Anoia ANO 023_Sant Sadurni d'Anoia
Muntanyes de l’Ordal
Sant Sadurni d'Anoia — Gelida — Ordal — Sant Sadurni d'Anoia
Mapes Comarcals de Catalunya. Anoia 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:45 km
Desnivell:1075 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Puig d?Agulles i el Castell de Gelida.
Aquesta ruta ens condueix fins al punt culminant de la Serra de l?Ordal, un espai natural que conserva moltes de les característiques pròpies del massís del Garraf i actua com a espai de transició entre la plana del Penedès i les terres més costaneres del litoral barceloní. A més a més, el recorregut ens descobreix un conjunt històric únic: el Castell de Gelida, una fortificació emblemàtica que guarda memòries i testimonis de passat.
Puig d’Agulles i el Castell de Gelida.
Aquesta ruta ens condueix fins al punt culminant de la Serra de l’Ordal, un espai natural que conserva moltes de les característiques pròpies del massís del Garraf i actua com a espai de transició entre la plana del Penedès i les terres més costaneres del litoral barceloní. A més a més, el recorregut ens descobreix un conjunt històric únic: el Castell de Gelida, una fortificació emblemàtica que guarda memòries i testimonis de passat.
Des de la plaça de l’Ajuntament anem cap a la zona esportiva, on cerquem el camí que ens portarà al llac artificial de Can Codorniu. Aquest espai, creat l’any 1906, ha anat integrant-se lentament en el paisatge, naturalitzant-se amb el pas del temps fins a esdevenir una part viva de l’entorn. Pedalem entre fileres de vinyes que s’estenen com un mantell verd fins a les caves del mateix nom. Per la part posterior dels edificis, ens atrevim a creuar l’Anoia a través d’una passera que uneix les dues ribes.
La ruta continua amb una pujada pausada cap a les planes ondulades, plenes de vinyes i cellers que es dispersen per la depressió tancada entre relleus modestos. Al nord, el perfil inconfusible del massís de Montserrat, i al sud, les muntanyes de l’Ordal marquen l’horitzó cap on ens dirigim. Des d’aquí, la mirada s’enfila cap al poble de Gelida, que s’aferra a la falda costeruda de la muntanya, dibuixant un indret ferm i serenament acollidor.
Per arribar fins al nucli de Gelida, cal tornar a creuar el riu Anoia, aquesta vegada per un gual que, segons el cabal del riu, pot obligar-nos a mullar-nos els peus, un recordatori senzill i viu de la presència i força de l’aigua en el paisatge. Si es vol evitar aquest pas, us recomanem seguir la variant que adjuntem, que ofereix una alternativa més còmoda i accessible.
Pujar fins a la part alta de Gelida i visitar el castell requereix un cert esforç físic, ja que cal superar una forta pendent que salva els prop de dos-cents metres de desnivell que separen la part baixa del nucli urbà del turó rocallós on s’ubica aquest conjunt històric. El Castell de Gelida és una fortificació medieval situada al cim d’un turó rocallós que domina el poble i la comarca del Penedès. Les seves primeres referències documentals daten de l’època medieval, concretament del segle X, quan l’església de Sant Pere, situada dins el recinte, ja apareixia mencionada l’any 945. Durant l’edat mitjana, el castell va tenir un paper estratègic fonamental en el control dels territoris i rutes comercials que connectaven la plana del Penedès amb l’interior de Catalunya.
La seva ubicació privilegiada, sobre un penya-segat, permetia una gran capacitat de vigilància i defensa, així com el domini visual del riu Anoia i els camins que travessaven la regió. El castell està format per tres recintes successius adaptats al relleu escarpat del turó, cosa que reflecteix l’evolució dels sistemes defensius al llarg dels segles. El més alt, que constitueix el baluard defensiu per la part de la muntanya, comprèn un clos d'altes muralles, reforçat per una torre semi el·líptica rere la qual es troba la plaça del Pedró. El recinte central té a la part baixa una gran torre de planta rectangular, que dona pas al recinte inferior, on hi ha l'església
Continuem la ruta guanyant alçada pel camí vell de Gelida a l’Ordal, avançant per la carena que delimita la Vall de Sant Miquel, un espai protegit gràcies a la presència de l’àliga cuabarrada, una espècie emblemàtica del Mediterrani i altament vulnerable. Tot i que el trajecte presenta algun tram costerut, ofereix vistes panoràmiques espectaculars que s’estenen des del Montclar fins a Montserrat i la Serra de l’Obac, arribant fins a muntanyes més llunyanes situades a l’extrem nord del país, com el Puigmal, el Moixeró o la Tossa d’Alp.
