Lluçanès LLU 007_Lluçà
Altiplà del Lluçanès
Lluçà — Santa Eulàlia de Puigoriol — Coll Griell_Coll de les Casetes — Collet de Cal Raval — Coll de can Perot — Castell de Lluçà — Lluçà
Lluçanès. 1:30.000. Editorial Alpina
Resum
Distància:21 km
Desnivell:625 m
Temps:2 h 15 min
Dificultat:fàcil
El castell de Lluçà. Un observatori del paisatge de primer nivell
Tot i les poques restes de l'castell de Lluçà, ubicats en una muntanya des d'on es domina tota la regió, és ben coneguda la dinastia dels seus senyors i el seu llinatge està emparentat amb les principals famílies de país: els vescomtes d'Osona, els vescomtes de Conflent, els Besora, els Balsareny, els Queralt i altres.
La ruta proposada es mou pels dominis a nord de l'antic castell i ens descobreix... El castell de Lluçà. Un observatori del paisatge de primer nivell
Tot i les poques restes de l'castell de Lluçà, ubicats en una muntanya des d'on es domina tota la regió, és ben coneguda la dinastia dels seus senyors i el seu llinatge està emparentat amb les principals famílies de país: els vescomtes d'Osona, els vescomtes de Conflent, els Besora, els Balsareny, els Queralt i altres.
La ruta proposada es mou pels dominis a nord de l'antic castell i ens descobreix que l'altiplà de Lluçanès constitueix un bon mirador del Prepirineu i que de pla no té res, ja que s'assembla més a un onatge encrespat de grans crestes i valls que a una plàcida llacuna.
Anem a buscar una pista que marxa als peus de la vessant est del turó de l’antic castell. Anem a parar a un camp que cal travessar. El track us ajudarà a trobar-ne la sortida enllaçant amb un camp que tenim dessota el qual travessem en direcció a un turonet pedregós, que voltem per la dreta, fins trobar la sortida on enllacem amb una pista amb senyals de GR que seguirem fins Santa Eulàlia de Puig-oriol.
A l’inici, la pista baixa a la riera de Lluçanès passant pel mas Cortius, i a l’alçada del Molí de Puig-oriol, molí fariner documentat al segle XVI, pugem caps als camps de Roca Sorrenca i cap al turó del mateix nom. Seguint la senyalització GR i la carena arribem sense problemes a Santa Eulalia de Puig-oriol passant pel cementiri on hi ha l’església vella, documentada des del segle X i actualment convertida en una petita capella, i el mas de Puig-oriol, una casa datada del segle X amb l’estructura actual del segle XVII.
Continuem pel camí que duu al gran mas de Tiratemples, que va prosperar al s. XV, i baixa de nou a la riera del Lluçanès, enfilant cap a la carena del Serrat de l’Aliguer, punt on es possible reduir el quilometratge de la ruta (teniu el track d’aquesta variant). La ruta proposada continau al nord cap el Coll de les Casetes seguint la carena entre la Riera del Lluçanès i el Rec de Muntanyola per anar a buscar la carena de la Roqueta, divisòria amb la Riera de Merlès, la qual seguirem en direcció sud per tornar al punt de partida.
Durant aquest darrer trajecte anem sempre emboscat però, quan algunes clarianes ho permeten, tenim vistes puntuals de l’entorn proper, petites panoràmiques sempre escapçades. El punt panoràmic per excel·lència de la ruta, al qual val la pena arribar-hi, és el turó on hi ha les restes de l’antic castell de Llucà i la bonica ermita rodona de Sant Vicenç, dos centres d’interès de primer ordre que no ens hem de perdre. Des de la esplèndida atalaia tenim una panoràmica de 360 graus. Les serralades de la comarca veïna del Berguedà desfilen al nord: Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Pedraforca, Cadí, Moixeró, Catllaràs, Tossa d’Alp i Puigllençada, i ja al Ripollès, com a teló de fons, gaudim de la línia de relleus que van des del Puigmal al Costabona. També hi son presents emergint del límits de l’altiplà quan aquest s’enfonsa a la conca de la Plana de Vic, les serres de l’espai natural de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, Cabrerès i massís del Montseny i cap a ponent , la singular silueta de Montserrat. Si el dia és clar no dubteu a pujar-hi, la recompensa s’ho val.
