Lluçanès LLU 016_Prats de Lluçanès
Espai Natural Protegit de la Riera de Merlès.
Prats de Lluçanès — Santa Maria de Merlès — Sagàs — Coll de Sègrià —Santa Eulali de Puigoriol — Beulaigua — Prats de Lluçanès
Lluçanès. 1:30.000. Editorial Alpina
Resum
Distància:53 km
Desnivell:1395 m
Temps:5 h 15 min
Dificultat:difícil
Els límits geogràfics del Lluçanès. Envistes del Prepirineu
Una ruta que explora els límits comarcals del Lluçanès amb el Berguedà al voltant de la vall de Merlès per descobrir els paisatges trencats d?un altiplà que no te gaire de pla.
Des del centre de la vila de Prats marxem cap a l?esplanada on s?ubica l?església de Sant Sebastià molt estimada pels pradencs i mantenim la direcció marxant cap els límits de l?altiplà per la banda de ponent. Ens deixem caure pe... Els límits geogràfics del Lluçanès. Envistes del Prepirineu
Una ruta que explora els límits comarcals del Lluçanès amb el Berguedà al voltant de la vall de Merlès per descobrir els paisatges trencats d’un altiplà que no te gaire de pla.
Des del centre de la vila de Prats marxem cap a l’esplanada on s’ubica l’església de Sant Sebastià molt estimada pels pradencs i mantenim la direcció marxant cap els límits de l’altiplà per la banda de ponent. Ens deixem caure per la obaga de la muntanya combinant pistes que ens baixen cap a les fèrtils planes regades per la Riera de Merlès, un corrent fluvial amb un atractiu paisatgístic i natural força rellevant amb moltes gorgues que conviden al bany, tot i que la gran afluència de visitants durant els darrers anys a fer que se’n reguli el seu ús.
A l’altra banda de la riera enfilem cap a la Cortada, una gran casa pairal documentada l’any 1093 amb aspecte de casa fortificada dels Oriola-Cortada, comtes de la vall de Merlès. L'edifici actual fou bastit probablement al llarg dels segles XVII i XVIII sobre els vestigis de l'edifici medieval. Continuem cap a la carena que remuntem en direcció nord, un trajecte que ens portarà fins a les envistes del nucli de Sagàs emmarcat pels relleus Prepirinencs dels Rasos de Peguera i la Serra d’Ensija a la veïna comarca del Berguedà o el proper Serrat de les Tombes que el senyoreja.
Baixem fins al llit del Regatell i remuntant per una pista que passant pel bonic mas de Gavarròs Vell ressegueix de manera còmode el relleu del paisatge fins a Coll de Segrià, punt des d’on seguim pujant resseguint la cinglera que delimita la vall de Merlès. L’ascensió cap al punt d’inflexió de la ruta, una collada als peus de la Cabrassa, és exigent degut al fort pendent però que des del pas estant regala unes generoses panoràmiques que ajuden a atenuar l’esforç emprat per no posar peu a terra. Passem a la obaga de la vall de Vilardell pedalant de pla i amb vistes escadusseres dels relleus que tanquen la comarca pel nord, que disten molt de ser plans, amb el rerefons del Puigmal i la Serra Cavallera. Comencem a davallar cap al fons de la vall i, per extensió, cap a la riera de Merlès que travessem a tocar del Gorg del camp de Salselles, a tocar del càmping.
A l’altra banda de la riera iniciem un llarg trajecte que ens portarà Santa Eulàlia de Puig-oriol. Un recorregut entretingut i soliu navegant entre valls i relleus de poca alçada que obliguen al viatger a un esforç continuat de cames pels constants canvis en la morfologia del paisatge. A Santa Eulàlia seguim el camí ramader de la comarca, primer per carretera i tot seguit per pista fins Belaigua. Deixem el camí de transhumància i enllacem amb la Ruta dels 400 anys, ruta dissenyada en motiu de la commemoració dels 400 anys de la creació de la Sotsvegueria del Lluçanès que enllaça els nuclis d’Oristà i Lluçà. Baixem fins el curs fluvial vertebrador de la comarca, la riera del Lluçanès que travessem per un petit pont en una zona de rocosa anomenada goles de Fumanya amb una història al darrera: El camí natural que prové de Lluçà i es dirigeix a Santa Creu de Joglars antigament passava pel pont del molí nou, anomenat pont de Lluçà. Els veïns de Lluçà van demanar de passar per la zona de les goles de Fumanya per no haver de baixar tant avall i hi van accedir amb la condició que el pont estaria tancat amb clau. Per a travessar-lo amb carro s'havia d'anar a buscar la clau a la masia de Fumanya i un cop passat retornar-la.
Remuntem en direcció nord per canviar totalment de sentit per anar cap Marcusses, un mas amb una era singular i punt des d’on remuntem pel Serrat dels Garrics novament cap a l’altiplà del Lluçanès. Som a l’envistes de Prats, punt on constatem que cap a una banda l’altiplà cau suaument cap al sud i cap a l’altra, amb una alçada mínima, constatem que el Lluçanès és una gran balconada del Prepirineu.
