Alt Urgell AUR 028_Les Masies de Nargó
Espai Natural Protegit de la Serra d'Aubenç i Roc de Cogul. Lo Coscollet. Pla de Tolustre. Serra d’A
Les Masies de Nargó – Lo Coscollet – Collada d’Aubenç – Cal Frare – Cal Barceló – Serradarques – Aubàs – Les Masies de Nargó
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
Resum
Distància:34 km
Desnivell:1210 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Informació
Lo Coscollet o Torre d?Aubenç: incomparable satisfacció paisatgística de rang superior
Un viatge a l?interior de la desconeguda Serra d?Aubenç que excel·leix a nivell de paisatge, grans panoràmiques i extrema solitud. Les panoràmiques des de dalt de Lo Coscollet son tant extenses que ben be podríem catalogar-lo com un dels grans miradors del país.
De la part baixa del poble anem fins la part alta per un antic camí. Sortim a la pista que puja de la carretera. ... Lo Coscollet o Torre d’Aubenç: incomparable satisfacció paisatgística de rang superior
Un viatge a l’interior de la desconeguda Serra d’Aubenç que excel·leix a nivell de paisatge, grans panoràmiques i extrema solitud. Les panoràmiques des de dalt de Lo Coscollet son tant extenses que ben be podríem catalogar-lo com un dels grans miradors del país.
De la part baixa del poble anem fins la part alta per un antic camí. Sortim a la pista que puja de la carretera. Una pista rodadora i de pendent suau i constant que ens permet gaudir d’un bon ritme i cadència. Un camí per l’obaga que puja en poc més de 13 km al punt àlgid de la ruta, Lo Coscollet.
El trajecte des del poble fins al cim transcorre per l’obaga de l’extrem més oriental de la Serra de l’Aubenç, coronada en aquest punt pel cim de Lo Coscollet. Tota la vessant està coberta per un bosc extraordinari que només ens deixa veure fragments de l’immens paisatge que ens envolta.
En un revolt despullat de vegetació la situació canvia radicalment. Davant nostre es despleguen els relleus prepirinencs estretament lligats a la conca del Segre. Del munt de serres de les que fruïm, identifiquem clarament les verticals parets de la Serra de Carreu, molt propera, al seu darrera treu el cap tímidament l’arrodonida cima del Boumort i, a l’esquerra de Port del Comte, destaca el magnetisme que desprèn la silueta nevada del Cadí, que vist des d’aquí sembla una onada surfera, aturada per sempre més en el temps, a punt de trencar. Les blanques muntanyes del Pirineu que perfilen el Principat d’Andorra completen la postal paisatgística.
L’arribada al cim es definitivament emocionant. La primera visió que en tenim es una vertical paret que cau a plom sobre l’impressionant Clot de Solans. El conjunt de la postal es completa amb una plana extensa, pentinada per una boira lleugera, de la qual emergeixen en la llunyania, tres massissos significatius, Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Montserrat.
Al cim ens enfilem al piló amb vèrtex geodèsic; el profund buit que separa el cim de la taca blava que dibuixa el pantà d’Oliana és vertiginós i fa rodar el cap. Des de la nostra privilegiada ubicació les vistes panoràmiques es multipliquen exponencialment en qualsevol direcció, tant cap als Pirineus com vers la plana o les muntanyes de l'altre costat del Segre. Sota els nostres peus cap a llevant, veiem perfectament dibuixat, a vol d’ocell, les serralades prepirinenques de la Catalunya Central i les de la serralada Transversal. Cap al sud es dibuixen, llunyans, els relleus de la Serralada Prelitoral que separa l’ampla depressió lleidatana i, cap a ponent,veiem properes, les siluetes de la Serra del Montsec entre d’altres i en la llunyania, cobert de neu, el Pirineu. Un mirador de meravelloses i singulars vistes del territori.
Iniciem el camí de tornada desfent el camí fins al trencant que porta a l’antiga casa d’Aubenç, deshabitada, ubicada en una bucòlica explanada voltada de pi negre de gran bellesa. Continuem fins la collada d’Aubenç i baixem al Pla de Tolustre per un camí força pedregós i trontollant. A l’isolat pla la vida sembla aturada; alguns masos i la terra cultivada demostren que no estem en territori totalment abandonat. Prop del nostre camí hi ha les restes de l’antiga capella perduda entre camps de conreu de Sant Miquel, popularment coneguda com “Església rònega”, de la qual només resten alguns carreus ben arrenglerats del que fou l’absis.
Travessem immersos en un silenci gairebé sepulcral el pla. Passat can Barceló entrem a la boscúria que s’estén dessota la mola rocosa amb el nom escaient de la Torre del Duc. Arribem al trencant del despoblat de Serradarques des d’on tenim una perspectiva immillorable de la Vall d’Arques, un angost canyó de bellesa singular. Si afinem la mirada podrem distingir clarament la Torre d’Arques, el temple romànic de Santa Maria de Remolins i, damunt un penya-segat, el petit nucli de Valldarques amb l’església de Sant Romà.
