Alt Penedès ALP 009_Gelida
Espai Natural Protegit de les Muntanyes d'Ordal. El Montcau. Serra del Pi de Moió
Gelida — Coll de Montcau — Torre-Ramona — Gelida
Resum
Distància:25 km
Desnivell:810 m
Temps:2 h 30 min
Dificultat:fàcil
Del Castell de Gelida al Castell de Subirats passant pel Montcau
Una ruta que ens porta al sostre de les Muntanyes de l?Ordal, un espai natural que conserva moltes de les característiques del massís del Garraf i en constitueix la prolongació natural cap a l'interior, en contacte amb la depressió del Penedès. El trajecte ens connecta dos castells de defensa de la Marca fronterera del Penedès: el de Gelida i el de Subirats.
La ubicació del poble de Gelida en el t... Del Castell de Gelida al Castell de Subirats passant pel Montcau
Una ruta que ens porta al sostre de les Muntanyes de l’Ordal, un espai natural que conserva moltes de les característiques del massís del Garraf i en constitueix la prolongació natural cap a l'interior, en contacte amb la depressió del Penedès. El trajecte ens connecta dos castells de defensa de la Marca fronterera del Penedès: el de Gelida i el de Subirats.
La ubicació del poble de Gelida en el territori es singular: el poble s’assenta en un vessant de l'extrem nord del massís de l'Ordal, que descendeix cap a la conca de l’Anoia des de la part alta on es trova el Castell (299 m).) fins al punt més baix habitat del municipi (85 m.), una variació en altura sobre el nivell del mar de prop de 200 metres a tenir en compte a l’escollir el punt de sortida.
En qualsevol cas la ruta marxa cap a la part alta per visita l’imponent castell situat al capdamunt d'un penya-segat, dominant el poble i el curs baix del riu, a més de l'entrada a la plana del Penedès. L'únic edifici que roman dempeus és una església dedicada a Sant Pere, documentada ja l'any 945. Actualment forma part d'un espai museístic gestionat per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida. El castell és format per tres recintes successius, adaptats al relleu del promontori. Per una pista pugem fins al darrera de la part altra del recinte casteller, el baluard defensiu per la part de la muntanya format per un clos d'altes muralles.
Guanyem alçada pel camí vell de Gelida a l’Ordal per la carena que delimita la Vall de Sant Miquel, un espai protegit degut a la presència de l’àliga cuabarrada, una espècie protegida emblemàtica del mediterrani molt vulnerable. El trajecte amb algun tram costerut en deixa gaudir de bones panoràmiques que van des del Montclar a Montserrat i Serra de l’Obac i muntanyes més llunyanes a l’extrem nord del país com el Puigmal, el Moixeró o la Tossa d’Alp.
La pista ens deixa a la finca tancada a cal i canto de Ca n’Oller de la Muntanya des d’on entrem a la urbanització Safari, un clar exemple de la ocupació massiva de les valls i vessants de les muntanyes situades al marge dret del Llobregat. Travessem la urbanització i continuem per una pista al sud de la mateixa que desemboca en una de carenera que prenem en direcció al Puig de les Agulles, el cim més alt de les Muntanyes de l’Ordal i que com el Montcau, l’objectiu de la ruta, forma part del repte “100 cims”.
Per arribar al Montcau deixem la pista principal als peus del Puig de les Agulles per un camí que voreja un altra dels cims de l’Ordal, el Roc de Forellac. Ara les panoràmiques cap al nord és mostren encara mes clares i mirant cap al sud veiem la superposició de relleus que formen part del massís del Garraf i al fons de tot, la serra de Collserola; sorprèn la quantitat de carenes que estan coronades per torres elèctriques que “malmeten” el paisatge.
Arribem al Montcau, un cim discret que passaríem de llarg si no fos per la placa que adossada a un bloc rocós ens ho recorda. Ens deixem caure pista avall i quan sortim de la boscúria tenim una bona panoràmica del poble de l’Ordal i més enllà la plana del Penedès i les serralades que la tanquen; un bonic descens envoltat d’una frondosa pineda que esmorteix la contaminació acústica i el rum-rum que puja per les valls de la serralada del transit intens de l’autopista.
Carenem, fins a la cruïlla on hi ha les restes del Maset del Parellada, punt on ens desviem a la dreta remuntant en suau pujada per la Serra del Pi de Moió i connectar, no sempre per la pista principal, amb els camins que duen al Castell de Subirats. El castell s'alça a 300 metres d'altitud damunt la plana del Penedès en una molt bona situació estratègica i segons els documents històrics del segle x formava part del sistema defensiu de de la frontera de la Marca del Penedès. El conjunt s'alça a tocar de l'església de Sant Pere del Castell, o santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta i es troba alineat amb el castell de Gelida.
Des de l’església surt un sender que ens baixa a Torre-Ramona, un antic palau rural d'estil gòtic-renaixentista, edificat al segle XVI. És tracta d'un conjunt fortificat, format per un gran casal de planta quadrangular, precedit d'una plaça amb cases a banda i banda (que es prolonguen a cada costat de l'edifici principal) i tancada per un baluard format per un mur emmerletat, centrat per un portal allindat.
