Berguedà BER 059_Montmajor

Card image cap
Serra de Barballó. Serra de les Guineus. La Vall de l’Aigüa d’Ora. Cingles de Taravil. Serrat de la

Montmajor_Pegueroles_Sant Feliu de Lluelles_La Valldora_Sant Andreu de la Móra_Correà_Les Alzines_Montmajor
Mapes Comarcals de Catalunya. Berguedà 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

La Vall d?Ora: origen de la senyera.

Ruta que explora un territori soliu emmarcat entre la Vall d?Ora, els Cingles de Taravil i els límits entre el Solsonès i el Berguedà. Una volta pel territori que la història diu que el comte Guifré el Pelós va mantenir la seva última lluita contra les tropes musulmanes del cabdill Muhammad ibn Llop a la Vall d?Ora, lloc on va ser ferit de mort. La llegenda explica que va ser en aquest indret i quan ja es trobava moribund que va marcar damun...
La Vall d’Ora: origen de la senyera.

Ruta que explora un territori soliu emmarcat entre la Vall d’Ora, els Cingles de Taravil i els límits entre el Solsonès i el Berguedà. Una volta pel territori que la història diu que el comte Guifré el Pelós va mantenir la seva última lluita contra les tropes musulmanes del cabdill Muhammad ibn Llop a la Vall d’Ora, lloc on va ser ferit de mort. La llegenda explica que va ser en aquest indret i quan ja es trobava moribund que va marcar damunt d’un escut daurat amb els seus dits tacats de sang les quatre barres de la senyera.

Sortim de Montmajor per la carretera que duu a Cardona. La deixem al poc per la pista que des de Cal Llagosta duu al mas la Tortra. Continuem per una pista que perfila el coster llevantí de la Serra de Barballó i remunta fins la carena de Les Guineus. Baixant cap a Pegueroles gaudim de bones panoràmiques dels sinuosos relleus i fondalades de l’altiplà del Solsonès, una vista amb diferents punts identificables per a una mirada experta com el castell de Cardona, la ciutat de Solsona, les serres de Castelltallat i Pinós al sud o el Massís de Montserrat, emergint de la boira que omple el Pla de Bages.

Arribem al lloc de Pegueroles on hi ha la dissortada església romànica de Sant Martí. És un edifici religiós en un lamentable estat, de planta de creu, dotat amb un cor, on trobem encara restes de pintures murals en una de les capelles laterals, i on miraculosament l’absis resisteix tossudament davant les clares accions d’abandó.

Continuem la ruta en direcció a Sant Feliu de Lluelles per un camí planer que ens deixa contemplar amb nitidesa les serres d’Aubenç o de Port de Comte. Passem per la Capella de la Mare de Déu de La Torreta, construïda a finals del segle XVI o principis del XVII, època en què s'edificaren molts santuaris dedicats a la Mare de Déu.


Sant Feliu de Lluelles, una església renovada totalment al segle XVIII, centra una població disseminada de masies que formen part d’aquesta parròquia. Prenem la pista que per la dreta de l’edifici religiós ¬baixa a la riera de Tentellatge, afluent del riu Aigua d’Ora i veritable vertebrador del territori que ens envolta. Trajecte còmode que ens porta a Santa Maria de Preixana, a l’altra banda de la riera, un edifici senzill d’estil clàssic rural aixecat al segle XVII, tal i com mostra la data a la llinda de la porta: 1685.

La ruta s’endinsa per la isolada vall d’Ora, una vall identificada com una de les possibles localitzacions del castell d'Aura on va morir Guifré el Pilós, guardada al nord per les impressionants cingleres de la serres de Busa i de Taravil, darrers contraforts dels relleus prepirinencs del Berguedà. Segons la llegenda, a redós de la serra de Busa va néixer la bandera catalana l’any 897 quan el rei franc Carles II el Calb va mullar els dits de Guifré el Pelós amb la sang del moribund i els féu lliscar sobre l’escut d’or, dibuixant les quatre barres que conformen la bandera catalana.

Arribem còmodament per camí asfaltat als masos que conformen el nucli de La Valldora. Si ens desviem a l’esquerra abans d’arribar-hi podem veure l’interessant molí fariner de Ca l’Ambròs amb dues moles, una per fer farina per fer pa i l’altra per fer farina per al bestiar, una mostra de l’antiga serradora i el petit pont romànic que ens permet creuar el riu. Podem visitar també l’ermita de Sant Lleïr, un bon exemple del llegat romànic de la Vall d’Ora i el monument dedicat a Guifré el Pelós, a tocar de l’ermita, que rememora l’episodi llegendari del naixement de la senyera.

Continuem la ruta per la pista que ressegueix les cingleres de Taravil que es desplomen verticalment sobre la vall d’Ora des de l'altiplà de Capolat pel vessant oest. Una bona pista que passant a tocar de l’església d’origen romànica de Sant Andreu de la Móra ens puja fins al coll on s’emplaça Casa Gomira.

Continuem, ara per asfalt, fins al mas La Creu, voltant la capçalera de la Riera de Tentellatge. En aquest punt deixem l’asfalt i ens dirigim cap el mas la Pineda per la carena del serrat del mateix nom. Passat el mas prenem la pista que perd alçada per la carena del Tossal Pelat.

Ens desviem prop de la carretera en direcció al nucli de Correà on destaca l’església actual de Sant Martí, una construcció del segle XVII d'estil clàssic rural reconstruïda aprofitant part dels murs medievals que encara són visibles a la dreta de la façana.

Des de Correà baixem cap a la vall de la Riera de l’Hospitalet, la travessem, pugem a cal Tet i arribem a la carretera que travessem per arribar a Montmajor.

Setembre de 2018

CENTRES D’INTERÉS
Sant Martí de Pegueroles. Capella de la Mare de Déu de La Torreta. Sant Feliu de Lluelles. Santa María de Preixana. Molí fariner de Ca l’Ambròs. Sant Lleïr de la Valldora. Sant Andreu de la Móra. Sant Martí de Correà.

ALLOTJAMENTS/RESTAURANTS
http://www.montmajor.cat/inici.php

fotos de la mora. http://indretsescbergueda.blogspot.com.es/2013/09/sant-andreu-de-la-mora-naves-solsones.html