Lluçanès LLU 017_Santa Maria de Merlès
Espai Natural Protegit de la Riera de Merlès. Serra dels Corbs. Carena de Mateus. Serrat dels Morts
Santa Maria de Merlès — Torre de Merles — Sagàs — Coll de Sàgria — Santa Maria de Merlès
Lluçanès. 1:30.000. Editorial Alpina
Resum
Distància:39 km
Desnivell:940 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
La Bruixa Napa
El Lluçanès és Terra de Bruixes i Bandolers. La ruta fa una llarga marrada per conèixer de primera ma un indret especial, el Roc Foradat, l?indret on la llegenda assenyala que la Bruixa Napa preparava els seus beuratges i on hi amagava les gallines que robava. Una excusa perfecte per viatjar a l?entorn de l?Espai Natural Protegit de la Riera de Merlès, un sistema fluvial de transició entre el Prepirineu i les conques i altiplans centrals.
A Santa M... La Bruixa Napa
El Lluçanès és Terra de Bruixes i Bandolers. La ruta fa una llarga marrada per conèixer de primera ma un indret especial, el Roc Foradat, l’indret on la llegenda assenyala que la Bruixa Napa preparava els seus beuratges i on hi amagava les gallines que robava. Una excusa perfecte per viatjar a l’entorn de l’Espai Natural Protegit de la Riera de Merlès, un sistema fluvial de transició entre el Prepirineu i les conques i altiplans centrals.
A Santa Maria de Merlès prenem un sender que ens duu al Pont medieval de Santa Maria de Merlès, també conegut com Pont de Sant Martí, un bonic pont d’estil gòtic d’esquena d’ase, construït durant els segles XIV o XV, pel qual acabarem la ruta.
Naveguem per diferents camins pel marge dret de la riera fins a la Torre de Merles. Mes enllà travessem la riera pel Pont de can Sicull. Naveguem seguint el traçat de la riera als peus de la vessant de la serra de Sant Joan fins que l’orografia ens permet travessar de nou pel punt on un salt d’aigua a donat lloc al bonic gorg Blau. Un fet aquest, el de les gorgues, que defineix la idiosincràsia geològica de la riera de Merlès i que mots aprofiten per banyar-se a l’estiu.
Iniciem un tram llarg que ens portarà fins a Sagàs, combinant pistes i camins que recorren un paisatge que s’està recuperant del gran incendi que va afectar aquest territori el 1994. Tot i així el trajecte es plaent i combina pistes sobre dibuixades sobre la roca mare i la manca d’una arbreda consolidada ens permet veure cingleres i sallents que d’altra manera quedarien ocults al viatge. Arribem a la carretera que connecta Vic amb Berga travessant el Lluçanès. El tram que queda fins a Sagàs, no afectat pel foc la natura torna a ser protagonista. Igual que els camps plens de vida o el genuí paisatge dels relleus prepirinencs del Berguedà que s’albiren.
Arribem al centre neuràlgic de Sagàs, l’església romànica del s. XI de Sant Andreu, a recer de la que va créixer posteriorment el poble. És un edifici de planta basilical, de tres naus capçades per tres absis semicirculars i separades per arcs formers sobre pilastres. Aquesta construcció, infreqüent a Catalunya, fa de Sant Andreu de Sagàs un exemple molt singular de l'arquitectura catalana del segle XI. Al seu interior hi ha una reproducció del frontal i laterals de l'altar romànic que contenia, els originals es troben als museus de Vic i Solsona.
La ruta continua per camins que recorren la part alta de la vall regada per la riera del Regatell i que ens porten a Coll de Sagrià que pren el nom d’un mas proper. Som a la cresta de les Serres del Corb i de la Carena de Mateus, que cap a l’est es despengen gairebé verticals sobre la vall de Merlès. Desprès d’un llarg recorregut en direcció sud seguint sempre els límits marcats per la cinglera baixem definitivament a la Riera de Merlès que tornem a travessar.
