Baix Llobregat BLL 009_Vallirana
Muntanyes de l’Ordal. Muntanyes del Baix. Massís del Garraf. Montau. Serra de les Planes. Serral del
Vallirana — Penya del Moro — Begues — Montau — Olesa de Bonesvalls — Coll d’Ordal — Coll Verdeguer — Vallirana
Mapes Comarcals de Catalunya. Baix Llobregat. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:41 km
Desnivell:1100 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Ascensió al Montau, el sostre del massís del Garraf
Ascensió al cim de mes alçada del massís del Garraf, el Montau. Una ruta que ens permet gaudir d?una sola ullada de bona part dels relleus que conformen aquesta unitat geogràfica compresa entre el Llobregat, la plana del Penedès i la costa mediterrània
Des del centre del poble perdem alçada per la carretera just fins travessar la riera de Vallirana, punt on ens desviem a la dreta per anar a buscar la sortida de ... Ascensió al Montau, el sostre del massís del Garraf
Ascensió al cim de mes alçada del massís del Garraf, el Montau. Una ruta que ens permet gaudir d’una sola ullada de bona part dels relleus que conformen aquesta unitat geogràfica compresa entre el Llobregat, la plana del Penedès i la costa mediterrània
Des del centre del poble perdem alçada per la carretera just fins travessar la riera de Vallirana, punt on ens desviem a la dreta per anar a buscar la sortida de la vall d’Arús. Miris on miris no deixa de sorprendre la ocupació del territori d’aquest municipi: les urbanitzacions s’enfilen per totes les vessants dels relleus que ens envolten, fins i tot allà on els pendents son pronunciats . Entrem a la vall per un dels carrers urbanitzats que s’hi endinsen amb cases i casetes per a tots els gustos.
Afortunadament aviat deixem enrere l’”urbs” i entrem de ple en un entorn més natural per la pràctica de la btt. Una primera sorpresa la tenim poc desprès de Can Bogunya quan trobem un antic forn de guix en bon estat que, com el seu nom indica, estava destinat a l’obtenció d’aquest material mitjançant la combustió a baixa temperatura de la pedra de guix de la vall d’Arús. Anem remuntant per diferents camins que ens porten al Coll del Pi de les Tres Soques, punt on ens desviem per accedir a la Penya del Moro, un mirador imperdible, a no ser que hi hagi boira, sobre el delta del Llobregat, Collserola i la ciutat comtal.
Desfem el camí fins al coll continuant pel Camí de Vallirana a Begues que ens porta al Pla de l’Alzina, pràcticament tot conreat amb vinyes. Passem pel bonic mas de l’Alzina abans d’arribar als afores de Begues que travessem pel nord sense entrar al centre del poble. Mentre ho fem tenim una bona perspectiva del cim del Montau, el cim més alt del massís del Garraf, coronant la gran dolina o plana on s’assenta el nucli de Begues. Malauradament la vessant que veiem és una gran cantera, una ferida abrasiva en el paisatge que ens mostra esgraonadament l’interior de la muntanya.
Remuntem pel camí asfaltat que puja al Pla de Sot d’Òssos, una plana que amaga uns quants avencs, alguns de molt profunds, i la Central elèctrica. El trajecte que ens queda fins al Montau ens depara les millors vistes del dia i des del cim gaudim d’una extensa panoràmica que va des de la Plana del Penedès i els relleus que la tanquen pel nord, recorre tots les sinuositat del massís del Garraf amb el blau del mar com a marc de fons i continua amb el Collserola, la serra de l’Obac i Montserrat.
Desfem el camí fins al trencant que ens baixarà a Olesa de Bonesvalls, una baixada que te algun tram de pendent extremadament fort on cal extremar la precaució. Sortim a una bona pista on continuem pel sender que baixa al Fondo del Molí i ens connecta amb la carretera que duu al poble.
