Baix Empordà BEM 006_Corçà
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Corçà – Matajudaica – Parlava – Ultramort – La Sala – Foixà – Pòbul – Monells – Corçà
Mapes Comarcals de Catalunya. Baix Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:28 km
Desnivell:330 m
Temps:2 h 15 min
Dificultat:fàcil
La plana empordanesa entre el Ter i el Daró
Viatge familiar per l?interior de la Plana del Baix Empordà seguint camins planers que enllacen petits nuclis carregats d?història assentats en un territori voltat d?una ampla extensió de fèrtils terres de conreu guanyades a les maresmes que antigament ocupaven la zona i que ara reguen els rius Ter i Daró.
Comencem la ruta al poble de Corçà en direcció sud buscant el curs del Rissec per navegar al seu costat fins que s?... La plana empordanesa entre el Ter i el Daró
Viatge familiar per l’interior de la Plana del Baix Empordà seguint camins planers que enllacen petits nuclis carregats d’història assentats en un territori voltat d’una ampla extensió de fèrtils terres de conreu guanyades a les maresmes que antigament ocupaven la zona i que ara reguen els rius Ter i Daró.
Comencem la ruta al poble de Corçà en direcció sud buscant el curs del Rissec per navegar al seu costat fins que s’uneix el seu germà gran, el Daró, al qual fem costat fins a Matajudaica, on arribem pel camí d’Ullastret a Casavelles. Gairebé totes les cases del poble es troben enfilades en un petit puig i construïdes al voltant de l'església de Sant Joan que ja era citada el 1081 i que, amb elements romànics, és bàsicament del segle XVIII.
Ens dirigim ara cap a Parlava navegant entre grans planes conreades que a la primavera ofereixen la seva cara més distingida. Parlava està situat al peu d’el Montori (82,3 m); aquest i altres petits turons de formes suaus que l’envolten, com els del pla dels Moros, trenquen l’harmonia plana que defineix el paisatge. Al cim del Montori, s'ha assenyalat l'existència d'un jaciment iberoromà.
Sortint del poble en direcció a Ultramort, s'albira un panorama magnífic sobre la plana baix-empordanesa, des de les Gavarres al Montgrí, amb la mar al fons. El poble d’Ultramort se situa en un turonet allargassat de nord a sud de 29 m d'altitud sobre el marge dret del riu Ter i dominant una ampla extensió de fèrtils terres de conreu guanyades a les maresmes que antigament ocupaven la zona. De fet, hi havia existit un petit estany, avui dessecat, tal com indica el topònim pla de l'Estanyol, al sud-est del terme, al límit amb Parlavà. Una característica del poble d'Ultramort és que no té poblament disseminat. La seva població s'aplega a l'entorn de l'església i es perllonga amb dos ravals en direcció nord
Pedalem rumb a la vila de Foixà. Durant el trajecte es fa visible en tot moment el castell de Foixà, origen del municipi. El turó on s'aixeca el castell, que sembla que va ser allargat artificialment per alçar-hi la muralla, és una talaia magnífica des de la qual es dominen gairebé totes les terres de l'antic comtat d'Empúries. La comtal vila de Foixà que Josep Pla qualificà de “delícia recòndita, pura meravella”, es divideix en dos nuclis principals: la “Vila”, a l'entorn de l'antic castell i l'”Església”, vora l'església parroquial, de població menys compacte. Malgrat el títol de vila, el volum d'aquesta població s'assembla més a un poble que no pas a la imatge que tenim d'una vila.
Deixem Foixà remuntant un petit tram i a continuació, davallem cap a Púbol, un nucli que presenta encara un aspecte feudal, amb el castell i l'església a l'indret més prominent. Entre els edificis que l'envolten hi ha encara restes del recinte fortificat.
Púbol va ser esmentat per primer cop el 1017. Allotja el castell de Púbol, residència d'Elena Diakonova (1894 – 1982), anomenada amb freqüència Gala, la muller de Salvador Dalí. Juntament amb Cadaqués i Figueres, forma l'anomenat “triangle dalinià”.
Des de Púbol guanyem la carena del Puig de Queralb que s’exten envers al sud i que seguim, ara emboscats, per arribar a Monells que vist des de lluny sembla un poble més. Res fa sospitar la meravella arquitectònica que trobem un cop ens endinsem pels seus carrerons. És una bombolla històrica en el temps que conserva moltes reminiscències medievals característiques, amb els seus arcs, els seus pòrtics i la seva magnífica plaça central porxada.
Sortim de la plaça porxada per una de les entrades de l’antiga vila closa. Pedalem pel marge esquerre del Rissec el qual travessem per la mateixa llera, ja que no hi ha cap passarel·la (depenent del cabal potser ens haurem de descalçar). Quan trobem el camí de l’inici de la ruta el prenem per tornar a Corçà.
