Anoia ANO 008_Calaf
Alta Anoia. Altiplà de la Segarra
Calaf – Mirambell – La Guàrdia Pilosa – Montfalço el Gros – Copons – L’Aveyanet – Els Prats de Rei – Solanelles – Calaf
Mapes Comarcals de Catalunya. Anoia. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:48 km
Desnivell:995 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Pels límits de l?altiplà de la Segarra.
Ruta al voltant de la capçalera del riu Anoia que uneix els municipis de Calaf i Copons. La ruta transcorre pels límits dels altiplans segarrencs que, amb el pla de Calaf al nord, tanquen una petita vall on els torrents que l?han erosionat conflueixen al municipi de Copons iniciant la davallada cap a la cubeta de la Conca d?Òdena. Durant tot el trajecte els molins de vent ens acompanyen i les restes de castells, estratègicament situats,... Pels límits de l’altiplà de la Segarra.
Ruta al voltant de la capçalera del riu Anoia que uneix els municipis de Calaf i Copons. La ruta transcorre pels límits dels altiplans segarrencs que, amb el pla de Calaf al nord, tanquen una petita vall on els torrents que l’han erosionat conflueixen al municipi de Copons iniciant la davallada cap a la cubeta de la Conca d’Òdena. Durant tot el trajecte els molins de vent ens acompanyen i les restes de castells, estratègicament situats, ens marquen el camí a seguir.
De Calaf a Mirambell hi arribem per la pista que surt del cementiri del poble, a la part alta del mateix. Els carrers costeruts que porten a les restes del castell, ens recorden l’origen medieval de Mirambell. Les connotacions del topònim queden paleses amb les boniques vistes panoràmiques que es gaudeixen des del castell del qual queden pocs vestigis.
Baixem a la riera i després d’una forta pujada cap el cim de del Tossal baixem de nou a la riera des d’on continuem fins al mas Xip-xap. Continuem pujant cap a l’altiplà en direcció als molins de vent que el coronen. Un cop assolim el Pla de Girifràs naveguem en direcció al nucli de la Guàrdia Pilosa, emplaçat en un turó i coronat per les restes del castell. El nom del poble fa referència al que amb tota seguretat va ser el seu origen, l’existència d’un punt de guaita a la frontera musulmano-cristiana en el canvi de mil·lenni, al voltant del qual es va establir una població pagesa. L’adjectiu “pilosa” seria una descripció rotunda de la zona, com a lloc desert, de fred rigorós, despoblat, descampat, pelat.
Naveguem constantment entre molins de vent que ressegueixen estratègicament el perfil del pla que cau cap a la vall de la capçalera de l’Anoia. Uns quilòmetres abans d’arribar a Sant Guim de Freixenet ens desviem en direcció SE iniciant el descens cap a Copons. En el trajecte passem per Montfalcó Gros, un petit nucli on hi ha les restes de la torre de l’antic castell i també l’ermita de Sant Pere, una obra romànica del segle XII.
Comencem a perdre alçada sobtadament cap a les profundes valls que contrasten fortament amb el paisatge de l’altiplà que fins ara recorríem. Encadenant diverses pistes seguint la carena passem prop de l’ermita de Sant Gabriel. Ara la pista baixa de cop, en fort pendent al fons de la vall, arribant a Copons, un poble considerat bonic i interessant, conegut també per importants famílies que manufacturaven paper, fil i pells que comercialitzaven amb Barcelona i Castella al s. XVIII.
Des de Copons prenem una bona pista que trobem seguint la carretera en direcció a Jorba. La pista guanya alçada en pocs quilòmetres i no hi ha ni un moment de repòs. Els vessants de l’altiplà encara conserven cultius d’oliveres que descansen assentats als terrenys amb petites muralles de pedra seca.
Un cop a la part alta el paisatge canvia de cop. El relleu de l’altiplà es trenca definitivament donant lloc a valls profundes fortament erosionades i cap a l’est apareix, darrera la serra de Rubió coronada de molins, l’imponent massís de Montserrat.
Las extenses panoràmiques que apareixen navegant en direcció nord per la carena de la Serra Morena ens permeten visualitzar el traçat de la ruta. Sortim a la carretera que baixa a Els Prats de Rei que seguim poc més d’un quilòmetre. Passada la tomba megalítica dels Tres Reis ens desviem per una pista a la dreta enllaçant amb un sender que ens permet connectar amb la pista que baixa directe a Els Prats de Rei.
Des del poble ens dirigim a Solanelles fent un tram de la ruta de la Batalla d’Els Prats de Rei, que rememora un dels episodis que va tenir lloc aquí durant la Guerra de Successió. Des de Solanalles la pista ens porta directament a Calaf.