A Olesa de Bonesvalls prenem el camí del cementiri. Les vinyes dibuixen sanefes en el paisatge i embelleixen amb les seves fulles de verd intens els voltants del poble. Continuem per una pista que puja a les Serres de l’Ordal, una pujada sense dificultats excepte algun tram de fort pendent i rocalla solta que dificulta la progressió. Assolim la carena de la Serra de Riés. En el trajecte cap al Turó de les Mentides i el Coll de la Creu d’Ordal trobem el Memorial de Riés, un espai de memòria on uns plafons ens recorden que aquestes muntanyes van ser l’escenari durant la Guerra Civil, el 22 i 23 de gener de 1939, d’un enfrontament armat on els republicans tenien el propòsit de retardar tal com fos possible l’entrada dels feixistes a Barcelona per facilitar la fugida dels refugiats. Molts republicans van morir en el combat i molts d’altres van ser fets presoners i executats.
Carenem i enllacem diverses serres en direcció al Coll d’Ordal. Cap al nord veiem el petit poble de l’Ordal. La pista s’acaba just en un tall vertical sobre la carretera. Anem a la dreta en baixada al nord de l’urbanització del Lledoner, continuem per l’antiga carretera fins que aquesta queda morta i ens obliga a entrar a la nova, afortunadament la recorrem en ràpida baixada just travessar el pont del Lledoner. La deixem al poc de passar el mas del Lledoner. Al poc de començar aquest nou tram trobem l’antic Forn de Calç del Lledoner el qual presenta les restes d’una porxada, on els calciners es protegien tant del sol com de la pluja.
Quan arribem a Coll Verdeguer mantenim la direcció que portem fins trobar una desviació a la dreta que marxa en direcció contraria i que ens porta a la part alta de Vallirana. La visió de totes les vessants de les valls ocupades urbanísticament es força descoratjadora: en comptes de boscos verds i frondosos, les muntanyes son un gran mosaic artificial de color i de ciment. Baixem de forma intuïtiva fins al fons de la vall per acabar la ruta.
Maig de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Forn de Guix de Vallirana. Avencs del Pla de Sot d’Òssos. Sant Cristòfol de Begues. Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls. Forn de Calç de Lledoners
ALLOTJAMENT/RESTAURANTS
https://www.vallirana.cat/el-municipi/turisme/
Ascensió al cim de mes alçada del massís del Garraf, el Montau. Una ruta que ens permet gaudir d?una sola ullada de bona part dels relleus que conformen aquesta unitat geogràfica compresa entre el Llobregat, la plana del Penedès i la costa mediterrània
Des del centre del poble perdem alçada per la carretera just fins travessar la riera de Vallirana, punt on ens desviem a la dreta per anar a buscar la sortida de ... Ascensió al Montau, el sostre del massís del Garraf
Ascensió al cim de mes alçada del massís del Garraf, el Montau. Una ruta que ens permet gaudir d’una sola ullada de bona part dels relleus que conformen aquesta unitat geogràfica compresa entre el Llobregat, la plana del Penedès i la costa mediterrània
Des del centre del poble perdem alçada per la carretera just fins travessar la riera de Vallirana, punt on ens desviem a la dreta per anar a buscar la sortida de la vall d’Arús. Miris on miris no deixa de sorprendre la ocupació del territori d’aquest municipi: les urbanitzacions s’enfilen per totes les vessants dels relleus que ens envolten, fins i tot allà on els pendents son pronunciats . Entrem a la vall per un dels carrers urbanitzats que s’hi endinsen amb cases i casetes per a tots els gustos.
Afortunadament aviat deixem enrere l’”urbs” i entrem de ple en un entorn més natural per la pràctica de la btt. Una primera sorpresa la tenim poc desprès de Can Bogunya quan trobem un antic forn de guix en bon estat que, com el seu nom indica, estava destinat a l’obtenció d’aquest material mitjançant la combustió a baixa temperatura de la pedra de guix de la vall d’Arús. Anem remuntant per diferents camins que ens porten al Coll del Pi de les Tres Soques, punt on ens desviem per accedir a la Penya del Moro, un mirador imperdible, a no ser que hi hagi boira, sobre el delta del Llobregat, Collserola i la ciutat comtal.
