Berguedà BER 060_Sant Feliu de Lluelles
Espai Natural Protegit d'Aigua d'Ora. Serra de Bonavista. Serra de la Canya
Sant Feliu de Lluelles — Santa Maria de Preixana — Postils — Sant Jaume dels Bancs — Pubixol — Sant Feliu de Lluelles
Mapes Comarcals de Catalunya. Berguedà 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:30 km
Desnivell:800 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:fàcil
Ruta de contacte
De Sant Feliu als cingles de Taravil. Volta a la vall de Tentellatge
La ruta ens descobreix el territori comprés entre les terres geogràficament a llevant de la conca del riu Vall d?Ora i els cingles de Taravil voltant completament la capçalera de la Riera de Tentellatge
Iniciem la ruta des de l?església de Sant Feliu de Lluelles que centra una població disseminada de masies que formen part d?aquesta parròquia. Prenem la pista que per la dreta de l?edifici relig... De Sant Feliu als cingles de Taravil. Volta a la vall de Tentellatge
La ruta ens descobreix el territori comprés entre les terres geogràficament a llevant de la conca del riu Vall d’Ora i els cingles de Taravil voltant completament la capçalera de la Riera de Tentellatge
Iniciem la ruta des de l’església de Sant Feliu de Lluelles que centra una població disseminada de masies que formen part d’aquesta parròquia. Prenem la pista que per la dreta de l’edifici religiós baixa fins la riera de Tentellatge, afluent del riu Aigua d’Ora que vertebra el territori que ens envolta. Trajecte còmode que ens permet gaudir dels relleus irregulars que dibuixen l’altiplà del Solsonès. Del paisatge que se'ns dibuixa destaquen amb autonomia pròpia el massís de Montserrat a la llunyania i la capital de la comarca.
A l’altra banda de la riera hi ha Santa Maria de Preixana, un edifici senzill d’estil clàssic rural aixecat al segle XVII tal i com mostra la data a la llinda de la porta (1685). Continuem per la pista que duu a la finca el Soler de Preixana que deixem a la dreta seguint muntanya amunt. Pujada mantinguda per un dels contraforts del Turó de Can Bosc fins al bonic pla que s’estén al nord del tossal, lloc on s’ubica la masia que li dona nom. Al fons es veuen imponents les verticals cingleres de la serra de Busa i Taravil.
Naveguem pel bell mig del bosc fins el lloc de Postils, una magnífica i senyorial masia inclosa en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic construïda a finals del segle XVI amb diferents edificacions com l’església o un bonic cobert. Unes curiositats de Postils: hi ha notícies que al segle XIII era batlle de Navès Guillem de Postils que va mantenir relació amb el vescomtat de Cardona; a finals de febrer de l'any 1848, durant la segona guerra carlina, els isabelins van fer presoner l'amo de Postils, tapiant la seva casa i emportant-se'l a Mataró; i ,per acabar, la casa conserva, també, tres forns: dos de calç i un d'oli. Una agradable sorpresa en la ruta que convida a admirar tot el conjunt des de diferents perspectives.
Enfilem cap a la part alta del Serrat de Bonavista, una pujada exigent amb alguns trams costeruts, no sempre amb bon ferm. Un cop assolit l’objectiu gaudim d’un plaent i còmode trajecte on si prestem atenció podrem gaudir de la silueta del Pedraforca o Cadí que treuen el cap darrera dels cingles de Tiravil i la serra del Verd.
Passada la petita ermita de Sant Jaume dels Bancs, un edifici d’estructura romànic antic malgrat no poder-la datar cronològicament, ens deixem caure cap pel fons de la rasa de Tentellatge fins una bifurcació que ens convida a pujar pel marge esquerra de la mateixa, emboscats en tot moment, fins sortir als Camps de Pubixol, nom que pren d’un mas en runes. Prop del mas Tolosa prenem la carretera fins el mas Cal Pasquina des d’on pugem a la part alta de la Serra de la Canya. Sorprèn el canvi de vegetació i paisatge sortint del bosc. Navegant pel pla del serrat que cau cap a migdia fins confluir amb la vall d’Aigua d’Ora gaudim de bones vistes dels relleus prepirinencs que ja hem vist als quals ara afegim la imponent Serra de Port del Comte.
