Anoia ANO 019_Copons
Alta Segarra
Copons – Clariana – Argençola – Coll de Bellic – Albarells – Porquerisses – Montfalcó El Gros – Veciana – Copons
Mapes Comarcals de Catalunya. Anoia 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:38 km
Desnivell:810 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Ruta de contacte
Volta per la capçalera de l?Anoia
Una ruta que transita pels voltants de l?antic eix del camí ral d?Aragó i ens descobreix un interessant territori als límits de l?altiplà segarrenc que cau formant petites valls cap a la Conca d?Òdena, bastit de petits nuclis amb un ric patrimoni cultural d?antics castells i ermites.
Sortim del poble riu avall combinant pistes i senders que transiten entre boscos de ribera. En la confluència del riu Veciana i l?Anoia, sota m... Volta per la capçalera de l’Anoia
Una ruta que transita pels voltants de l’antic eix del camí ral d’Aragó i ens descobreix un interessant territori als límits de l’altiplà segarrenc que cau formant petites valls cap a la Conca d’Òdena, bastit de petits nuclis amb un ric patrimoni cultural d’antics castells i ermites.
Sortim del poble riu avall combinant pistes i senders que transiten entre boscos de ribera. En la confluència del riu Veciana i l’Anoia, sota mateix del pont de l’autovia de Barcelona a Lleida, continuem en paral·lel a la mateixa fins trobar un carril bici que marxa al costat de la carretera de Jorba. Continuem un tram per aquest carril bici i, seguidament, ens desviem per un camí excel·lent en direcció a la planta de compostatge de l’Anoia que ens porta fins a Clariana, passant per les ermites de Sant Julia de les Alzinetes, al seu costat es poden veure les ruïnes d'un antic mas medieval, i San Narcís, aquesta darrera dins del mas de can Jordà.
Arribant a Clariana prenem el camí del cementiri, a partir del qual comença una llarga pista que ens puja còmodament per la vall del Torrent de Mas Riell fins Argençola. Un bonic recorregut per una pista que es desenvolupa per dins d’un bosc ombrívol que esmorteeix la llum solar. Aquest ambient fred motiva que trobem un bonic pou de glaç durant el trajecte.
Argençola, com molt municipis de l’altiplà segarrenc, va créixer als peus de l’antic castell, del qual actualment només es conserva un llenç de mur, el basament d’una torre rodona i una estança coberta amb volta de pedra, potser corresponent a una cisterna. El castell està documentat des del 1031, any de la mort de Màger, senyor del castell que va ajudar en el repoblament de la comarca de l'Anoia durant la Reconquesta. El 1032 fou devastat per una escomesa sarraïna i no se'l torna a referenciar fins al segle XII, llavors vinculat al llinatge dels Clariana. Després de passar per diverses mans arriba finalment als Argençola, els quals van donar nom al municipi. Part de les pedres d'aquest castell van ser utilitzades en la reconstrucció de l'església parroquial de Sant Llorenç d'Argençola.
Des de la seva talaia podem gaudir de la proximitat dels pobles veïns ubicats als límits de l’altiplà segarrenc, dels quals només ens separa una petita vall que mena cap a l’Anoia. En un ràpid descens per la carena que separa les valls de Mas Riells i la del Molí de les Vinyes ens plantem al Coll de Bellic, on conflueixen camins per totes bandes. Un tram on naveguem a tocar de cultius que cauen, convenientment atalussats per murs de pedra seca fins allà on el pendent de la rasa, els hi ho permet. Continuem en direcció nord i sobtadament se’ns apareix el bonic llogaret d’Albarell, amb dos masos imponents, molt deixats, que traspuen noblesa i antigues històries que desconeixem, tots dos contrasten fortament amb una casa de nou encuny, i, molt a prop, l’ermita Sant Martí d’Albarells, existent ja al segle XI, renovada el 1615 i actualment força malmesa.
Baixem de nou cap a la vall drenada per l’Anoia. A vol d’ocell veiem al fons de la vall el petit nucli de Santa Maria del Camí i l’interessant ermita romànica del mateix nom. Inicialment fou capella d’un hospital situat al peu de l’antic camí ral d’Aragó, i priorat benedictí des de 1228, moment que fou cedit a Santa Cecília de Montserrat, que hi va posar monjos i va fer aixecar l’actual església de característiques encara romàniques.
