Maresme MAR 008_Arenys de Munt
Parc del Montnegre i el Corredor. Serra del Corredor. Serra de les Mules
Arenys de Munt — Coll Senís — els Quatre Camins — Cal Paraire — Vallgorguina — Coll de can Poliva — Torre de can Vilar — Santuari del Corredor — Coll del Pi de Buac — Creu de Rupit — Coll de la Ferradura — Torrentbó — Arenys de Munt
Mapa digital Comarcal. Maresme 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:33 km
Desnivell:1250 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana
Santuari del Corredor
Ruta que transita entre les dos serres que defineixen el Parc del Montnegre i el Corredor, saltant del Maresme al Vallés Oriental per, des d?aquesta darrera comarca, assolir el Santuari del Corredor, als peus del cim que corona la serra. Boscos infinits propis de la muntanya mitja humida pedalant per pistes i corriols de sauló ben compactat al cor del Parc.
Des del centre de la població anem a buscar la carretera de Sant Iscle de Vallalta. E... Santuari del Corredor
Ruta que transita entre les dos serres que defineixen el Parc del Montnegre i el Corredor, saltant del Maresme al Vallés Oriental per, des d’aquesta darrera comarca, assolir el Santuari del Corredor, als peus del cim que corona la serra. Boscos infinits propis de la muntanya mitja humida pedalant per pistes i corriols de sauló ben compactat al cor del Parc.
Des del centre de la població anem a buscar la carretera de Sant Iscle de Vallalta. En un collet, a la part alta del nucli, la deixem per una pista de ferm de sauló ben compactat que ens baixa a un petit torrent, punt des d’on comencem a guanyar alçada fins a Coll Senís a la carena del Montnegre que recorrem fins a Coll dels Quatre Camins. Un trajecte còmode pedalant immersos en un aura de pau i tranquil·litat que desprenen els boscos del Montnegre, boscos mediterranis on predomina l’alzina surera. Un trajecte que de tant en tant ens regala imatges esporàdiques dels vessants dels cims del Montnegre, un massís de pendents granítiques, fortament erosionades, coberts d’una frondosa massa forestal que tenyeix el paisatge d’un verd fosc espectacular.
Al Coll dels Quatre Camins seguim pujant en direcció a Cal Peraire, un llogaret format per un petit grup de cases amagades entre roures, arraulides als peus del Turó d’en Vives. Un lloc soliu per gaudir del temps en calma. Comencem a perdre alçada a partir del Coll de Can Polivà, a l’inici, pausadament. A partir del mas de Can Móra la inclinació del terreny canvia sobtadament i baixem per forts pendents envoltats de sureres de grandària considerable que engalanen la baixada a Vallgorguina.
Passat el camp de futbol del poble prenem el camí que duu a Can Vilar, una antiga domus, ubicada en un sot envoltat de boscos. a tocar de camps escalonats en feixes que davallen cap a la riera. L'element més característic de la masia és la gran torre de defensa, de planta quadrangular, construïda pels volts del segle XVI, i que respon a la necessitat defensiva de les masies en èpoques de lladres, pirates i bandolerisme. També per damunt de la casa hi ha una gran era on antigament es devia batre el blat.
Iniciem una llarga pujada per la Serra de les Mules amb algun tram costerut que combinem amb alguns corriols força erosionats i de bon fer per arribar just al dessota del cim culminant de la serra del Corredor, una gran i bella esplanada on s’ubica el Santuari del Corredor, bastit a finals del segle XVI i un centre de gran devoció, tant per als veïns del Vallès Oriental com del Maresme.
Emprenem la tornada i descens envoltats inicialment de pins pinyoners que vesteixen de mediterrani la serra. També mentre baixem gaudim de trams preciosos, sobre tot quan ens deixem caure per “corredors” naturals d’altes parets sorrenques, que semblen túnels sense cobrir, fistonejades per arbreda que arrapa les seves arrels a les parets en constant erosió tenyides d’un tènue verd molsós.
Arribem a l’ample collada de la Creu de Rupit —es pot escurçar la ruta baixant cap a l’est si ja se’n té prou— on pugem fins a Coll de la Ferradura, un encreuament de camins anomenat així per un dels gravats que hi ha en un dels blocs de granit que flanquegen el pas. De fet la Pedra de la Ferradura és una fita divisòria entre els termes municipal de Dosrius, Arenys de Munt i Sant Vicenç de Montalt.
Perdem alçada sense parar fins a Torrentbó, moment que gaudim de les millor panoràmiques del dia amb una amplia mirada de la façana marítima del Maresme. Des de la vall de la riera de Torrentbó ens queda remuntar fins més enllà del mas de Can Gibert (s. XVI) per passar a la vall d’Arenys per acabar la ruta. Durant la baixada final al punt de sortida passem per la casa-castell de can Jalpí, una antiga masia que l'any 1899 fou reformada per August Borràs, indià que la convertí en un petit castell.