Continuem per una pista que s’enfila cap els límits ponentins de l’altiplà del Lluçanès per la vall de la Riera de Sant Joan abandonat lentament la vall de Merlés de nou. A partir de Can Manyaques el camí no és excessivament bo però ens permet accedir a l’altiplà sense gaires problemes de ciclabiliat.
Un cop a dalt marxem cap al sud fins al lloc conegut com la Pedra dreta, un monòlit relacionat directament amb l’antic camí ramader que transcorre pel terme municipal de Lluçà. Senyalitzava i indicava l’orientació de la carrerada i el pas dels ramats transhumants que a l’estiu es dirigien a les zones altes de pastures.
Seguint les traces del camí ramader ens arribem al lloc conegut com la Cadira d’en Galzeran, una formació rocosa que recorda la forma d’una cadira. Situada en un punt estratègic es creu que el cap de les tropes carlistes Josep Galceran i Escrigas l’utilitzava com a punt de vigia per a controlar els moviments de tropes en la vall de Merlès i l’àrea circumdant durant la primera guerra carlina.
Continuem pels límits de l’altiplà amb la vall de Merlès per un sender que s’endinsa pels vessants obacs de la costa de Borrelleres per arribar a l’objectiu del dia, un lloc ombrívol ple d’encant on hi ha El Roc Foradat o roc de la Bruixa Napa, l’indret on la llegenda assenyala que la Bruixa Napa preparava els seus beuratges i on hi amagava les gallines que robava. Aquesta bruixa, de nom Maria Pujol i dita Napa perquè vivia a can Nap, fou la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa l’any 1767, ja que va ser acusada d’assassinar a un infant.
Als peus del Serrat dels Morts trobem el camí asfaltat que ens baixa de nou a la vall. Ens arribem a l’església de Sant Martí de Merlès, enfront mateix tenim Santa Maria de Merlès, a l’altra banda de la riera, on tanquem una bonica ruta travessant pel pont gòtic.
Agost de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Torre de Merles. Sant Andreu de Sagàs. La Pedra dreta. La Cadira d’en Galceran. Roc Foradat de la Bruixa Napa. Sant Martí de Merlès
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turisme.llucanes.cat/
El Lluçanès és Terra de Bruixes i Bandolers. La ruta fa una llarga marrada per conèixer de primera ma un indret especial, el Roc Foradat, l?indret on la llegenda assenyala que la Bruixa Napa preparava els seus beuratges i on hi amagava les gallines que robava. Una excusa perfecte per viatjar a l?entorn de l?Espai Natural Protegit de la Riera de Merlès, un sistema fluvial de transició entre el Prepirineu i les conques i altiplans centrals.
A Santa M... La Bruixa Napa
El Lluçanès és Terra de Bruixes i Bandolers. La ruta fa una llarga marrada per conèixer de primera ma un indret especial, el Roc Foradat, l’indret on la llegenda assenyala que la Bruixa Napa preparava els seus beuratges i on hi amagava les gallines que robava. Una excusa perfecte per viatjar a l’entorn de l’Espai Natural Protegit de la Riera de Merlès, un sistema fluvial de transició entre el Prepirineu i les conques i altiplans centrals.
A Santa Maria de Merlès prenem un sender que ens duu al Pont medieval de Santa Maria de Merlès, també conegut com Pont de Sant Martí, un bonic pont d’estil gòtic d’esquena d’ase, construït durant els segles XIV o XV, pel qual acabarem la ruta.
Naveguem per diferents camins pel marge dret de la riera fins a la Torre de Merles. Mes enllà travessem la riera pel Pont de can Sicull. Naveguem seguint el traçat de la riera als peus de la vessant de la serra de Sant Joan fins que l’orografia ens permet travessar de nou pel punt on un salt d’aigua a donat lloc al bonic gorg Blau. Un fet aquest, el de les gorgues, que defineix la idiosincràsia geològica de la riera de Merlès i que mots aprofiten per banyar-se a l’estiu.
