Alt Urgell AUR 033_Figols
Espai Natural Muntanya d'Alinyà. Roc de Perles
Figols – Romanins – Collada de Cal Penya – Coll Durau – Coll de la Maçana – Coll de la Nou – L’Alzina d’Alinyà – La Vall del Mig – Llobera – Alinyà – Perles – Fígols
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
Resum
Distància:38 km
Desnivell:1190 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana-difícil
Muntanya d?Alinyà
Una experiència més que plaent. Gaudirem de la solitut dels paisatges poc freqüentats, de espectaculars vistes mentre naveguem pel sud de l'estret congost de la Vall de la Vansa, de la singular vall de Perles i, si hi ha sort, podrem veure una meravella única a Europa, com és la de trobar juntes les quatre espècies de voltors presents al vell continent.
Des de l?esglèsia romànica de Sant Victor enfilem cap al centre del poble en busca del Camí ... Muntanya d’Alinyà
Una experiència més que plaent. Gaudirem de la solitut dels paisatges poc freqüentats, de espectaculars vistes mentre naveguem pel sud de l'estret congost de la Vall de la Vansa, de la singular vall de Perles i, si hi ha sort, podrem veure una meravella única a Europa, com és la de trobar juntes les quatre espècies de voltors presents al vell continent.
Des de l’esglèsia romànica de Sant Victor enfilem cap al centre del poble en busca del Camí de Romanins, caseria que es troba aigua amunt del torrent de Fígols. Passem el petit nucli i continuem cap a la part alta de la capçalera fermament tancada per parets verticals que obliguen a virar cap al nord per poder-les flanquejar.
A mesura que guanyem alçada el paisatge a l’altra banda del Segre es defineix clarament. Cap a Migdia treuen el cap els cims de la Serra d’Aubenç. Aigúes amunt, entre l’estret format per la mole pétrea del Tossal de Balinyó i la Muntanya de Nargó, fumegen les xemeneies de les cases de Coll de Nargó. Davant nostre la singular morfologia de la Serra de Santa Fe i, al seu darrera, la Serra de Sant Joan que li dona continuitat, separa les valls del nucli de Montanissell i la de Cabo, aquesta última coronada pel Cap del Boumort i tencada al nord per la Serra de Prada. Un espectacle que alleuja la pujada.
Perdem alçada per passar a l’altra vessant on enllacem amb una pista que des de Voloriu remunta persistentment fins passat el Roc de Peguera, que voltem per la dreta. A partir d’aquí la pista es suavitza i el trajecte és molt agradable fins al coll de la Nou. Veiem a l’altra banda del profund congost de la Vansa l’alterós vessant sud de la Serra del Cadí, ajaguda a les verticals parets que la sustenten des de l’altra vessant i, seguint cap a occident, els darrers contraforts de la serralada, la muntanya de Tost i l’altiplà de Tost, amb els nuclis que s’hi assenten. Al seu darrera veiem clarament les cimes nevades del Pirieneu que s’estenen a ponent i llevant d’Andorra.
Pedalem per paratges realment inhòspits i salvatges. Un gran silenci ens embolcalla i els trams boscosos ens distreuen de l’abrupte terreny que ens envolta. A la Collada de Cal Penya tornem a la realitat del territori pel qual estem navegant. A la petita collada se’ns obre una nova dimensió i un inmens paisatge esclata davant els nostres ulls: l’espectacle del Prepirineu, una de les àrees naturals més solitàries i agrestes de Catalunya, desfila per a nosaltres i ens acompanyarà durant la resta del trajecte.
A Coll Durau, a tres minuts caminant, hi ha un dòlmen, un monument funerari de reduïdes dimensions; al seus es desplega una petita però preciosa vall tancada pels tossals de Caup i Gordiola que contrasta fortament amb el paisatge a l’altra banda del coll de la Maçana, una estreta vall tancada per vertiginoses parets que cau sobtadament cap a la ribera del Segre. Al final de la mateixa podem distingir el petit nucli de Coll de Nargó.
En pocs metres arribem al coll de la Nou, des d’on es domina una extensa panoràmica de la vall d’Alinyà; si tenim sort podrem veure una meravella única a Europa, com és la de trobar juntes les quatre espècies de voltors presents al vell continent. A la capçalera de la vall, closa per les serres de Campelles, Port del Comte i la Roca de la Pena, un perfecte anticlinal que li dona identitat, es despleguen esgraonadament antigues terrasses agrícoles, ara abandonades, i petits nuclis: el que li dóna nom, Alinyà, i el més vistòs per la seva ubicació privilegiada a la part alta, l’Alzina d’Alinyà.
Al capdamunt d'una penya al centre del poble de l’Alzina trobem l’església de Sant Bernabé, un edifici romànic en origen que ha experimentat tot un seguit de transformacions tardanes que han alterat substancialment el seu aspecte original.
Una fugaç baixada per la carretera en deixa a Alinyà, des d’on continuem per la carretera que recorre el preciós congost de Perles. Navegar entre les verticals parets envoltats d’un silenci sepulcral travessant petits tunels de roca que fan possible la continuitat del camí, és d’aquells moments màgics i plaents que omplen d’energia el viatger.