Iniciem un ràpid descens per la carena de la Serra d’Aubàs que ens porta al petit nucli del mateix nom, encinglerat damunt l’escanyada vall de Masies, des d’on continuem per la bona pista o retallant per corriols en algun tram fins al punt de sortida.
Gener de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Lo Coscollet. Mas d’Aubenç. Sant Miquel de Pla de Tolustre
Un viatge a l?interior de la desconeguda Serra d?Aubenç que excel·leix a nivell de paisatge, grans panoràmiques i extrema solitud. Les panoràmiques des de dalt de Lo Coscollet son tant extenses que ben be podríem catalogar-lo com un dels grans miradors del país.
De la part baixa del poble anem fins la part alta per un antic camí. Sortim a la pista que puja de la carretera. ... Lo Coscollet o Torre d’Aubenç: incomparable satisfacció paisatgística de rang superior
Un viatge a l’interior de la desconeguda Serra d’Aubenç que excel·leix a nivell de paisatge, grans panoràmiques i extrema solitud. Les panoràmiques des de dalt de Lo Coscollet son tant extenses que ben be podríem catalogar-lo com un dels grans miradors del país.
De la part baixa del poble anem fins la part alta per un antic camí. Sortim a la pista que puja de la carretera. Una pista rodadora i de pendent suau i constant que ens permet gaudir d’un bon ritme i cadència. Un camí per l’obaga que puja en poc més de 13 km al punt àlgid de la ruta, Lo Coscollet.
El trajecte des del poble fins al cim transcorre per l’obaga de l’extrem més oriental de la Serra de l’Aubenç, coronada en aquest punt pel cim de Lo Coscollet. Tota la vessant està coberta per un bosc extraordinari que només ens deixa veure fragments de l’immens paisatge que ens envolta.
En un revolt despullat de vegetació la situació canvia radicalment. Davant nostre es despleguen els relleus prepirinencs estretament lligats a la conca del Segre. Del munt de serres de les que fruïm, identifiquem clarament les verticals parets de la Serra de Carreu, molt propera, al seu darrera treu el cap tímidament l’arrodonida cima del Boumort i, a l’esquerra de Port del Comte, destaca el magnetisme que desprèn la silueta nevada del Cadí, que vist des d’aquí sembla una onada surfera, aturada per sempre més en el temps, a punt de trencar. Les blanques muntanyes del Pirineu que perfilen el Principat d’Andorra completen la postal paisatgística.
L’arribada al cim es definitivament emocionant. La primera visió que en tenim es una vertical paret que cau a plom sobre l’impressionant Clot de Solans. El conjunt de la postal es completa amb una plana extensa, pentinada per una boira lleugera, de la qual emergeixen en la llunyania, tres massissos significatius, Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Montserrat.
Al cim ens enfilem al piló amb vèrtex geodèsic; el profund buit que separa el cim de la taca blava que dibuixa el pantà d’Oliana és vertiginós i fa rodar el cap. Des de la nostra privilegiada ubicació les vistes panoràmiques es multipliquen exponencialment en qualsevol direcció, tant cap als Pirineus com vers la plana o les muntanyes de l'altre costat del Segre. Sota els nostres peus cap a llevant, veiem perfectament dibuixat, a vol d’ocell, les serralades prepirinenques de la Catalunya Central i les de la serralada Transversal. Cap al sud es dibuixen, llunyans, els relleus de la Serralada Prelitoral que separa l’ampla depressió lleidatana i, cap a ponent,veiem properes, les siluetes de la Serra del Montsec entre d’altres i en la llunyania, cobert de neu, el Pirineu. Un mirador de meravelloses i singulars vistes del territori.
Iniciem el camí de tornada desfent el camí fins al trencant que porta a l’antiga casa d’Aubenç, deshabitada, ubicada en una bucòlica explanada voltada de pi negre de gran bellesa. Continuem fins la collada d’Aubenç i baixem al Pla de Tolustre per un camí força pedregós i trontollant. A l’isolat pla la vida sembla aturada; alguns masos i la terra cultivada demostren que no estem en territori totalment abandonat. Prop del nostre camí hi ha les restes de l’antiga capella perduda entre camps de conreu de Sant Miquel, popularment coneguda com “Església rònega”, de la qual només resten alguns carreus ben arrenglerats del que fou l’absis.
Travessem immersos en un silenci gairebé sepulcral el pla. Passat can Barceló entrem a la boscúria que s’estén dessota la mola rocosa amb el nom escaient de la Torre del Duc. Arribem al trencant del despoblat de Serradarques des d’on tenim una perspectiva immillorable de la Vall d’Arques, un angost canyó de bellesa singular. Si afinem la mirada podrem distingir clarament la Torre d’Arques, el temple romànic de Santa Maria de Remolins i, damunt un penya-segat, el petit nucli de Valldarques amb l’església de Sant Romà.
Iniciem un ràpid descens per la carena de la Serra d’Aubàs que ens porta al petit nucli del mateix nom, encinglerat damunt l’escanyada vall de Masies, des d’on continuem per la bona pista o retallant per corriols en algun tram fins al punt de sortida.
Gener de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Lo Coscollet. Mas d’Aubenç. Sant Miquel de Pla de Tolustre