La pista ens deixa a la urbanització Safari, un clar exemple de l’ocupació massiva de les valls i vessants de les muntanyes situades al marge dret del riu Llobregat. Travessem la urbanització seguint íntegrament el carrer Garnatxa, que es troba en un estat molt malmès, i que desemboca en una carena que prenem en direcció al Puig de les Agulles, el cim més alt de les Muntanyes de l’Ordal.
Una pista en bon estat ens condueix fins al Coll de Portell, punt des del qual iniciem l’ascens al Puig d’Agulles, el punt més elevat de la Serra de l’Ordal. Aquest cim forma part del Repte dels 100 Cims. Al capdamunt hi trobem un radar metereològic i una cabana de guaita per a la prevenció d’incendis en mal estat. Tot i que el cim és el més alt de la serra, les vistes són força limitades per la vegetació.
Per a aquells que prefereixin un recorregut més curt, des del mateix Coll de Portell es pot escurçar la ruta, evitant l’ascens final al cim. Iniciem el descens pel Fondo del Mas Granada, un paratge encisador que ofereix un recorregut agradable i ric en patrimoni rural. Al llarg del camí, es poden observar nombroses barraques de vinya, construccions tradicionals fetes amb pedra seca, que són testimoni de l’activitat vitivinícola històrica de la zona i formen part del paisatge cultural de l’Anoia i el Penedès.
Arribem a l’Ordal, situat en un coll natural —el Coll de l’Ordal— que comunica el Penedès amb el Baix Llobregat entre vinyes i boscos mediterranis, i és conegut per la seva producció de cireres, especialment durant la primavera, quan s’hi celebra la tradicional Fira de la Cirera de l’Ordal.
Passada la Torre de Can Perellada, una magnífica finca emmurallada que té el seu origen en una masia rural dels segles XV-XVI, la ruta continua travessant la muntanya per la seva part més occidentali iniciem el descens final fins al punt de sortida, combinant corriols i pistes que ofereixen un retorn variat i agradable, entre ombres fresques i espais oberts amb bones vistes sobre la plana i els relleus que la tanquen pel nord.
Setembre de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere de Gelida. Castell de Gelida. Sant Esteve de l’Ordal. La Torre Can Parellada de l’Ordal.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://anoiaturisme.cat
Aquesta ruta ens condueix fins al punt culminant de la Serra de l?Ordal, un espai natural que conserva moltes de les característiques pròpies del massís del Garraf i actua com a espai de transició entre la plana del Penedès i les terres més costaneres del litoral barceloní. A més a més, el recorregut ens descobreix un conjunt històric únic: el Castell de Gelida, una fortificació emblemàtica que guarda memòries i testimonis de passat.
Puig d’Agulles i el Castell de Gelida.
Aquesta ruta ens condueix fins al punt culminant de la Serra de l’Ordal, un espai natural que conserva moltes de les característiques pròpies del massís del Garraf i actua com a espai de transició entre la plana del Penedès i les terres més costaneres del litoral barceloní. A més a més, el recorregut ens descobreix un conjunt històric únic: el Castell de Gelida, una fortificació emblemàtica que guarda memòries i testimonis de passat.
Des de la plaça de l’Ajuntament anem cap a la zona esportiva, on cerquem el camí que ens portarà al llac artificial de Can Codorniu. Aquest espai, creat l’any 1906, ha anat integrant-se lentament en el paisatge, naturalitzant-se amb el pas del temps fins a esdevenir una part viva de l’entorn. Pedalem entre fileres de vinyes que s’estenen com un mantell verd fins a les caves del mateix nom. Per la part posterior dels edificis, ens atrevim a creuar l’Anoia a través d’una passera que uneix les dues ribes.
La ruta continua amb una pujada pausada cap a les planes ondulades, plenes de vinyes i cellers que es dispersen per la depressió tancada entre relleus modestos. Al nord, el perfil inconfusible del massís de Montserrat, i al sud, les muntanyes de l’Ordal marquen l’horitzó cap on ens dirigim. Des d’aquí, la mirada s’enfila cap al poble de Gelida, que s’aferra a la falda costeruda de la muntanya, dibuixant un indret ferm i serenament acollidor.