Desfem el camí fins al coll continuant pel Camí de Vallirana a Begues que ens porta al Pla de l’Alzina, pràcticament tot conreat amb vinyes. Passem pel bonic mas de l’Alzina abans d’arribar als afores de Begues que travessem pel nord sense entrar al centre del poble. Mentre ho fem tenim una bona perspectiva del cim del Montau, el cim més alt del massís del Garraf, coronant la gran dolina o plana on s’assenta el nucli de Begues. Malauradament la vessant que veiem és una gran cantera, una ferida abrasiva en el paisatge que ens mostra esgraonadament l’interior de la muntanya.
Remuntem pel camí asfaltat que puja al Pla de Sot d’Òssos, una plana que amaga uns quants avencs, alguns de molt profunds, i la Central elèctrica. El trajecte que ens queda fins al Montau ens depara les millors vistes del dia i des del cim gaudim d’una extensa panoràmica que va des de la Plana del Penedès i els relleus que la tanquen pel nord, recorre tots les sinuositat del massís del Garraf amb el blau del mar com a marc de fons i continua amb el Collserola, la serra de l’Obac i Montserrat.
Desfem el camí fins al trencant que ens baixarà a Olesa de Bonesvalls, una baixada que te algun tram de pendent extremadament fort on cal extremar la precaució. Sortim a una bona pista on continuem pel sender que baixa al Fondo del Molí i ens connecta amb la carretera que duu al poble.
A Olesa de Bonesvalls prenem el camí del cementiri. Les vinyes dibuixen sanefes en el paisatge i embelleixen amb les seves fulles de verd intens els voltants del poble. Continuem per una pista que puja a les Serres de l’Ordal, una pujada sense dificultats excepte algun tram de fort pendent i rocalla solta que dificulta la progressió. Assolim la carena de la Serra de Riés. En el trajecte cap al Turó de les Mentides i el Coll de la Creu d’Ordal trobem el Memorial de Riés, un espai de memòria on uns plafons ens recorden que aquestes muntanyes van ser l’escenari durant la Guerra Civil, el 22 i 23 de gener de 1939, d’un enfrontament armat on els republicans tenien el propòsit de retardar tal com fos possible l’entrada dels feixistes a Barcelona per facilitar la fugida dels refugiats. Molts republicans van morir en el combat i molts d’altres van ser fets presoners i executats.
Carenem i enllacem diverses serres en direcció al Coll d’Ordal. Cap al nord veiem el petit poble de l’Ordal. La pista s’acaba just en un tall vertical sobre la carretera. Anem a la dreta en baixada al nord de l’urbanització del Lledoner, continuem per l’antiga carretera fins que aquesta queda morta i ens obliga a entrar a la nova, afortunadament la recorrem en ràpida baixada just travessar el pont del Lledoner. La deixem al poc de passar el mas del Lledoner. Al poc de començar aquest nou tram trobem l’antic Forn de Calç del Lledoner el qual presenta les restes d’una porxada, on els calciners es protegien tant del sol com de la pluja.
Quan arribem a Coll Verdeguer mantenim la direcció que portem fins trobar una desviació a la dreta que marxa en direcció contraria i que ens porta a la part alta de Vallirana. La visió de totes les vessants de les valls ocupades urbanísticament es força descoratjadora: en comptes de boscos verds i frondosos, les muntanyes son un gran mosaic artificial de color i de ciment. Baixem de forma intuïtiva fins al fons de la vall per acabar la ruta.
Maig de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Forn de Guix de Vallirana. Avencs del Pla de Sot d’Òssos. Sant Cristòfol de Begues. Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls. Forn de Calç de Lledoners
ALLOTJAMENT/RESTAURANTS
https://www.vallirana.cat/el-municipi/turisme/