Agost de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Sebastià de Prats. La Cortada. Sant Andreu de Sagàs. Santa Eulàlia de Puigoriol. Goles de Fumanya
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turisme.llucanes.cat/
Una ruta que explora els límits comarcals del Lluçanès amb el Berguedà al voltant de la vall de Merlès per descobrir els paisatges trencats d?un altiplà que no te gaire de pla.
Des del centre de la vila de Prats marxem cap a l?esplanada on s?ubica l?església de Sant Sebastià molt estimada pels pradencs i mantenim la direcció marxant cap els límits de l?altiplà per la banda de ponent. Ens deixem caure pe... Els límits geogràfics del Lluçanès. Envistes del Prepirineu
Una ruta que explora els límits comarcals del Lluçanès amb el Berguedà al voltant de la vall de Merlès per descobrir els paisatges trencats d’un altiplà que no te gaire de pla.
Des del centre de la vila de Prats marxem cap a l’esplanada on s’ubica l’església de Sant Sebastià molt estimada pels pradencs i mantenim la direcció marxant cap els límits de l’altiplà per la banda de ponent. Ens deixem caure per la obaga de la muntanya combinant pistes que ens baixen cap a les fèrtils planes regades per la Riera de Merlès, un corrent fluvial amb un atractiu paisatgístic i natural força rellevant amb moltes gorgues que conviden al bany, tot i que la gran afluència de visitants durant els darrers anys a fer que se’n reguli el seu ús.
A l’altra banda de la riera enfilem cap a la Cortada, una gran casa pairal documentada l’any 1093 amb aspecte de casa fortificada dels Oriola-Cortada, comtes de la vall de Merlès. L'edifici actual fou bastit probablement al llarg dels segles XVII i XVIII sobre els vestigis de l'edifici medieval. Continuem cap a la carena que remuntem en direcció nord, un trajecte que ens portarà fins a les envistes del nucli de Sagàs emmarcat pels relleus Prepirinencs dels Rasos de Peguera i la Serra d’Ensija a la veïna comarca del Berguedà o el proper Serrat de les Tombes que el senyoreja.
Baixem fins al llit del Regatell i remuntant per una pista que passant pel bonic mas de Gavarròs Vell ressegueix de manera còmode el relleu del paisatge fins a Coll de Segrià, punt des d’on seguim pujant resseguint la cinglera que delimita la vall de Merlès. L’ascensió cap al punt d’inflexió de la ruta, una collada als peus de la Cabrassa, és exigent degut al fort pendent però que des del pas estant regala unes generoses panoràmiques que ajuden a atenuar l’esforç emprat per no posar peu a terra. Passem a la obaga de la vall de Vilardell pedalant de pla i amb vistes escadusseres dels relleus que tanquen la comarca pel nord, que disten molt de ser plans, amb el rerefons del Puigmal i la Serra Cavallera. Comencem a davallar cap al fons de la vall i, per extensió, cap a la riera de Merlès que travessem a tocar del Gorg del camp de Salselles, a tocar del càmping.
A l’altra banda de la riera iniciem un llarg trajecte que ens portarà Santa Eulàlia de Puig-oriol. Un recorregut entretingut i soliu navegant entre valls i relleus de poca alçada que obliguen al viatger a un esforç continuat de cames pels constants canvis en la morfologia del paisatge. A Santa Eulàlia seguim el camí ramader de la comarca, primer per carretera i tot seguit per pista fins Belaigua. Deixem el camí de transhumància i enllacem amb la Ruta dels 400 anys, ruta dissenyada en motiu de la commemoració dels 400 anys de la creació de la Sotsvegueria del Lluçanès que enllaça els nuclis d’Oristà i Lluçà. Baixem fins el curs fluvial vertebrador de la comarca, la riera del Lluçanès que travessem per un petit pont en una zona de rocosa anomenada goles de Fumanya amb una història al darrera: El camí natural que prové de Lluçà i es dirigeix a Santa Creu de Joglars antigament passava pel pont del molí nou, anomenat pont de Lluçà. Els veïns de Lluçà van demanar de passar per la zona de les goles de Fumanya per no haver de baixar tant avall i hi van accedir amb la condició que el pont estaria tancat amb clau. Per a travessar-lo amb carro s'havia d'anar a buscar la clau a la masia de Fumanya i un cop passat retornar-la.
Remuntem en direcció nord per canviar totalment de sentit per anar cap Marcusses, un mas amb una era singular i punt des d’on remuntem pel Serrat dels Garrics novament cap a l’altiplà del Lluçanès. Som a l’envistes de Prats, punt on constatem que cap a una banda l’altiplà cau suaument cap al sud i cap a l’altra, amb una alçada mínima, constatem que el Lluçanès és una gran balconada del Prepirineu.
Agost de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Sebastià de Prats. La Cortada. Sant Andreu de Sagàs. Santa Eulàlia de Puigoriol. Goles de Fumanya
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turisme.llucanes.cat/