Alt Urgell AUR 036_Coll de Nargó
Espai d'Interès Natural Serra de Boumort
Coll de Nargó – Les Masies – Sallent – Collada de la Creu de Ferri – Coll de Llivia – Cap del Boumort – Prat Montaner – Cabó – El Vilar de Cabó – Pujal de Cabó – Organyà – Fígols – Coll de Nargó
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:64 km
Desnivell:1805 m
Temps:6 h 45 min
Dificultat:difícil
Ascensió al Cap del Boumort
Un fantàstic viatge de llarg recorregut, imprescindible, que s'endinsa al cor de la serra de Boumort per descobrir la idiosincràsia d?aquest massís alhora que assoleix la seva cota més alta, el Cap de Boumort, de 2.077m d'altitud, un dels millors miradors dels Pirineus
Sortim de Coll de Nargó per la carretera que duu a Isona. Als afores trobem l?església de Sant Climent amb la destacable torre-campanar preromànica adossada. Ens desviem... Ascensió al Cap del Boumort
Un fantàstic viatge de llarg recorregut, imprescindible, que s'endinsa al cor de la serra de Boumort per descobrir la idiosincràsia d’aquest massís alhora que assoleix la seva cota més alta, el Cap de Boumort, de 2.077m d'altitud, un dels millors miradors dels Pirineus
Sortim de Coll de Nargó per la carretera que duu a Isona. Als afores trobem l’església de Sant Climent amb la destacable torre-campanar preromànica adossada. Ens desviem per una pista al final d’una llarga recta que ens duu a Les Masies per l’esquerra del barranc. Continuem per carretera en direcció a Sallent, asfaltada fins al conegut Mirador del Cratàci, un jaciment paleontològic que reuneix la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món.
Mentre pugem cap a Sallent, els abruptes relleus, el peculiar paisatge tenyit de colors vermellosos i les recargolades formes del Tossal de la Feixa ens mostra la força de l’orogènesi que va modelar aquest territori. Arribem a Sallent. Malgrat el despoblament i el dolorós abandó al que sembla sotmès el nucli, meravella la paradisíaca vall que s’emmarca entre la vessant nord del singular Tossal de Sant Salvador i les parets verticals de la Roca del Racó que semblen abraonar-se damunt nostre mentre creuem aquest reduït pla. Una cita ineludible en aquest tram és la valuosa ermita romànica de Sant Maximí de Sallent.
Seguim guanyant alçada amb cadència regular i sense excessives dificultats cap a la capçalera del Sallent. Tenim davant una paret vertical de roca que sembla infranquejable, la Serra de Sant Joan, darrer escull per accedir al cim de Boumort. A Coll de Ferri comença la pista que ataca un pas, el singular Forat dels Prats, entre les serres de Sant Joan i Carreu, dos baluards que semblen protegir la riquesa faunística d’aquest espai natural protegit que coincideix amb la Reserva Nacional de Caça de Boumort. El principal atractiu és la important població de cérvols que hi habita. Se'ls pot veure durant tot l'any, però el moment més espectacular és l'època de zel (brama), entre mitjan setembre i mitjan octubre. La reserva també destaca per ser l'únic indret d'Europa on es reprodueixen les quatre espècies de voltors del continent: voltor comú, voltor negre (reintroduït recentment), trencalòs i aufrany.
Les diferències orogràfiques, un cop flanquejat el pas, respecte als relleus abruptes que ens han acompanyat fins aquí no son per res fútils. El paisatge esdevé més amable i les formes arrodonides de la vessant a migdia de la part alta de la serra fan més plaent el viatge cap al cimadal. També acompanyen aquests moments d’exultació ciclista la magnitud del paisatge de què gaudim mentre pugem i els prats subalpins que vesteixen harmoniosament el territori, substituint la coberta vegetal de pi roig i roure que fins ara ens embolcallava.