Coronant un resalt rocós a la sortida del congost trobem el nucli de Perles. Ens desviem momentàniament per visitar l’església de Sant Romà de Perles de filiació romànica però amb l’estructura i volumetria actual modificada. Continuem per carretera fins trobar el riu que seguim sense creuar-lo per carretera o per pista fins al punt de sortida
Desembre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Bernabé de l'Alzina d'Alinyà. Sant Esteve d'Alinyà. Sant Romà de Perles
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.organya.cat/
Una experiència més que plaent. Gaudirem de la solitut dels paisatges poc freqüentats, de espectaculars vistes mentre naveguem pel sud de l'estret congost de la Vall de la Vansa, de la singular vall de Perles i, si hi ha sort, podrem veure una meravella única a Europa, com és la de trobar juntes les quatre espècies de voltors presents al vell continent.
Des de l?esglèsia romànica de Sant Victor enfilem cap al centre del poble en busca del Camí ... Muntanya d’Alinyà
Una experiència més que plaent. Gaudirem de la solitut dels paisatges poc freqüentats, de espectaculars vistes mentre naveguem pel sud de l'estret congost de la Vall de la Vansa, de la singular vall de Perles i, si hi ha sort, podrem veure una meravella única a Europa, com és la de trobar juntes les quatre espècies de voltors presents al vell continent.
Des de l’esglèsia romànica de Sant Victor enfilem cap al centre del poble en busca del Camí de Romanins, caseria que es troba aigua amunt del torrent de Fígols. Passem el petit nucli i continuem cap a la part alta de la capçalera fermament tancada per parets verticals que obliguen a virar cap al nord per poder-les flanquejar.
A mesura que guanyem alçada el paisatge a l’altra banda del Segre es defineix clarament. Cap a Migdia treuen el cap els cims de la Serra d’Aubenç. Aigúes amunt, entre l’estret format per la mole pétrea del Tossal de Balinyó i la Muntanya de Nargó, fumegen les xemeneies de les cases de Coll de Nargó. Davant nostre la singular morfologia de la Serra de Santa Fe i, al seu darrera, la Serra de Sant Joan que li dona continuitat, separa les valls del nucli de Montanissell i la de Cabo, aquesta última coronada pel Cap del Boumort i tencada al nord per la Serra de Prada. Un espectacle que alleuja la pujada.
Perdem alçada per passar a l’altra vessant on enllacem amb una pista que des de Voloriu remunta persistentment fins passat el Roc de Peguera, que voltem per la dreta. A partir d’aquí la pista es suavitza i el trajecte és molt agradable fins al coll de la Nou. Veiem a l’altra banda del profund congost de la Vansa l’alterós vessant sud de la Serra del Cadí, ajaguda a les verticals parets que la sustenten des de l’altra vessant i, seguint cap a occident, els darrers contraforts de la serralada, la muntanya de Tost i l’altiplà de Tost, amb els nuclis que s’hi assenten. Al seu darrera veiem clarament les cimes nevades del Pirieneu que s’estenen a ponent i llevant d’Andorra.
Pedalem per paratges realment inhòspits i salvatges. Un gran silenci ens embolcalla i els trams boscosos ens distreuen de l’abrupte terreny que ens envolta. A la Collada de Cal Penya tornem a la realitat del territori pel qual estem navegant. A la petita collada se’ns obre una nova dimensió i un inmens paisatge esclata davant els nostres ulls: l’espectacle del Prepirineu, una de les àrees naturals més solitàries i agrestes de Catalunya, desfila per a nosaltres i ens acompanyarà durant la resta del trajecte.
A Coll Durau, a tres minuts caminant, hi ha un dòlmen, un monument funerari de reduïdes dimensions; al seus es desplega una petita però preciosa vall tancada pels tossals de Caup i Gordiola que contrasta fortament amb el paisatge a l’altra banda del coll de la Maçana, una estreta vall tancada per vertiginoses parets que cau sobtadament cap a la ribera del Segre. Al final de la mateixa podem distingir el petit nucli de Coll de Nargó.
En pocs metres arribem al coll de la Nou, des d’on es domina una extensa panoràmica de la vall d’Alinyà; si tenim sort podrem veure una meravella única a Europa, com és la de trobar juntes les quatre espècies de voltors presents al vell continent. A la capçalera de la vall, closa per les serres de Campelles, Port del Comte i la Roca de la Pena, un perfecte anticlinal que li dona identitat, es despleguen esgraonadament antigues terrasses agrícoles, ara abandonades, i petits nuclis: el que li dóna nom, Alinyà, i el més vistòs per la seva ubicació privilegiada a la part alta, l’Alzina d’Alinyà.
Al capdamunt d'una penya al centre del poble de l’Alzina trobem l’església de Sant Bernabé, un edifici romànic en origen que ha experimentat tot un seguit de transformacions tardanes que han alterat substancialment el seu aspecte original.
Una fugaç baixada per la carretera en deixa a Alinyà, des d’on continuem per la carretera que recorre el preciós congost de Perles. Navegar entre les verticals parets envoltats d’un silenci sepulcral travessant petits tunels de roca que fan possible la continuitat del camí, és d’aquells moments màgics i plaents que omplen d’energia el viatger.
Coronant un resalt rocós a la sortida del congost trobem el nucli de Perles. Ens desviem momentàniament per visitar l’església de Sant Romà de Perles de filiació romànica però amb l’estructura i volumetria actual modificada. Continuem per carretera fins trobar el riu que seguim sense creuar-lo per carretera o per pista fins al punt de sortida
Desembre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Bernabé de l'Alzina d'Alinyà. Sant Esteve d'Alinyà. Sant Romà de Perles
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.organya.cat/