Desembre de 2003 / Febrer de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Molí de Puig-oriol. Església vella de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Tiratemples. Castell de Lluçà. Sant Vicenç de Lluçà
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
La Primitiva. https://turisme.llucanes.cat/visiteu/restaurant-la-primitiva/
Tot i les poques restes de l'castell de Lluçà, ubicats en una muntanya des d'on es domina tota la regió, és ben coneguda la dinastia dels seus senyors i el seu llinatge està emparentat amb les principals famílies de país: els vescomtes d'Osona, els vescomtes de Conflent, els Besora, els Balsareny, els Queralt i altres.
La ruta proposada es mou pels dominis a nord de l'antic castell i ens descobreix... El castell de Lluçà. Un observatori del paisatge de primer nivell
Tot i les poques restes de l'castell de Lluçà, ubicats en una muntanya des d'on es domina tota la regió, és ben coneguda la dinastia dels seus senyors i el seu llinatge està emparentat amb les principals famílies de país: els vescomtes d'Osona, els vescomtes de Conflent, els Besora, els Balsareny, els Queralt i altres.
La ruta proposada es mou pels dominis a nord de l'antic castell i ens descobreix que l'altiplà de Lluçanès constitueix un bon mirador del Prepirineu i que de pla no té res, ja que s'assembla més a un onatge encrespat de grans crestes i valls que a una plàcida llacuna.
Anem a buscar una pista que marxa als peus de la vessant est del turó de l’antic castell. Anem a parar a un camp que cal travessar. El track us ajudarà a trobar-ne la sortida enllaçant amb un camp que tenim dessota el qual travessem en direcció a un turonet pedregós, que voltem per la dreta, fins trobar la sortida on enllacem amb una pista amb senyals de GR que seguirem fins Santa Eulàlia de Puig-oriol.
A l’inici, la pista baixa a la riera de Lluçanès passant pel mas Cortius, i a l’alçada del Molí de Puig-oriol, molí fariner documentat al segle XVI, pugem caps als camps de Roca Sorrenca i cap al turó del mateix nom. Seguint la senyalització GR i la carena arribem sense problemes a Santa Eulalia de Puig-oriol passant pel cementiri on hi ha l’església vella, documentada des del segle X i actualment convertida en una petita capella, i el mas de Puig-oriol, una casa datada del segle X amb l’estructura actual del segle XVII.
Continuem pel camí que duu al gran mas de Tiratemples, que va prosperar al s. XV, i baixa de nou a la riera del Lluçanès, enfilant cap a la carena del Serrat de l’Aliguer, punt on es possible reduir el quilometratge de la ruta (teniu el track d’aquesta variant). La ruta proposada continau al nord cap el Coll de les Casetes seguint la carena entre la Riera del Lluçanès i el Rec de Muntanyola per anar a buscar la carena de la Roqueta, divisòria amb la Riera de Merlès, la qual seguirem en direcció sud per tornar al punt de partida.
Durant aquest darrer trajecte anem sempre emboscat però, quan algunes clarianes ho permeten, tenim vistes puntuals de l’entorn proper, petites panoràmiques sempre escapçades. El punt panoràmic per excel·lència de la ruta, al qual val la pena arribar-hi, és el turó on hi ha les restes de l’antic castell de Llucà i la bonica ermita rodona de Sant Vicenç, dos centres d’interès de primer ordre que no ens hem de perdre. Des de la esplèndida atalaia tenim una panoràmica de 360 graus. Les serralades de la comarca veïna del Berguedà desfilen al nord: Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Pedraforca, Cadí, Moixeró, Catllaràs, Tossa d’Alp i Puigllençada, i ja al Ripollès, com a teló de fons, gaudim de la línia de relleus que van des del Puigmal al Costabona. També hi son presents emergint del límits de l’altiplà quan aquest s’enfonsa a la conca de la Plana de Vic, les serres de l’espai natural de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, Cabrerès i massís del Montseny i cap a ponent , la singular silueta de Montserrat. Si el dia és clar no dubteu a pujar-hi, la recompensa s’ho val.
Desembre de 2003 / Febrer de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Molí de Puig-oriol. Església vella de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Tiratemples. Castell de Lluçà. Sant Vicenç de Lluçà
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
La Primitiva. https://turisme.llucanes.cat/visiteu/restaurant-la-primitiva/