Al nucli de Porquerisses anem cap al cementiri travessant per sota l’autovia. Al costat del cementiri hi ha les restes de l'església de Sant Marc, una església que estava situada dalt d’un turó i que la construcció de l’autovia va posar de relleu tant la seva estructura com una necròpolis associada, fet que va motivar que els responsables del Patrimoni Cultural de la Generalitat la salvaguardessin ubicant les restes en aquest nou emplaçament.
Naveguem per un tram en paral·lel a l’autovia i, a continuació, enfilant pel Barranc de cal Ponç arribem a Motfalcó el Gros, un petit nucli on hi ha les restes de la torre de l’antic castell i també l’ermita de Sant Pere, una obra romànica del segle XII. A l’alçada de l’ermita prenem la pista que des de l’altiplà es despenja cap a la Rasa de Mas Garreta i ens deixa al nucli de Veciana. Al costat de l’Ajuntament i al peu del cim del turó on es conserven les restes del castell de Veciana, hi ha els paraments de la única nau i de l’absis semicircular de l’església romànica de Sant Miquel. Al seu entorn es van localitzar diversos elements del període ibèric i sota el paviment de la mateixa església, tres sitges del mateix període medieval que foren abandonades en construir-se el temple. Continuem per la carretera que duu a Copons. Al costat de la carretera veiem la bonica ermita de Santa Maria de Veciana, convenientment restaurada per ressaltar els elements romànics.
Evitem un tros de carretera per una pista que passa pel costat del mas Cal Brunet per retrobar-la de nou una mica més avall. Fem l’entrada a Copons per un petit camí que des del poble porta als horts ubicats al nord del poble, regats per dues basses, autèntics oasis que movien antics molins. Una arribada realment màgica.
Novembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Sant Julia de les Alzinetes. San Narcís (Mas Jordà). Santa Maria de Clariana. Pou de Glaç d’Argençola. Castell i Sant Llorenç d’Argençola. Sant Martí d’Albarells. Sant Marc de Porquerisses. Castell de Montfalcó el Gros. Sant Pere de Montfalcó el Gros. Sant Miquel de Veciana. Santa Maria de Veciana.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.jorba.cat/el-municipi/turisme/festes-i-fires/
Una ruta que transita pels voltants de l?antic eix del camí ral d?Aragó i ens descobreix un interessant territori als límits de l?altiplà segarrenc que cau formant petites valls cap a la Conca d?Òdena, bastit de petits nuclis amb un ric patrimoni cultural d?antics castells i ermites.
Sortim del poble riu avall combinant pistes i senders que transiten entre boscos de ribera. En la confluència del riu Veciana i l?Anoia, sota m... Volta per la capçalera de l’Anoia
Una ruta que transita pels voltants de l’antic eix del camí ral d’Aragó i ens descobreix un interessant territori als límits de l’altiplà segarrenc que cau formant petites valls cap a la Conca d’Òdena, bastit de petits nuclis amb un ric patrimoni cultural d’antics castells i ermites.
Sortim del poble riu avall combinant pistes i senders que transiten entre boscos de ribera. En la confluència del riu Veciana i l’Anoia, sota mateix del pont de l’autovia de Barcelona a Lleida, continuem en paral·lel a la mateixa fins trobar un carril bici que marxa al costat de la carretera de Jorba. Continuem un tram per aquest carril bici i, seguidament, ens desviem per un camí excel·lent en direcció a la planta de compostatge de l’Anoia que ens porta fins a Clariana, passant per les ermites de Sant Julia de les Alzinetes, al seu costat es poden veure les ruïnes d'un antic mas medieval, i San Narcís, aquesta darrera dins del mas de can Jordà.
Arribant a Clariana prenem el camí del cementiri, a partir del qual comença una llarga pista que ens puja còmodament per la vall del Torrent de Mas Riell fins Argençola. Un bonic recorregut per una pista que es desenvolupa per dins d’un bosc ombrívol que esmorteeix la llum solar. Aquest ambient fred motiva que trobem un bonic pou de glaç durant el trajecte.
