Lluçanès LLU 002_La Torre d’Oristà

Card image cap
Serrat de les Gatoses. Serrat de Galobardes. Serrat dels Morts. Serra de Sant Joan. Camprodón. Serra

La Torre d’Oristà — Santa Eulàlia de Pardines — la Serra de Degollats — Sant Pau de Pinós — Sant Miquel de Terradellas — Sant Feliu Saserra — La Torre d’Oristà
Lluçanès. 1:30.000. Editorial Alpina

Sant Pau de Pinós

Ruta amb l?objectiu de visitar Sant Pau de Pinós, un edifici d?origen romànic situat en una ample planícia als peus del petit cim de Camprodon, un mirador natural al límit ponentí de l?altiplà del Lluçanès des del qual es gaudeix d?una excel·lent panoràmica dels Prepirineu, un reguitzell de relleus que van des de Port de Comte al Puigmal.

Tant bon punt iniciem la ruta tenim a l?horitzó, més enllà de l?altiplà, una bonica imatge del massís del P...
Sant Pau de Pinós

Ruta amb l’objectiu de visitar Sant Pau de Pinós, un edifici d’origen romànic situat en una ample planícia als peus del petit cim de Camprodon, un mirador natural al límit ponentí de l’altiplà del Lluçanès des del qual es gaudeix d’una excel·lent panoràmica dels Prepirineu, un reguitzell de relleus que van des de Port de Comte al Puigmal.

Tant bon punt iniciem la ruta tenim a l’horitzó, més enllà de l’altiplà, una bonica imatge del massís del Puigmal i els relleus que l’acompanyen, una bonica imatge visiblement reforçada per la neu caiguda durant la nit. Naveguem entre camps de cultius i zones boscoses que combinen en harmonia, tot i que cada vegada més, en molts llocs, es pot comprovar com els propietaris guanyen terreny al bosc amb maquinària pesada, una cultura agrícola dubtosa, si més no.

Ens enfilem fins la Pedregosa, una notable masia amb una magnífica ubicació des de la qual es domina la part baixa de l’altiplà, punt cap on es dirigeixen les aigües de la comarca a la cerca del Llobregat, i els relleus de la també recent creada comarca del Moianès. Continuem en direcció a Santa Eulàlia de Pardines. El camí d’accés el trobem en un revolt tancat de la carretera en direcció a Prats de Lluçanès. Les primeres notícies sobre l’església de Pardines són de l’any 915, quan encara depenia del castell d’Oristà. Consta com a parròquia des del 1041 i se sap que el 1074 hi fou construïda una segona capella. L’edificació actual és de grans dimensions i fou construïda entre el 1790 i1792. Per sobre l’edifici eclesiàstic hi ha una gran bassa excavada a la roca i tancada per carreus de grans dimensions.

Des de Santa Eulàlia baixem cap al Torrent del Soler pedalant ara per zones més boscoses i remuntant caps al límits de l’altiplà del Lluçanès clarament definit a ponent per la riera de Merlès. Arribem al Serrat dels Degollats coronat per la casa fortificada de la Serra de Degollats, noms tots dos que sembla que no deuen venir de circumstàncies gaire bones. Les notícies sobre el lloc de "Degollats" es remunten a l'alta edat mitjana. La Serra de Degollats era un alou de la parròquia de Sant Martí de Merlès pertanyent al castell de Merlès que, al segle XI, concretament l'any 1095, fou donat al Monestir de Sant Pere de la Portella. Situada en un lloc estratègic, fou centre d'enfrontament durant la guerra de Successió: les tropes castellanes, encapçalades per Bracamonte, ocuparen la Serra de Degollats després de saquejar el Lluçanès. L'any 1670 la casa s'amplià sobre la construcció medieval.

Pedalem ara resseguint la carena de la Serra de Sant Joan que ens separa de la vall de Merlès, un bonic i còmode trajecte que passa per la notable masia de la Costa de la Cavalleria, una construcció bàsicament del segle XVII, però els seus antecedents són medievals com testimonia la torre adossada al mas. Ens acostem a l’objectiu de la ruta. Evitem arribar-hi per la carretera prenent un bonic sender que marxa en paral·lel i connecta amb un bonic camí que perfila l’obaga del desdibuixat serrat que corona el cim de Camprodon. Sortim al camí rural asfaltat per on remuntem per conquerir el lloc de Sant Pau de Pinós. Abans d’arribar-hi, en una ample explanada oberta al Berguedà gaudim de la millor panoràmica de la jornada, un moment de plaer visual que abasta els relleus prepirinencs que van des de Port de Comte al Puigmal, passant pels Rasos de Peguera, Cadí, Moixeró i Catllaràs. Uns moments de pausa per fruir de la contemplació.

Sant Pau de Pinós havia estat un petit poble que agrupava les masies disperses de la zona. L’església de es trobava dins l’antic terme del castell de Merlès, a la part corresponent al comtat d’Osona-Manresa i del bisbat de Vic. Aviat adquirí funcions parroquials. El lloc de Pinós apareix documentat l’any 893 en l’acta de consagració de Santa Maria de Merlès; l’edifici actual, tot i conservar alguns elements de la construcció romànica, ha estat molt transformat a causa d’un conjunt de reformes sofertes al llarg de la seva història, les quals l’han desfigurat notablement i, a més, l’estructura és troba ofegada per veïnes construccions modernes que dificulten poder admirar-la adequadament.

Iniciem el retorn seguint les traces del GR que ens portarà cap al barranc Llobater que ens engolirà per belles zones boscoses. En el primer tram el sender és molt tècnic per fer en alguns casos damunt la bicicleta però, un cop enllaça al que era una antiga pista es converteix en un trajecte molt plaent. Sortim a una zona oberta de camps on trobem la senzilla ermita romànica de Sant Amanç de Pedrós. Travessem el Barranc Llobater i remuntem fins la carena del Serrat dels Arnaus, que recorrem fins caure al fons de la vall, des d’on ens cal remuntar per arribar a Sant Feliu Sasserra. L'origen del nom del poble s'atribueix al fet que la primitiva església fou edificada damunt d'una roca anomenada la roca d'en Feliu, i que el seu carrer major s'ubicà en una corba del terreny en forma de serra. Cada any es celebra a Sant Feliu la coneguda Fira de les Bruixes. La festivitat recorda la persecució que van patir les dones que practicaven la bruixeria al municipi durant els segles XVI i XVII.

Deixem el poble pel camí que baixa a la Riera de Basi, a l’altra banda de la qual enfilem cap al final de la ruta.

Febrer de 2024

CENTRES D’INTERÈS
Santa Eulàlia de Pardines. La Serra de Degollats. Sant Pau de Pinós. Sant Amanç de Pedrós. Sant Feliu Saserra.

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turisme.llucanes.cat/
https://www.caltrumfo.cat/