la llunyania distingim clarament les siluetes del Montseny, Obac o Montserrat, més properes les serres del Verd, Ensija, Rasos de Peguera i Cadí que fan companyia al massís per on pedalem. Poc a poc, va emergint com un gegant de roca, el Pedraforca. Més amunt treu el cap el Puigmal i el Pirineu Català i els primers contraforts del Prepirineu lleidatà.
Fins aquí la pista de pujada ha estat força amable i ens permetia contemplar l’aclaparador paisatge. Entrem directament en un paratge calcari exempt de vegetació semblant a la superfície lunar. Les traces deixades pels vehicles tot terreny ens marca el camí per arribar al cim. Exceptuant un parell de rampes exigents la resta fins al cim es fa bé malgrat pedalar per terreny de fina grava.
A mesura que arribem al punt culminant de la ruta les panoràmiques es multipliquen. La privilegiada situació del Massís de Port del Compte a l’extrem oriental del Prepirineu de més altitud i entre la depressió central i el Pirineu dóna com a resultat que les vistes des del cim siguin molt extenses. Veiem perfectament, a més del que ja hem comentat, el Pirineu central amb els seu cims principals, Aneto, Posets, Maladeta...; les serralades prepirinenques dels Pallars, Boumort, Montsec...; la Depressió Central totalment emboirada com un gran mar blanc. Realment brutal, apoteòsic.
Continuem per la cresta de la serra per terreny irregular. Ens desviem per caure a la petita depressió de la Coma de la Comtessa. Pugem fins la cresta del cim del Vulturó evitant la profunda vall de La Covil, que cau en picat als nostres peus. Baixem cap al bonic Pla de la Bòfia amb boniques vistes però per un ferm pedregós que de vegades és millor evitar camp a través.
Ens dirigim ara cap al cim del Puig de les Morreres, fàcilment identificable pel repetidor. Una curta travessia per una paratge sublim de prats d’alta muntanya decorat per petits exemplars de pi negre i forats típics dels sistemes calcaris. La pujada fins al Puig de les Morreres, encara que curta és dura i amb fort pendent. Un excel·lent mirador de la vall de Llord que impressiona des d’aquest punt de vista: més de mil metres d’abisme ens separen de Sant Llorenç de Morunys i de les abruptes relleus que l’envolten com la Serra de Busa i la Mola de Lord.
Baixem directament enganxats a la cresta de la Serra de Querol enllaçant amb una pista d’esquí que baixa del remuntador. Enllaçant diferents pistes d’esquí i camins baixem sense dificultats al punt de retorn.
Decembre de 2015
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.lavalldelord.com/
Màxima satisfacció. Es increïble l?energia vital que poden donar de sí només 20 quilòmetres damunt d?una bicicleta. Pedalar per damunt de 1.700 m d?altitud per paratges colpidors que semblen d?un altra món, camins i pistes gairebé sense traces sempre envoltats d?extensíssimes panoràmiques que abracen des d?un mateix punt Pirineu Central, Prepirineu, Serralada Transversal, Depressió Central i Serralada Prelitoral. Les imatges parlen per si mateixes!!!
... Pedalant pels cims
Màxima satisfacció. Es increïble l’energia vital que poden donar de sí només 20 quilòmetres damunt d’una bicicleta. Pedalar per damunt de 1.700 m d’altitud per paratges colpidors que semblen d’un altra món, camins i pistes gairebé sense traces sempre envoltats d’extensíssimes panoràmiques que abracen des d’un mateix punt Pirineu Central, Prepirineu, Serralada Transversal, Depressió Central i Serralada Prelitoral. Les imatges parlen per si mateixes!!!
Iniciem la ruta a l’estació d’esquí pedalant per asfalt fins al pàrquing de L’Estivella. Continuem per la pista que ens porta fent llaçades a l’ampla collada entre el Tossal d’Estivella i el Pedró dels Quatre Batlles. La pujada ens va mostrant el paisatge per capítols: a la llunyania distingim clarament les siluetes del Montseny, Obac o Montserrat, més properes les serres del Verd, Ensija, Rasos de Peguera i Cadí que fan companyia al massís per on pedalem. Poc a poc, va emergint com un gegant de roca, el Pedraforca. Més amunt treu el cap el Puigmal i el Pirineu Català i els primers contraforts del Prepirineu lleidatà.
Fins aquí la pista de pujada ha estat força amable i ens permetia contemplar l’aclaparador paisatge. Entrem directament en un paratge calcari exempt de vegetació semblant a la superfície lunar. Les traces deixades pels vehicles tot terreny ens marca el camí per arribar al cim. Exceptuant un parell de rampes exigents la resta fins al cim es fa bé malgrat pedalar per terreny de fina grava.
A mesura que arribem al punt culminant de la ruta les panoràmiques es multipliquen. La privilegiada situació del Massís de Port del Compte a l’extrem oriental del Prepirineu de més altitud i entre la depressió central i el Pirineu dóna com a resultat que les vistes des del cim siguin molt extenses. Veiem perfectament, a més del que ja hem comentat, el Pirineu central amb els seu cims principals, Aneto, Posets, Maladeta...; les serralades prepirinenques dels Pallars, Boumort, Montsec...; la Depressió Central totalment emboirada com un gran mar blanc. Realment brutal, apoteòsic.
Continuem per la cresta de la serra per terreny irregular. Ens desviem per caure a la petita depressió de la Coma de la Comtessa. Pugem fins la cresta del cim del Vulturó evitant la profunda vall de La Covil, que cau en picat als nostres peus. Baixem cap al bonic Pla de la Bòfia amb boniques vistes però per un ferm pedregós que de vegades és millor evitar camp a través.
Ens dirigim ara cap al cim del Puig de les Morreres, fàcilment identificable pel repetidor. Una curta travessia per una paratge sublim de prats d’alta muntanya decorat per petits exemplars de pi negre i forats típics dels sistemes calcaris. La pujada fins al Puig de les Morreres, encara que curta és dura i amb fort pendent. Un excel·lent mirador de la vall de Llord que impressiona des d’aquest punt de vista: més de mil metres d’abisme ens separen de Sant Llorenç de Morunys i de les abruptes relleus que l’envolten com la Serra de Busa i la Mola de Lord.
Baixem directament enganxats a la cresta de la Serra de Querol enllaçant amb una pista d’esquí que baixa del remuntador. Enllaçant diferents pistes d’esquí i camins baixem sense dificultats al punt de retorn.
Decembre de 2015
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.lavalldelord.com/