Ens deixem caure per un dels contraforts de la Serra de Canya, enllaçant pistes diverses fins arribar de nou al punt de sortida.
Desembre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de Preixana (Montmajor). Postils. Sant Jaume dels Bancs
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://restaurantsantallucia.cat/
La ruta ens descobreix el territori comprés entre les terres geogràficament a llevant de la conca del riu Vall d?Ora i els cingles de Taravil voltant completament la capçalera de la Riera de Tentellatge
Iniciem la ruta des de l?església de Sant Feliu de Lluelles que centra una població disseminada de masies que formen part d?aquesta parròquia. Prenem la pista que per la dreta de l?edifici relig... De Sant Feliu als cingles de Taravil. Volta a la vall de Tentellatge
La ruta ens descobreix el territori comprés entre les terres geogràficament a llevant de la conca del riu Vall d’Ora i els cingles de Taravil voltant completament la capçalera de la Riera de Tentellatge
Iniciem la ruta des de l’església de Sant Feliu de Lluelles que centra una població disseminada de masies que formen part d’aquesta parròquia. Prenem la pista que per la dreta de l’edifici religiós baixa fins la riera de Tentellatge, afluent del riu Aigua d’Ora que vertebra el territori que ens envolta. Trajecte còmode que ens permet gaudir dels relleus irregulars que dibuixen l’altiplà del Solsonès. Del paisatge que se'ns dibuixa destaquen amb autonomia pròpia el massís de Montserrat a la llunyania i la capital de la comarca.
A l’altra banda de la riera hi ha Santa Maria de Preixana, un edifici senzill d’estil clàssic rural aixecat al segle XVII tal i com mostra la data a la llinda de la porta (1685). Continuem per la pista que duu a la finca el Soler de Preixana que deixem a la dreta seguint muntanya amunt. Pujada mantinguda per un dels contraforts del Turó de Can Bosc fins al bonic pla que s’estén al nord del tossal, lloc on s’ubica la masia que li dona nom. Al fons es veuen imponents les verticals cingleres de la serra de Busa i Taravil.
Naveguem pel bell mig del bosc fins el lloc de Postils, una magnífica i senyorial masia inclosa en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic construïda a finals del segle XVI amb diferents edificacions com l’església o un bonic cobert. Unes curiositats de Postils: hi ha notícies que al segle XIII era batlle de Navès Guillem de Postils que va mantenir relació amb el vescomtat de Cardona; a finals de febrer de l'any 1848, durant la segona guerra carlina, els isabelins van fer presoner l'amo de Postils, tapiant la seva casa i emportant-se'l a Mataró; i ,per acabar, la casa conserva, també, tres forns: dos de calç i un d'oli. Una agradable sorpresa en la ruta que convida a admirar tot el conjunt des de diferents perspectives.
Enfilem cap a la part alta del Serrat de Bonavista, una pujada exigent amb alguns trams costeruts, no sempre amb bon ferm. Un cop assolit l’objectiu gaudim d’un plaent i còmode trajecte on si prestem atenció podrem gaudir de la silueta del Pedraforca o Cadí que treuen el cap darrera dels cingles de Tiravil i la serra del Verd.
Passada la petita ermita de Sant Jaume dels Bancs, un edifici d’estructura romànic antic malgrat no poder-la datar cronològicament, ens deixem caure cap pel fons de la rasa de Tentellatge fins una bifurcació que ens convida a pujar pel marge esquerra de la mateixa, emboscats en tot moment, fins sortir als Camps de Pubixol, nom que pren d’un mas en runes. Prop del mas Tolosa prenem la carretera fins el mas Cal Pasquina des d’on pugem a la part alta de la Serra de la Canya. Sorprèn el canvi de vegetació i paisatge sortint del bosc. Navegant pel pla del serrat que cau cap a migdia fins confluir amb la vall d’Aigua d’Ora gaudim de bones vistes dels relleus prepirinencs que ja hem vist als quals ara afegim la imponent Serra de Port del Comte.
Ens deixem caure per un dels contraforts de la Serra de Canya, enllaçant pistes diverses fins arribar de nou al punt de sortida.
Desembre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de Preixana (Montmajor). Postils. Sant Jaume dels Bancs
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://restaurantsantallucia.cat/