Alta Ribagorça ARI 004_Barruera
Vall de Boí. Pica Cerví de Durro.
Barruera — Durro — Collada de la Llobarçana — Estació d’Esquí Boí-Taüll – Taüll — Boí – Erill la Vall —Barruera
Mapa digital Comarcal. Alta Ribagorça. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:35 km
Desnivell:1210 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Tocant el cel. El patrimoni mundial del romànic de la Vall de Boí
?On els Pirineus toquen el cel? és l?eslògan turístic de la vall, combinant el paisatge imponent de muntanyes que s?alcen per sobre dels 2000 metres, amb un teló de fons dominat pel Parc Nacional d?Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i l?anhel religiós representat pels també imponents campanars
que omplen la Vall de Boí i les esglésies i ermites romàniques. En aquests magnífics escenaris es mou, sense ca... Tocant el cel. El patrimoni mundial del romànic de la Vall de Boí
“On els Pirineus toquen el cel” és l’eslògan turístic de la vall, combinant el paisatge imponent de muntanyes que s’alcen per sobre dels 2000 metres, amb un teló de fons dominat pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i l’anhel religiós representat pels també imponents campanars
que omplen la Vall de Boí i les esglésies i ermites romàniques. En aquests magnífics escenaris es mou, sense cap dubte, una ruta imprescindible per qualsevol amant de la BTT i del romànic.
La ruta combina a la perfecció patrimoni i paisatge. Per una banda, visitem la majoria de les esglésies de la Vall de Boí, declarades patrimoni mundial per la Unesco perquè són un exemple pur i homogeni de l’art romànic en un paisatge rural mantingut pràcticament intacte i, per l’altra, l’entorn geogràfic privilegiat que envolta les esveltes torres dels campanars de les esglésies romàniques emmarcat en el Pirineu central, molt a prop dels sostre de la serralada. Torres i cims que acaronen el cel. Art i natura formant part d’un conjunt únic.
La vall de Boí és una zona muntanyosa que durant molts anys s’ha mantingut aïllada de les influències de l’exterior. Això ha permès preservar valors històrics, artístics i urbanístics propis de les valls pirinenques. Això ho podem comprovar a Durro, primer poble que trobem sortint de Barruera, que manté l’estructura urbana d’un poble medieval, amb les cases de pedra i teulats de llosa de pissarra, carrers empedrats i costeruts, balconades treballades amb fusta, pallers i coberts ben conservats.
Per sobre el poble, una pista remunta per la vall ramadera de la muntanya de Durro, un llarg trajecte que culmina en la divisòria amb la muntanya de Taüll. Un fantàstic viatge progressant per un fabulós paisatge de roca i prats d’alta muntanya on milers de caps de bestiar pasturen plàcidament. Petits punts en lent moviment en un paisatge immens. En el punt d’inflexió les panoràmiques son aclaparadores. El Pirineu en estat pur es desplega davant nostre majestuós i colpidor.
Perdem alçada fins la Collada de la Llobarcana i ens acostem a l’Estació d’Esquí Boí-Taüll des d’on iniciem el descens a Taüll per un antic camí, ara convertit en un esplèndid i deliciós sender per recórrer damunt la bicicleta.
Des de Taüll marxem fins a Boí per un sender, i també per un sender evitem un tram de carretera per anar fins a Erill la Vall. El nom d’Erill prové dels senyors feudals d’Erillcastell, un poblet al costat de Malpas ara totalment deshabitat. Sota el seu poder feudal i el religiós del bisbat de Roda el territori viu un moment gloriós. L’amistat entre el bisbe Ramon Guillem va aplanar el camí per promoure bona part de les esglésies. Com a resultat sorgeix un dels conjunts d’art romànic més important d’Europa, amb un mateix estil arquitectònic, seguint el model del nord d’Itàlia (romànic llombard), que es caracteritza per l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre i la decoració exterior d’arquets cecs, bandes llombardes i fris de dents de serra. Per salvar les ànimes i demostrar el poder, els Erill van encomanar la construcció de les esglésies, sabent que així el seu nom perduraria al llarg del temps i aconseguirien entrar al mon celestial.