Maig 2017
CENTRES D’INTERÈS
Sant Joan de Matajudaica. Castell de Foixà. Sant Joan de Foixà. Castell de Púbol. Monells.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://corca.cat/
Viatge familiar per l?interior de la Plana del Baix Empordà seguint camins planers que enllacen petits nuclis carregats d?història assentats en un territori voltat d?una ampla extensió de fèrtils terres de conreu guanyades a les maresmes que antigament ocupaven la zona i que ara reguen els rius Ter i Daró.
Comencem la ruta al poble de Corçà en direcció sud buscant el curs del Rissec per navegar al seu costat fins que s?... La plana empordanesa entre el Ter i el Daró
Viatge familiar per l’interior de la Plana del Baix Empordà seguint camins planers que enllacen petits nuclis carregats d’història assentats en un territori voltat d’una ampla extensió de fèrtils terres de conreu guanyades a les maresmes que antigament ocupaven la zona i que ara reguen els rius Ter i Daró.
Comencem la ruta al poble de Corçà en direcció sud buscant el curs del Rissec per navegar al seu costat fins que s’uneix el seu germà gran, el Daró, al qual fem costat fins a Matajudaica, on arribem pel camí d’Ullastret a Casavelles. Gairebé totes les cases del poble es troben enfilades en un petit puig i construïdes al voltant de l'església de Sant Joan que ja era citada el 1081 i que, amb elements romànics, és bàsicament del segle XVIII.
Ens dirigim ara cap a Parlava navegant entre grans planes conreades que a la primavera ofereixen la seva cara més distingida. Parlava està situat al peu d’el Montori (82,3 m); aquest i altres petits turons de formes suaus que l’envolten, com els del pla dels Moros, trenquen l’harmonia plana que defineix el paisatge. Al cim del Montori, s'ha assenyalat l'existència d'un jaciment iberoromà.
Sortint del poble en direcció a Ultramort, s'albira un panorama magnífic sobre la plana baix-empordanesa, des de les Gavarres al Montgrí, amb la mar al fons. El poble d’Ultramort se situa en un turonet allargassat de nord a sud de 29 m d'altitud sobre el marge dret del riu Ter i dominant una ampla extensió de fèrtils terres de conreu guanyades a les maresmes que antigament ocupaven la zona. De fet, hi havia existit un petit estany, avui dessecat, tal com indica el topònim pla de l'Estanyol, al sud-est del terme, al límit amb Parlavà. Una característica del poble d'Ultramort és que no té poblament disseminat. La seva població s'aplega a l'entorn de l'església i es perllonga amb dos ravals en direcció nord
Pedalem rumb a la vila de Foixà. Durant el trajecte es fa visible en tot moment el castell de Foixà, origen del municipi. El turó on s'aixeca el castell, que sembla que va ser allargat artificialment per alçar-hi la muralla, és una talaia magnífica des de la qual es dominen gairebé totes les terres de l'antic comtat d'Empúries. La comtal vila de Foixà que Josep Pla qualificà de “delícia recòndita, pura meravella”, es divideix en dos nuclis principals: la “Vila”, a l'entorn de l'antic castell i l'”Església”, vora l'església parroquial, de població menys compacte. Malgrat el títol de vila, el volum d'aquesta població s'assembla més a un poble que no pas a la imatge que tenim d'una vila.
Deixem Foixà remuntant un petit tram i a continuació, davallem cap a Púbol, un nucli que presenta encara un aspecte feudal, amb el castell i l'església a l'indret més prominent. Entre els edificis que l'envolten hi ha encara restes del recinte fortificat.
Púbol va ser esmentat per primer cop el 1017. Allotja el castell de Púbol, residència d'Elena Diakonova (1894 – 1982), anomenada amb freqüència Gala, la muller de Salvador Dalí. Juntament amb Cadaqués i Figueres, forma l'anomenat “triangle dalinià”.
Des de Púbol guanyem la carena del Puig de Queralb que s’exten envers al sud i que seguim, ara emboscats, per arribar a Monells que vist des de lluny sembla un poble més. Res fa sospitar la meravella arquitectònica que trobem un cop ens endinsem pels seus carrerons. És una bombolla històrica en el temps que conserva moltes reminiscències medievals característiques, amb els seus arcs, els seus pòrtics i la seva magnífica plaça central porxada.
Sortim de la plaça porxada per una de les entrades de l’antiga vila closa. Pedalem pel marge esquerre del Rissec el qual travessem per la mateixa llera, ja que no hi ha cap passarel·la (depenent del cabal potser ens haurem de descalçar). Quan trobem el camí de l’inici de la ruta el prenem per tornar a Corçà.
Maig 2017
CENTRES D’INTERÈS
Sant Joan de Matajudaica. Castell de Foixà. Sant Joan de Foixà. Castell de Púbol. Monells.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://corca.cat/