Iniciem un tram llarg que ens portarà fins a Sagàs, combinant pistes i camins que recorren un paisatge que s’està recuperant del gran incendi que va afectar aquest territori el 1994. Tot i així el trajecte es plaent i combina pistes sobre dibuixades sobre la roca mare i la manca d’una arbreda consolidada ens permet veure cingleres i sallents que d’altra manera quedarien ocults al viatge. Arribem a la carretera que connecta Vic amb Berga travessant el Lluçanès. El tram que queda fins a Sagàs, no afectat pel foc la natura torna a ser protagonista. Igual que els camps plens de vida o el genuí paisatge dels relleus prepirinencs del Berguedà que s’albiren.
Arribem al centre neuràlgic de Sagàs, l’església romànica del s. XI de Sant Andreu, a recer de la que va créixer posteriorment el poble. És un edifici de planta basilical, de tres naus capçades per tres absis semicirculars i separades per arcs formers sobre pilastres. Aquesta construcció, infreqüent a Catalunya, fa de Sant Andreu de Sagàs un exemple molt singular de l'arquitectura catalana del segle XI. Al seu interior hi ha una reproducció del frontal i laterals de l'altar romànic que contenia, els originals es troben als museus de Vic i Solsona.
La ruta continua per camins que recorren la part alta de la vall regada per la riera del Regatell i que ens porten a Coll de Sagrià que pren el nom d’un mas proper. Som a la cresta de les Serres del Corb i de la Carena de Mateus, que cap a l’est es despengen gairebé verticals sobre la vall de Merlès. Desprès d’un llarg recorregut en direcció sud seguint sempre els límits marcats per la cinglera baixem definitivament a la Riera de Merlès que tornem a travessar.
Continuem per una pista que s’enfila cap els límits ponentins de l’altiplà del Lluçanès per la vall de la Riera de Sant Joan abandonat lentament la vall de Merlés de nou. A partir de Can Manyaques el camí no és excessivament bo però ens permet accedir a l’altiplà sense gaires problemes de ciclabiliat.
Un cop a dalt marxem cap al sud fins al lloc conegut com la Pedra dreta, un monòlit relacionat directament amb l’antic camí ramader que transcorre pel terme municipal de Lluçà. Senyalitzava i indicava l’orientació de la carrerada i el pas dels ramats transhumants que a l’estiu es dirigien a les zones altes de pastures.
Seguint les traces del camí ramader ens arribem al lloc conegut com la Cadira d’en Galzeran, una formació rocosa que recorda la forma d’una cadira. Situada en un punt estratègic es creu que el cap de les tropes carlistes Josep Galceran i Escrigas l’utilitzava com a punt de vigia per a controlar els moviments de tropes en la vall de Merlès i l’àrea circumdant durant la primera guerra carlina.
Continuem pels límits de l’altiplà amb la vall de Merlès per un sender que s’endinsa pels vessants obacs de la costa de Borrelleres per arribar a l’objectiu del dia, un lloc ombrívol ple d’encant on hi ha El Roc Foradat o roc de la Bruixa Napa, l’indret on la llegenda assenyala que la Bruixa Napa preparava els seus beuratges i on hi amagava les gallines que robava. Aquesta bruixa, de nom Maria Pujol i dita Napa perquè vivia a can Nap, fou la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa l’any 1767, ja que va ser acusada d’assassinar a un infant.
Als peus del Serrat dels Morts trobem el camí asfaltat que ens baixa de nou a la vall. Ens arribem a l’església de Sant Martí de Merlès, enfront mateix tenim Santa Maria de Merlès, a l’altra banda de la riera, on tanquem una bonica ruta travessant pel pont gòtic.
Agost de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Torre de Merles. Sant Andreu de Sagàs. La Pedra dreta. La Cadira d’en Galceran. Roc Foradat de la Bruixa Napa. Sant Martí de Merlès
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turisme.llucanes.cat/