Des d’Erill baixem al fons de la vall seguint un sender que marxa prop del riu Noguera de Tor, autèntic vertebrador de la vall, que seguim fins al punt final de la ruta
Agost de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Sant Feliu de Barruera. Nativitat de Duro. Sant Climent de Taüll. Santa Maria de Taüll. Santa Eulàlia d’Erill la Vall
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://vallboi.cat/ca/allotjaments
CARTOGRAFIA
Mapa Comarcal. Alta Ribagorça. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
?On els Pirineus toquen el cel? és l?eslògan turístic de la vall, combinant el paisatge imponent de muntanyes que s?alcen per sobre dels 2000 metres, amb un teló de fons dominat pel Parc Nacional d?Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i l?anhel religiós representat pels també imponents campanars
que omplen la Vall de Boí i les esglésies i ermites romàniques. En aquests magnífics escenaris es mou, sense ca... Tocant el cel. El patrimoni mundial del romànic de la Vall de Boí
“On els Pirineus toquen el cel” és l’eslògan turístic de la vall, combinant el paisatge imponent de muntanyes que s’alcen per sobre dels 2000 metres, amb un teló de fons dominat pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i l’anhel religiós representat pels també imponents campanars
que omplen la Vall de Boí i les esglésies i ermites romàniques. En aquests magnífics escenaris es mou, sense cap dubte, una ruta imprescindible per qualsevol amant de la BTT i del romànic.
La ruta combina a la perfecció patrimoni i paisatge. Per una banda, visitem la majoria de les esglésies de la Vall de Boí, declarades patrimoni mundial per la Unesco perquè són un exemple pur i homogeni de l’art romànic en un paisatge rural mantingut pràcticament intacte i, per l’altra, l’entorn geogràfic privilegiat que envolta les esveltes torres dels campanars de les esglésies romàniques emmarcat en el Pirineu central, molt a prop dels sostre de la serralada. Torres i cims que acaronen el cel. Art i natura formant part d’un conjunt únic.
La vall de Boí és una zona muntanyosa que durant molts anys s’ha mantingut aïllada de les influències de l’exterior. Això ha permès preservar valors històrics, artístics i urbanístics propis de les valls pirinenques. Això ho podem comprovar a Durro, primer poble que trobem sortint de Barruera, que manté l’estructura urbana d’un poble medieval, amb les cases de pedra i teulats de llosa de pissarra, carrers empedrats i costeruts, balconades treballades amb fusta, pallers i coberts ben conservats.
Per sobre el poble, una pista remunta per la vall ramadera de la muntanya de Durro, un llarg trajecte que culmina en la divisòria amb la muntanya de Taüll. Un fantàstic viatge progressant per un fabulós paisatge de roca i prats d’alta muntanya on milers de caps de bestiar pasturen plàcidament. Petits punts en lent moviment en un paisatge immens. En el punt d’inflexió les panoràmiques son aclaparadores. El Pirineu en estat pur es desplega davant nostre majestuós i colpidor.
Perdem alçada fins la Collada de la Llobarcana i ens acostem a l’Estació d’Esquí Boí-Taüll des d’on iniciem el descens a Taüll per un antic camí, ara convertit en un esplèndid i deliciós sender per recórrer damunt la bicicleta.
Des de Taüll marxem fins a Boí per un sender, i també per un sender evitem un tram de carretera per anar fins a Erill la Vall. El nom d’Erill prové dels senyors feudals d’Erillcastell, un poblet al costat de Malpas ara totalment deshabitat. Sota el seu poder feudal i el religiós del bisbat de Roda el territori viu un moment gloriós. L’amistat entre el bisbe Ramon Guillem va aplanar el camí per promoure bona part de les esglésies. Com a resultat sorgeix un dels conjunts d’art romànic més important d’Europa, amb un mateix estil arquitectònic, seguint el model del nord d’Itàlia (romànic llombard), que es caracteritza per l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre i la decoració exterior d’arquets cecs, bandes llombardes i fris de dents de serra. Per salvar les ànimes i demostrar el poder, els Erill van encomanar la construcció de les esglésies, sabent que així el seu nom perduraria al llarg del temps i aconseguirien entrar al mon celestial.
Des d’Erill baixem al fons de la vall seguint un sender que marxa prop del riu Noguera de Tor, autèntic vertebrador de la vall, que seguim fins al punt final de la ruta
Agost de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Sant Feliu de Barruera. Nativitat de Duro. Sant Climent de Taüll. Santa Maria de Taüll. Santa Eulàlia d’Erill la Vall
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://vallboi.cat/ca/allotjaments
CARTOGRAFIA
Mapa Comarcal. Alta Ribagorça. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).