Aquest obertura paisatgística ens permet gaudir pel camí d’un grup de voltors apuntalats damunt la capçalera d’un arbre guaitant la profunda vall de Carreu, sempre pendents dels moviments de presumptes preses. En un instint de curiositat ens venen a veure sobrevolant sobre els nostres caps fins que perden l’interès.
Al refugi de Boumort iniciem el darrer tram de l’ascensió. Un antic camí ens porta fins un coll que ens ofereix una espectacular panoràmica de la Conca de Tremp tancada pel Montsec. Amb la profunditat que ens dona l’alçada, la silueta del ciclista retratat sobre aquest fons impressionant ens regala una potent imatge que pot il·lustrar qualsevol edició relacionada amb la BTT d’alta muntanya. Des del coll podem accedir al cim fent be fent drecera saltant directament la tanca o fent marrada baixant als prats que formen els Pletius de la Creueta, una pleta natural d’herba abundosa que llueix un verd immaculat, lloc des d’on surt la pista d’accés al Cap del Boumort i per on seguirem un cop visitat el cim.
El Cap del Boumort, és un dels millors observatoris de la serralada pirinenca, els relleus prepirencs i també de les planes de Lleida. Un d’aquells llocs deliciosos on dedicar-se a la contemplació del paisatge, carregar energies i gaudir d’un merescut i plaent moment de relaxació abans de iniciar el descens.
Desfem el camí fins als bucòlics prats de la base del cimadal des d’on anem a buscar un petit pas, travessem la tanca i continuem per un corriol que marxa cap al Pas Comptador, al bell mig de la cinglera. És l’únic trajecte viable cap a l’ampla collada de Prat Montaner, un sender que alterna trams damunt la bici i a peu, sempre depenent de la tècnica de cadascú. El camí és molt aeri en algun tram i des del mateix podem veure la llarga baixada que ens espera cap a la Vall de Cabó.
Un descens pletòric de prop vint quilòmetres per arribar fins a Organyà. Una llarfa baixada per rememorar tots els moments viscuts durant l’ascensió que no son pocs. Des d’Organyà tornem al punt de sortida per carretera passant per Fígols.
Juliol de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Sant Climent de Coll de Nargó. Sant Maximí de Sallent. Sant Serni de Cabó. Sant Víctor de Fígols.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Hostal del Llac. 973 38 30 22
Un fantàstic viatge de llarg recorregut, imprescindible, que s'endinsa al cor de la serra de Boumort per descobrir la idiosincràsia d?aquest massís alhora que assoleix la seva cota més alta, el Cap de Boumort, de 2.077m d'altitud, un dels millors miradors dels Pirineus
Sortim de Coll de Nargó per la carretera que duu a Isona. Als afores trobem l?església de Sant Climent amb la destacable torre-campanar preromànica adossada. Ens desviem... Ascensió al Cap del Boumort
Un fantàstic viatge de llarg recorregut, imprescindible, que s'endinsa al cor de la serra de Boumort per descobrir la idiosincràsia d’aquest massís alhora que assoleix la seva cota més alta, el Cap de Boumort, de 2.077m d'altitud, un dels millors miradors dels Pirineus
Sortim de Coll de Nargó per la carretera que duu a Isona. Als afores trobem l’església de Sant Climent amb la destacable torre-campanar preromànica adossada. Ens desviem per una pista al final d’una llarga recta que ens duu a Les Masies per l’esquerra del barranc. Continuem per carretera en direcció a Sallent, asfaltada fins al conegut Mirador del Cratàci, un jaciment paleontològic que reuneix la major quantitat de postes d’ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món.
Mentre pugem cap a Sallent, els abruptes relleus, el peculiar paisatge tenyit de colors vermellosos i les recargolades formes del Tossal de la Feixa ens mostra la força de l’orogènesi que va modelar aquest territori. Arribem a Sallent. Malgrat el despoblament i el dolorós abandó al que sembla sotmès el nucli, meravella la paradisíaca vall que s’emmarca entre la vessant nord del singular Tossal de Sant Salvador i les parets verticals de la Roca del Racó que semblen abraonar-se damunt nostre mentre creuem aquest reduït pla. Una cita ineludible en aquest tram és la valuosa ermita romànica de Sant Maximí de Sallent.