Continuem la ruta per la carretera en direcció al Pas de Piles que ens permet passar a l’altra marge de l’Anoia: naveguem entre camps de vinyes tant ben arrenglades que sembla que dibuixen sanefes en el paisatg, enllaçant pistes i finques vitivinícoles fins a les Cases Noves, als afores de la part baixa de Gelida
Octubre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Gelida. Castell de Subirats. Sant Joan Sesrovires. Torre-Ramona.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://pieraedicions.com/gelida/gelidaonmenjarondormir.htm
Una ruta que ens porta al sostre de les Muntanyes de l?Ordal, un espai natural que conserva moltes de les característiques del massís del Garraf i en constitueix la prolongació natural cap a l'interior, en contacte amb la depressió del Penedès. El trajecte ens connecta dos castells de defensa de la Marca fronterera del Penedès: el de Gelida i el de Subirats.
La ubicació del poble de Gelida en el t... Del Castell de Gelida al Castell de Subirats passant pel Montcau
Una ruta que ens porta al sostre de les Muntanyes de l’Ordal, un espai natural que conserva moltes de les característiques del massís del Garraf i en constitueix la prolongació natural cap a l'interior, en contacte amb la depressió del Penedès. El trajecte ens connecta dos castells de defensa de la Marca fronterera del Penedès: el de Gelida i el de Subirats.
La ubicació del poble de Gelida en el territori es singular: el poble s’assenta en un vessant de l'extrem nord del massís de l'Ordal, que descendeix cap a la conca de l’Anoia des de la part alta on es trova el Castell (299 m).) fins al punt més baix habitat del municipi (85 m.), una variació en altura sobre el nivell del mar de prop de 200 metres a tenir en compte a l’escollir el punt de sortida.
En qualsevol cas la ruta marxa cap a la part alta per visita l’imponent castell situat al capdamunt d'un penya-segat, dominant el poble i el curs baix del riu, a més de l'entrada a la plana del Penedès. L'únic edifici que roman dempeus és una església dedicada a Sant Pere, documentada ja l'any 945. Actualment forma part d'un espai museístic gestionat per l'Associació d'Amics del Castell de Gelida. El castell és format per tres recintes successius, adaptats al relleu del promontori. Per una pista pugem fins al darrera de la part altra del recinte casteller, el baluard defensiu per la part de la muntanya format per un clos d'altes muralles.
Guanyem alçada pel camí vell de Gelida a l’Ordal per la carena que delimita la Vall de Sant Miquel, un espai protegit degut a la presència de l’àliga cuabarrada, una espècie protegida emblemàtica del mediterrani molt vulnerable. El trajecte amb algun tram costerut en deixa gaudir de bones panoràmiques que van des del Montclar a Montserrat i Serra de l’Obac i muntanyes més llunyanes a l’extrem nord del país com el Puigmal, el Moixeró o la Tossa d’Alp.
La pista ens deixa a la finca tancada a cal i canto de Ca n’Oller de la Muntanya des d’on entrem a la urbanització Safari, un clar exemple de la ocupació massiva de les valls i vessants de les muntanyes situades al marge dret del Llobregat. Travessem la urbanització i continuem per una pista al sud de la mateixa que desemboca en una de carenera que prenem en direcció al Puig de les Agulles, el cim més alt de les Muntanyes de l’Ordal i que com el Montcau, l’objectiu de la ruta, forma part del repte “100 cims”.
Per arribar al Montcau deixem la pista principal als peus del Puig de les Agulles per un camí que voreja un altra dels cims de l’Ordal, el Roc de Forellac. Ara les panoràmiques cap al nord és mostren encara mes clares i mirant cap al sud veiem la superposició de relleus que formen part del massís del Garraf i al fons de tot, la serra de Collserola; sorprèn la quantitat de carenes que estan coronades per torres elèctriques que “malmeten” el paisatge.
Arribem al Montcau, un cim discret que passaríem de llarg si no fos per la placa que adossada a un bloc rocós ens ho recorda. Ens deixem caure pista avall i quan sortim de la boscúria tenim una bona panoràmica del poble de l’Ordal i més enllà la plana del Penedès i les serralades que la tanquen; un bonic descens envoltat d’una frondosa pineda que esmorteix la contaminació acústica i el rum-rum que puja per les valls de la serralada del transit intens de l’autopista.
Carenem, fins a la cruïlla on hi ha les restes del Maset del Parellada, punt on ens desviem a la dreta remuntant en suau pujada per la Serra del Pi de Moió i connectar, no sempre per la pista principal, amb els camins que duen al Castell de Subirats. El castell s'alça a 300 metres d'altitud damunt la plana del Penedès en una molt bona situació estratègica i segons els documents històrics del segle x formava part del sistema defensiu de de la frontera de la Marca del Penedès. El conjunt s'alça a tocar de l'església de Sant Pere del Castell, o santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta i es troba alineat amb el castell de Gelida.
Des de l’església surt un sender que ens baixa a Torre-Ramona, un antic palau rural d'estil gòtic-renaixentista, edificat al segle XVI. És tracta d'un conjunt fortificat, format per un gran casal de planta quadrangular, precedit d'una plaça amb cases a banda i banda (que es prolonguen a cada costat de l'edifici principal) i tancada per un baluard format per un mur emmerletat, centrat per un portal allindat.
Continuem la ruta per la carretera en direcció al Pas de Piles que ens permet passar a l’altra marge de l’Anoia: naveguem entre camps de vinyes tant ben arrenglades que sembla que dibuixen sanefes en el paisatg, enllaçant pistes i finques vitivinícoles fins a les Cases Noves, als afores de la part baixa de Gelida
Octubre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Gelida. Castell de Subirats. Sant Joan Sesrovires. Torre-Ramona.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://pieraedicions.com/gelida/gelidaonmenjarondormir.htm