Per arribar fins al nucli de Gelida, cal tornar a creuar el riu Anoia, aquesta vegada per un gual que, segons el cabal del riu, pot obligar-nos a mullar-nos els peus, un recordatori senzill i viu de la presència i força de l’aigua en el paisatge. Si es vol evitar aquest pas, us recomanem seguir la variant que adjuntem, que ofereix una alternativa més còmoda i accessible.
Pujar fins a la part alta de Gelida i visitar el castell requereix un cert esforç físic, ja que cal superar una forta pendent que salva els prop de dos-cents metres de desnivell que separen la part baixa del nucli urbà del turó rocallós on s’ubica aquest conjunt històric. El Castell de Gelida és una fortificació medieval situada al cim d’un turó rocallós que domina el poble i la comarca del Penedès. Les seves primeres referències documentals daten de l’època medieval, concretament del segle X, quan l’església de Sant Pere, situada dins el recinte, ja apareixia mencionada l’any 945. Durant l’edat mitjana, el castell va tenir un paper estratègic fonamental en el control dels territoris i rutes comercials que connectaven la plana del Penedès amb l’interior de Catalunya.
La seva ubicació privilegiada, sobre un penya-segat, permetia una gran capacitat de vigilància i defensa, així com el domini visual del riu Anoia i els camins que travessaven la regió. El castell està format per tres recintes successius adaptats al relleu escarpat del turó, cosa que reflecteix l’evolució dels sistemes defensius al llarg dels segles. El més alt, que constitueix el baluard defensiu per la part de la muntanya, comprèn un clos d'altes muralles, reforçat per una torre semi el·líptica rere la qual es troba la plaça del Pedró. El recinte central té a la part baixa una gran torre de planta rectangular, que dona pas al recinte inferior, on hi ha l'església
Continuem la ruta guanyant alçada pel camí vell de Gelida a l’Ordal, avançant per la carena que delimita la Vall de Sant Miquel, un espai protegit gràcies a la presència de l’àliga cuabarrada, una espècie emblemàtica del Mediterrani i altament vulnerable. Tot i que el trajecte presenta algun tram costerut, ofereix vistes panoràmiques espectaculars que s’estenen des del Montclar fins a Montserrat i la Serra de l’Obac, arribant fins a muntanyes més llunyanes situades a l’extrem nord del país, com el Puigmal, el Moixeró o la Tossa d’Alp.
La pista ens deixa a la urbanització Safari, un clar exemple de l’ocupació massiva de les valls i vessants de les muntanyes situades al marge dret del riu Llobregat. Travessem la urbanització seguint íntegrament el carrer Garnatxa, que es troba en un estat molt malmès, i que desemboca en una carena que prenem en direcció al Puig de les Agulles, el cim més alt de les Muntanyes de l’Ordal.
Una pista en bon estat ens condueix fins al Coll de Portell, punt des del qual iniciem l’ascens al Puig d’Agulles, el punt més elevat de la Serra de l’Ordal. Aquest cim forma part del Repte dels 100 Cims. Al capdamunt hi trobem un radar metereològic i una cabana de guaita per a la prevenció d’incendis en mal estat. Tot i que el cim és el més alt de la serra, les vistes són força limitades per la vegetació.
Per a aquells que prefereixin un recorregut més curt, des del mateix Coll de Portell es pot escurçar la ruta, evitant l’ascens final al cim. Iniciem el descens pel Fondo del Mas Granada, un paratge encisador que ofereix un recorregut agradable i ric en patrimoni rural. Al llarg del camí, es poden observar nombroses barraques de vinya, construccions tradicionals fetes amb pedra seca, que són testimoni de l’activitat vitivinícola històrica de la zona i formen part del paisatge cultural de l’Anoia i el Penedès.
Arribem a l’Ordal, situat en un coll natural —el Coll de l’Ordal— que comunica el Penedès amb el Baix Llobregat entre vinyes i boscos mediterranis, i és conegut per la seva producció de cireres, especialment durant la primavera, quan s’hi celebra la tradicional Fira de la Cirera de l’Ordal.
Passada la Torre de Can Perellada, una magnífica finca emmurallada que té el seu origen en una masia rural dels segles XV-XVI, la ruta continua travessant la muntanya per la seva part més occidentali iniciem el descens final fins al punt de sortida, combinant corriols i pistes que ofereixen un retorn variat i agradable, entre ombres fresques i espais oberts amb bones vistes sobre la plana i els relleus que la tanquen pel nord.
Setembre de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere de Gelida. Castell de Gelida. Sant Esteve de l’Ordal. La Torre Can Parellada de l’Ordal.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://anoiaturisme.cat