Solsonès SOL 015_La Pedra i La Coma
Espai d’Interès Natural de Serres d'Odèn-Port del Comte. Serra de Querol
La Coma_El Port de Comte_Coll de Jou_La Coma
Mapes Comarcals de Catalunya. Solsonès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:25 km
Desnivell:1035 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Informació
Ruta que surt del nucli de la Coma per assolir el Mirador del Roc de Querol, també anomenat Mirador de l?Art, des del qual es domina una amplia panoràmica de la Vall de Lord i dels Prepirineus del Berguedà i el Solsonès. Un mirador des d?on contemplar la transició entre el Pirineu i la Depressió Central.
Iniciem la ruta per carretera en direcció a Coll de Port navegant per sota els imponents escarpats rocosos que cauen des del Serra del Verd . La deixem en direcció al mas Ca l... Ruta que surt del nucli de la Coma per assolir el Mirador del Roc de Querol, també anomenat Mirador de l’Art, des del qual es domina una amplia panoràmica de la Vall de Lord i dels Prepirineus del Berguedà i el Solsonès. Un mirador des d’on contemplar la transició entre el Pirineu i la Depressió Central.
Iniciem la ruta per carretera en direcció a Coll de Port navegant per sota els imponents escarpats rocosos que cauen des del Serra del Verd . La deixem en direcció al mas Ca l’Esteve Sagal. Passat el mas avancem per una pista de forts pendents i grava que dificulta la progressió. Arribant a Ca l’Andal la pista s’enfila de cop i es manté així fins prop del Port del Comte. Es pot evitar aquesta pujada extremadament forta fent una marrada en direcció a Ca l’Andal.
A Port del Compte ens dirigim cap a l’estació d’esquí homònima. Continuem pujant fins trobar la pista a l’esquerra en direcció al Mirador de l’Art. Aquest bonic mirador es de visita obligada. Les panoràmiques que s’albiren des del Roc de Querol, nom que rep aquest mirador natural son fantàstiques. Tota la Vall de Lord, amb el les joves aigües de les Fonts del Cardener preses al pantà de la Llosa de Cavall i el seu deambular cap a la plana del Solsonès . Una vall encerclada per relleus abruptes per tot: Port del Compte, Serra del Verd, Rasos de Peguera, la impressionant i magnètica Serra de Busa i les recargolades i turmentades formes del relleus que envolten la Mola de Lord.
Aquesta colpidora imatge ens acompanya en el trajecte a Coll de Jou navegant còmodament per sota les abruptes parets de la Serra de Querol. Al coll ens deixem caure per la pista que recorre la vall del Torrent de les Salines, amb un primer tram de fort pendent, amb molta pedra que el fen tècnic i dificultós. En un revolt tancat ens desviem per una pista a l’esquerra que ens deixa en un bot a la carretera que puja a Coll de Jou.
La seguim un moment en aquesta direcció sobrevolant la bonica vila de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Morunys també conegut pels draps piteus. De fet, els seus habitants sovint són titllats de piteus per culpa d’uns draps de llana, molt atapeïts, de catorze fils per un d’ordit. Un drap que servia per fer capes, mantells, flassades, faldilles, mantes, cobertors, tapaboques i altres peces d’abric. Una important industria que va començar al s. XIV, donant feina als habitats de la vila durant cinc ¬segles fins que, a la segona meitat del segle XIX, la competència del cotó la va fer desaparèixer.
En un revolt tancat deixem la carretera per una bona pista que duu al mas els Hiverns, magníficament ubicat damunt una atalaia des d’on es domina tota la vall. Deixem el mas a la dreta navegant per la vessant de les Costes de les Barraques amb bones vistes de l’alta vall del Cardener tancada perla Serra del Verd. Als peus de la vall sobresurt elegant l’església del nucli de la Pedra. En una clara bifurcació la pista de la dreta ens baixa ràpidament al fons de la vall. A l’altra banda del riu prenem el Camí verd de la Vall de Llord que ens deixa a la part baixa de la Coma
Juliol de 2018
Iniciem la ruta per carretera en direcció a Coll de Port navegant per sota els imponents escarpats rocosos que cauen des del Serra del Verd . La deixem en direcció al mas Ca l... Ruta que surt del nucli de la Coma per assolir el Mirador del Roc de Querol, també anomenat Mirador de l’Art, des del qual es domina una amplia panoràmica de la Vall de Lord i dels Prepirineus del Berguedà i el Solsonès. Un mirador des d’on contemplar la transició entre el Pirineu i la Depressió Central.
Iniciem la ruta per carretera en direcció a Coll de Port navegant per sota els imponents escarpats rocosos que cauen des del Serra del Verd . La deixem en direcció al mas Ca l’Esteve Sagal. Passat el mas avancem per una pista de forts pendents i grava que dificulta la progressió. Arribant a Ca l’Andal la pista s’enfila de cop i es manté així fins prop del Port del Comte. Es pot evitar aquesta pujada extremadament forta fent una marrada en direcció a Ca l’Andal.
A Port del Compte ens dirigim cap a l’estació d’esquí homònima. Continuem pujant fins trobar la pista a l’esquerra en direcció al Mirador de l’Art. Aquest bonic mirador es de visita obligada. Les panoràmiques que s’albiren des del Roc de Querol, nom que rep aquest mirador natural son fantàstiques. Tota la Vall de Lord, amb el les joves aigües de les Fonts del Cardener preses al pantà de la Llosa de Cavall i el seu deambular cap a la plana del Solsonès . Una vall encerclada per relleus abruptes per tot: Port del Compte, Serra del Verd, Rasos de Peguera, la impressionant i magnètica Serra de Busa i les recargolades i turmentades formes del relleus que envolten la Mola de Lord.
Aquesta colpidora imatge ens acompanya en el trajecte a Coll de Jou navegant còmodament per sota les abruptes parets de la Serra de Querol. Al coll ens deixem caure per la pista que recorre la vall del Torrent de les Salines, amb un primer tram de fort pendent, amb molta pedra que el fen tècnic i dificultós. En un revolt tancat ens desviem per una pista a l’esquerra que ens deixa en un bot a la carretera que puja a Coll de Jou.
La seguim un moment en aquesta direcció sobrevolant la bonica vila de Sant Llorenç de Sant Llorenç de Morunys també conegut pels draps piteus. De fet, els seus habitants sovint són titllats de piteus per culpa d’uns draps de llana, molt atapeïts, de catorze fils per un d’ordit. Un drap que servia per fer capes, mantells, flassades, faldilles, mantes, cobertors, tapaboques i altres peces d’abric. Una important industria que va començar al s. XIV, donant feina als habitats de la vila durant cinc ¬segles fins que, a la segona meitat del segle XIX, la competència del cotó la va fer desaparèixer.
En un revolt tancat deixem la carretera per una bona pista que duu al mas els Hiverns, magníficament ubicat damunt una atalaia des d’on es domina tota la vall. Deixem el mas a la dreta navegant per la vessant de les Costes de les Barraques amb bones vistes de l’alta vall del Cardener tancada perla Serra del Verd. Als peus de la vall sobresurt elegant l’església del nucli de la Pedra. En una clara bifurcació la pista de la dreta ens baixa ràpidament al fons de la vall. A l’altra banda del riu prenem el Camí verd de la Vall de Llord que ens deixa a la part baixa de la Coma
Juliol de 2018