Desembre de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Torre de can Vilar. Santuari del Corredor. Pedra de la Ferradura. Can Gibert. Castell Jalpi.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://caldetes.cat/turisme
Ruta que transita entre les dos serres que defineixen el Parc del Montnegre i el Corredor, saltant del Maresme al Vallés Oriental per, des d?aquesta darrera comarca, assolir el Santuari del Corredor, als peus del cim que corona la serra. Boscos infinits propis de la muntanya mitja humida pedalant per pistes i corriols de sauló ben compactat al cor del Parc.
Des del centre de la població anem a buscar la carretera de Sant Iscle de Vallalta. E... Santuari del Corredor
Ruta que transita entre les dos serres que defineixen el Parc del Montnegre i el Corredor, saltant del Maresme al Vallés Oriental per, des d’aquesta darrera comarca, assolir el Santuari del Corredor, als peus del cim que corona la serra. Boscos infinits propis de la muntanya mitja humida pedalant per pistes i corriols de sauló ben compactat al cor del Parc.
Des del centre de la població anem a buscar la carretera de Sant Iscle de Vallalta. En un collet, a la part alta del nucli, la deixem per una pista de ferm de sauló ben compactat que ens baixa a un petit torrent, punt des d’on comencem a guanyar alçada fins a Coll Senís a la carena del Montnegre que recorrem fins a Coll dels Quatre Camins. Un trajecte còmode pedalant immersos en un aura de pau i tranquil·litat que desprenen els boscos del Montnegre, boscos mediterranis on predomina l’alzina surera. Un trajecte que de tant en tant ens regala imatges esporàdiques dels vessants dels cims del Montnegre, un massís de pendents granítiques, fortament erosionades, coberts d’una frondosa massa forestal que tenyeix el paisatge d’un verd fosc espectacular.
Al Coll dels Quatre Camins seguim pujant en direcció a Cal Peraire, un llogaret format per un petit grup de cases amagades entre roures, arraulides als peus del Turó d’en Vives. Un lloc soliu per gaudir del temps en calma. Comencem a perdre alçada a partir del Coll de Can Polivà, a l’inici, pausadament. A partir del mas de Can Móra la inclinació del terreny canvia sobtadament i baixem per forts pendents envoltats de sureres de grandària considerable que engalanen la baixada a Vallgorguina.
Passat el camp de futbol del poble prenem el camí que duu a Can Vilar, una antiga domus, ubicada en un sot envoltat de boscos. a tocar de camps escalonats en feixes que davallen cap a la riera. L'element més característic de la masia és la gran torre de defensa, de planta quadrangular, construïda pels volts del segle XVI, i que respon a la necessitat defensiva de les masies en èpoques de lladres, pirates i bandolerisme. També per damunt de la casa hi ha una gran era on antigament es devia batre el blat.
Iniciem una llarga pujada per la Serra de les Mules amb algun tram costerut que combinem amb alguns corriols força erosionats i de bon fer per arribar just al dessota del cim culminant de la serra del Corredor, una gran i bella esplanada on s’ubica el Santuari del Corredor, bastit a finals del segle XVI i un centre de gran devoció, tant per als veïns del Vallès Oriental com del Maresme.
Emprenem la tornada i descens envoltats inicialment de pins pinyoners que vesteixen de mediterrani la serra. També mentre baixem gaudim de trams preciosos, sobre tot quan ens deixem caure per “corredors” naturals d’altes parets sorrenques, que semblen túnels sense cobrir, fistonejades per arbreda que arrapa les seves arrels a les parets en constant erosió tenyides d’un tènue verd molsós.
Arribem a l’ample collada de la Creu de Rupit —es pot escurçar la ruta baixant cap a l’est si ja se’n té prou— on pugem fins a Coll de la Ferradura, un encreuament de camins anomenat així per un dels gravats que hi ha en un dels blocs de granit que flanquegen el pas. De fet la Pedra de la Ferradura és una fita divisòria entre els termes municipal de Dosrius, Arenys de Munt i Sant Vicenç de Montalt.
Perdem alçada sense parar fins a Torrentbó, moment que gaudim de les millor panoràmiques del dia amb una amplia mirada de la façana marítima del Maresme. Des de la vall de la riera de Torrentbó ens queda remuntar fins més enllà del mas de Can Gibert (s. XVI) per passar a la vall d’Arenys per acabar la ruta. Durant la baixada final al punt de sortida passem per la casa-castell de can Jalpí, una antiga masia que l'any 1899 fou reformada per August Borràs, indià que la convertí en un petit castell.
Desembre de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Torre de can Vilar. Santuari del Corredor. Pedra de la Ferradura. Can Gibert. Castell Jalpi.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://caldetes.cat/turisme