Argençola, com molt municipis de l’altiplà segarrenc, va créixer als peus de l’antic castell, del qual actualment només es conserva un llenç de mur, el basament d’una torre rodona i una estança coberta amb volta de pedra, potser corresponent a una cisterna. El castell està documentat des del 1031, any de la mort de Màger, senyor del castell que va ajudar en el repoblament de la comarca de l'Anoia durant la Reconquesta. El 1032 fou devastat per una escomesa sarraïna i no se'l torna a referenciar fins al segle XII, llavors vinculat al llinatge dels Clariana. Després de passar per diverses mans arriba finalment als Argençola, els quals van donar nom al municipi. Part de les pedres d'aquest castell van ser utilitzades en la reconstrucció de l'església parroquial de Sant Llorenç d'Argençola.
Des de la seva talaia podem gaudir de la proximitat dels pobles veïns ubicats als límits de l’altiplà segarrenc, dels quals només ens separa una petita vall que mena cap a l’Anoia. En un ràpid descens per la carena que separa les valls de Mas Riells i la del Molí de les Vinyes ens plantem al Coll de Bellic, on conflueixen camins per totes bandes. Un tram on naveguem a tocar de cultius que cauen, convenientment atalussats per murs de pedra seca fins allà on el pendent de la rasa, els hi ho permet. Continuem en direcció nord i sobtadament se’ns apareix el bonic llogaret d’Albarell, amb dos masos imponents, molt deixats, que traspuen noblesa i antigues històries que desconeixem, tots dos contrasten fortament amb una casa de nou encuny, i, molt a prop, l’ermita Sant Martí d’Albarells, existent ja al segle XI, renovada el 1615 i actualment força malmesa.
Baixem de nou cap a la vall drenada per l’Anoia. A vol d’ocell veiem al fons de la vall el petit nucli de Santa Maria del Camí i l’interessant ermita romànica del mateix nom. Inicialment fou capella d’un hospital situat al peu de l’antic camí ral d’Aragó, i priorat benedictí des de 1228, moment que fou cedit a Santa Cecília de Montserrat, que hi va posar monjos i va fer aixecar l’actual església de característiques encara romàniques.
Al nucli de Porquerisses anem cap al cementiri travessant per sota l’autovia. Al costat del cementiri hi ha les restes de l'església de Sant Marc, una església que estava situada dalt d’un turó i que la construcció de l’autovia va posar de relleu tant la seva estructura com una necròpolis associada, fet que va motivar que els responsables del Patrimoni Cultural de la Generalitat la salvaguardessin ubicant les restes en aquest nou emplaçament.
Naveguem per un tram en paral·lel a l’autovia i, a continuació, enfilant pel Barranc de cal Ponç arribem a Motfalcó el Gros, un petit nucli on hi ha les restes de la torre de l’antic castell i també l’ermita de Sant Pere, una obra romànica del segle XII. A l’alçada de l’ermita prenem la pista que des de l’altiplà es despenja cap a la Rasa de Mas Garreta i ens deixa al nucli de Veciana. Al costat de l’Ajuntament i al peu del cim del turó on es conserven les restes del castell de Veciana, hi ha els paraments de la única nau i de l’absis semicircular de l’església romànica de Sant Miquel. Al seu entorn es van localitzar diversos elements del període ibèric i sota el paviment de la mateixa església, tres sitges del mateix període medieval que foren abandonades en construir-se el temple. Continuem per la carretera que duu a Copons. Al costat de la carretera veiem la bonica ermita de Santa Maria de Veciana, convenientment restaurada per ressaltar els elements romànics.
Evitem un tros de carretera per una pista que passa pel costat del mas Cal Brunet per retrobar-la de nou una mica més avall. Fem l’entrada a Copons per un petit camí que des del poble porta als horts ubicats al nord del poble, regats per dues basses, autèntics oasis que movien antics molins. Una arribada realment màgica.
Novembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Sant Julia de les Alzinetes. San Narcís (Mas Jordà). Santa Maria de Clariana. Pou de Glaç d’Argençola. Castell i Sant Llorenç d’Argençola. Sant Martí d’Albarells. Sant Marc de Porquerisses. Castell de Montfalcó el Gros. Sant Pere de Montfalcó el Gros. Sant Miquel de Veciana. Santa Maria de Veciana.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.jorba.cat/el-municipi/turisme/festes-i-fires/