Seguim guanyant alçada amb cadència regular i sense excessives dificultats cap a la capçalera del Sallent. Tenim davant una paret vertical de roca que sembla infranquejable, la Serra de Sant Joan, darrer escull per accedir al cim de Boumort. A Coll de Ferri comença la pista que ataca un pas, el singular Forat dels Prats, entre les serres de Sant Joan i Carreu, dos baluards que semblen protegir la riquesa faunística d’aquest espai natural protegit que coincideix amb la Reserva Nacional de Caça de Boumort. El principal atractiu és la important població de cérvols que hi habita. Se'ls pot veure durant tot l'any, però el moment més espectacular és l'època de zel (brama), entre mitjan setembre i mitjan octubre. La reserva també destaca per ser l'únic indret d'Europa on es reprodueixen les quatre espècies de voltors del continent: voltor comú, voltor negre (reintroduït recentment), trencalòs i aufrany.
Les diferències orogràfiques, un cop flanquejat el pas, respecte als relleus abruptes que ens han acompanyat fins aquí no son per res fútils. El paisatge esdevé més amable i les formes arrodonides de la vessant a migdia de la part alta de la serra fan més plaent el viatge cap al cimadal. També acompanyen aquests moments d’exultació ciclista la magnitud del paisatge de què gaudim mentre pugem i els prats subalpins que vesteixen harmoniosament el territori, substituint la coberta vegetal de pi roig i roure que fins ara ens embolcallava.
Aquest obertura paisatgística ens permet gaudir pel camí d’un grup de voltors apuntalats damunt la capçalera d’un arbre guaitant la profunda vall de Carreu, sempre pendents dels moviments de presumptes preses. En un instint de curiositat ens venen a veure sobrevolant sobre els nostres caps fins que perden l’interès.
Al refugi de Boumort iniciem el darrer tram de l’ascensió. Un antic camí ens porta fins un coll que ens ofereix una espectacular panoràmica de la Conca de Tremp tancada pel Montsec. Amb la profunditat que ens dona l’alçada, la silueta del ciclista retratat sobre aquest fons impressionant ens regala una potent imatge que pot il·lustrar qualsevol edició relacionada amb la BTT d’alta muntanya. Des del coll podem accedir al cim fent be fent drecera saltant directament la tanca o fent marrada baixant als prats que formen els Pletius de la Creueta, una pleta natural d’herba abundosa que llueix un verd immaculat, lloc des d’on surt la pista d’accés al Cap del Boumort i per on seguirem un cop visitat el cim.
El Cap del Boumort, és un dels millors observatoris de la serralada pirinenca, els relleus prepirencs i també de les planes de Lleida. Un d’aquells llocs deliciosos on dedicar-se a la contemplació del paisatge, carregar energies i gaudir d’un merescut i plaent moment de relaxació abans de iniciar el descens.
Desfem el camí fins als bucòlics prats de la base del cimadal des d’on anem a buscar un petit pas, travessem la tanca i continuem per un corriol que marxa cap al Pas Comptador, al bell mig de la cinglera. És l’únic trajecte viable cap a l’ampla collada de Prat Montaner, un sender que alterna trams damunt la bici i a peu, sempre depenent de la tècnica de cadascú. El camí és molt aeri en algun tram i des del mateix podem veure la llarga baixada que ens espera cap a la Vall de Cabó.
Un descens pletòric de prop vint quilòmetres per arribar fins a Organyà. Una llarfa baixada per rememorar tots els moments viscuts durant l’ascensió que no son pocs. Des d’Organyà tornem al punt de sortida per carretera passant per Fígols.
Juliol de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Sant Climent de Coll de Nargó. Sant Maximí de Sallent. Sant Serni de Cabó. Sant Víctor de Fígols.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Hostal del Llac. 973 38 30 22