Març de 2014
CENTRES D’INTERÈS
Castell de la Guàrdia. Castell de Montfalcó el Gros. Ermita de Sant Gabriel. Ermita de Sant Pere de Montfalcó. Santa Maria de Copons. Dòlmen dels Tres Reis. Batalla d’Els Prats de Rei
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.anoiaturisme.cat/cat/Municipis/Copons
http://www.calaf.cat/turisme/descobreix-calaf/menjar-i-dormir.html
Ruta al voltant de la capçalera del riu Anoia que uneix els municipis de Calaf i Copons. La ruta transcorre pels límits dels altiplans segarrencs que, amb el pla de Calaf al nord, tanquen una petita vall on els torrents que l?han erosionat conflueixen al municipi de Copons iniciant la davallada cap a la cubeta de la Conca d?Òdena. Durant tot el trajecte els molins de vent ens acompanyen i les restes de castells, estratègicament situats,... Pels límits de l’altiplà de la Segarra.
Ruta al voltant de la capçalera del riu Anoia que uneix els municipis de Calaf i Copons. La ruta transcorre pels límits dels altiplans segarrencs que, amb el pla de Calaf al nord, tanquen una petita vall on els torrents que l’han erosionat conflueixen al municipi de Copons iniciant la davallada cap a la cubeta de la Conca d’Òdena. Durant tot el trajecte els molins de vent ens acompanyen i les restes de castells, estratègicament situats, ens marquen el camí a seguir.
De Calaf a Mirambell hi arribem per la pista que surt del cementiri del poble, a la part alta del mateix. Els carrers costeruts que porten a les restes del castell, ens recorden l’origen medieval de Mirambell. Les connotacions del topònim queden paleses amb les boniques vistes panoràmiques que es gaudeixen des del castell del qual queden pocs vestigis.
Baixem a la riera i després d’una forta pujada cap el cim de del Tossal baixem de nou a la riera des d’on continuem fins al mas Xip-xap. Continuem pujant cap a l’altiplà en direcció als molins de vent que el coronen. Un cop assolim el Pla de Girifràs naveguem en direcció al nucli de la Guàrdia Pilosa, emplaçat en un turó i coronat per les restes del castell. El nom del poble fa referència al que amb tota seguretat va ser el seu origen, l’existència d’un punt de guaita a la frontera musulmano-cristiana en el canvi de mil·lenni, al voltant del qual es va establir una població pagesa. L’adjectiu “pilosa” seria una descripció rotunda de la zona, com a lloc desert, de fred rigorós, despoblat, descampat, pelat.
Naveguem constantment entre molins de vent que ressegueixen estratègicament el perfil del pla que cau cap a la vall de la capçalera de l’Anoia. Uns quilòmetres abans d’arribar a Sant Guim de Freixenet ens desviem en direcció SE iniciant el descens cap a Copons. En el trajecte passem per Montfalcó Gros, un petit nucli on hi ha les restes de la torre de l’antic castell i també l’ermita de Sant Pere, una obra romànica del segle XII.
Comencem a perdre alçada sobtadament cap a les profundes valls que contrasten fortament amb el paisatge de l’altiplà que fins ara recorríem. Encadenant diverses pistes seguint la carena passem prop de l’ermita de Sant Gabriel. Ara la pista baixa de cop, en fort pendent al fons de la vall, arribant a Copons, un poble considerat bonic i interessant, conegut també per importants famílies que manufacturaven paper, fil i pells que comercialitzaven amb Barcelona i Castella al s. XVIII.
Des de Copons prenem una bona pista que trobem seguint la carretera en direcció a Jorba. La pista guanya alçada en pocs quilòmetres i no hi ha ni un moment de repòs. Els vessants de l’altiplà encara conserven cultius d’oliveres que descansen assentats als terrenys amb petites muralles de pedra seca.
Un cop a la part alta el paisatge canvia de cop. El relleu de l’altiplà es trenca definitivament donant lloc a valls profundes fortament erosionades i cap a l’est apareix, darrera la serra de Rubió coronada de molins, l’imponent massís de Montserrat.
Las extenses panoràmiques que apareixen navegant en direcció nord per la carena de la Serra Morena ens permeten visualitzar el traçat de la ruta. Sortim a la carretera que baixa a Els Prats de Rei que seguim poc més d’un quilòmetre. Passada la tomba megalítica dels Tres Reis ens desviem per una pista a la dreta enllaçant amb un sender que ens permet connectar amb la pista que baixa directe a Els Prats de Rei.
Des del poble ens dirigim a Solanelles fent un tram de la ruta de la Batalla d’Els Prats de Rei, que rememora un dels episodis que va tenir lloc aquí durant la Guerra de Successió. Des de Solanalles la pista ens porta directament a Calaf.
Març de 2014
CENTRES D’INTERÈS
Castell de la Guàrdia. Castell de Montfalcó el Gros. Ermita de Sant Gabriel. Ermita de Sant Pere de Montfalcó. Santa Maria de Copons. Dòlmen dels Tres Reis. Batalla d’Els Prats de Rei
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.anoiaturisme.cat/cat/Municipis/Copons
http://www.calaf.cat/turisme/descobreix-calaf/menjar-i-dormir.html